Edat Mitjana-12

Jaume I el conquistador (1213-1276).

Nascut el 2 de febrer de 1208 comença a regnar per si en 1218.
Entre innombrables conquestes citarem la de Mallorca en 1230 i la de València en 1238.
Les seves qualitats cavalleresques i religioses, encara que entelades per defectes personals, li van convertir en un gran monarca.


Jaume I el conquistador	Jaume I el conquistador

El 27 abril 1227 per la construcció de la Capella de Sant Miquel del Mar a prop del port, es va inscriure com confrare amb la seva dona D. Leonor i el seu fill D. Alfons.
A finals de 1228 el rei va venir per arreglar el casament de la comtessa d'Urgell amb l'infant de Portugal D. Pere.
Va concebre des de Tarragona la conquesta de Mallorca i l'armada destinada composta de cent cinquanta naus de diferent port estaven repartides al setembre de 1229 entre el port de Tarragona, el port i platja de Salou i la rada de Cambrils.
Pere Martell era un comerciant que convidà a casa seva el rei en Jaume I i cooperà amb ell l'any 1229 en la reconquesta de Mallorca i segons alguns hitoriadors tarragonins, vivia en el carrer la Nau.
L'arquebisbe de Tarragona va canviar el govern teocrátic dels seus antecessors i va establir el 23 de Setembre de 1234 una espècie de consell municipal mixt compost per eclesiàstics i seglars.
Es va anar repoblant Tarragona atrets per la bondat del lloc. Va tornar el port a ser visitat i recobrat el comerç.
Es va poblar molta part de la baixada al mar que intervé entre Orient i Migdia. També la baixada al port més suau i llarga es va edificar bona part.
Mausoleu.

Establiment de calls (1234).
Dispensa d'allotjar els membres de la familia reial, seguici i cavalleries i de fins i tot, poder-los tancar les portes de llurs cases i a no haver-los de subministrar robes ni qualsevol altre objecte.
Al 2015.

Aspàreg de la Barca (1215-1233) arquebisbe de Tarragona.

Jaume I li deia oncle perquè estava emparentat amb la seva mare, la reina Maria.
A les corts convocades a la ciutat de Lleida per jurar rei a Jaume I, va tenir durant la cerimònia el monarca a la falda, un nen de poca edat.
El papa Innocenci III el va nomenar el primer dels consellers del rei durant la seva minoria d'edat.
Va concertar treves amb el vescomte de Cardona Ramon Folc i Guillem de Montcada, els quals, amb els seus bàndols, amenaçaven la pau del país.
Va destacar com a figura a les corts de Barcelona de 1228, en les quals s'acordà la conquesta de la illa de Mallorca.
Al 1220 va donar per a l'obra de la Seu alguns delmes i altres drets de la Mitra.
Restes al osari al costat de la Capella de Sant Cosme i Sant Damià.

Torre dels Heretges.

N'existí una de romana desapareguda.
Podia haver estat construïda en temps de l'arquebisbe Aspàreg de la Barca.
La denominació és més moderna i sorgeix en els documents a partir del S. XIV.
Era vora el camí de Santa Magdalena no gaire lluny de l'església de Sant Fructuós.
Al 1640 es demana recorrer tot el circuit de muralles des de Santa Clara fins a la Torre dels Heretges.
Devia ser a la confluència dels carrers d'Assalt i d'August.

Guillem de Montgrí (1234-1237) arquebisbe Tarragona.

Al 1231 el prelat, que unia els càrrecs de sagristà de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, acabada la seva cooperació en la conquesta de Mallorca.
Va obtenir de Jaume I la infeudació de les illes d'Eivissa i Formentera, amb la condició que les conquerís amb els seus propis mitjans abans del dia de Sant Miquel.
L'illa d'Eivissa va ser bloquejada i els cristians l'ocuparen el dia 8 d'agost de 1235, la de Formentera un dies més tard.
El seu sepulcre està al jardí de l'entrada del claustre però l'original és a la catedral de Girona.

Pere d'Albalat (1237-1251) arquebisbe de Tarragona.

Bisbe de Lleida, doctor en Teologia i íntim amic del rei Jaume I.
Va anar a la conquesta de València i va aconseguir que fos declarada sufragània de la de Tarragona.
Va fundar a Tarragona el convent dels Pares Dominics o Predicadors.
Està enterrat a l'esglèsia major del Monestir de Poblet, a l'esquerra de la porta de la sagristia nova.

