logo-parc-cultural-foia Nuclis urbans: Ulldecona

Ulldecona medieval. Estructura defensiva

ulldecona medieval dibuix ideal  Dibuix ideal d'Ulldecona medieval. Autor: Laura Abella

secció porta valència Secció de la base de la torre i arcada del pont del portal de València. Autor: ET Antic Hospital

porta de valència Base i arcada del portal de València. 2003

torre casa tallada Torre de la casa Tallada, Murada de dalt. Autor: Joan Roig

La població d'Ulldecona es va defensar amb un sistema defensiu format per una muralla tipus cerca reforçada amb 31 torres amb cantonades de pedra treballada i espitlleres, i 4 portes o portals d'entrada a la població.

Pel que fa a la seva data de contrucció, sabem de la seva existència per un una notícia escrita de l'any 1390 i analitzat per M. Bonet. En aquest document es fa referència a la capacitat defensiva d'Ulldecona durant un reconeixement del veguer de Tortosa acomopanyat del notari Berenguer de Tous. Aquest document diu ...mi dit notari e ab los testimonis dejusscrtis e ab d'altres ana fora lo mur e vall de la dita vila e en torm d'aquella vila atroba en lo dir mur XXXIIII torres bones, exceptada una que era fesa e malmesa e lo mur que havia d'altaria de XVI a XX palms de mesura de Tortosa, e que en torn al dit mur havien sos andadors..., AMT Host i cavalcada II paper quart 31, f. 25. en Maria BONET (1994) La orden del Hospital en la Corona de Aragón. Poder y gobierno de Amposta (ssXII-XV). CSIC Madrid.

Les obres del col·lector pluvial al carrer Major comportà el descobriment d'una part del sistema defensiu d'Ulldecona, concretament la base de la torre i del pont del portal medieval anomenat de València i documentat al segle XVIII. Aquesta intervenció va permetre veure que Ulldecona estava envoltada per una vall o fossat. La vall tenia en la zona del pas o pont uns 4,5 a 5 m d’amplada i 2,5 de fondària. Per franquejar la vall es van construir passeres o ponts. Per la qual cosa pensem que un cop fora de la zona de pas, la vall deuria tenir unes dimensions més grans, al menys pel que fa a la seva amplada. El pont estava edificat sobre 4 arcs -desconeixem l’acabat dels arc, si apuntats o de mig punt) i una volta d’obra de maçoneria.

Creiem que a partir de la primera meitat del segle XVIII, la vall aniria sent colmatada definitivament en alguns del trams a partir de la concessió dels seus terrenys en enfiteusis per part del consell municipal, com ho testimonia la documentació escrita. Seria durant aquest segle o principis del posterior quant, abans d’amortitzar la vall, s’hi construiria una sèquia amb coberta aprofitant el seu desnivell i buit que dibuixava. Aquesta sèquia, de grans dimensions, també feia la funció d’element de suport o basament de les futures construccions que s’hi anirien edificant a sobre seu al llarg del temps. De fet, la sèquia suplantava una de les funcions de la mateixa vall, la de la conducció de l’aigua o de desguàs de les diferents torrenteres de la serra de Godall, conduint-la cap a la plana de la Foia. Posteriorment, aquesta sèquia faria les funcions de claveguera, un cop edificat totalment a sobre seu. Encara avui en dia, algunes de les cases desguassen en aquesta sèquia.

Una part de les dades d’aquesta pàgina han estat extretes de la conferència feta a Ulldecona el 2003 sobre el urbanisme per Joan Roig i Toni Forcadell

Més informació a:

- ROIG VIDAL, Joan; FORCADELL VERICAT, Toni; GRAU VERGE, Ferran (2003): “L'urbanisme i el sistema defensiu a la Ulldecona del segle XVIII.” Raïls, 20. Ulldecona.






Qui som? | Mapa del lloc mapa del lloc | Altres | correu | Web creat el 01/01/2006 | Membre de wiccac | Última modificació:

©2006 Toni Forcadell Vericat: Creative Commons License Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons. Visió: Mozilla Firefox 1024x768

Valid HTML 4.01 Transitional Valid CSS! spam softcatalà tinet 36