Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
.doc Només text .pdf | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox
Resolució: 1280/1024 (5/4) |
Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Veure la "vigèsima quarta pàgina" d'Alfredo Fierro
Apreciado Alfredo:
En aquest descans necessari entre resposta i resposta m'he dedicat -i em sembla amb fruit- a arreglar els arxius per poder-los "upload" (pujar) a "academia.edu" i a coses de la Companyia. Et vaig prometre estudiar el cas de Geza Vermes (1924 - 2013): la seva no admissió pels jesuïtes, detall que desconeixia, ignorant que havia tingut una etapa de catòlic (des dels sis anys, quan la família es va convertir, fins al 1957, deixant el sacerdoci i tornant al judaisme). La seva petició de ser admès a la Companyia seria pels voltants de 1940.
Recorda que em preguntava si la no-admissió era deguda al fet que la Companyia de Jesús no admetia als d'origen jueu, recordant coses que Domingo Melero, fa anys, m'havia dit sobre els germans Valensin.
Respondre aquesta pregunta m'ha resultat més fàcil del que pensava, gràcies al diccionario histórico de la compañía de jesús (de lectura gratuïta), que té un bon article sobre els "Cristianos nuevos".
No crec oportú ara allargar-me aquí sobre aquest tema, en què, a més de tenir present l'obsessió per la "limpieza de sangre", cal distingir diverses etapes. Els tres primers generals (Ignasi, Laínez -d'origen jueu- i Francesc de Borja) resisteixen les pressions. Aquesta resposta de Polanco (el secretari d'Ignasi) a Araoz (jesuïta de la cort), que insistia que s'adoptessin a la Companyia de Jesús els estatuts sobre la puresa de sang, pot marcar la pauta:
Del no aceptar cristianos nuevos no se persuade Nuestro Padre sería Dios servido, pero bien le parece se debría tener con los tales más circunspección. (Chronicon 3:371).
Durant els llargs anys dels generals Everardo Mercuriano (1573-1580) i Claudio Aquaviva (1581-1615) van augmentant les traves per a l'admissió dels neoconversos, procés que culminaria a la Congregació General V (1593-1594) amb el decret 53, cànon 3 , De genere, que excloïa de l'admissió a la Companyia de Jesús els nous cristians d'origen jueu o musulmà, sense limitació de generacions, constituint, en endavant, impediment no dispensable ni tan sols pel general. El general Aquaviva va contribuir de manera decisiva al decret, que va suposar un dels estatuts de "limpieza" més rigorosos, comparable només al de l'Església de Toledo. Només dos van votar en contra del decret: José de Acosta i Francisco de Arias.
Aquest impediment, anomenat generalment "d'origen", va romandre sense canvis des del 1593 fins al segle XX.
La Congregació General VI (1608), d. 28, davant les pressions provinents d'Espanya i, sobretot, d'Andalusia demanant l'abrogació o mitigació del decret, el va moderar: només s'exigirien, en endavant, cinc generacions de cristians a la família. Amb els moriscs no es va aplicar aquesta moderació.
En aquesta llarga etapa se situa el cas dels germans Valensin que, admesos ja a la Companyia (Albert havia entrat el 1890 i Auguste el 1899), s'assabenten per confessió del seu pare al llit de mort (1902) del seu origen jueu (el seu pare era un jueu convertit al catolicisme). Van obtenir la necessària dispensa.
La Congregació General XXVII (1923) va permetre al P. General dispensar de l'impediment a un candidat d'origen jueu, reformulant aquest impediment d'origen, si constés que el pare, l'avi o el besavi s'haguessin adscrit a l'Església catòlica. L'origen matern no es tenia en compte i l'admissió sense facultat del general seria il·lícita, però vàlida. Els moriscs seguien totalment exclosos.
En aquesta etapa hem de situar el cas de Geza Vermes. No goso donar una resposta dient que la seva no-admissió era deguda exclusivament al seu origen jueu.
Finalment, la Congregació General XXIX (1946), [la que va elegirr Jean Baptiste Janssens (1889-1964), [durant el generalat del qual jo vaig ser admès a la Companyia de Jesús], va abrogar -potser per tranquil·litzar consciències després de l'Holocaust- aquest impediment, substituint-lo per un altre diferent (AR XI [1946-1950] 40); ha estat modificat en la seva redacció per la Congregació General XXX (AR 13 [1956-1960] 346) i per la vigent NC 30.
Em sembla haver complert prou la meva promesa d'estudiar el cas de Geza Vermes. Potser declaracions posteriors del mateix Geza Vermes confirmarien els superiors jesuïtes de la seva decisió (1).
