| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec? |
Si no el veus,
doble click...  |
Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768 |
| Versió per a imprimir |
| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec? |
Si no el veus,
doble click... |
Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768 |
| Versió per a imprimir |
| Ja publicat | L'EUCARISTIA a la Didach,o Doctrina dels Dotze Apòstols |
|
El text de la Didach, [Didakhé] o Doctrina dels Dotze Apòstols, l'existència del qual només ens era conegut per referències d'autors antics, fou trobat en un manuscrit grec de Constantinoble i publicat l'any 1883. Sembla que es tracta d'una compilació d'elements molt antics, la major part dels quals podrien datar-se en el segle I. El conjunt està format per diverses instruccions de caràcter moral, litúrgic i disciplinar, potser per a l'ús dels predicadors itinerants. El seu particular interès consisteix en donar-nos a conèixer les formes més primitives de la catequesi moral, amb forta influència jueva, i els elements més antics de la litúrgia baptismal i eucarística, com també l'organització eclesiàstica en el moment en què, junt als predicadors ambulants, comença a sorgir una jerarquia estable i una organització a les esglésies locals. |
Acompanyats de...
John Dominic Crossan |
A la Didakhé trobem -en els capítols IX i X- dues celebracions eucarístiques distintes, a les quals es pot reconèixer una mateixa estructura dividida en quatre parts, compartint temes i frases comuns a ambdues. Resulta palès, per la manera de designar Jesús, que el capítol X representa un estadi anterior. El terme "Servent (o fill) [o` pai/j] de Déu" és un títol que -segons Joachim Jeremias, provindria de la "comunitat cristiana més primitiva, la de Jerusalem, i que va seguir sent utilitzada a les comunitats gentils com fórmula litúrgica lligada a la pregària eucarística, a la doxologia i a la confessió". En el relat del capítol IX (que seria posterior) se'l segueix anomenant "Servent", però també se l'anomena "El Crist". |
Del text grec només he posat allò que m'ha semblat significatiu. Quan el text grec només correspon a una paraula de la frase catalana, aquesta ve indicada pel canvi de color.
Fent doble click sobre 
anireu a parar a la corresponent nota "a peu de pàgina", pràcticament totes manllevades a Sebastià Janeras
| Cap. X
Versió més primitiva |
Cap. IX
Versió més tardana |
||||
| Manament introductori | |||||
| Meta. de. to. evmplhsqh/nai
Ou[toj euvcaristh,sate |
|
Un cop estigueu saciats,
donareu gràcies d'aquesta manera: |
Pel que toca a l'acció de gràcies,
donareu gràcies d'aquesta manera: |
|
Peri. de. th/j euvcaristi,aj(
ou[twj euvcaristh,sate |
| Doble acció de gràcies | |||||
|
Euvcaristou/men soi( ou- kateskh,nwsaj dia. vIhsou/ tou/ paido,j sou soi. h` do,xa eivj tou.j aivw/naj |
|
Et donem gràcies, Pare sant, pel teu sant Nom, que vas fer habitar en els nostres cors, i també pel coneixement, i la fe i la immortalitat, que ens has donat a conèixer per mitjà de Jesús el teu servent. A tu sia la glòria pels segles. |
En primer lloc, en el moment de la copa.
Et donem gràcies, Pare nostre, per la santa vinya de David, el teu servent, que ens has donat a conèixer per mitjà de Jesús el teu servent. A tu sia la glòria pels segles. |
|
Prw/ton peri. de. tou pothri,ou/
Euvcaristou/men soi( u`pe.r @)))# tou/ paido,j sou dia. vIhsou/ tou/ paido,j sou soi. h` do,xa eivj tou.j aivw/naj |
| I en el moment del tros de pa:
Et donem gràcies, Pare nostre, per la vida i pel coneixement que ens has donat a conèixer |
|
Peri. de. tou/ kla,smatoj
Euvcaristou/men soi( u`pe.r |
|||
| Su, De,spota pantokra,tor
Trofh.n kai, poto.n i[na soi euvcaristou/me,n h`mi/n de. evcari,sw pneumatikh.n trofh.n kai. poto.n kai. zwh.n aivw,nion |
|
Tu, Dèspota totpoderós,
que has creat totes les coses per causa del teu nom, menjar i beguda per a fruir-ne has donat als homes, a fi de què et donessin gràcies; però a nosaltres ens has regalat menjar espiritual i beguda i vida eterna |
|||
| dia. tou/ paido,j sou
Pro. pa,ntwn euvcaristou/me,n soi( o[ti dunato.j ei= soi. h` do,xa eivj tou.j aivw/naj |
per mitjà del teu servent.
