Les proves anatòmiques

Icono IDevice

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, (1739-1788) va ser el primer a proposar de manera seriosa un concepte d'evolució dels éssers vius, ho va fer comparant òrgans de diversos animals. Buffon discrepava profundament de la idea que les espècies eren formes fixes que ocupaven buits naturals permanents. Ordenà als éssers orgànics de manera gradual, si bé la gradació no era de tipus morfològica sinó funcional, en anatomia comparada insistí en la importància de l'estudi de les estructures internes (i no només de la morfologia externa) per a la comprensió del funcionament dels organismes. Proposa un concepte d'espècie molt pròxim al concepte biològic modern, fonamentat en la permanència dels caràcters al llarg de les generacions i en la impossibilitat d'obtenir descendents fèrtils entre dues espècies diferents.


Icono IDevice Órgans homòlegs


Òrgans homòlegs són aquells que tenen un mateix origen embriològic, i per tant tenen una mateixa estructura interna, encara que la seva funció sigui diferent. Exemple d’òrgans homòlegs són les extremitats superiors dels vertebrats. Els òrgans homòlegs indiquen un avantpassat comú a partir del qual s’ha evolucionat amb una evolució divergent donat formes diferents com a conseqüència de l’adaptació a diferents medis. Són una eina molt valuosa per a realitzar estudis d’evolució.


Icono de iDevice
Observa la imatge anterior i digues quin os de les extremitas anteriors correspon a cada color
  • taronja
  • rosa i
  • groc
  • gris i
  

Icono de iDevice
Dels parells d'òrgans que tens a continuació, quins són òrgan homòlegs i quins òrgans anàlegs?

1- Ales d'una mosca i ales d'un pardal

2- Ales d'un voltor i ales d'un estruç

3- Aleta de balena i extremitat anterior de gos

4- Aleta de dofí i aleta de tauró

5- Pota d'una papallona i pota d'un ratolí

6- Extremitat anterior d'un ratolí i extremitat anterior d'un rat-penat

 

 

  

Icono IDevice Evolució divergent
  • És un procés durant el qual a partir d'una espècie ancestral s'originen altres espècies degut a un procés d'adaptació a ambients diferents. És un procés evolutiu que està determinat per la mutació i la selecció natural.
  • Els òrgans homòlegs són exemples d'evolució convergent.
  • L'evolució divergent ens dona informació sobre el parentiu de les espècies i ens permet dissenyar arbres filogenètics.

 

 

Exemples d'evolució divergent són:

  • La radiació adaptativa. Els pinsants de les illes Galàpag és van desenvolupar a partir d'una mateixa espècie que va arribar a les diferents illes. A cada illa es va tenir que adaptar a buscar aliment en les condicions particular de cada ambient.
  • Les similituds entre les aus no voladores de de l'Hemisfèri Sud indiquen un avantpassat comú i una evolució divergent quan els dos continents es van separar.
El nyandú d'Amèrica del Sud
L'estruç d'Àfrica

Icono IDevice Evolució convergent
  • És l'evolució independent d'un mateix caràcter o de caràcters similars en dos o més espècies que pertanyen a línees evolutives independents.
  • Els òrgans anàlegs són ejemples d'evolució divergent
  • L'evolució divergent no ens dona cap informació sobre el parentiu de les espècies, no serveix per a crear arbres filogenètics.

 

 


Icono IDevice Òrgans vestigials

Els òrgans vestigials són restes d’estructures que moltes vegades són afuncionals. Entre elles tenim:

Tubercle de Darwin. És un engruiximent cartilaginós que apareix al pavelló auricular i que no té una funció aparent. Es troba present a altres espècies de primats.

Músculs de l’orella. Són uns músculs que es troben a la part externa del pavelló auditiu i que no tenen cap funció. En un passat llunyà permetien moure les orelles cap a una font de so. Actualment hem perdut aquesta capacitat, però els músculs continuen a l’orella.

Replec semilunar. També anomenat tercera parpella. Es troba present a les aus i en molts rèptils i se’l anomena membrana nictitant. Mentre que en aquests grups d’animals té una funció protectora en nosaltres no serveix per a res i només ens queda un vestigi a la zona interna de l’ull.

Queixal del seny. Tenim 4 queixals del seny que deriven dels postres avantpassats herbívors que requerien aquests queixals per triturar amb més eficàcia els vegetals, però a nosaltres no ens aporten rés positiu, només malformacions i dolors.

 


1. Explica, des del punt de vista evolutiu, l'existènciadel tubercle de Darwin en els humans.

2. Explica, seguin la teoria neodarwinista, per què molts humans no presenten queixal del seny.

3. Busca tres exemples més d'òrgans vestigials en els humans.



« Anterior | Siguiente »