Seguim amb el nostre fil. No sé fins a quin punt compartiria la primera part de la teva "impresión" de…
...que desde hace algún tiempo se sabe con suficiente certeza lo básico de la predicación y la muerte de Yeshua, así como las etapas y modo en que se fue forjando su leyenda.
Ni sé fins a quin punt aquestes tres línies arriben a modificar aquestes altres tres línies teves de fa molts anys al teu después de cristo
Pese a la certeza de que Jesús fue ejecutado, es imposible cerciorarse del modo concreto en que eso sucedió: no necesariamente según lo cuentan los evangelios.
I com "se fue forjando su leyenda"? Al segon paràgraf utilitzes, a la meva manera de veure molt encertadament, el plural "esglésies", un plural que jo continuaria mantenint i parlaria de "les diverses fes a Yeshua" que es van originar en aquells temps. Una (i recalcaria l'una) d'aquestes "diverses fes" seria la "fe en Yeshua como Cristo".
I ara ens hauríem de preguntar què volem dir quan diem "com Crist".
Què volia dir Felip als ciutadans de Samaria quan "els predicava el Messies" (evkh,russen auvtoi/j to.n Cristo,n) ? (Act 8, 5)
Què volia dir Pau quan confonia (sune,cunnen) els jueus de Damasc demostrant que aquest [Jesús] és el Messies (VIoudai,ouj tou.j katoikou/ntaj evn Damaskw/| sumbiba,zwn o[ti ou-to,j evstin o` Cristo,j)? (Act 9, 22)
I el mateix Pau què volia dir als de la sinagoga de Tessalònica quan a la seva primera carta (potser l'escrit més antic del Nou Testament) els parla del Senyor Jesús (kuri,w| VIhsou/) com a Messies (Cristw/)?
Per a ampliar el tema:
"Jesucrist" no existeix en el text original grec
Existien "cristologies" abans de Jesús de Natzaret?
Què podia significar una mateixa paraula ("messies"), es digués en hebreu/arameu [xyvim.] o en grec [Cristo,j], per a aquells "milers i milers de jueus que han cregut" (po,sai muria,dej eivsi.n evn toi/j VIoudai,oij tw/n pepisteuko,twn u`pa,rcousin), tots ells "celosos de la Llei" (kai. pa,ntej zhlwtai. tou/ no,mou) (Ac 21, 20) i per a aquells lectors de les cartes paulines nascuts a la gentilitat (evx evqnw/n)? (Rm 9, 24)
Quant de temps va transcórrer fins que, en alguna d'aquelles comunitats carismàtiques, sorgís un boig (o una boja, potser) lloant el Senyor Jesús (to.n Ku,rion VIhsou/n) sense afegir "a glòria de Déu Pare"? Els filipencs no s'oblidaven d'afegir-ho:
Flp 2, 11 | i tots els llavis reconeguin
que Jesús, el Messies, és Senyor, a glòria de Déu Pare. |
|
kai. pa/sa glw/ssa evxomologh,shtai
o[ti ku,rioj VIhsou/j Cristo.j eivj do,xan qeou/ patro,j |
El text grec potser també admetria la traducció "...que el Senyor Jesús és el Messies a glòria de Déu Pare"
Flp 4, 20 | ...donant-vos la glòria en el Messies Jesús.
A Déu, Pare nostre, la glòria pels segles dels segles. Amén. |
|
evn do,xh| evn Cristw/| VIhsou/
tw/| de. qew/| kai. patri. h`mw/n h` do,xa eivj tou.j aivw/naj tw/n aivw,nwn( avmh,nÅ |
Aquest "culte a Jesús", oblidant-se del "a glòria de Déu Pare", un fet que sembla que va anar guanyant amplitud, és el que van intentar explicar aquells concilis ecumènics, tan injuriats avui dia per alguns de nosaltres. Però els concilis contraataquen:
I quina mania que ens teniu des de fa un cert temps! No us aniria millor que, en comptes de criticar-nos, us poséssiu a fer el que nosaltres vam fer? Nosaltres vam trobar un "consens" per al nostre temps, utilitzant els paradigmes culturals i les paraules del nostre temps... La veritat és que foren els emperadors els qui ens van exigir aquest "consens", doncs pensaven que la unitat política de l'imperi necessitava recolzar-se sobre una unitat religiosa... Si aquest "consens" nostre -que va tenir una certa utilitat en aquell temps malgrat que va comportar moltes "morts a la foguera" durant uns quants segles- ha durat massa temps... no és un problema nostre... Poseu-vos, doncs, a la feina i cerqueu un altre "consens" per al vostre temps, però potser seria millor donar de nou pas a la rica pluralitat d'interpretacions sobre Jesús que va existir en els primers anys...
