Resposta al síndic de greuges

Resposta al Síndic de Greuges

Us contesto l'escrit que em vau enviar en resposta a una queixa sobre la imposició de programari de determinades marques i de cert tipus de maquinari als estudiants de la UOC. Aquest escrit serà possiblement posat a la web algun dia i accessible des de http://www.fut.es/~xdrudis/.

He trigat força en contestar, principalment perquè he estat ocupat i fins ara no m'ha vagat de posar-m'hi però en part també per una certa decepció en rebre la vostra resposta i finalment per donar temps a la UOC a posar fil a l'agulla. Espero que aquest retard no us sigui molèstia.

En aquest escrit copio la vostra carta en lletra itàlica, i la contesto en lletra normal.

Escrit del Síndic de Greuges de Catalunya

15.10.1999, número de sortida 7667

Senyor.

el passat mes de maig ens vàreu adreçar un escrit de queixa en el qual ens exposàveu el vostre desacord amb la decisió de la Universitat Oberta de Catalunya d'exigir als estudiants que disposin de plataformes amb capacitat per a determinats programes en lloc de definir formats de documents.

Com ja us vàrem comunicar vam demanar informe sobre aquesta qüestió a la UOC.

No només el vau demanar sinó que el vau aconseguir, i això mereix la meva felicitació i el meu agraïment. La UOC semblava prou reticent a donar explicacions a qualsevol quan jo, que al cap i a la fi no tinc cap relació amb la UOC, ho vaig intentar. El que no em queda clar és si preteníeu contrastar l'informe amb opinions independents o si preferíeu fer de mitjancer sense entrar en valoracions.

En resposta a la nostra sol·licitud se'ns indica que en el mercat de maquinari informàtic de consum hi ha dues ofertes bàsiques: ordinadors PC compatibles (fets per un gran nombre de fabricants) o ordinadors de fabricant Apple. La quota de mercat a Catalunya dels ordinadors Apple, plataforma utilitzada en aquesta Institució, s'estima entre el 2% i el 3%.

Lamento que el meu retard deu fer que les estadístiques actuals ja no siguin les mateixes. D'aquest mercat que anomenen informàtic de consum semblen que n'exclouen els assistents digitals (PDAs), telèfons mòbils sofisticats i tota mena de sistemes informàtics connectables a televisors. Crec que la UOC vol fer accessible el campus a telèfons mòbils, de manera que saben que a Internet hi ha moltes més coses que PCs compatibles amb l'arquitectura Intel. El programari i el maquinari concret són menys importants que el fet que aquests productes s'adhereixin a estàndards oberts que permeten que tots els sistemes intercanviïn informació. A més, no tot el mercat és de consum domèstic. La UOC no cal que ignori terminals d'ordinadors corporatius com ara IBM AS/400, estacions de treball Sun, VAXs, etc. que funcionen perfectament a internet i als que alguns estudiants poden tenir accés a la feina o des d'una altra universitat.

Però no entenc exactament quin interés tenen aquestes estadístiques en la qüestió que ens ocupa, si no és per manifestar un gairebé monopoli per part de l'anomenada plataforma Wintel (Windows + Intel). Pel que fa a sistemes operatius, els tribunals nord-americans ja han resolt que el monopoli de facto de Microsoft perjudica els interessos dels consumidors. En aquesta situació m'imagino que deu ser especialment greu imposar els productes de Microsoft i els ordinadors que ja tenen una quota de 97 % del mercat (segons la UOC). No entenc l'argument de la UOC, insinuen que com que ja hi ha un mercat que lesiona els drets del consumidors, ja no ve d'una mica?

Evidentment, aquesta xifra no és motiu suficient (encara que prou important) per desestimar un entorn respecte un altre, sinó que existeixen motius de pes que van fer prendre a la UOC en el seu moment aquesta decisió.

