Ramon Berenguer III el gran (1096-1131).

• Ocupa el tron als quinze anys. L'any 1108 els almoràvits van envair el comtat de Barcelona fins Gelida i van arribar a assetjar Barcelona.
• Va demanar i no va obtenir auxili del rei de França Luis VI.
• Va rebutjar als invasors i va patrocinar la restauració de Tarragona que va donar en feu a Sant Oleguer, bisbe de Barcelona, perquè la repoblés.
• Va conquerir temporalment les Balears.
• Abuabdala Mohamed Abenhalach va arribar a Barcelona i la va assetjar.
• Va tornar el comte i va aixecar el lloc.
• Es va casar tres vegades, la primera amb una filla del Cid i de la tercera va tenir a Ramon Berenguer IV que li va succeir.

Castell del Bisbe de Vic (1109).

• Anomenat abans Nahalis, en 1109 era del Bisbe de Vic.
• Situat entre els carrers Ferrers, Salines i la plaça Pallol.
• Convertit en seu del Pesat de la Farina.
• Seu de l'antiga Audiència.
• Actual Facultat de Ciències Jurídiques.

Sant Oleguer (1060-1136).

• A la façana de l'Ajuntament.

• Fill de noble família va néixer a Barcelona.
• El seu pare era gran valgut del Comte de Barcelona, Ramón Berenguer I.
• La seva mare, Guilia, descendia de la noblesa goda.
• Als 10 anys d'edat va entrar en el gremi de canonges de la catedral de Barcelona.
• En 1116 va obtenir la mitra de Barcelona, sent consagrat pel cardenal llegat Bosón, en la catedral de Magalona (Provença), sota Pascual II.
• Va concedir en feu la ciutat de Tarragona i el seu Camp al cavaller normand Robert d'Aguiló.
• En 1117 va anar a Roma i va prestar obediència al papa Gelasi II.
• A petició de la Casa condal de Barcelona, és promogut a arquebisbe de Tarragona (capella), sense perdre per això la mitra barcelonina i rebent a més, com administrador eclesiàstic, els territoris de l'encara no restaurada diòcesi de Tortosa.
• Va assistir als concilis de Tolosa, Reims, i al Lateranense I, novè dels ecuménics.
• Enviat pel papa Inocencio II al concili de Clermont, va coincidir allí amb Sant Bernard i Sant Bonaventura.
• L'eloqüència dels seus arguments va aconseguir l'excomunió del antipapa Anacleto.

Robert d'Aguiló.

• A la façana de l'Ajuntament.

• El 17 de Gener de 1116 va fer Berenguer III donació de Tarragona a l'Església.
• Li concedeix facultat de poder portar de qualsevol part poblacions, i que visquin lliurement, i siguin governats segons les lleis i costums que li semblin al Prelat.
• El Papa Gelasi II va confirmar l'elecció de Sant Oleguer el 21 de Març de 1118 i la donació que l'any 1116 li havia fet el Comte de la Ciutat i el Camp de Tarragona.
• Orderic al seu llibre diu que l'arquebisbe Oleguer presidia la Metropolis de Tarragona quan el Comte Normand Robert d'Aguiló es va retirar a aquesta ciutat.
• En 1128 Sant Oleguer va nomenar Princep de Tarragona a Robert que va anar a Roma perquè el Papa Honori ho aprovés. Després Robert va anar a reclutar soldats a Normandia.
• En absència de Robert va cuidar la ciutat la seva esposa Sibil·la filla de Guillem Capra.
• Sibil·la no sol donava ordres sinó que de nit amb armadura pujava a les muralles i donant voltes a la plaça exortaba als sentinelles i altres soldats de vigilància.

Castell del Rei o de Pilats (antic Pretori romà).

• En els soterranis va ser martiritzat el príncep Sant Hermenegild, fill del Rei Leovigild l'any 585.
• De Robert Bordet o d'Aguiló i la seva família (1118).
• Va ser remodelat com castell de reis.
• En 1281 va ser destruït pels agricultors.
• En 1295 Jaume II destina fons a les seves obres.
• Pere el Gran fa construir una nova planta.
• Pere el Cerimoniós ho va convertir en seu dels monarques de la Confederació Catalano-Aragonesa.
• En el S. XIV es converteix en presó.
• El S. XV deixa de ser residència real.
• Es converteix en presidi i caserna (1698).
• En 1813 va ser minat i destruït per francesos.
• Del S. XIX a 1953 ha estat presó provincial.
• Actualment és equipament museístic.

Església de Sant Miquel del Pla.