Per a ampliar el tema:
"La trinitat, misteri o ignorància?
Presentes la teva proposta ("la elaboración del duelo por su muerte") com a "hipòtesi plausible", a la meva manera de veure única manera de poder parlar honestament de Jesús i d'aquells primers temps del que, al final, hem anomenat "cristianisme". Hipòtesi vàlida per a un grup (o alguns grups) de tots aquells que, en aquells primers temps, van sorgir -en una desconcertant varietat- amb una referència a una entitat Crist/Jesús.
¿S'han pogut dir coses tan dispars d'un personatge històric?
Les esglésies paulines, quin "dol" podien sentir si ni el mateix Pau havia conegut Jesús?
Quin "dol" mostren les comunitats de la didajé si a les seves eucaristies ni recorden la mort de Jesús? I menys de la seva resurrecció.
Ni a una versió ni a l'altra hi ha cap vestigi de que es tracti d'un "sopar pasqual", ni que hi hagi un record d'una "última cena", ni hi trobem cap referència a la "mort de Jesús".
Per a ampliar el tema:
"L'eucaristia a la didajé
I què dir de la gent Q? Per a ells la mort de Jesús potser només fos una més "des de la sang d'Abel fins a la sang de Zacaries", "sang de tots els profetes vessada des que va començar el món" (Lc 11, 50s / Mt 23, 35).
La cosa notable sobre la gent de Q és que no eren cristians... No consideraven la seva mort com un esdeveniment diví, salvífic. I no s'imagi-naven veure'l alçat dels morts per governar un món transformat... Així no es reunien per venerar el seu nom, honrar-lo com a déu, o conrear la seva memòria amb himnes, oracions, i rituals. No tenien un culte de Crist com aquell que emer-gia entre les comunitats cristianes familiars als lectors de les cartes de Pau. La gent de Q era gent de Jesús, no cristians
Burton L. Mack
El evangelio perdido
Ed. Martínez Roca (1994)
The Lost Gospel:
the book of Q & Christians origins (1993)
Per a ampliar el tema:
El Document Q
Dels múltiples relats es va imposar un a la imaginació dels cristians. Tu parles del relat que va sorgir del "dol":
...la elaboración del duelo por su muerte por parte de discípulos y discípulas, conmocionados por lo que habían vivido como una catástrofe... Para poder asumir la crucifixión tuvieron que inventar un modo de perpetuar a Yeshua como figura imperecedera: la resurrección.
Fa anys jo parlava -en un sermó- del relat que va sorgir del "silenci":
...un temps de silenci, un gran silenci, aquell silenci que per a molts i moltes fou l'única resposta a "Patí sota Ponç Pilat / fou crucificat, mort i sepultat".
Un silenci ben humà, ben semblant al que avui dia molts podem sentir davant del que passa…
Per a ampliar el tema:
Sortir d'un silenci...
Dol... Silenci...
Però l'un i l'altre accepten la tesi paulina:
Rm 8, 32 | Ell, que no va plànyer el seu propi Fill,
sinó que el va entregar per tots nosaltres |
|
o[j ge tou/ ivdi,ou ui`ou/ ouvk evfei,sato
avlla. u`pe.r h`mw/n pa,ntwn pare,dwken auvto,n |
||
2Co 5, 21 | Al qui no coneixia el pecat,
[Déu,] per nosaltres, el va fer pecat, perquè nosaltres esdevingéssim justícia de Déu en ell. |
|
to.n mh. gno,nta a`marti,an
u`pe.r h`mw/n a`marti,an evpoi,hsen( i[na h`mei/j genw,meqa dikaiosu,nh qeou/ evn auvtw/| |
||
2Co 5, 14 | Un per tots va morir | |
o[ti ei-j u`pe.r pa,ntwn avpe,qanen
|
Per a ampliar el tema:
Un home ha mort per tots
El relat, ja sigui l'elaborat pel dol, ja sigui el sorgit del silenci, no fa res més que revestir les mítiques afirmacions paulines amb "carn i ossos" o, millor, utilitzant les paraules de Neruda recordades per tu, "amb nafres, amb pústules, amb cicatrius".
Ben cordialment
Miquel
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 18 març 2024 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
(1) | "De fet, no vaig ser mai més que un jueu amb -per un temps- una mena de vestimenta exterior. Em vaig adonar que havia de reconèixer la meva identitat genuïna". Declaracions a Rachel Kohn de la Australian Broadcasting Corporation (1999). (https://forward.com/news/176752/geza-vermes-hungarian-bible-scholar-who-returned-t/#ixzz2TSHw5Nz0) |