Abans de tot, et donem gràcies perquè ets poderós A tu sia la glòria pels segles |
per mitjà de Jesús el teu servent.
A tu sia la glòria pels segles. |
dia. vIhsou/ tou/ paido,j sou
soi. h` do,xa eivj tou.j aivw/naj |
||
| Pregària per l'Església | |||||
| Mnh,sqhti( Ku,rie(
th/j evkklhsi,aj sou( eivj th.n sh.n basilei,an |
|
Recorda't, Senyor,
de la teva Església per a alliberar-la de tota maldat i fer-la perfecta en el teu amor, i reuneix-la, santificada, des dels quatre vents cap el teu regne, el que has preparat per a ella. |
Com aquest pa trossejat
estava dispersat per les muntanyes i, un cop reunit, s'ha fet un, així, doncs, que la teva església sigui reunida des de les extremitats de la terra cap el teu regne. |
|
[Wsper tou/to to. kla,sma
sou h` evkklhsi,a eivj th.n sh.n basilei,an |
| [oti sou/ evstin h` du,namij
kai. h` do,xa eivj tou.j aivw/naj |
Perquè teu és el poder
i la glòria pels segles. |
Perquè teva és la glòria
i el poder per Jesús el Messies pels segles. |
[oti sou/ evstin h` do,xa
kai. h` du,namij dia. vIhsou/ Cristou/ eivj tou.j aivw/naj |
||
| VElqe,to ca,rij
kai. parelqe,tw ov ko,smoj ou-toj |
|
Que vingui la gràcia
i passi aquest món! Hosanna al Déu de David! |
|||
| Advertiment final | |||||
|
Metanoei,tw Mara,n avqa, |
|
Si algú és sant, que hi vingui;
i si algú no ho és, que es converteixi. Maran ata! (Vine!). Amen |
Que ningú mengi ni begui
de la vostra acció de gràcies, a no ser els batejats en el nom del Senyor. Perquè tocant a això el Senyor digué: No doneu les coses santes als gossos! |
|
Mhdei.j de. fage,tw mhde. pie,tw
avpo. th/j euvcaristi,aj u`mw/n |
Ni a una versió ni a l'altra hi ha cap vestigi de que es tracti d'un "sopar pasqual", ni que hi hagi un record d'una "última cena", ni hi trobem cap referència a la "mort de Jesús".
A la versió del capítol X, que suposem la més antiga, no hi ha cap al·lusió ni al pa ni al vi, ni al fragment del pa ni a la copa.
La versió del capítol IX presenta, certament, una ritualització de la copa i del pa, fent menció en primer lloc de la copa i després al (fragment de) pa. Aquest ordre pot explicar-se pels paral·lelismes amb les pregàries jueves antigues, a les quals hi havia dues benediccions distintes: una per al vi, l'altra per al pa, i la benedicció del vi precedia a la del pa. En un context jueu-cristià, hauria estat igualment possible que le benedicions seguissin l'un o l'altre ordre.
A la "Pregària per l'Església" (pregària apocalíptica molt més explícita a la versió més antiga), la versió més recent (la del capítol IX) ha inserit la frase "per Jesús el Messies" (dia. vIhsou/ Cristou/) i encara que dóna al pa un simbolisme, aquest no té res a veure amb la mort de Jesús
Què és el que John Dominic Crossan ens vol fer veure?
Pròxim capítol
Una altra eucaristia?