Comparteixo el criteri de que les xifres de quotes de mercat no son suficients, siguin les que siguin. De fet, intentar enumerar els sistemes existents (com jo mateix he fet, perquè n'acabo d'enumerar alguns) és una forma una mica massa simplista d'afrontar un problema de comunicació, especialment quan existeixen mitjans per solucionar-ho abstraent-se de quin és el maquinari o programari concret. Si tothom hagués procedit d'aquesta manera internet no existiria. Ni internet ni cap altre xarxa de gran abast. Quan s'estudien conceptes bàsics de xarxes d'ordinadors s'apren que la diversitat de plataformes és un dels problemes a resoldre, i que per això els protocols de xarxa intercanvien informació amb un format prefixat que no té en compte les diferències entre programari o maquinari, perquè cada sistema participant es cuida de la traducció entre el format utilitzat al sistema local i el definit per a la xarxa. Per això no cal contemplar gaire quins són els sistemes existents, sinó definir una norma que tots puguin seguir. Aquest principi que s'aplica ordinàriament en els nivells més elementals de la comunicació (maquinari i protocols de xarxa) s'ha d'aplicar també més amunt (aplicacions i usuaris) per aconseguir que la comunicació funcioni. És important que la norma que es triï l'accepti tothom i per això convé que provingui d'organismes internacionals i no d'un sol fabricant.

Els ordinadors Apple, com sabeu, utilitzen el sistema operatius MacOs i els ordinadors PC compatibles utilitzen majoritàriament Windows de Microsoft.

Els ordinadors Apple poden utilitzar més d'un sistema operatiu, igual que els PC i que la majoria d'ordinadors de propòsit general. Podeu trobar més informació sobre sistemes operatius per Apple Macintosh a [1]. Algunes de les possibilitats inclouen MkLinux, NetBSD, BeOS, emuladors de Windows, etc.

Els ordinadors PC compatibles (a diferència dels Apple) poden treballar amb altres sistemes operatius d'altres fabricants, com per exemple OS2 (de la casa IBM).

Cal instal·lar en l'ordinador un programari a part del sistema operatiu per assolir els objectius de formació que té establerts la UOC.

Certament, cal instal·lar un programari a part del sistema operatiu per fer gairebé qualsevol cosa amb un ordinador. El que espero és que a la UOC no li preocupi quin és el programari que trien els estudiants sempre i quan els permeti assolir aquests objectius. És a dir: l'important són els objectius de formació que tingui establerts la UOC, no el programari que triï. Ni la UOC, ni jo, ni ningú coneix tot el programari que existeix, i per tant ningú està en situació de descartar tots els programes menys un.

Un paquet ofimàtic és un element prou estàndard i bàsic en la utilització dels ordinadors i que el seu ús i coneixement és una de les claus per assolir una formació de qualitat. Un paquet ofimàtic té bàsicament tres programaris principals: un tractament de textos, un full de càlcul i una base de dades.

El paràgraf anterior em costa tant d'entendre que no tinc més remei que anar a pams:

