|
Vocabulari |
|
Vocabulari |
| Aclofar-se (L'aixecador): |
Situar-se degudament,
o sigui ajupir-se damunt dels "dosos" de faisó que l'enxaneta pugui asseure-se-li
o mig asseure-se-li a l'esquena. |
Acompassat: |
| Es diu del castell
en què components del mateix pis pugen gairebé tots alhora, amb la qual
cosa no es produeixen retards importants en la col·locació dels diferents
de tronc. |
| Acotxador: |
| Nom donat preferentment
a Tarragona a l'aixecador. |
| Actuació: |
| Moment culminant de
l'activitat de les colles en què aquestes fan els seus castells a la plaça.
D'alguna manera, l'actuació podem dir que dóna carta de naturalesa oficial
als intents dels castells que fan les colles. |
| Agafar bé: |
| Expressió que es refereix
a la quadratura amb què s'ha bastit un castell de bon començament, per extensió,
s'aplica al castell que està ben quadrat, que no es desfigura, que manté
les distàncies correctes entre els diferents pilars mentres s'està construïnt. |
| Agafar cames: |
| Aguantar les cames
o els peus d'un casteller. |
| Agafar faixa: |
| Es diu de l'acció que
consisteix a agafar un casteller de la pinya la faixa d'un company que té
al costat o aprop: les crosses agafen la faixa del contrafort. Subjectar,
amb els braços oberts en semicercle la cintura de dos "crosses" bo i oprimint
amb el cos. |
| Agafar la faixa: |
| Fer-se seu (el casteller)
un cap de la faixa que li és tirada per tal que pugui "ascendir al balcó". |
| Agafar roba: |
| Acció que consisteix
a subjectar un casteller amb la ma la camisa d'un altre casteller del seu
mateix pis. Per exemple, en algunes colles, els castellers d'el mateix pis
en comptes d'entrellaçar-se tot col·locant la ma sota l'aixella del company,
agafen la camisa del company tot subjectant-la amb força. |
| Agulles: |
Castellers amb preferència
alts i prims, que es col·loquen dins l'anella que formen els baixos (encarats
amb ells) per tal d'apuntalar els segons. |
| Aixecador: |
| Nen o nena que forma
el penúltim pis del castell. Adopta, potser, la posició més curiosa de tots,
ja que és col·loca de quatre grapes sobre les espatlles dels dosos i s'agafa
als braços d'aquest. Per obre seu passa l'enxaneta. Cadascun dels homes que aixequen el castell per sota. |
| Aixecat per baix, Aixecat per sota |
| Es diu de la tècnica
que consiteix a aixecar el castell a pols, començant pels pisos superiors.
Per extensió, s'aplica també al nom del castell que es basteix seguint aquesta
tècnica. Actualment, els castells que es solen aixecar per sotat són el
pilar i el tres. |
| Anxaneta (o "Enxaneta"): |
| El nen o nena que corona
el castell. Adesiara també se li diu l'aleta, a seques. L'ortodòxia castellera
mana que (exepció feta dels pilars) pugi i baixi per costats diferents i/o
oposats. |
| Baixos: |
| Castellers que formen
el primer pis. Són els que tòquen de peus a terra i es traven entre ells
pormant una anella. |
| Cap de Colla: |
| És l'home o dona escollit
per a dirigir la Colla. Acostuma a tenir la "darrera paraula" a l'hora de
muntar el castell. |
| Castell: |
| Nom genèric que rep
tot repertori de construccions que una colla pot arribar a bastir. Especialment
reben aquest nom tres, quatre o cinc homes de base. Antigament el castell
era més pròpiament el format per tres homes a la base (per exemple, castell
de vuit=tres), mentre que els que en tenien quatre o cinc eren: els quatre
pilars... o els cinc pilars..., respectivament. |
| Peu (del castell): |
| És el conjunt format
per les agulles, els baixos, les crosses i els cordons, pròpiament dits.
És doncs el basament essencial del castell i la part fonamental de la pinya. |
| Pinya: |
| Conjunt d'individus
que formen glovalment (exepció feta dels castells nets) el primer pis del
castell. Rep també els noms de cordó i cassola (noms que hem vist també
localitzats diferentment). El nom de matalàs (en desús) aplicat a la pinya
fa refeència a la part que envolta el peu i que serveix d'aturador o de
coixí quan hi ha llenya. |
| Quarts, Quints: |
| Castellers que pugen
al cuart o cinquè pis. |
| Terços: |
| Els que ocupen el tercer
pis del castell. És molt característic, adés el crit de "terços amunt" que
dona el cap de colla per tal de que es començi a carregar el castell. Si
exceptuem els castells dits amb "forro" ens adonem que els terços formen
sempre el primer pis que no és especialment aguantat pels que envolten la
base. |
| Torraires: |
| Nom amb el qual eren
coneguts els castellers de Monblanc. |
*
Bibliografia: Món casteller II. Rafael Dalmau Castells i Castellers. Xavier Brotons |