Paul Verlaine Traducció de D. Ilitx
POEMES SATURNIANS a Eugène Carrière
Els savis daltres temps, tan vàlids com els dara, cregueren, i és un punt mal aclarit encara, veure al cel les bondats, així com els desastres, i que es lligava cada ànima a cadascun dels astres. (La gent han escarnit, sens pensar que molts cops el riure es fa ridícul i decep tots els jocs, aquest ensenyament del misteri nocturn.) Però aquells qui són nats sota el signe SATURN, planeta fer, volgut per tots els nigromants, apleguen tots, segons antics llibres arcans, bona part de desgràcia i una bona part dira. La imaginació, que és dèbil i es regira, lesforç de la Raó en ells, nul, elimina. En llurs venes la sang, subtil com la metzina, bullint com si fos lava, rara, corre i sescola calabruixant el trist ideal que esmicola. Així han de patir els Saturnians i així --admetent que siguem mortals-- han de morir, havent estat llur línia de vida conseqüència duna lògica traça de maligna influència.
|
|
SONET COIX A Ernest Delahaye Ah! certament és trist, és cert que això acabarà malament. No és permès ser infortunat fins a tal punt. Ah! certament és excessiva la mort de lanimal ingenu que veu escolar-se la seva sang sota el seu esguard marcit. Londres fumeja i crida. Quina ciutat de Bíblia! El gas flameja indecís i els rètols són vermells. I les cases, arrugades duna manera terrible, espanten com un senat de velles. Tot lhorrible passat salta, piula, miola i clapeix en la boirina rosa, groga i fastigosa dels Sohos, amb els indeeds, amb els all rights i els haôs. No, és certament excessiu un martiri sense esperança; no, és cert que això acabarà malament, certament és trist: oh! el foc del cel sobre aquesta ciutat de Bíblia!
EL POETA I LA MUSA Cambra, has guardat els seus espectres ridículs, plena de llum sollada i remor daranyes? Cambra, has guardat les seves formes senyalades per aquella brutícia del mur i per aquelles vírgules! Ah no! No obstant, cambra així guarnida que recules en aquest sec efecte òptic amb semblança disgustada davant del record de massa coses determinades, com senyoren de les nits, de les nits dHèrcules! Que sentengui com es vulgui, no és pas això: vosaltres no compreneu res, de les coses, bona gent. Us dic que això no és pas el que tothom pensa. Sola, oh cambra que fuges en cons afligents, sola, ja ho saps!, però, sens dubte, quantes nits de noces hauran desvirgat les seves nits després! |