---

VOCABULARI

---

A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-V

---

• ABSTINÈNCIA: Llei eclesiàstica que priva en certs dies de menjar o de consumir algun producte com carn, ous, llet o derivats d'aquests productes. Antigament eren vetats la carn, els ous, la llet i els seus derivats tota la Quaresma fins al matí del Dissabte de Resurrecció i tots els divendres de l'any i les témpores. N'estaven exceptuats els infants i els malalts. A Espanya es va aconseguir un indult que mitigava aquesta abstinència i quedava reduïda als Divendres de Quaresma i témpores, i posteriorment es va permetre el prendre ous i lacticinis. Aquest indult consistia en un document que pressuposava la adquisició de la Butlla de la Santa Croada. Podien disfrutar d'aquest indult els pobres.
  
  
• AGONIES: Penitents de la processó que duen en una mà un crucifix i a l'altra una espelma apagada, amb els braços en creu, i que tenen sentit penitencial.
  
  
• AGRUPACIÓ: Nom abreujat de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona que va néixer l'any 1928 amb una denominació lleugerament diferent: "Agrupación de Asociaciones Pro-Fiestas de Semana Santa de Tarragona" i amb la finalitat de promoure i intensificar els actes de la Setmana Santa, potenciant-los; va ser impulsada pel canonge Jaume Sabaté i Poblet essent aprovada oficialment per decret de 26 de març de 1930. En l'actualitat l'agrupació té la missió de coordinar els actes de les diferents confraries, tenir cura de l'edició del seu programa propi, i gestionar unitàriament qüestions d'interès general de la Setmana Santa tarragonina.
  
  
• AIGUA BENEITA: Una tradició de la província eclesiàstica tarraconense marcava que durant el temps que Jesucrist era mort es buidaven totes les piques d'aigua beneita de les esglésies. Ja que no es podia beneir res, en haver mort l'autor de "tota benedicció". Les piques es tornaven a omplir el Dissabte Sant.
  
  
• ANDADOR: L'"andador" o "viader" era un càrrec de la junta de les germandats amb finalitats socials o mutualistes que es dedicava a recaptar les quotes dels associats, i també tenia cura de l'ordre de la processó.
  
  
• ARMAT: Guàrdia romana que té la missió d'obrir la processó i que abans d'aquesta procedeix a la recollida dels diferents misteris. Es composa actualment de 42 membres. El 1958 es produeix el canvi del vestuari dels armats i la reforma dels vells de 1940 obrint-se una subscripció entre institucions i algunes confraries. Un cop acabades les reformes (possiblement l'any 1959) el nombre d'armats ascendirà a un capità manaies, el tocador del pifre, 4 tabals, 32 soldats i 4 portants d'atxes. El seu vestuari consta de sandàlies, mitges, cuirassa, escut portat a esquerra, llança a dreta i casc, amb una capa vermella. Les seves evolucions segueixen ritmes diversos segons la rapidesa o lentitud escaient, a part dels sons dels instruments que els acompanyen les passes que fan i el so de les llances en tocar terra han esdevingut característics de la processó tarragonina.
  
  
• ARRENGLERADOR: Són els encarregats de l'ordre, vigilància i correcte desenvolupament de la processó o actes religiosos a cura de la congregació. Els arrengleradors de la Sang són els que coordinen el desenvolupament de la processó. A inicis de segle XIX només podien ser arrengleradors de la Sang els dos Priors, Administrador i Secretari eren els únics que podien portar vergues juntament amb els majorals. Un litigi sobre el pas dels arrengleradors de la Sang, es generà el 1748 quan els notaris s'oposaren a que arrengleradors de la Sang passessin per les seves files, deixant d'assistir el col·lectiu notarial a la processó per aquest motiu. Anys abans, el 1737 un plet semblant es suscità entre la Sang i la Confraria de Sant Jordi dels Cavallers, perquè els cavallers no volien deixar passar per les seves files als arrengleradors de la Sang, però finalment el Vicari General dóna la raó a la Sang. Quan la processó està ja al carrer, els arrengleradors de la Sang tenen l'obligació de marcar les directrius oportunes als de les altres associacions per la bona marxa de la desfilada. Les diferents confraries i germandats tenen l'obligació de tenir com a mínim dos arrengleradors propis que s'han de disposar al principi i al final de les seves files.
  
  
• ASPIRANTS: Són aquelles persones que per l'edat no poden formar part encara de la confraria. El 1863 el primer penó dels aspirants de la Sang o fadrins menestrals surt a la processó. El 1904 es constitueix l'"Asociación de Jóvenes Aspirantes a la Congregación de la Purísima Sangre", fent-se càrrec del pas de la Flagel·lació. Seguint el seu exemple altres confraries i germandats cediran l'ús dels misteris a les seves respectives seccions d'aspirants com s'esdevé amb l'Oració de l'Hort. El 1940 es crea la secció aspirants dels Natzarens, on hi podia entrar qualsevol menor de 17 anys. El 1958 es crea la secció d'aspirantes de la Soledat, fins a l'edat de 14 anys, que l'any següent ja assisteixen a la processó del dissabte Sant.
  