Cal no confondre "estàndard" amb comú o habitual. Un estàndard és una norma establerta per al bon funcionament conjunt de productes diferents. En aquest sentit hi ha pocs programes menys estandaritzats que els paquets ofimàtics. És veritat que és molt habitual que en un ordinador domèstic o d'oficina s'utilitzin paquets ofimàtics, però qualsevol usuari habitual d'aquestes eines coneix sobradament els maldecaps que produeix la falta de compatibilitat entre ells, fins i tot entre diferents versions del mateix producte. Per exemple la pròpia UOC va escriure una plana [2] sobre els problemes de compatibilitat provocats pel fet que el Microsoft Office'95 no era capaç de produir ni llegir fitxers de base de dades en el format de Microsoft Office'97 (fins aquí era d'esperar) i el que és pitjor, el Microsoft Access'97 era incapaç de produir bases de dades en el format de Microsoft Access'95, de manera que era impossible que un usuari de Access'97 compartís aquests fitxers amb un usuari d'Access'95.
No entenc perquè la UOC diu que els paquets ofimàtics són "bàsics en la utilització dels ordinadors". Si de cas són bàsics per a la feina d'oficina. Hi ha molts usos d'ordinadors que no necessiten per a res d'aquests paquets ofimàtics. Algun d'aquests usos potser fins i tot supera en popularitat el dels paquets ofimàtics (per exemple els usos lúdics i de lleure). El mateix pseudoargument que s'amaga darrera aquesta frase (el més comú és el més bàsic) serviria per defensar disbarats com ara que "els jocs d'ordinador són elements bàsics en la utilització dels ordinadors" o que "l'enviament d'acudits és bàsic per al correu electrònic" o que "la pornografia és un contigut imprescindible en la navegació per la web". Per tant aquest no deu ser el raonament de la UOC, però aleshores quin és?. Entendria que es digués que l'ús d'algun sistema operatiu és bàsic per a l'aprofitament d'un ordinador, però un paquet ofimàtic no fa cap falta. Què deuen voler dir?.
Dir que "l'ús i el coneixement" d'un paquet ofimàtic (quin?, un qualsevol?) és "una de les claus per assolir una formació de qualitat" no devia ser la intenció de la UOC. Si ho fos seria vergonyós i, venint d'una universitat, espantaria. Seria com dir que el domini de l'ús del gat mecànic i la ubicació exacta de la roda de recanvi en un cotxe és una de les claus per a una formació de qualitat. L'ús dels paquets ofimàtics és un coneixement instrumental que pot resultar útil en moltes ocasions. La mecànica n'és un altre, saber nedar pot resultar molt útil, o conduir, o uns mínims coneixements legals i de procediment administratiu. Tot això és útil, i seria bo que tothom ho sabés, però no és imprescindible per a una formació de qualitat.
A més a més tenint en compte que parlem d'una universitat potser valdria la pena procurar pujar una mica el llistó. Qui més qui menys ha aprés a fer servir paquets ofimàtics pel seu compte, llegint algun llibre o amb l'ajut d'una persona amiga. Qui més qui menys ho ha aprés una vegada cada tres o quatre anys perquè ha decidit, o s'ha vist obligat, a canviar de producte (de marca o de versió). Hi ha qui ha anat a alguna acadèmia a aprendre'n, acadèmia que confiava aquest tipus d'ensenyament a professorat d'una capacitació professional per sota de la d'un professor de primer curs d'universitat. De debó es considera l'ús de programari d'oficina una clau tan fonamental de la formació de qualitat com per fer-ho objecte d'una assignatura obligatòria de primer curs de totes les carreres, "Multimèdia i comunicació a la UOC"? Els seus continguts semblen més senzills que la majoria de coses que s'aprenen als instituts de secundària. Què ens reserven doncs els programes de post-grau?: "Telèfons mòbils, fax i reprografia d'oficina"?, "Grapadores I" ?. Segur que no. La UOC és una respectable institució dedicada al saber, que sap decidir els contiguts de la seva oferta docent. Llavors perquè posa a la ofimàtica com a clau de la seva formació de qualitat?

Algunes de les claus per una formació de qualitat que es podria plantejar una universitat seriosa com la UOC serien les fonts d'informació i eines de recerca documental, el treball en equip, la lògica argumental, el criteri crític, la capacitat d'expressió. Aquestes són algunes aptituds en les que tradicionalment s'ha basat la docència universitaria i que s'entendria que regissin la política de la universitat. Però la proliferació d'ordinadors i xarxes de comunicació, l'efímera eufòria bursàtil i l'anunciada societat de la informació no justifiquen construir una universitat sobre el Microsoft Office 2000. O potser fa cinquanta anys s'ensenyava a escriure a màquina a primer de totes les carreres?
I això enllaça amb la següent consideració. El motiu de que la UOC ensenyi a utilitzar un determinat programari d'oficina tan bon punt hi arriba un alumne no és que això sigui un coneixement fonamental per a l'alumne, és perquè és la única manera de mantenir l'artificiós muntatge que la UOC ha construït sense necessitat. Pel fet d'exigir intercanviar els documents en un format determinat per un fabricant aliè, en forçada revisió periòdica perquè les eines que produeixen una determinada versió d'aquests documents no estan disponibles al mercat durant gaires anys, la UOC s'ha vist obligada a formar alumnes i professors en l'ús d'unes eines que no tenen res a veure amb la carrera en la que estan. És com si una universitat dels anys cinquanta hagués obligat als seus alumnes a entregar els treballs mecanografiats, i en conseqüència s'hagués vist obligada a ensenyar-los a escriure a màquina a primer curs, incloent la mecanografia com assignatura obligatòria a totes les titulacions, i hagués hagut de muntar un taller de reparació de màquines d'escriure i un conveni sobre com escriure la tipografia que s'escapava del repertori disponible.
Les universitats dels anys cinquanta, i de més ençà encara, van preferir admetre treballs escrits a mà. Semblantment, si la UOC no hagués definit res pel que fa a l'intercanvi d'informació entre els seus membres, i hagués seguit la pràctica habitual a internet, la comunitat universitària hauria descobert tota sola els inconvenients dels formats tancats, i a hores d'ara tothom enviaria els exercicis com a text normal en el cos d'un missage de correu, o en tot cas en HTML. No cal dir que la UOC podria haver dedicat els esforços que dedica a ensenyar l'ús de paquets ofimàtics a explicar quins formats són oberts i quins no, quins disposen de més eines per manipular-los i quins menys, i a repetir les normes d'educació d'internet (netiqueta [11]) i encara hauria tingut menys problemes. Aquests continguts també són molt senzills i no són cap "clau d'una formació de qualitat", segurament no valdria la pena fer-ne una assignatura obligatòria, però al menys ajudarien a viure i conviure a la UOC i a fora.

