La nostalgia se mide con abrazos,

esta tarde que empieza. La caricias

suspenden su trayecto por un cambio

de vagón y los ojos se disuelven

con la aceleración de los megáfonos.

Los silbatos descansan en museos

deshabitados: Ya no hay vuelta atrás,

dicen las etiquetas; y vitrinas

que siguen engullendo polvareda

de recuerdos; cristales ya vetados

por la mano de adioses que sostienes

en un último esfuerzo sin cortina.

 

Iván Díaz


 

Pregunta'm

Òscar Puig

 

Pregunta'm què he après

i et diré que no res;

que potser,

qui sap,

vaig començar a aprendre coses,

en algun moment,

que oblidaria tan ràpidament,

que hauria oblidat que havia après,

potser,

qui sap,

en l'instant que veuria

una altra imatge

delicada com la teva,

capaç d'enfollir

el meu ésser,

de vèncer-me de nou,

de fer-me defallir de passió,

de fer defallir la meva voluntat.

De fer-me creure

de nou

que sóc aquí per tu,

tan sols per viure,

veure,

sentir,

fer,

ser,

per tu.

Què he après?

Que puc tornar

a estimar;

que puc tornar a viure

veure,

sentir,

fer,

ser,

sense tu.

Frank Kalero