logo-parc-cultural-foia Poblats ibers

Introducció

Vista aèrea de La Cogula. Autor: TFV

La vall de la Foia va estar poblada durant el bronze final i l'època ibèrica per diversos assentaments i poblats. Fins ara s'han pogut documentar, amb material ceràmic i estructures visibles els poblats del Castell d'Ulldecona, La Ferradura, La Cogula i Les Esquarterades. També s'han documentar atres llocs a partir de la troballa de material ceràmic: Les Ventalles, La Torreta, La Pedrera i Mas de la Torre entre altres. D'aquests assentaments, tan sols La Ferradura ha estat intervinguda arqueològicament mitjançant un projecte d'estudi del poblament iber; la resta han estat estudiats mitjançant intervencions de prospecció com a la Cogula o la troballa de material sense estructures visibles com al Castell.

Bibliografia:

- ÁLVAREZ, R.; LÓPEZ, A. (1991). “L’assentament ibèric i el poblat medieval del Puig del Castell d’Ulldecona(campanya de 1985)”, a XXXVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Amposta (en premsa).

- BEA, D.; DILOLI, J.; GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I.; RAFEL, N.; SARDÀ, S. (2008): “Contacte i interacció entre indígenes i fenicis a les terres de l’Ebre i del Sénia durant la primera edat del Ferro”, a actes del simposi Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane, celebrat a Alcanar entre els dies 24 i 26 de novembre de 2006. Alcanar.

- BELARTE, M. C. (1993) “Arquitectura domèstica al Bronze Final i Primera Edat del Ferro a Catalunya: habitacions construïdes amb materials duradors: estat de la qüestió”, a Pyrenae, 24, pag. 115-140.

- CALLARISA, Mª. P. (1965) El proceso histórico de la población primitiva en el bajo Ebro. Tesis de Licenciatura inédita. Universidad de Barcelona.

-DD.AA. (2002) Primeres Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. CERE-Ajuntament de Tivissa, novembre de 2001, Tivissa.

- DD.AA (2008) actes del simposi “Contactes”. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane, celebrat a Alcanar entre els dies 24 i 26 de novembre de 2006. Alcanar.

- DILOLI, J. (1998) "El món ibèric al curs inferior de l'Ebre i plana litoral del Baix Maestrat. Característiques de l'ocupació del territori", a Citerior, 2: L'arqueologia del territori. Anàlisi dels models d'ocupació i transformació del medi a l'Antiguitat a la Catalunya meridional i àrees lindants, pàg.153-188, Tarragona.

- DILOLI, J. (1999) L’evolució en els models d’ocupació del territori al curs inferior de l’Ebre i plana litoral del Baix Maestratdurant la protohistòria” a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 20, pàg. 95-114.

- DILOLI, J. (2002) “Relacionscomercials i vies de comunicació a l’entorn del rio Ebre durant la protohistòria, en Citerior, 3. Tarragona.

- DILOLI, J.; FOGUET, G. (1991): "Relació relleu - sistema defensiu als oppida ibèrics del Baix Ebre", a Simposi internacional d'Arqueologia ibèrica, pàg. 179-182, Manresa.

- FORCADELL VERICAT, Toni (2001): "El Castell d'Ulldecona. Resultats de la campanya arqueològica 1999-2000". Raïls, 17, Ulldecona.

- GARCIA i RUBERT, D. (1999) Evolució del poblament a la comarca del Montsià. SS. VII a.C.-III d.C. Tesis de Llicenciatura. 2 volums. (inèdita)

- GARCIA i RUBERT, D. (2000a) “El procés de romanització a la comarca del Montsià”, a Empúries, 52, pàg. 137-172.

- GARCIA i RUBERT, D. (2005b) El poblament del primer ferro a les terres del riu Sénia. Els assentaments de la Moleta del Remei, Sant Jaume, la Ferradura i la Cogula durant els segles VII i VI ane, Tesi Doctoral dirigida pel Dr. Francesc Gràcia. Inèdita.

- GARCIA, D.; ÁLVAREZ, R.; FORCADELL, T.; LÓPEZ, A. (2002): “Excavacions en el nucli ibèric del Castell d’Ulldecona(Ulldecona, Montsià). Un balanç de conjunt”, a Ilercavònia , Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001.