S'ha intentat cercar un paquet ofimàtic independent de maquinari i de fabricant i d'un cost assumible per l'estudiant de la UOC, però no se n'ha sabut trobar cap, ja que no existeix estàndard per a les bases de dades.

Ara no entenc si el que es buscava era un paquet ofimàtic o un (conjunt de) estàndards per intercanviar fitxers. De paquets ofimàtics gratuïts independents de maquinari i de fabricant n'hi ha (tot i que valdria la pena definir més rigorosament aquest requeriment d'independència). Per exemple el StarOffice [12] de Sun. Però no trobo que triar-ne un d'aquests fos una solució completament satisfactòria. Encara que siguin gratuïts s'han d'instal·lar i mantenir, i un alumne no té perquè voler-los fer servir.

El que cal buscar són formats estàndards de fitxers per intercanviar, i deixar que cada alumne triï els programes que vol fer servir, sempre i quan puguin utilitzar fitxers en aquests formats. Per buscar aquests estàndards cal definir primer quina mena de fitxers han d'intercanviar els alumnes, i què han de fer amb ells. No es tracta de partir del Microsoft Office i veure com es pot substituir per altres productes. Ni tampoc d'utilitzar les característiques del MS Office i veure quins formats de fitxer oberts les poden oferir. Es tracta de decidir què necessiten els estudiants de la UOC, i a partir d'aquí veure quins estàndards es poden fer servir.

La UOC diu que no existeix estàndard per a les bases de dades. Primer seria útil saber què volen dir amb una base de dades. En general quan es parla de bases de dades es pensa més en Oracle que en Microsoft Access. La indústia fa molts anys que fa servir bases de dades, i la transferència d'informació entre empreses s'acostuma a fer amb formats basats en text. O bé es queda d'acord en un format determinat (una taula de text amb columnes d'una certa amplada, per exemple), o es fa servir CSV (comma separated values, [3]),una cosa tan simple com fitxers de text amb els camps separats per comes i els registres separats per salts de línia, però que ha demostrat ser extremadament útil.

Si ho trobeu poc excitant tecnològicament us podeu decantar per XML [4], un format obert, de moda, suportat per una munió de fabricants en pràcticament qualsevol plataforma que tingui accés a internet i capaç de presentar tant dades tabulars típiques d'una base de dades relacional com informació jeràrquica, text lliure, etc.

I si el que us preocupa és que d'aquesta manera només transferiu les dades i no les metadades, o els formularis, o els formats de llistat, llavors és que el que voleu transferir és una aplicació, i podeu tirar per l'SQL que és un llenguatge estandaritzat per l' ISO i més o menys fidelment (mai tant com es voldria) implementat a tot arreu. O, si tan complicada és la cosa, Java, que no deixa de ser una tecnologia controlada per un sol fabricant, però al menys es pot triar el sistema operatiu i les eines entre un ampli ventall.

Però en aquest cas, si el que es pretén és que la gent pugui transferir una mena d'aplicació d'un ordinador a l'altre, el més probable és que si ho aconsegueixen es trobin amb problemes més greus, com ara que tindran dues col·leccions de dades, una a cada ordinador, que poden evolucionar per separat i que si més tard volen tornar a fusionar trobaran inconsistències. No es pot pretendre trobar una solució genèrica a aquesta mena de problemes. S'han d'estudiar cas per cas.

I encara pitjor, els problemes de seguretat que suposa que els estudiants intercanviïn qualsevol mena de codi executable (com seria una aplicació de base de dades si és això el que es vol transferir) són tan greus que sorpren que la UOC no ho desaconselli. La majoria de formats de fitxer del Microsoft Office (els .DOC, .XCL i .MDB, per exemple) poden contenir codi que s'executa automàticament en obrir-los, i per tant la seva transmissió pot ser una via fàcil de contagi de virus o causa d'altres vulnerabilitats.

Aquesta limitació del mercat va obligar a prendre una decisió a favor del producte més àmpliament utilitzat.

