 |
|
Crear Adam Manyé |
| Ara ho veig: crear és destrucció, com aquest feix de llum al paviment que enceta cúpules de passió, però el toco i en sento el crit: pur lament. El grafit a la pell usada, gentil, una tardor penjant de la parpella, una ensumada som de cloretil. Quan tot just crepitem tot s’estella. Mira’t l’embrió en aquesta prada, et parla d’un bon feix de primavera. La llum, però, continua embussada. No desmuntis, aferra’t a la sella. Et despertaré al matí si vols, criatura, dorm entre alcohols. |
Clus |
| tatuo pells amb escenes de búnquers el blau sobre el blau de caos corpori el blau de l’esfera humana que és blau sobre el blau de la llum coagulada de l’eco que s’en desprèn i desprèn la llum humana cap al forat de l’absència del no-res dur de la pedra |
|
|