  
• ASSOCIACIÓ: Habitualment emprat per designar l'Associació d'Antics Alumnes del Col·legi La Salle.
  
  
• ATXA: Les atxes, són una mena de ciris llargs i gruixuts, de forma quadrada amb quatre blens. Són de majors dimensions que els blandons, i eren els grans ciris de cera que es duien a la processó fins l'any 1987 quan es produí la substitució del sistema d'atxes de cera pel de petroli. A causa de les pressions municipals, per evitar la brutícia causada per la cera als paviments dels carrers i tenint en compte principalment el nou de la coca central de la Rambla Nova, s'impulsà aquest canvi. Del nou model es van adquirir un total de 1.200 "atxes" de cartró pintat de blanc i 600 "blandons", amb un cost total de 3.240.000 ptes. Aquell any només els nens petits van usar els ciris. Les atxes podien ser de diferent coloració segons l'ús que estimava millor cada confraria, el més habitual no cal dir que era però el blanc. En el cas dels Natzarens a finals dels anys 50, els que assistien a la processó destapats se'ls lliurava un atxa blanca i als que ho feien amb capuç les atxes verdes i vermelloses, que indicaven la filera esquerra i dreta respectivament. Altres anys el color vermell es substituí pel negre.
  
  
• BACALLÀ: Denominació popular del vel quaresmal que era una cortina blanca que tapava el presbiteri de banda a banda i que quan es deia la missa s'alçava pel mig quedant en forma triangular d'on prenia el nom de "bacallà". Des de la setmana de Passió fins al Dissabte Sant. No s'ha de confondre amb els draps morats que tapaven els retaules i les imatges.
  
  
• BANDERERS: Els que duen les diferents banderes de cadascuna de les associacions que intervenen en la processó. El banderer principal de la processó és el que porta la Bandera de la Sang.
  
  
• BRANDONS: També anomenat "blandó". Gran ciri amb un ble únic, de gruix considerable, per dur a les processons. Els blandons eren d'ús per als aspirants o seccions infantils de les diferents associacions, a diferència de les atxes que eren pels congregants o confrares. Actualment en desús a la processó de Tarragona, d'ençà el nou sistema de petroli.
  
  
• BUTLLA DE LA SANTA CROADA: Era un sumari de les indulgències i privilegis el primer dels quals es donà als que reconqueriren Tarragona del poder dels sarraïns. Després els papes concediren aquestes indulgències als que anaven a la conquesta de Terra Santa i després als que ajudaven amb les seves almoines al sosteniment dels Llocs Sants. Com que aquestes indulgències es consignaren en un butlla, aquesta prengué el nom de Butlla de la Santa Croada. A la nostra península es donava també un "Indult" que permetía menjar carn, ous i lacticinis els dies de quaresma i tots els divendres de l'any, fora dels divendres de quaresma. Els pobres gaudien del privilegi sense adquirir l'Indult. Amb la Butlla es guanyaven les Indulgències i amb l'Indult es gaudia del privilegi.
  
  
• CABO: Nom popular del cap de fila dels armats, que per la seva antiguitat en el cos i de vegades per la seva alçada encapçala cadascuna de les dues fileres en les que es disposa la formació.
  
  
• CADIRES: Un dels elements que antigament anaven units al trajecte de la processó eren les cadires que es disposaven tot al seu llarg per que els espectadors poguessin còmodament asseguts contemplar la processó. Ja des de ben aviat, i sobretot després de dinar, els veïns s'afanyaven a treure al carrer cadires i disposar-les davant de les cases, a les voreres, convertint els carrers en una exposició improvisada de les més variades tipologies de cadires. N'hi havia de seriades, cadires de menjador, altres de cuina, o cadires de braços, tots aquesta variació de mobles feia avinent classes socials i expressions artístiques. Avui dia, pocs són els carrers conserven encara la tradició de treure cadires al pas de la processó, l'organització hi disposa cadires que es lloguen, tant a veïns com a forasters.
  
  
• CAMPANES: Des del Dijous Sant fins al Dissabte Sant les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l'església, per la mort de Crist.
  
  
• CANDELETES DE LA VERA-CREU: Eren les que es posaven a les creus que adornaven l'altar major de la Catedral en l'acte de les vespres de les setmanes de Passió i Santa. Un cop acabat l'acte es repartien als assistents perquè es deia que tenien no sé quantes virtuts contra el dimoni, llamps i tempestats i sobretot eren eficaces per fer "ventoses" quan es tenia dolor o s'estava costipat.
  
