Lectura

Del nom vulgar al nom científic.

        Quan ens referim a un grup d'éssers vius pel seu nom vulgar ens situem en diferents nivells taxonòmics i no tan sols, com solem creure, en el d'espècie. Vegem-ne alguns exemples.

        Anomenem gos una variada gamma de races (subespècies) d'una única espècie, Canis familiaris. Les diferències entre aquestes races són molt més grans que les que hi ha entre qualsevol d'elles, com ara el gos llop, i una altra espècie distinta, el llop. Aquest últim pertany, això sí, al mateix gènere, tal com el seu nom científic (Canis lupus) ens indica. Gossos i llops constitueixen la família dels Cànids, que són animals cordats de la classe Mamífers i de l'ordre Carnívors. L'espècie Canis familiaris, amb totes les seves races, prové de la selecció genètica que ha exercit l'ésser humà sobre antigues línies domesticades de llop.

        I els gats? El gat domèstic (Felis catus) se'ns presenta també en múltiples races (Angora, siamès...) per la mateixa raó. El seu ancestre no domèstic és el gat salvatge (Felis sylvestris ), amb qui s'hibrida sense problemes. Totes dues espècies són mamífers carnívors de la família dels Fèlids, i tenen poc a veure amb el gat mesquer o geneta (Genetta genetta), un altre carnívor que pertany, però, a una altra família, els Vivèrrids.

        Un altre cas de denominació vulgar confosa és el dels cavalls, ases, rucs, mules, ponis i zebres. Tots són membres de l'únic gènere que té la família dels èquids (mamífers perissodàctils). Tots els cavalls i ponis pertanyen a l'espècie Equus caballus, excepte un cavall asiàtic feréstec, el tarpà (E. przewalskii). D'espècies d'ase (també dit ruc, burro, somer, pollí, etc.) només n'hi ha una de domèstica, l'E. asinus; però n'existeix una espècie salvatge a l'Àsia, l'hemió (E. hemionus). El mul, el matxo i la mula són híbrids entre cavall i ase; per tant no constitueixen un tàxon; pels seus dots de força i resistència són animals molt valuosos a l'hora de treballar, malgrat la seva coneguda tossuderia; per això diuen "...más terco que una mula...". Les mules demostren el parentiu filogenètic entre cavalls i ases; al mateix temps, la seva esterilitat justifica la separació d'aquells en espècies diferents. Finalment, existeixen quatre espècies de zebra: Equus quagga, E. zebra , E. burchelli i E. grevyi. Els seus noms vulgars genuïns els hauríem de consultar als territoris d'Àfrica on viuen, totes elles, en estat salvatge.

        Reunim sota el nom d'orenetes no menys de cinc espècies que es reparteixen en quatre gèneres (Hirundo, Delichon, Riparia i Ptyonoprogne ). Sovint, també es confonen sota aquest nom els falciots , falcillots, falcilles o avions, que són d'una altra família. De fet, aquestes espècies tenen els seus propis noms vulgars, però poques persones els coneixen i utilitzen. Així, les cinc espècies d'orenetes que trobem a Catalunya es diuen: oreneta comuna (H. rustica), oreneta cua-rogenca (H. daurica), oreneta cuablanca (D. urbica), oreneta de ribera (R. riparia) i roquerol (P. rupestris ). De falciots, els que es deixen veure pel nostre país són: el falciot pàl.lid (Apus pallidus), el falciot negre (A. apus) i el ballester (Trachymarptis melba ). Malgrat la seva semblança aparent, orenetes i falciots només tenen en comú la pertinença a la classe Ocells (i, per tant, al tipus Cordats del regne Animal). Les orenetes constitueixen la família dels Hirundínids, dins de l'ordre Passeriformes; els falciots són apodiformes de la família Apòdids.

        D'altra banda, tenim mots per designar organismes que no tenen gran cosa a veure entre ells. Així, tenim l'ós formiguer (Myrmecophaga tridactyla), de la família dels Mirmecofàgids, dins de l'ordre Edentats. L'ós bru (Ursus arctos) i l'ós blanc (U. maritimus), com el panda (Ailuropoda melanoleuca), són de l'ordre Carnívors, família Úrsids.

        Tornant als gats, anomenem gat cerval al linx (Lynx sp) però també a d'altres mamífers carnívors que no són fèlids: la geneta, ja esmentada, i el gat d'algàlia o civeta (Civettictis civetta), també de la família dels vivèrrids. Però també tenim gats fora dels mamífers, entre els peixos: uns taurons de l'ordre Carcariniformes i de la família Escilliorrínids (Scylliorhinus stellaris, S. canicula), molt comuns a les nostres costes. Per postres, fins i tot fora del món viu hi ha "gats": així en diem d'un instrument que tot automobilista acaba fent servir alguna vegada.

ACTIVITATS                                    (... i activitat amb FileMaker1,3 Mb)
 

1. Llegeix atentament el text.
2. Fes un quadre amb totes les categories o nivells taxonòmics (o sistemàtics) i classifica-hi tots els organismes que apareixen en el text. No hi posis els noms vulgars. Els tàxons dels nivells 'regne' i 'tipus' no apareixen sempre en el text i, per tant, si no els saps els hauràs d'investigar.
3. En el quadre anterior, situa-hi els noms vulgars amb una tinta diferent (en la lectura, són totes les paraules en negreta). Posa'ls en el nivell taxonòmic adequat, de manera que inclogui, ni més ni menys, els tàxons que ha de contenir segons explica el text.
4. Extreu els noms vulgars que siguin sinònims entre ells.
5. A quin instrument es refereix l'última frase del text?

Categories taxonòmiques:

REGNE
    TIPUS
        CLASSE
             ORDRE
                         FAMÍLIA
                                         GÈNERE
                                                                     ESPÈCIE

• Proposada i emprada per Carl von Linné, utilitza el llatí.
• Cada espècie rep un nom que consta de dues paraules (binomen). La primera és el nom del gènere al qual pertany; la segona, o epítet, pren la forma d'adjectiu de l'anterior. Una tercera paraula s'utilitzarà per anomenar subespècies.
• Com qualsevol paraula d'un idioma diferent al del context, el binomen s'escriurà subratllat, si escribim a mà o a màquina senzilla, o en cursiva o itàlica si el mitjà d'escriptura és mecanitzat i ho permet.
• El nom científic sempre s'hauria d'escriure en minúscules, excepte la primera lletra del nom genèric.

    Hi ha molt més, però això és suficient per entendre la majoria de referències a espècies i per demostrar un bon nivell de coneixements i un gran interès per la correcció.

    Es tracta d'un conveni que permet a tots els biòlegs del món referir-se a la mateixa espècie, sense haver de refiar-se dels coneixements naturalístics del traductor simultani (no, a les conferències científiques no es parla en llatí).

    És molt més senzill que les regles de qualsevol joc de cartes o esport de pilota.