No són camins de glòria

el que cerquem

ni contemplar com els nostres somnis

es difuminen seduïts per colors d'artifici,

per aquesta aliena buidor

que s'amaga rera cada bandera.

No és en nom dels patrons que lluitem

i morim,

ni per cap patriotisme, passió irracional de l'home,

ni permetem que esdevinguin

les parles de melodia distinta,

les pells més brunes,

el perfum de noves mirades,

blanc de les nostres ires.

Pertanyem arreu i alhora, enlloc,

cap pàtria pot cegar-nos

quan ens acull el món,

neguem el dit que amb marcial arrogància

assenyala terres hostils a l'horitzó,

no acatem les lleis injustes

escrites amb tinta d'odi

pel poderós.

Perquè la nostra sang

i la nostra suor

no són mercaderies a l'abast

d'avariciosos senyors.

Nosaltres volem esdevenir emperadors

de la nostra pròpia persona,

viure somiant en un jorn plenament

LLIURE,

car ens apaguem, orfes de llum,

en aquesta amarga, dolorosa presó.