  
• CAPITÀ MANAIES: És el personatge principal de la cohort romana o dels armats. El seu nom prové de ser el capità dels "manaies", nom pel qual es coneixien i es coneixen encara en alguns indrets els armats. Aquest nom ve de "Manaia" que és la destral doble que junt amb el manac de vergues lligades portaven els lictors. La seva vestimenta el distingueix de la resta de components del grup. És un dels personatges més típics i característics de la processó del Sant Enterrament. La seva missió específica es de instruir als nous armats sobre les "passades", la reverència i les dues marxes, al temps que vetlla per que tots els soldats marxin al mateix temps.
  
  
• CAPUÇ: Prenda que forma part de la vestimenta d'algunes congregacions i germandat i que en certs casos és optativa. Els aspirants tenen prohibit usar aquest complement.
  
  
• CARAMELLES: Les corals tarragonines sortien als carrers a partir de la nit del Dissabte de Glòria, a cantar fent evocació de l'alegria de la Resurrecció. Fa molts anys que la Societat Coral l'Àncora i més recentment algunes altres corals tarragonines han mantingut viva la tradició de les caramelles durant el Dissabte de Glòria i el Diumenge de Pasqua. Després de la reforma litúrgica les caramelles comencen al sortir de la Vetlla Pasqual.
  
  
• CARAMELS: La reglamentació de l'Agrupació d'Associacions sobre la processó prohibeix explícitament el repartiment de caramels durant la desfilada processional. Malgrat això sempre se n'han donat.
  
  
• CARRAU: És un instrument de fusta usat pels infants per fer soroll, els dies de Setmana Santa. Es composa d'una rosca de fusta, encara que també pot ser de llauna, al voltant de la qual giren unes llengüetes, que en moure la rosca de dent en dent produeixen un soroll considerable.
  
  
• CERA: Engloba tant les atxes, com els brandons i els ciris. La seva distribució es fa entre altres maneres en diversos punts propers al punt de partida de la processó, com ara l'entrada de la casa de Natzaret o altres edificis públics veïns, segons les confraries.
  
  
• CIRI PASQUAL: Era el ciri que il·lumina l'ambó per les lectures de la Vetlla Pasqual, després se li va donar el símbol de Crist ressuscitat. Antigament al ciri pasqual quan es beneia se li enganxaven cinc grans d'incens en memòria de les Cinc Llagues de N.S. Després de la renovació litúrgica s'ornamenta amb els cinc grans d'encens, l'"Alpha" i la "Omega" i l'any. L'ofrena del ciri pasqual modernament té lloc el Diumenge de Rams durant la missa Pontifical que es celebra a la Catedral, i la duen a terme rotativament cadascuna de les associacions que intervenen en la Setmana Santa de Tarragona. La congregació oferent el fa ornamentar per un artista local.
  
  
• CIRINEU, EL: Nom popular del pas "Segona caiguda" de la R. Germandat de Jesús Natzarè i que és la representació de Simó de Cirene que segons Sant Lluc li feren portar la Creu de Crist.
  
  
• CISMA CONFRATERNAL: Escissió en una confraria o congregació que té com a resultat la creació de dues noves entitats diferenciades. El cas més conegut vinculat a la Setmana Santa és el que es suscità a la Sang amb la divisió de l'entitat en una associació gremial amb finalitat industrial i una altra de caràcter únicament espiritual.
  
  
• COBRE-COSSOS: Llenç de roba que servia per embolcallar els cadàvers dels pobres desemparats, activitat a la qual es va obligar la congregació de la Sang des dels seus primers temps.
  
  
• COHORT ROMANA: Companyia de soldats romans, deu de les quals formaven una legió. Equivalent a "armats".
  
  
• CONFRARE: Membre de ple dret d'una confraria.
  
  
• CONFRARE FORÇAT: Antigament les confraries tenien una divisió entre confrares de gràcia i forçats. Els primers eren els que venien obligats a pertànyer a la confraria per raons professionals, i que participaven plenament de les dues vessants de l'entitat, la de regulació i protecció de l'activitat industrial corresponent, i també el culte i participació en actes litúrgics.
  
  
• CONFRARE DE GRÀCIA: Aquella persona que estava inscrita en un gremi només en l'aspecte espiritual. La seva finalitat per tant no era gremial o professional, sinó que s'hi havia donat d'alta únicament per les activitats religioses o de caritat que s'hi practicaven.
  
  
• CONFRARIA: Associació de fidels amb finalitat religiosa. Les confraries de Setmana Santa són aquelles que participen dins en els actes litúrgics i piadosos de d'aquests dies; i espècialment concorren a la processó del Divendres Sant.
  