Que la UOC digui que va triar el Microsoft Office per culpa de que no va trobar cap estàndard per bases de dades em deixa bocabadat. La pròpia UOC va escriure una plana web [2] explicant les incompatibilitats entre la versió 95 i 97 de la base de dades del Microsoft Office. I els membres de la UOC no poden triar la versió d'Office que compren, les versions antigues ja no es troben al mercat. La única solució és obligar a tota la comunitat universitària a comprar una nova versió cada cop que Microsoft decideixi retirar una versió de la circulació i treure'n una de nova, o bé renunciar a que intercanviïn bases de dades (que no és tan greu, però sembla ser que el motiu que al·leguen per haver imposat MS Office s'esvaeix). La veritat és que em costa seguir el seu argument, sembla que la UOC vagi en contra dels seus propis plantejaments.

Si la UOC l'únic ús que en fes de la informàtica fos l'intercanvi de documents, possiblement seria suficient amb aquests estàndards, però aquesta no és la realitat. La UOC no només intercanvia documents entre els estudiants, consultors i tutors sinó que s'intercanvien també fulls de càlcul i bases de dades i altres tipus d'informació que requereixen programari específic que, malauradament no existeix per a totes les plataformes ni sistemes operatius informàtics.

Val a dir que em sorprèn. Jo m'he passat vuit anys estudiant informàtica a la universitat i mai he tingut cap necessitat d'intercanviar cap full de càlcul ni cap base de dades amb ningú. Ni sé de ningú que ho hagi fet. I menys encara que hagi tingut problemes. I això que les universitats on he estat no es preocupaven de fixar criteris en aquests temes.

Em puc imaginar carreres que facin servir més aquesta mena d'aplicacions, però no carreres que necessitin intercanviar aquesta mena de fitxers. Un full de càlcul es fa servir per fer càlculs, però el que es presenta són unes dades, uns resultats, una explicació de com s'han obtingut i unes conclusions. Això es recull en un document que es pot transmetre en formats més oberts o al menys més universalment accessibles que els de Microsoft Office (per exemple, si no es pogués exportar a HTML es podria enviar un fitxer PostScript [5], que és una tecnologia propietat d'Adobe i per tant tampoc oberta, fàcil de generar però difícil d'editar, però al menys disponible en molts més entorns i de franc. Al document que es transmet s'hi poden incloure taules i gràfiques que s'hagin obtingut amb el full de càlcul (amb el que sigui que triï l'alumne), però l'únic motiu per incloure el fitxer que conté el full de càlcul és que el destinatari hagi de continuar treballant-hi i això no ho trobo habitual, i menys a la UOC que, sent una universitat a distància, no pot fer treballar als seus estudiants en equip tan sovint com en una universitat presencial. Si és donés el cas seria més pràctic resoldre'l puntualment: quedar d'acord entre l'equip de treball, o fer el treball tot l'equip en un únic ordinador si és possible, o dividir-se la feina de manera que es minimitzi els canvis que cadascú ha de fer al full de càlcul dels altres, que imposar a tothom una restricció per preveure un cas hipotètic i infreqüent.

Amb les bases de dades passa el mateix que amb els fulls de càlcul. Excepte que una base de dades es construeix per recullir grans quantitats de dades amb la mateixa estructura, i no m'imagino gaire que aquesta acumulació sistemàtica de dades sigui gens freqüent en el marc d'una assignatura quadrimestral com les de la UOC.

La UOC creu que el món de la informàtica va adquirint cada vegada més un major grau d'estandarització i homogeneització, i està treballant, per tal que en lloc de normalitzar software es defineixin formats de documents.

M'alegro de sentir-ho. Com que ja fa gairebé un any que la UOC deia que hi estava treballant, i la UOC ha demostrat ser capaç de fer grans coses, friso per sentir els avanços que ha obtingut en aquest any de treball. Com que jo no estudio a la UOC (més que res per les exigències de programari i maquinari que fa), hi ha alguna manera de saber quines coses han canviat en aquest sentit?

Per cert, discrepo en un matís pel que fa a que la informàtica vagi adquirint un major grau d'homogeneització. Més aviat opino que adquireix una major hetereogeneització harmonitzada per la major estandarització. La homogeneitat és pobresa, i m'engresca veure que poc a poc es va esvaint.

