L'enllaç Covalent
Segons el que s'ha explicat abans l'enllaç covalent té lloc entre àtoms d'elevada electronegativitat. Com que tots els àtoms que intervenen en aquest enllaç tenen tendència a captar electrons i no alliberar-los, el que fan no és desprendre's d'algun dels seus electrons sinó compartir-los. Trobarem enllaços covalents estructurats en xarxes covalents o cristalls atòmics (com el diamant) i ellaços covalents formant substàncies moleculars (com l'aigua).
Cada parell d'electrons compartits formarà un enllaç.
Si es comparteix un parell d'electrons (2e-) l'enllaç serà simple.
Si es comparteixen dos parells d'electrons (4e-) l'enllaç serà doble.
Si es comparteixen tres parells d'electrons (6e-) l'enllaç serà triple.
Polaritat dels enllaços.
Quan els àtoms que formen un enllaç covalent són iguals aquests àtoms tindran la mateixa tendència a atraure els electrons i estaran igualment compartits pels dos àtoms que formen l'enllaç. L'enllaç covalent és, aleshores, NO POLAR. S'anomena llavors enllaç covalent perfecte o covalent pur.
Exemples: H2, O2, Cl2, N2, CH4...
Però quan els àtoms que formen un enllaç covalent són diferents llavors es podrà generar polaritat: els electrons estaran desigualment compartits i llavors direm que l'enllaç és POLAR.
Exemples: H2O, HCl, CH3Cl...
Per tant, per molècules diatòmiques (dos àtoms) es complirà que:
Si els dos àtoms són iguals la molècula sempre serà apolar.
Si els dos àtoms són diferents la molècula sempre serà polar.
Per molècules poliatòmiques (amb més de dos àtoms), haurem d'estudiar cada cas, perquè veurem que hi ha molècules que, si bé semblen polars perquè els enllaços estan formats per àtoms diferents, globalment no ho són perquè es compensaran les càrregues i la molècula serà globalment neutra.Què vol dir això que es compensaran les càrregues?
Doncs bé, si els àtoms són direfents i tenen diferent electronegativitat, un dels àtoms tindrà tendència a captar més els electrons, per tant, aquests s'aproparan més a l'àtom més electronegatiu que quedarà carregat amb una certa densitat de càrrega negativa (d-) , mentre que l'àtom que cedeix en part els electrons quedarà carregat amb una certa densitat de càrrega positiva (d+). S'originarà així un dipol elèctric, format per dues càrregues elèctriques iguals i de signe contrari.
El dipol elèctric es caracteritza pel moment dipolar (m) , que és el producte de la densitat de càrrega (d) (amb el signe que li correspongui) per la distància (d)que separi els dos àtoms.
m = d · d
Quan la suma de tots els dipols elèctrics de la molècula doni zero s'hauran compensat les càrregues i la molècula serà apolar.
Quan la diferència d'aquests dipols és molt gran llavors ja tindrem el tipus d'enllaç explicat a la pàgina anterior: l'enllaç iònic.
Teoria de Lewis.
Per saber com es compartiran els electrons utilitzarem les estructures de Lewis.
Per això haurem de recórrer a la configuració electrònica dels àtoms que formaran l'enllaç. En la següent taula hi ha alguns exemples de la distribució dels electrons segons Lewis.
Ara, saben quina estructura tindrà cada àtom, només ens caldrà mirar d'enllaçar els àtoms de manera que els dos àtoms que formen un dels enllaços covalents tingui en total 8 electrons envoltant el nucli (per obtenir una configuració electrònica estable similar a la dels gasos nobles).
Així, per exemple, tindrem:
H H
· ·x |
CH4 · C · + 4 x H ® H x· C ·x H ; H–C–H HCN H–CºN :
· ·x |
H HH
·· xx ·· |
H2CO H–C=O : Cl2O : Cl ·x O ·x Cl : NH4+ H–N+®H
| ·· ·· xx ·· |
H HFont: http://fresno.pntic.mec.es/~fgutie6/quimica2/ArchivosHTML/Teo_8.htm
![[TORNAR ENRERA]](tornar.gif)