Pa i peixos
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 12 Novembre 2003 |
Per
dir la teva
Per saber la dels altres Per veure els comentaris anteriors Per veure els comentaris més antics |
Pàgina principal de la web |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres
temes
Les notes que venen a continuació, si no es diu res en contra, estan extretes de les notes de Sebastià Janeras a Doctrina dels Dotze Apòstols publicades al volum 81 de Clàssics del cristianisme sota el títol de Pares Apostòlics
| 1) | Hi ha un paral·lelisme entre les pregàries del cap. X i la birkat ha-mazon, l'acció de gràcies després dels àpats (cfr. Deut 8,10: "T'alimentaràs fins a saciar-te i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t'haurà donat") |
 |
|
| 2) | El terme grec eu`caristh,sate es podria traduir també per "beneïu". Tant una traducció com l'altra cal entendre-les en el sentit de pronunciar una benedicció o acció de gràcies, en la línia de les berakhot [benediccions] jueves |
|
|
| 3) | El terme grec eu`caristi,a pot ser interpretat de diverses maneres: àpat o àgape ritual; eucaristia sacramental; àpat comunitari que aniria seguit de la celebració eucarística, de la qual no es donen els textos |
|
|
| 4) | La primera part de la birkar ha-mazon diu: "Sigueu benït, Senyor, Déu nostre, rei de l'univers, que regiu el món amb bondat, benignitat i misericòrdia. Sigueu beneït, Senyor, que regiu l'univers". |
|
|
| 5) | Aquest fragment té un clar paral·lel en el Quiddus [rito familiar con que se consagraban a Dios los días santos, distintos de las ferias comunes. Se realizaba en casa al comienzo de la cena, la víspera de la fiesta] que, pronunciat sobre la copa, obre el sopar sabátic i el de Pasqua: "Sigueu beneït, Senyor, Déu nostre, rei de l'univers, que creeu el fruit de la vinya".
El text grec d'aquesta pregària diu: "eu`caristou,men soi,. |
|
|
| 6) | Literalment: "sobre el bocí", és a dir, "sobre el pa romput". En el sopar jueu del dissabte i de les festes, després de la benedicció de la copa i d'una benedicció del dissabte o de la festa, seguia la benedicció del pa: "Sigueu beneït, Senyor, rei de l'univers, que produïu el fruit de la terra". |
|
|
| 7) | La segona part de la birkar ha-mazon diu: "Us donem gràcies, Senyor, Déu nostre, perquè ens heu donat en herència una terra desitjable perquè mengem dels seus fruits i ens sadollem de la seva abundor. Sigueu benït, Senyor, Déu nostre, per la terra i per l'aliment". |
|
|
| 8) | Tots els autors veuen aquí una al·lusió clara a l'eucaristia |
|
|
| 9) | La tercera part de la birkar ha-mazon diu: "Recordeu-vos, Senyor, Déu nostre, d'Israel el vostre poble, i de Jerusalem, la vostra ciutat, i de Sió, habitacle de la vostra glòria, del vostre altar i del vostre santuari. Sigueu beneït, Senyor, que edifiqueu Jerusalem". |
|
|
| 10) | Aquesta pregària recorda la desena de les Divuit benediccions, o "Semoneh-esreh" del ritual jueu de pregària (no pertanyent al sopar ritual): "Feu sonar la gran trompeta per al nostre alliberament i alceu una senyera per a reunir la nostra captivitat i anuncieu el nostre alliberament per a reunir-nos en un sol poble de les quatre parts de la terra. Sigueu beneït, Senyor, que congregueu els exiliats del vostre poble Israel". |
|
|
| 11) | La versió copta, en lloc de "gràcia" (ca,rij), diu "el Senyor" (ov Ku,rioj) |
|
|
| 12) | La versió copta diu: "Hosanna a la casa de David", mentre que a Mt 21,9.15 llegim: "Hosanna al Fill de David". Però segons Orígenes, alguns manuscrits de l'evangeli de Mateu tenien "casa" en lloc de "fill". |
|
|
| 13) | Aquesta expressió aramea pot ser presa en dos sentits: maran atha, que significa "El Senyor nostre ha vingut" (és a dir, és aquí present), o bé marana tha, que significa "Senyor nostre, veniu". La versió copta la interpreta en el primer sentit.
La trobem a Pau (1Cor 16,22) i al final de l'Apocalipsi (22, 17-21). És un testimoniatge de la impaciència viscuda en alguns cercles cristians pel retorn del Senyor. |
|
|
| 14) | Vegeu Mt 7,6: "No doneu als gossos les coses santes, ni tireu les perles als porcs" |
|
|