| La nostalgia se mide con abrazos, esta tarde que empieza. La caricias suspenden su trayecto por un cambio de vagón y los ojos se disuelven con la aceleración de los megáfonos. Los silbatos descansan en museos deshabitados: Ya no hay vuelta atrás, dicen las etiquetas; y vitrinas que siguen engullendo polvareda de recuerdos; cristales ya vetados por la mano de adioses que sostienes en un último esfuerzo sin cortina.
Iván Díaz |
| Pregunta'm Òscar Puig
Pregunta'm què he après i et diré que no res; que potser, qui sap, vaig començar a aprendre coses, en algun moment, que oblidaria tan ràpidament, que hauria oblidat que havia après, potser, qui sap, en l'instant que veuria una altra imatge delicada com la teva, capaç d'enfollir el meu ésser, de vèncer-me de nou, de fer-me defallir de passió, de fer defallir la meva voluntat. De fer-me creure de nou que sóc aquí per tu, tan sols per viure, veure, sentir, fer, ser, per tu. Què he après? Que puc tornar a estimar; que puc tornar a viure veure, sentir, fer, ser, sense tu. |
Frank Kalero |