Va Sofrir martiri, sent degollat el 25 d'Agost del 306.
Uns altres creuen que va ser el 19 d'aquest mateix mes.
Per això els Magins poden optar per celebrar la seva onomàstica qualsevol d'aquests dos dies.
En el lloc del seu martiri van aixecar els cristians un temple, al que van agregar després un hospital.
Altar ermita 2007
El famós santuari de San Magí de la Brufaganya pertany al municipi de Pontils.
Es troba situat en un vessant de l'El Puig de Creus, en una vall formada per les serres de Pany i de la Brufaganya.
El santuari existia ja en 1234 i va ser molt popular a partir del S. XIII.
Exterior ermita 2007
L'any 1603, va ser cedit als dominics de Santa Caterina de Barcelona.
A ells es deu la construcció de la Capella dels Fonts, situada en el centre de la vall, que segons la tradició, va fer brollar San Magí per a calmar la sed dels seus perseguidores.
També van construir les capelles de Sant Domènech i de la Salut, que juntament amb les coves de Penitent, van donar un nou atractiu al santuari.
Font ermita 2007
L'any 1703, Tomàs Ripoll, mestre general de l'Ordre va fer construir l'actual església del santuari, construcció d'estil barroc-neoclàssic.
Els dominics van ser exclaustrats l'any 1835, però el santuari va continuar com parròquia dels voltants, especialment de Poblet de Rocamora.
Transllat de l'aigua des de la Brufaganya a Tarragona (70 Km).
Passen per Sta. Perpètua de Gaià, Querol, El Pont d'Armentera,
Santes Creus, Aiguamurcia, Bràfim, Nulles, L'Argilaga, La Secuita i Els Pallaresos.
Aquest bell lloc, en un extrem de la cala de la platja del Miracle, on les ones van a trencar contra les roques, dóna recer, en una cova sota l'aigua, a una imatge del sant que, quan intervé el mes d'agost, és processionat per submarinistes per les profunditats blaves del Mediterrani.
Un altra cova al Fortí de Sant Jordi 2007
Després de mort àdhuc se li han atribuït altres miracles, entre ells el qual es troba recollit en la llegenda "La metxa de la guerra del francès".
Quan la retirada napoleònica en 1813 va ser destruïda Tarragona, com punts altres ciutats, viles i llogarets de la península, va quedar en peus el sector oriental de la part alta de la ciutat, sent creença que per haver-se apagat la metxa del fort de Sant Magí, encesa pels enemics per tres vegades consecutives, tantes com el sant, va apagar la metxa des del cel.