| Al 1936, any en que començà la Guerra Civil Espanyola, la Banda renuncià a la subvenció que rebia de l'Ajuntament i també al dret d'ocupar la sala d'assaig, ja que entrà a l'Ajuntament la República i la Corporació Municipal tingué que cessar. Llavors la Banda passà a nomenar-se Agrupació Artística d'Esquerra. Vicent Aubà demanà per assajar el local de la Lliga Catalana ( situat al Carrer Major, dalt del Bar Esport, ara Super Spar ) i, veient la importància de la Banda al poble, l'Ajuntament proposà una altra vegada, després del trencament de relacions amb el mateix Ajuntament a principis d'aquest mateix any, 1936, la declaració de Banda de Música Municipal. A partir de llavors la Banda rebé 2500 pts. anuals, una dependència amb llum a la Casa Consistorial per assajar i una relació d'instruments, que són aquests: un baix de cilindres, amb bombes de Si i de Do, un bombardí de cilindres i un bombo. En aquest any hauríem de dir que el 25 de Febrer es reberen els presos amnistiats dels fets del 6 d'Octubre de 1934 i que la Banda amenitzà l'acte amb una cercavila. El desenvolupament de la Banda es veu frenat per la Guerra Civil. Del 1936 al 1939 hi ha poques, per no dir cap, notícies i referències d'aquesta entitat. Hem de pensar que moltes persones sortiren d'Ulldecona, ja sigui nens i dones com a exiliats, presoners i soldats que anaren a servir al front. Dintre d'aquests presoners i soldats estaven quasi tots els músics que formaven la Banda de Música d'Ulldecona. |
|
Durant la guerra, molta gent d'Ulldecona fou presonera a Tarragona, al vaixell " Río Segre ". El perill de mort era diari. Entre tota aquesta gent es trobava el Sr. Miquel Querol i Gavaldà, persona de gran cultura i intel·ligència que des de petit havia estat persuadit i influenciat per la Banda de Música del poble. El Sr. Miquel demanà, davant del perill que corria la seva vida allí al vaixell, dirigir i ensenyar solfeig gratuïtament a la Banda de Música d'Ulldecona. Es llavors quan es parla per primer cop d'escola de solfeig dintre de la Banda. Com a la guerra, els pensaments a la Banda es dividien en dues tendències polítiques: dretes i esquerres. En Miquel Querol ( que dirigí la Banda del 1939 al 1942 bàsicament ) pogué fer, deixant a banda els propis pensaments de cadascú, un bloc unit de més de 60 músics on mai hi hagueren conflictes ni disgustos per part de ningú. Poc després s'interrompé la tasca duta a terme pel Sr. Miquel, ja que la seva quinta fou cridada al front, i no va tenir cap altre contacte amb la Banda fins acabada la guerra. |
| Pocs mesos després es demanà a l'Ajuntament que la Banda fos una entitat social servidora del poble, és a dir, que fos Municipal i que tingués un pressupost econòmic. Però el pressupost era molt migrat i els instruments molt rudimentaris. Sorgí la idea de fer concerts tancats a l'Orfeó i fer pagar entrada. Primer sonà un poc estrany entre la gent, qui sempre havia sentit la Banda gratuïtament, però la realitat fou una altra. El local s'omplia de gom a gom i el nombre de gent que venia de fora era enorme. Els diners que es recolliren serviren per arreglar els instruments a Barcelona i fins i tot per a comprar-ne algun de nou. El 12 d'Octubre d'aquest mateix any, el Sr. Agustí Juan Camps com a alcalde d'Ulldecona confeccionà el nou reglament de la Banda de Música Municipal. En aquest reglament s'establiren les noves remuneracions econòmiques, en les quals el director passaria a cobrar 3.000 pts anuals, el músic sub-director 750 pts anuals i els músics 6.000 pts a repartir cada any. Posteriorment, en Miquel Querol es traslladà a Barcelona on inicià els seus estudis universitaris. La batuta de la Banda de Música fou agafada una altra vegada pel Sr. Vicent Aubà ( que en aquesta segona etapa dirigirà la Banda del 1942 al 1948 ), qui a partir del 1947 compaginà la direcció de la Banda i la de l'Orfeó Ulldeconenc. En aquests anys de postguerra, a la Banda se li facilità una sala per als assajos a l'Ajuntament. Les condicions eren difícils i en aquesta sala hi mancaven llum i aigua. A l'any següent, al 1946, es demanà ajuda econòmica per tal de subsistir i de fer front a les diverses despeses en que es veia atrapada la Banda. D'aquesta etapa no en sabem gaire cosa més, ja que molts documents d'aquella època s'han perdut. |
| Al 1948, en Vicent Aubà deixà la Banda de Música per a dedicar-se completament a l'Orfeó, una altra de les seves passions. El director substitut fou el Sr. Ramon Ferré i Bartral (†), que era conegut per ser el director d'una de les millors orquestres de la comarca, " Bartral y su orquestra ". La etapa del Sr. Ramon Ferré esdevingué molt fructífera i fou de l'any 1948 al 1951. L'any 1949, l'Ajuntament redactà unes noves " Bases y Obligaciones de la Banda ", en les quals es detallava la confecció i ús de nous uniformes, la creació d'una nova bandera confeccionada per la Sra. Pilar Forcadell, esposa del director i un nou pressupost per a l'any 49, que era el següent: director, sub-director i escola de música 5.000pts, músics 10.000pts i material 500pts. |
|
Banda de Música d'Ulldecona