Els estudis de la UOC comporten l'ús d'un programari que no existeix per a altres plataformes ni sistemes operatius. Tampoc la tecnologia Internet, ara per ara, permet, per exemple, la riquesa de càlcul del "Scientific Notebook" ni té estàndards amb formats estadístics ni de comptabilitat.

Pel que tinc entés el "Scientific Notebook" serveix per a dues coses prou diferents. L'una és produir documents amb una rica notació matemàtica, i l'altra cridar altres programes per fer manipulacions algebraiques i altres operacions matemàtiques. Cal distingir doncs el seu ús com a eina algebraica i la seva funció de comunicació en generar fitxers amb notació matemàtica que es poden enviar per correu electrònic. M'imagino que els paquets de comptabilitat o estadístics dels que parleu també presenten aquesta dualitat, tot i que no m'oferiu prou detalls per assegurar-ho.

Pel que fa a la funció comunicativa, tinc entés que la UOC s'interesa per un nou estàndard obert del Web consortium (W3C) anomenant MathML [6]. Potser en un futur immediat hi trobarà les prestacions que necessita. D'altra banda el Scientific Notebook [7] genera fitxers en format LaTeX [8], que es poden convertir en per exemple PostScript [5] (de fet, qualsevol cosa que es pugui imprimir es pot passar a PostScript) i enviar de manera que tothom pugui llegir. Si cal que el destinatari modifiqui el fitxer, hi ha altres eines per modificar LaTeX (a més d'editors de text normals, que podrien servir si l'usuari en sap prou), per exemple el LyX [9], disponible de franc per a Unix (inclós GNU/linux) i OS/2 (i experimentalment per a Microsoft Windows). O el Textures [10] per a ordinadors Apple. No veig la necessitat de forçar la tria de programari. En principi els usuaris d'aquests diferents programes haurien de poder intercanviar documents sense dificultat.

Pel que fa a la funció d'eina algebraica, també hi ha eines algebraiques, estadístiques i de comptabilitat per a diferents sistemes operatius. Fa l'efecte que estem tornant a caure al parany de considerar més important el programa que ajuda a fer un exercici que l'exercici en sí. Pot ser que hi hagi alternatives per als programes triats o pot ser que no, no crec que valgui la pena repassar un a un tots els exercicis de totes les carreres de la UOC. Al cap i a la fi organitzar aquesta mena de pràctiques ja deu ser prou complicat com per haver de tenir en compte totes les possibles configuracions de programari i maquinari.

Però trobo que les poques pràctiques que calgui fer amb aquesta mena de programari es podrien fer (al menys optativament) a instal·lacions de la UOC. Tinc entés que la UOC disposa de centres de suport escampats per Catalunya amb recursos per als estudiants, com per exemple biblioteques. La majoria d'universitats disposen de sales d'ordinadors per fer pràctiques, on hi ha instal·lat el programari necessari per a les diferents assignatures, i on personal tècnic té cura del bon funcionament de la instal·lació, a càrrec de la universitat. No seria tan extraordinari que també la UOC disposés de sales d'ordinadors als seus centres de suport on els estudiants poguessin fer servir aquest programari tan específic sense haver-lo de comprar, tot i que podrien optar per comprar-lo i instal·lar-lo a casa si no es volen desplaçar al centre de suport. Això suposaria una important inversió per a la UOC, com ho suposa per a altres universitats, però seria molt més petita que la suma d'inversions que ha de fer cada alumne, i més tenint en compte que la UOC pot disposar de personal especialitzat en la instal·lació i manteniment d'equipament informàtic, i no cada alumne disposa d'aquesta possibilitat. Pretendre que l'estudiant adquireixi tot el programari i maquinari necessari per a totes les pràctiques és una mica abusiu, trobo. A més estic segur que no afecta a una gran proporció de la comunitat universitària, ni la majoria del treball dels estudiants. No crec que justifiqui la imposició d'un sistema operatiu en general.

En conseqüència, i per les raons exposades no considerem que la decisió de la UOC suposi una lesió dels vostres drets sense cap justificació, sinó que és un decisió que ve justificada per causes tècniques, i a més, que hi ha la voluntat de treballar per tal d'aconseguir el que exposeu en el vostre escrit de queixa, és a dir, en l'estandardització de formats de documents.

