Tornar als textos.
|
| |
| 22 |
Els físics [Tales, Anaximandre, Anaxímenes] donen dos tipus d'explicacions. Doncs els que van fer un al cos que subjau, ja sigui un dels tres [aigua, aire, foc], ja sigui alguna altra cosa més densa que el foc i més subtil que l'aire, fan néixer les altres coses mitjançant la condensació i la rarefacció [Anaxímenes], dividint-lo en moltes parts…
Els altres, en canvi, diuen que de l'ú se separen els oposats [Anaximandre], que estan presents en ell, tal i com afirma Anaximandre i tots aquells que diuen que existeix l'ú i el múltiple [pluralistes], com ara Empèdocles i Anaxàgores; doncs també aquests separen les altres coses de la mescla.
Aristòtil, Física, A 4, 187 a 12
|
| |
| 23. |
El sol… és nou cada dia. [Heràclit]
Aristòtil, Meteor. B 2, 355 a 13
|
| |
| 24 |
Totes les altres coses tenen un bocí de tot, però la Ment és infinita, autònoma i no està barrejada amb res, sinó que ella sola és per si mateixa. Doncs si no fos per si mateixa, sinó que estés barrejada amb alguna altra cosa, participaria de totes les altres, doncs com he dit abans en cada cosa hi ha un bocí de tot (…). [Anaxàgores]
Simplici, Física, 164, 24 i 156, 13
|
| |
| 25. |
Perquè afirmen que les primeres magnituds són infinites en nombre i indivisibles en magnitud i que ni de la unitat s'origina la pluralitat ni de la pluralitat la unitat, sinó que totes les coses es generen pel lligam i dispersió d'aquestes primeres magnituds. [atomistes: Demòcrit i Leucip]
Aristòtil, de caelo, D 4, 303 a 5
|
| |
| |
26. Aristòtil i Hípies afirmen que va fer partícips de l'ànima fins i tot als inanimats, deduint les seves conjetures de la pedra magnètica i de l'àmbar. [Tales]
Diògenes Laerci, I 24
|
| |
| |
27. Aquí acabo el meu discurs digne de fe i el pensament en torn a la veritat; d'ara endavant, aprèn de les opinions dels mortals, escoltant l'ordre enganyós de les meves paraules… Així, segons l'opinió, les coses han nascut i ara existeixen, i continuant a partir d'ara, després d'haver crescut, arribaran a la seva fi: els homes han assignat un nom determinat a cadascuna d'aquestes coses. [Parmènides]
citat a Kirk i Raven, frag. 353 (?)
|
| |
| |
28. Les coses en conjunt són tot i no tot, idèntic i no idèntic, harmònic i no harmònic, l'ú neix del tot i del tot neixen totes les coses. [Heràclit]
Fr.10, Aristòtil, de mundo 5,396b20
|