Palla

M’empasso la palla de les teves paraules,

del teu amor fracassat i pintat de negre.

A la tarda veig les velles com passen,

i passo jo també, passo de tot.

Per les muralles volen els vells àngels

i a la nit desapareix el misteri...

Anem a peu, que és més barat.

Instruments de poetes satisfets,

carrers nous, cares fosques, sues molt.

Aviat serà diumenge

i menjarem com uns reis.

De dia tens un preu, puta,

a la nit me’l diràs tu.

Algú vol vendre’m mocadors,

mocadors putrefactes de misèria,

vull fugir d’aquest món indesitjable,

refugiat en aquest cau.

Visitem monges de clausura,

algú ha vetat la seva llibertat,

i la teva ja no sap ningú on para,

acabarem esquizofrènics de ràbia,

imitacions barates del dimoni.

Joan-Josep Miracle