Les raons exposades no les he entés ni poc ni gens, amb el degut respecte. Em sap greu ser tan tanoca, però com que trobo que m'he esplaiat exposant els meus dubtes, us estaria molt agraït si poguéssiu aconseguir una explicació més planera i a la que em fos més fàcil trobar-li la coherència. Els arguments de la UOC o bé no els he entés, o crec que els he rebatut amb raons no massa pitjors que les seves, i no sembla que costi gaire trobar solucions prometedores per als problemes que plantegen.

En canvi, pel que fa a la voluntat d'arreglar-ho, és encoratjador i em renova l'esperança en un projecte tan lloable com el de la UOC. Ara bé crec que la voluntat es demostra amb fets i per això goso demanar quines actuacions concretes ha portat a terme la UOC durant aquest temps.

Agraint-vos la confiança que ens heu mostrat, us saluda ben atentament,

Anton Cañellas

Síndic de Greuges

Tot mostrant-vos renovada confiança us prego que em disculpeu la franquesa amb que us escric, però no obeeix a cap llegeresa ni voluntat d'ofendre ningú, sinó a la perplexitat que em provoca l'absurd de la posició de la UOC, que, si més no des de fora, sembla inventar problemes allà on no hi són només per justificar-se, fins i tot encara que algun d'aquests problemes inventats (com el de les bases de dades) s'agreugeraria més, si existís, per la política que intenten justificar.

He de confessar que tot i que els arguments exposats m'han decebut, i no tinc clar si n'ha opinat res cap tècnic competent de fora la UOC, us he de felicitar per haver obtingut al menys una resposta de la UOC. Abans de vos, ningú havia aconseguit donar-me'n explicacions. Gràcies doncs, pel tràmit, i disculpeu la insistència (que procuro dosificar en el temps per no acaparar la vostra atenció) però no em puc donar encara per satisfet.

Considero que els estudiants de la UOC són consumidors, consumidors de serveis educatius i de material informàtic. I considero que per tal que un mercat lliure no esdevingui el feu d'una oligarquia extorquidora és imprescindible garantir els drets dels consumidors. I un dret fonamental d'un consumidor en un mercat lliure és el d'escollir el que consumeix. L'evolució del mercat depèn del fet que cada consumidor sigui lliure de consumir allò que li ofereix més avantatges. Qualsevol imposició perjudica no només els consumidors afectats sinó a tota la societat. Lligar una oferta educativa a un producte informàtic és discriminar alguns ciutadans en l'accés a l'educació i vulnerar el seu dret a comprar o utilitzar béns i serveis lliurement i responsable.

Entenc que la vostra resposta reconeix implícitament aquests drets. Però també en justifica la vulneració per raons tècniques. He preferit no entrar en el debat maquiavèlic de com pot un fi lloable (establir mitjans tècnics que acostin l'educació superior a un major nombre de persones) justificar un mitjà reprobable (reforçar un monopoli pel manlleu de llibertat als individus). I si he fugit d'aquesta discussió és només perquè no trobo que hi hagi raons tècniques en absolut, no perquè cregui que en cas d'haver-n'hi això justificaria les imposicions.

Em queda encara un altre dubte. Quina autoritat té una universitat per dictar patrons de consum als seus estudiants?. Si un estudiant suspen un examen i l'única raó que se li dóna és que no s'hi va presentar amb una camisa de la marca que agrada al professor, l'alumne pot reclamar i el més segur és que aconsegueixi una revisió de la nota. Si els estudiants de la UOC no fessin cas de la imposició d'utilitzar MS Windows i MS Office i enviessin els treballs en text plà o HTML a la UOC (cosa que la UOC no pot pretendre que li suposi cap problema), què podria fer-hi la universitat?. Dubto que els pogués rebutjar, oi?. Doncs si fos així quin significat tindria la seva imposició ?. No seria només una manera d'intimidar els estudiants, sense cap efecte real?. No caldria doncs que la UOC abandonés aquesta retòrica amb la que s'otorga un privilegi que no li correspon?.

Agraïnt-vos un cop més la vostra atenció, m'acomiado, no sense recordar-vos que hi ha més argumens entorn aquesta dissortada situació a la web. A http://www.fut.es/~xdrudis/uoc_ct.html hi podeu trobar un comentari més llarg, i a http://www.fut.es/~xdrudis/proposta_ct.html hi trobareu una crítica de la situació actual i la reivindicació de solucions específiques. Vaig escriure aquestes planes fa dos anys però encara sembla que siguin vigents.

Xavi Drudis Ferran,

xdrudis@tinet.org,

doc. d'identitat 39706038.