- GRACIA, F. (2005) “El món ibèric al nord-est peninsular. Panorama actual de la recerca”, a Actes del XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà “Món Ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà”. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà, 14 a 16 de novembre de 2003, pàg. 203-216.

- GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1993) “Estructuración cronoocupacional del poblamiento ibérico en las comarcas del Ebro”, en El poblament ibèric a Catalunya, Laietania, 8. p. 207-255.

- GRACIA, F.; MUNILLA, G.; GARCÍA, E. (1994) “Els períodes Ibèric I-II a la comarca del Montsià. Organització i explotació del territori."Simposi d'Arqueologia Catalana". Gala 3-5

- GUSI, Francesc. (1994-96) “La distribució territorial del poblament entre els rius Palància i Ebre a la segona meitat del segon mil·lenari”, a Actes de la Taula Rodona sobre Models d’ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 a.n.e. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la depressió de l’Ebre,Gala, 3-5, pp. 49-58.

- GUSI, F.; OLIVER, A. (1989) "El hábitat durante los siglos IX al VII a.n.e. en el valle inferior del Ebroy las comarcas de Castellón", a Colloque International: Habitat et structures domestiques en Méditerranée occidentale durant la Protohistoire, Pre-actes, Arles-sur-Rhône.

- ITARTE, F.; LAVEGA, F. (1997) "Un nou jaciment arqueològic: el possible assentament ibèric de les Tosses (Ulldecona)", Rails, 10.

- IZQUIERDO EGEA,Pascual; GIMENO FABREGAT, Tomàs (1991) “Les fortificacions ibèriques dels segles V-III ac a les comarques del Baix Ebre”, a Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple (IV-III ac.) 1990, Manresa, pàg. 227-232.

- MALUQUER DE MOTES, J. (1982a): “La Ferradura, Ulldecona”, a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 229-231.

- MALUQUER DE MOTES, J.; HUNTINGFORD, E.; MARTIN, R.; RAURET, A. M.; PALLARÈS, R.; VILA, M. (1986) Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Programa d’Investigacions Protohistòriques, Institut d’Arqueologia i Prehistòria, universitat de Barcelona, Barcelona.

- MAYORAL FRANCO, F. (1991b) “Elements classificatoris i entitats socials a l'horitzó ibèric antic el Montsià- Baix Maestrat”, a Estrat, 4, pp. 5-20.

- MALUQUER DE MOTES, J. (1983) El poblado paleoibérico de La Ferradura, Ulldecona,Tarragona, a PIP, VII, Universitat de Barcelona, 32 pàg.

- NOGUERA GUILLÉN, Jaume (2007) Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional, Tesis doctoral inèdita. UB. Barcelona.

- OLIVER FOIX, Arturo. (1991a): “La presencia fenicia y púnica al sur de las bocas del Ebro”, Atti del II Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, Roma, pp. 1091-1101.

- OLIVER FOIX, Arturo (1992) “La red viaria protohistórica y su relación con lugares culturales en el Baix Maestrat”, Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 40. Benicarló.

- OLIVER, A. (1998b) “L'adaptació del poblament al territori: una interacció en època ibèrica al sud del riu Ebre", a Citerior, Anàlisi dels models d'ocupació i transformació del medi a l'Antiguitat a la Catalunya meridional i àrees lindants, Tarragona.

- SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1994): "L'urbanisme protohistòric a la costa de Catalunya", a Cota Zero, 10, pp. 27-37, Vic.

- VILLALBÍ, Mª. M. (1994c): “Monedes ibèriques del Castell d’Ulldecona”, a Full Informatiu del Museu Comarcal del Montsià,º 25, juliol de 1994, p. 7.




Qui som? | Mapa del lloc mapa del lloc | Altres | correu | Web creat el 01/01/2006 | Membre de wiccac | Última modificació:

©2006 Toni Forcadell Vericat: Creative Commons License Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons. Visió: Mozilla Firefox 1024x768

Valid HTML 4.01 Transitional Valid CSS! spam softcatalà tinet 36