D’aspectes de Pozna

 

(iv)

La neu aconsegueix que la ciutat

quedi absolutament en silenci.

La nit passa a ser molt menys tenebrosa,

malgrat que durant el dia el paisatge

sembla una foto dels anys vint, en blanc

i negre. Un pintor flamenc s’acuita

a pintar-lo abans que ens despertem.

S’ha d’anar amb cura per descaminar

els llocs que la memòria ha oblidat,

i el pas és insegur en la neu glaçada

 

(viii)

Tranquil és el matí, silenciós

com el públic en un concert. La neu,

del tot glaçada, convida a exercicis

d’equilibrista. Tot intenta atènyer

una fal·laç impressió d’absència,

com els dits balbs després de caminar

uns cinc minuts. No hi ha punt de contacte

entre els sentits que provenen de fora

i el pensament desorientat. Inútil

és intentar buscar aquí un torsimany.

 

 

Llengua

L’intent és de voler denominar-ho

tot de nou, però l’objecte serà

sempre el mateix. No experimenta canvis.

Potser, en el fons de la consciència

hi ha una innocent voluntat de tornar

a les arrels primeres (descobrir

un mot nou, relacionar-lo amb l’objecte

i dissecar-lo com un animal mort).

La forçada necessitat d’uns actes

per poder aproximar-nos a un món

que mai no abastarem (per infinit

no, sinó perquè les relacions

són fictícies, com davant d’una obra

teatral).

T’hi entossudeixes

perquè ets conscient que és l’única sortida.

Busca totes les entrades possibles

als diccionaris de les grans llacunes.

La preocupació no és pas de què omplir-les.

Xavier Farré


 

 

El temps de les taronges

Víctor Herra

Partim-nos els dies que vindran

com els grillons d’una taronja. Té–

Gabriel Ferrater

 

Les taronges a taula,

just quan arriben els núvols de colors al capvespre

i la gitana amaga els retalls blaus de la serra de Llaberia.

El temps de les taronges i

el temps sense temps,

mentre robo al temps

peces de puzle, e-mails a mitja tarda

i pàgines de llibres entre els llençols.

El temps sense dies de la setmana

i sense versos per titular els dies de la setmana.

El temps de les taronges amb grillons d’enyor i

granes de solitud,

mentre dono temps al telèfon cada dia de la setmana.

El temps sense la flor de tarongina

d’altres temps,

els temps en què comptava el temps per hores.

El temps de les taronges i

el temps sense temps,

mentre pelar una taronja només em roba uns minuts

d’aquest temps sense temps.


Frank Kalero