Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
EXISTIEN "CRISTOLOGIES" ABANS DE JESÚS DE NATZARET?

La pregunta pot sorprendre a més d'un. Jo mateix vaig quedar sorprès al llegir aquest paràgraf d'en James Dunn:

Abans de Jesús,

Al final del període dels documents del Nou Testament

Before Jesus, 'christology' either did not exist, or existed, properly speaking, only in different forms of 'messianic expectation'. At the end of that period an advanced and farreaching christotogy is already in place, which does not hesitate to speak of Jesus as 'God'. Before Jesus appeared on the scene we can speak of a wide range of speculation within early jewish thought about God and particularly about his means of interacting and communicating with his creation and his people. At the end of that period there is a clearly articulated Christian view that much or most of that speculation has come to focus in Jesus Christ in a complete and final way.

Christology in the Making
Pròleg, XII

La sorpresa per aquesta pregunta pot desaparèixer si posem atenció a l'origen de la paraula "cristologia". Aquesta paraula està derivada de la paraula grega "crist" [cristo,j], la traducció de la qual seria "ungit".

Si vols veure el text grec o hebreu, clicka aquí

Recordeu la resposta de Teòfil d'Antioquia al seu amic Autòlic: "Ens diem cristians perquè som ungits amb l'oli de Déu "

Si ho voleu recordar
Teòfil d'Antioquia

I també sabem que la paraula grega "crist " [cristo,j] tradueix la paraula hebrea de "mashiah ", "messies " [x;yvim;], que volia dir "ungit " i que es podia aplicar a la figura del Príncep Messiànic (Dan 9, 25), a reis (1Sam 2, 10) (fins i tot a Cirus, rei estranger, Is 45, 1), al gran sacerdot (Lev 4, 3.5.16), als patriarques (Sal 105, 22), als profetes (1Re 19, 16). En total, en els llibres de les Escriptures hebrees surt 39 vegades.

Aquí tenim una altra bona ocasió per aprofitar-nos dels treballs del Sr. Strong i del seu equip (Els números Strong).

La paraula "mashiah /x;yvim;"
a les Escriptures hebrees

Un fet realment sorprenent:

A la Bíblia Catalana Interconfessional la paraula "messies " surt 71 vegades, traduint la paraula grega "crist " [cristo,j]. Totes elles en els escrits del que diem Nou Testament. I no apareix ni una sola vegada a les traduccions dels escrits de la bíblia hebrea.

A la traducció francesa de la Bible de Jerusalem dels llibres de l'Escriptures hebrees la paraula "messie " apareix 10 vegades en 8 versets (6 en els Salms i 2 en el llibre de Daniel). I en els llibres del Nou Testament, només 2 vegades (Jn 1, 41; Jn 4, 25)

No trenca la Bíblia Catalana Interconfessional
una de les principals línies de continuïtat entre
les Escriptures hebrees i les Escriptures cristianes?

La pregunta inicial, correctament posada, podria formular-se en els següents termes:

Abans de Jesús de Natzaret

(abans de que els seguidors de Jesús comencessin a preguntar-se
pel que havia significat per a ells la vida i mort de Jesús)

en els diversos corrents del pensament jueu

(incloent-hi el judaisme-hel·lenístic)

quines interpretacions de la figura de l'ungit existien,

(del messies, del x;yvim;)

quines eren les especulacions sobre el seu paper,

(en el present i en el futur)

quines eren les concepcions messiàniques

(com havien anat variant històricament)

No és el propòsit d'aquest article donar una resposta extensa a aquestes preguntes, però sí deixar constància de que existia una àmplia "messia-logia " i que les diverses "cristo-logies " del Nou Testament no començaven des de zero.

Per exemple, com l'autor de la Carta als Hebreus se aprofita de la interpretació messiànica ja existent de la misteriosa figura de Melquisedec?

Un "prêt à porter" bíblic
Un mateix vestit per a Jesús Melquisedec
Si ho vols saber...

Posem la nostra atenció, per el moment, a la Primera Carta als Tessalonicencs, considerada com el primer document escrit de la nova "secta dels natzarens " (Ac 24, 5.14: 28, 22).

Què eren?
Un grup? Una secta? Un partit?
Si ho vols saber...