Ermita Sant Salvador del Corral.

A prop del Portal Framenors.
Al 1248 l'arquebisbe Pere d'Albalat va donar al bisbe de Vic l'ermita de Sant Salvador del Corral (actual plaça de la Font) i aquest la va donar als Pares de Sant Francesc i van edificar el convent.

Ermita Sant Salvador del Corral

Sant Domènec o Predicadors.

El 28 de novembre de 1248 l'arquebisbe Pere d'Albalat subscrivia a favor del seu germà la concessió per construir el convent de la ordre.
Segueix la història aquí.
Restes cripta convent de Sant Dòmenec al Camp de Mart.


Restes Convent de Sant Dòmenec 2003	Restes Convent de Sant Dòmenec 2003

Benet de Rocabertí (1251-1268) arquebisbe de Tarragona.

Jaume I l'havia citat a Lleida per tractar sobre la primacia, però el prelat no s'hi va presentar al·legant que estava ocupat en la pacificació.
Un any abans de morir va fundar el Monestir de Santa Clara.
El seu sepulcre està a la capella del Corpus Christi de la Catedral.

Anvers i inrevés d'un gros de Montpeller.


Moneda	Moneda

Jaume I presidint les Corts de Catalunya i el Llibre dels Fets.


Corts de Catalunya	Llibre dels Fets

Profanats els sepulcres en Poblet per les torbes en l'estiu de 1835 es va salva casualment la seva mòmia de la foguera que amb altres restes van fer; recollida després per mans piadoses, va ser traslladada a la catedral de Tarragona, guardant-se en el sepulcre que, aprofitant fragments de les tombes profanades, es va construir adossat en el trascor.

Sepulcre de Jaume I.


Sepulcre de Jaume I 1940	Sepulcre de Jaume I 1940

Sepulcre de Jaume I.

Sepulcre de Jaume I

Les Corts es composen de tres braços.

El militar (esquerra), eclesiàstic (centre)
i popular (dreta)

Esglèsia Sant Pau (1232).

És d'una nau rectangular, de dos trams, sense absis i de petites dimensions.
El seu estil és de transició del romànic al gòtic, i constuïda a principis del S. XIII, s'hi aprofitaren carreus d'una edificació anterior potser romana.
Els murs exteriors estan decorats amb columnes rematades per capitells corintis i adossades a cada un dels angles i a meitat de les façanes laterals.
La portalada és rectangular i emmarcada per uns relleus i rematada la part superior per una cornisa a mode de guardapols. S'hi ha d'entrar per tres graons de tot el llarg de la façana. Sobre aquesta porta hi ha una petita rosassa i al damunt de la façana un petit campanaret d'espadanya.
Totes les parets que envolten la construcció estan decorades amb unes arcuacions lobulades, semblants a les del claustre de la Catedral. A cada un dels murs laterals hi ha dues finestres.
Aquesta església sembla que fou construïda per una comunitat de capellans infermers de l'Hospital de Canonges, anomenada de Sant Pau, vers el 1234.
Fou erigida en un dels punts més alts de la ciutat vella, i en construir-se el Seminari l'any 1883, l'arquebisbe Benet Vilamitjana i Vila tingué la bona idea de conservar-la i per tant, obligà l'arquitecte a integrar-la en els plànols del nou edifici, per la qual cosa és troba al centre d'un dels seus patis interiors.


Esglèsia Sant Pau 2011	Esglèsia Sant Pau 2011


Esglèsia Sant Pau 1880	Esglèsia Sant Pau 2003


Esglèsia Sant Pau 2006	Esglèsia Sant Pau 2006

Esglèsia Sant Pau
2011


Esglèsia Sant Pau 2012	Esglèsia Sant Pau 2012

Esglèsia Santa Tecla la vella.

Edificada al primer terç del S. XIII on estava situada l'antiga Catedral i es van celebrar alguns concilis.
L'ala lateral fou feta edificar l'any 1325 per Francesc Botet, germà del bisbe de Tortosa, Pere Botet.
El 14 març 1128 es va signar la donació de Tarragona per Sant Oleguer a favor del príncep Robert d'Aguiló.
El 9 febrer 1148 Bernat Tort va ratificar la donació i tres anys després va renunciar Robert d'Aguiló al principat.