Pere el gran (1276-1285).

• Succeeix al seu pare Jaume I en els territoris de Catalunya, Aragó i València, sent coronat, juntament amb la seva esposa Constança filla de Manfredo per l'arquebisbe de Tarragona, a Saragossa, el 16 de novembre de 1276.
• El seu regnat s'assenyala per l'expansió mediterrània.

Bernat d'Olivella (1272-1287) arquebisbe de Tarragona.

• Àrbitre per establir si els nobles de Catalunya amb feus havien de seguir el monarca a les guerres contra els àrabs.
• Va concloure la construcció de la Catedral amb l'estalvi que es va imposar durant la seva retirada a Escornalbou.
• Se li atribueix la construcció de la porta principal de la Catedral i de la rosassa.
• Va ser el primer prelat que va exercir el dret d'ungir els reis d'Aragó, segons privilegi concedit als primats tarragonins pel papa Innocenci III.
• Ungí a Saragossa Pere el gran el 1276, qui el va nomenar el seu privat, així com havia estat capità general i lloctinent de Jaume I.

Sepulcre de Bernat d'Olivella.

• Es troba a la Esglèsia de Santa Tecla.
• Sota l'arc ogival a l'ala lateral hi ha la sepultura.
• Mn. Joan Serra i Vilaró i el Dr. Pere Batlle feren una exploració al 1934.
• Extragueren un calze de peltre amb la patena, el bàcul i part de les vestidures.

• Epigrafia.

Anvers i inrevés d'un pierreale sicilià.

Roger de Llúria (1889) de Fèlix Ferrer i Galceran.

• Marí calabrés que va acompanyar a Pere el gran a Africa i Sicília.
• Va vèncer a Malta, golf de Nàpols i als francesos en Roses.
• També va servir a Jaume II.

Sepultura de Pere el gran.

• Al Monestir de Santes Creus.
• Als seus peus el sepulcre de Roger de Lluria.

Alfons III el liberal (1285-1291).

• El seu breu regnat va ser molt agitat. Va retenir Mallorca, va fer la pau amb França i amb el Papa.
• En l'interior, van continuar els nobles posant en perill la independència i unitat del país i el monarca no va tenir més remeio que atorgar-los el cridat Privilegi de la Unió.

• Va ser començada la nova escullera del port fins la casa de Sanitat, acabant amb un petit martell que abrigava dels vents Est i Sud.
• El Rei va manar equipar 12 galeres amb altres bucs menors de rem per a la seguretat d'aquestes costes.
• Va impulsar l'aprest i armament d'altra esquadra que va sortir del lloc de Tarragona i de la rada de Salou per a l'expedició de Menorca en 1287, manada pel rei en persona.

Casa del Degà (S. XIV-XX).

• Epigrafia romana.

• Epigrafia edat mitjana.

Sepulcre del Rabí Jayyan, fill d'Isaac (1300).

• Trobat pel Sr. Carlos Gonzalez de Posada en una vinya a prop del Fortí de la Reina al S. XIX.
• Traduït pel Sr. Felix Torres i Amat Rector del Seminari episcopal.
• Té sis pams de llarg per quatre d'ample.
• Es troba encastat en la Casa del Degà del carrer Escrivaneries Velles.

• Epigrafia.

Sepulcre del Rabí Ananias, fill de Simeon Arlabi (1302).

• Trobat pel Sr. Carlos Gonzalez de Posada en una vinya a prop del Fortí de la Reina al S. XIX.
• Traduït pel Sr. Felix Torres i Amat Rector del Seminari episcopal.
• Té vuit pams de llarg per cinc d'ample.
• Es troba encastat en la Casa del Degà del carrer Escrivaneries Velles.

• Epigrafia.

Rodrigo Tello (1288-1308) arquebisbe Tarragona.

• Va fer construir un retaule per a l'altar major que va ser substituït per l'actual el 1426.
• Al presbiteri i al lloc ocupat pel cor hi va manar aixecar una tomba per el beat Sant Cebrià, arquebisbe de Tarragona.
• Va ordenar l'enderrocament d'un edifici que existia entre la Catedral i la casa de l'Ardiaca.
• Enterrat al paviment del batisteri (avans al paviment del antic cor davant del Sant Crist).

Anvers i inrevés d'un croat.

Convent Santa Clara (finals S. XIII).

• Les clarises es van establir a Tarragona cap al 1249, ocupant en primer lloc l'esglèsia de Santa Magdalena de Bell-lloc, antigament seu dels benedictins i que havien abandonat feia poc.
• A causa de les deficiències que tenia Santa Magdalena, es va intentar sense èxit el trasllat a l'esglèsia de Sant Miquel de Mar.
• El trasllat al nou emplaçament va ser a finals del S. XIII a prop de l'antic circ.

Esglèsia de Sant Llorens (S.XIII - XIV).

• Al seu interior es conservan passos de Setmana Santa de l'arquitecte Josep M. Jujol.

Porxos Medievals, carrer Merceria (S. XIV).

• Amb pedra del pais tallada en carreus que consten de set trams coberts amb voltes de mig punt.