Pau Casals i Defilló (Vendrell(Tarragona),1876-Puerto Rico,1973).
- Va néixer al Vendrell (Tarragona) el 30/12/1876.
- Va morir a Puerto Rico el 22/10/1973.
Casa de naixença.
 |
Casa de naixença 2003 |
- Fill d'un professor de música, organista de l'església parroquial del Vendrell i director del cor "La Lira".
Orgue Barroc de la parrņquia.
 |
Orgue Barroc 2003 |
- A els cinc anys va ingressar en el cor de l'escolania.
- Als sis anys va escriure una masurca, que va dedicar al seu padrí.
- Com a premi va rebre un plat de figues i el que seria el seus primers diners guanyats amb la música.
 |  |
6 anys | adolescent |
El primer violoncel que tingué als 9 anys.
 |
primer violoncel |
- Tenia 12 anys quan es trasllada a Barcelona per a estudiar a l'Escola Municipal de Música acompanyat del seu violoncel que li havien comprat els seus pares. Era el més petit de la classe.
- Un any després va donar el seu primer concert públic en un cafè de Gràcia, amb tres oïdors d'excepció : Isaac Albénitz, Fernįndez Arbós i Rubió.
- Al 1893 arriba a Madrid. El compte Guillerm de Morphy (aconsellat per Isaac Albénitz) l'introdueix a l'Palau Real, on coneix a la reina i al petit rei Alfons XIII.
- Va rebrà la creu d'Isabel la Católica i una pensió mensual per a que pogués dedicar-se a estudiar a Brusel·les.
- Després va a París i per a sobreviure fa de violoncel·lista al cabaret Folles Marigny.
- Torna a Barcelona i, l'12 de Maig de 1896, ocupa plaça de professor de violoncel de l'Escola de Música; després la de primer violoncel·lista del Gran Teatre del Liceu.
- Al 1899 té el gran èxit de la seva carrera : Carles Manoureux l'inclou a la seva orquestra.
- Amb Thibaud (violí) i Curtt (piano) formen un gran trio que porten la seva música per tot el món.
 |
Amb Thibaud (violí) i Curtt (piano) 1910 |
- Actua a les corts d'Anglaterra i San Petersburg.
- A la Casa Blanca (Theodor Rooselvert).
- Fundació de l'Orquestra Pau Casals (1920).
- Śltim concert a l'Liceu de Barcelona, transmès per rądio demanant ajuda, aliments i medicines per als nens de la república (1938).
- Li dediquen un carrer al Vendrell (1927) i altre a Berlín (1929).
- Títol de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona (1939).
- Al 1945, en el moment de màxima popularitat, pren la decisió de no tocar més, en solidaritat amb el seu poble català, fins que a Espanya no hi hagi un règim democràtic.