El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.

El timoner i nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.

Arribaren temps de guerra
de perfídies i de traicions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.

Els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta,
varen morir als peus del canó.

Quan el català sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
Però els valents de a bordo
no varen tornar (no varen tornar)
i en tingueren la culpa
els americans.