Recordem que a Tessalònica (l'actual Salònica), en aquell temps capital de la província romana de Macedònia, hi vivia una important població jueva que tenia una sinagoga pròpia. A ella, segons els Fets dels Apòstols (Ac 17, 1-8), es van dirigir Pau i el seu company Siles i allà trobaren no només el grup jueu, sinó també "molts grecs que ja adoraven l'únic Déu " (tw/n te sebome,nwn ~Ellh,nwn plh/qoj polu.) i, fet que no deixa de ser curiós, un grup de "no poques dones distingides " (gunaikw/n te tw/n prw,twn ouvk ovli,gai). I, durant tres dissabtes, pogueren exposar el seu programa:

Aquest Messies és Jesús,
el que jo us anuncio

ou-to,j evstin o` Cristo,j Îo`Ð VIhsou/j
o]n evgw. katagge,llw u`mi/n

Els jueus ("alguns" remarca el text) que es van deixar persuadir (evpei,sqhsan), pensaven que renunciaven a la religió dels seus pares?

Passem ara a la carta (Primera als Tessalonicencs) que Pau els va escriure. Com el mateix Pau (l'autor d'aquest primer escrit) entenia i com entenien els seus lectors el conjunt d'aquestes tres paraules del seu primer verset?

Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs,
que viu en Déu Pare
i en el Senyor Jesús Crist/Messies.
Us desitgem la gràcia i la pau.

Pau/loj kai. Silouano.j kai. Timo,qeoj th/| evkklhsi,a| Qessalonike,wn
evn qew/| patri.
kai. Kuri,w| VIhsou/ Cristw/|(
ca,rij u`mi/n kai. eivrh,nhÅ

I també les del darrer verset de la carta (5, 28):

Que la gràcia
de nostre Senyor Jesus Crist/Messies
sigui amb vosaltres.

~H ca,rij
tou/ kuri,ou h`mw/n VIhsou/ Cristou/
meqV u`mw/nÅ

Quina traducció us sembla millor?

La de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional) coordinada per Armand Puig?

de nostre Senyor Jesuscrist

O la de la NBE (Nueva Biblia Espanyola), dirigida per Luis Alonso Schökel i Juan Mateos)?

y del Señor Jesús Mesías

Els perills d'una predicació messiànica

El llibre de "Els Fets dels Apòstols" diu que, com a conseqüència de la predicació de Pau es produïren "avalots i disturbis per tota la ciutat " (ovclopoih,santej evqoru,boun th.n po,lin) i posa com a causa la "gelosia dels jueus " (Zhlw,santej de. oi` VIoudai/oi).

Em permeto donar una altra explicació. Les comunitats jueves que vivien a la diàspora, minoritàries dintre de la població, tenien una seguretat precària: podien ser objecte de qualsevol eclosió de anti-semitisme de la població majoritària. La seva protecció estava en les autoritats imperials romanes.

Una predicació messiànica, vinguda de la regió de Palestina (prescindint ara si l'execució de Jesús era coneguda o no) podia malmetre les relacions de la comunitat jueva amb les autoritats romanes. Calia, doncs, foragitar aquests predicadors messiànics...

Més tard Pau ho entendria i així demanarà la "submissió a les autoritats que tenen el poder " (Pa/sa yuch. evxousi,aij u`perecou,saij u`potasse,sqw) (Rm 13, 1)

Si us animeu a fer una lectura de tota la carta, intenteu (cosa força difícil) fer-la des de la mateixa situació en què estaven els seus primigenis destinataris: prescindiu de les notes explicatives de la Bíblia Catalana Interconfessional (o d'altres traduccions).

Algunes d'aquestes notes ja saben tot el que -després d'un llarg procés de reflexió, de discussions, de baralles, d'anatemes mutus...- uns quants segles més tard es va dir.

Pregunteu-vos quins dels temes tractats a la carta no tindrien cabuda dintre de les diverses interpretacions i especulacions de les variades "sectes" jueves del segle I.

Si de Jesús s'ha dit i es diu que va morir com jueu i no com cristià, no podríem dir que aquesta Primera Carta als Tessalonicencs és "jueva" i no "cristiana"?

Potser jo mateix m'animi, més endavant, a fer aquesta lectura...

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
7 maig 2016
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)