"Del nom vulgar
al nom científic" és una activitat
d'aula per a estudiants d'ESO, que persegueix els següents objectius
pedagògics:
A través d'aquests objectius, hom pot veure que es tracta
d'una activitat interdisciplinar.
La substitució d'un text científic
rigorós per un redactat amb argument assequible pretenia conferir
amenitat a la lectura; tot i així, l'activitat no deixava de ser
farragosa. El recurs d'acompanyar el text amb imatges dels organismes que
presenta era molt evident i temptador.
La dificultat estava en proveir tots els alumnes,
individualment o agrupats, de fotografies o impresos d'una qualitat suficient...
La fotocòpia no serveix si és en blanc i negre i si ha de
ser en color... posats a fer, perquè no recórrer a l'aula
d'informàtica?
I, posats a treballar amb ordinador, també algunes de les qüestions plantejades després de la lectura es podien resoldre a cop de ratolí, tot estalviant a l'estudiant la transcripció manual d'uns termes estranys que ja aprendrà si escau.
De manera que, després d'unes hores d'escànner i edició gràfica, una mica d'HTML i l'ajut d'un gestor de base de dades molt conegut pels usuaris de "mac", vaig transformar l'exercici d'aula en una pàgina web i una activitat interactiva.
La pàgina, és la que teniu ara mateix
al navegador; ja veieu: senzilla, sense Javascript ni gaires meravelles.
Pel que fa a l'activitat interactiva, podeu baixar-vos el fitxer i veure'la
(si disposeu del FileMaker); qui domini el Javascript la podrà transcriure
i incorporar-la a
aquesta mateixa pàgina web i fer, així, un "tot en ú".
BIBLIOGRAFIA
Llull, Ramón
"El llibre de les bèsties (contat als infants)"
L'Atzar edicions, 5a. ed., Barcelona, 1985.
Margulis, Lynn; Karlene V. Schwartz
"Cinco reinos"
Editorial Labor, SA, 1a. ed., Barcelona, 1985.
"Enciclopedia visual de los seres vivos", tomo II
El País-Altea-Santillana, Madrid, 1993
"Historia Natural", volumen I (de 6)
Editorials Oceano/Instituto Gallach, Barcelona, 1982.
Flegg, Jim
"Guía de campo. Pájaros de Europa"
Ediciones CEAC, Barcelona, 1992.
Folch i Guillén, Ramón; et al
"Història Natural dels Països Catalans. 12: Ocells"
Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1985.
Folch i Guillén, Ramón; et al
"Història Natural dels Països Catalans. 13: Amfibis, rèptils
i mamífers"
Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1985.
Grassé, Pierre Paul (director)
"La vida de los animales", volumen 3 (de 3)
Editorial Planeta, Barcelona, 1970.
Peterson, Roger; Guy Mountfort; P. A. D. Hollom
"Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa"
Edicions Omega, Barcelona, 1987.
Reichholf, Josef
"Mamífers"
Editorial Blume, Barcelona, 1984.
Ruiz-Olmo, Jordi; Àlex Aguilar
"Els grans mamífers de Catalunya i Andorra"
Lynx Edicions, Barcelona, 1995.
El text "Del nom vulgar al nom científic"
que podeu veure en aquesta web és una versió reduïda,
simplificada. L'original inclou més varietat d'animals (invertebrats)
i algunes plantes. De fet, cada cop que l'he dut a l'aula l'he modificat
d'acord amb l'alumnat que hi tenia i d'acord amb la matèria que
estavem fent.
Us explico això perquè crec que la
idea té moltes més possibilitats. La sinonímia i
la polisèmia en els noms vulgars dóna molt de si,
així com els noms que una mateixa espècie rep segons l'edat
o el sexe de l'especimen o també quan el desconeixement fa que el
nom d'una espècie "serveixi" per a tot un gènere o família.
Alguns exemples de tot això: rates "normals" i ... pinyades (rats
penats, també en diuen); ovella-xai-be-marrà..., cavall-euga-poltre...;
un mussol... o un xot? (o xup!), o un gamarús?, o un duc? o ...
què és el que ens posen als llibres de contes?
I ja no us dic res si us poseu amb localismes, altres llengües,
català antic.
En la mateixa línia de modificar el treball segons les necessitats, també hi ha l'opció de transplantar-ho al castellà. No es tracta, però, com és obvi, d'una traducció. Les sinonímies i polisèmies no es calquen d'una llengua a l'altra, cada llengua té el seu món i "Del nom vulgar al nom científic", el que pretén és descobrir aquest món.
Una bona part de l'exercici consisteix en la lectura
del text. A l'aula clàssica, és habitual que les/els alumnes
llegeixin, d'una en una o d'un en un, en veu alta. Cal tranquilitzar-los
davant dels noms de tàxons difícils de llegir, han de saber
que no se´ls han d'aprendre, que es tracta d'identificar-los com
a tals i en la seva categoria taxonòmica (qüestió que,
prèviament, se'ls ha explicat).
Si hom opta per realitzar l'exercici a l'aula d'informàtica,
es convenient que l'alumnat hagi realitzat una lectura del text en una
sessió prèvia, ja que la lectura requereix d'una bona dosi
d'atenció, mentre que la web pretén ser una falca de motivació
a través de les imatges dels animals.
L'exercici 2 de les activitats requereix la identificació,
en el text, de la classificació de cada espècie. No es tracta
d'aprendre els noms "perissodàctil" o "mirmecofàgid", però
sí d'associar correctament aquests noms amb una categoria taxonòmica,
mitjançant la coherència textual i la deducció. De
tal manera, que l'escriptura d'aquells termes més enrevessats pot,
crec, distreure de l'objectiu principal i, fins i tot, desanimar a molts
i moltes alumnes.
Això s'arregla fent-lo "interactiu": enlloc
d'escriure el nom, només cal triar-lo en un menú a la pantalla
de l'ordinador. Això ho pot preparar el professor amb relativa rapidesa
si coneix alguna de les anomenades "eines d'autor", com ara l'entranyable
i català Clic (per a PC), ara acompanyat pel JClic, que genera applets Java, i per tant, multiplataforma i també funcional a Internet. Fins ara, aquesta possibilitat només la oferia el Flash. Jo ho vaig fer amb FileMaker i ofereixo el fitxer resultant
com a model.
L'exercici 3 es pot fer simplement sobre paper, ja que treballa el document que s'obté en l'anterior exercici. En cas d'haver optat per un "exercici-2-interactiu", el resultat final del mateix es pot imprimir i es podrà fer aquest exercici 3 en l'imprès.