Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882-Perpiña 1949).
- Va néixer l'any 1882 a Tarragona.
- Va morir l'any 1949 en Perpinya (França).
- Periodista, polític, historiador i assagista.
Casa del carrer Major.
 |
Casa carrer Major 2003 |
- El seu primer article en català va aparèixer en "La Justícia," un semanari republicà de Tarragona.
- Va anar a Barcelona en 1900 per a estudiar lleis, però va tornar a Tarragona sense tenir acabats els seus estudis a causa de dificultats econòmiques.
- El va fundar i va dirigir el semanari federal "L'Avançada," funda la Joventut Federal, es dedica a tasques administratives i va donar conferències. Va obrir i va publicar el drama Vida Nova (1904) i en 1905 va guanyar el certamen de periodisme organitzat per "El Poble Català," com escriptor personal de l'any.
- Especialitzat en la política estrangera, tenia un auditoria ampli. va Contribuir a altres publicacions ("La Campana de Gràcia", "L'Esquella de la Torratxa", "El Gall", "Renaixement", "Unió Catalanista", etc.) i va contribuir a fundar la "Societat de Català d'Edicions" (1911), on va publicar el seu "Història dels Moviments Nacionals".
- Al 1914 l'esquerra juntament amb altres membres de "El Poble Català" del UFNR van estar en contra amb el Pacte dit de Sant Gervasi. Aquell mateix any va fundar el semanari "La Nació", i convocat per Prat de la Riba, va ocupar el lloc del Departament de Premsa de la Mancomunitat.
 |  |
Antoni Rovira i Virgili 1915 | Antoni Rovira i Virgili 1928 |
- Al 1916 va acabar el seu estudis de dret. En aquest moment va publicar nombrosos llibres, va parlar en moltes reunions públiques i va col·laborar en "La Veu de Catalunya" i en "La Publicitat."
- Encara que una pèrdua d'oïda va impedir les seves activitats polítiques, en 1922 va ser un dels fundadors del partit Acció Catalana i el mateix any va començar la publicació de la important "Història Nacional de Catalunya".
- Al 1924 va fundar i va dirigir fins 1929, la "Revista de Catalunya," amb un contingut i format Europeu. va Publicar el "Anuari dels Catalans" (1923-26).
- Després de deixar, per a raons doctrinals, Acció Catalana, va fundar (1927) el periòdic "La Nau," que arribaria a ser l'òrgan del partit Acció Republicana de Catalunya, també fundat per ell. Amb la fusió dels dos partits en 1931 per a constituir Acció Republicana Catalana, no va voler el posterior pacte amb Esquerra Republicana de Catalunya i va ser derrotada en les eleccions del 12 Abril del 1931.
- L'any següent, assistint a una reunió convocada per l'intel·lectual Francesc Macià, va entrar en Esquerra Republicana, participant durant més de sis d'anys en política domèstica internacional i actual en el seu òrgan, "La Humanitat," mentre contribuïa en la "Revista de Catalunya," en "Meridià" i altres publicacions.
- Va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya, del que era el seu vice-president durant la guerra civil i el seu president en l'exili.
- Al 1937 va guanyar el premi Valentí Almirall concedit a la millor recopilació d'articles periodístics.
- Al 31 de Gener de 1939 va entrar a França amb la seva família i va viure a Montpeller. Amb l'alliberament de França, el president del Generalitat, Josep Anar-la, li va donar la tasca de constituir el Consell Consultiu de la Generalitat i, després va ser membre del seu govern.
Generalitat en l'exili.
- D'esquerra a dreta, Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Josep Anar-la (President), Joan Camorera i Antoni Rovira i Virgili.
 |
Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Josep Anar-la (President), Joan Camorera i Antoni Rovira i Virgili 1945 |
- Des de 1946 va viure en Perpinya. Mai va abandonar el seu treball com un escriptor i va escriure milers d'articles en un estil clàssic, clar i precís. va Ser un dels més fins teòrics propagadores de la causa nacional de Catalunya.
Principals Publicacions.
- Diccionari català-castellà i castellà-català (1913).
- Història dels moviments nacionalistes, 3 vols, Barcelona (1912-1914).
- La nacionalització de Catalunya, Barcelona (1914).
- Debats sobrel catalanisme, Barcelona (1915).
- Nacionalisme i Federalisme, Barcelona (1917).
- Pau Claris, Barcelona (1922).
- Història nacional de Catalunya, 7 vols, Barcelona (1922-1934).
- Guifré I, Barcelona (1926).
- Els grans catalans del Vuit-cents, Barcelona (1928).
- Els corrents ideològics de la Renaixença catalana, Barcelona (1966).
- Viatge a l'URSS (1968).
- Prat de la Riba (1968).
- Siluetes de catalans (1969) i 49 articules (1970) publicats pòstumamente.