  
• CONGREGACIÓ: Vegeu Confraria.
  
  
• CONGREGANT: Persona que és membre d'una pia unió de fidels, o congregació.
  
  
• CONGREGANT PREDILECTE: Distinció honorífica que es fa a congregants que han excel·lit per algun motiu remarcable en el si d'aquesta entitat.
  
  
• CONSILIARI: Prevere que té cura en l'aspecte espiritual d'una confraria o associació.
  
  
• COQUETES DE DIJOUS SANT: Eren un producte alimentici, similar a una coca petita, que elaborat amb blat, oli d'oliva, sucre i aigua destil·lada de roses que s'oferien als disciplinants que participaven en la processó per tal de que es reanimessin.
  
  
• CORDONISTES: Persones que acompanyen el banderer o pendonista portant els cordons de la bandera o estendard. Els cordonistes els invita el banderer.
  
  
• CREU DELS PENITENTS: És el principal dels símbols dels penitents. La peça actual data de 1940 i va ser un obsequi a la Sang per part del fuster Lluís Àvila Roca. També anomenada Creu de la Passió o dels Improperis obre la desfilada d'aquests elements a la processó del Divendres Sant. Segons Salvat i Bové aquest element es documenta d'ençà 1729, quan rep l'encàrrec de fer-la Anastasi Boxó, ignorant-se si el seu ús es remuntava a major antiguitat.
  
  
• CUCURULLA: Caputxó en forma cònica de certa llargada que duen els confrares en la processó del Divendres Sant. Cobreix el rostre i és de teixit al qual li dona forma i volum un cartró disposat en el seu interior.
  
  
• DEJUNI: Reducció en el menjar durant els dies de penitència imposats per l'església. El Ritual tarraconense manava que s'havia de dejunar els dimecres, divendres i dissabte que no fossin festius de totes les setmanes de Quaresma; dels vint anys als seixanta.
  
  
• DIMECRES DE CENDRA: Primer dia de la Quaresma, quan té lloc la cerimònia de la imposició de la cendra en la qual el sacerdot pronunciava les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda't home, que ets pols, i que en pols has de tornar". La cendra en qüestió ha d'estar segons la tradició feta dels rams beneits de l'any anterior i ha d'ésser imposada en el cap dels fidels en forma de creu. Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament solament s'imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps molts s'unien per humilitat als pecadors públics en aquest ritus d'on va passar a tots els fidels.
  
  
• DIJOUS SANT: Fins 1858 era el dia en el qual es celebrava la processó del Sant Enterrament. Aquest dia la litúrgia contempla la instal·lació dels monuments, l'ofici de tenebres o "fasos" i el lavatori dels peus als pobres. El Dijous Sant antigament era un dia de gran festa. D'aquí ve la dita: "Tres Jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi i el dia de la Ascensión". Les Ordenances Municipals prohibien l'ús de carruatges i vehicles el Dijous i el Divendres Sant. Així l'article corresponent en vigència els anys de la Dicatdura de Primo de Rivera deia: "Queda en absoluto prohibida la circulación de coches, carros y toda clase de vehículos después de las doce del día del Jueves Santo hasta la una de la tarde del siguiente Viernes, excepto en el caso de tener que salir de la ciudad u otro muy urgente o preciso, a juicio de la Autoridad Municipal".
  
  
• DISCIPLINANT: Penitents que durant els dies de Setmana Santa o actes litúrgics processionals anava fuetejant-se a si mateix.
  
  
• DISSABTE SANT: Actualment dia alitúrgic, d'espectació de la Resurrecció de Crist, que acaba amb la Vigília Pasqual. Antigament les cerimònies de la Vigília Pasqual es celebraven al matí i al cant del Glória es tocaven les campanes, d'aquí vé que s'anomenés "Dissabte de Glória".
  
  
• DIVENDRES SANT: Dia en el qual es commemora la Mort i Passió de Nostre Senyor. A la litúrgia antiga d'aquest dia es feia el cant del "Passio" l'adoració de la Vera-Creu i la comunió del celebrant. D'aquesta funció se'n deia missa de "Pressantificats". Actualment hi ha l'acció litúrgica al migdia. També es celebra des de 1859 la processó del Sant Enterrament.
  
  
• ECCE HOMO: Paraules llatines que volen dir: "Heus ací l'home" i que referint-se a Jesucrist va pronunciar Pilat quan el va presentar al poble. A la Setmana Santa de Tarragona s'identifiquen amb la imatge d'aquest nom de la Germandat homònima.
  
  
• ERMITA DE LA SALUT: A aquest temple de les proximitats de Tarragona es dirigien antigament alguns Via Crucis (concretament dels Natzarens, del 1928) o processons de rogatives.
  
  
• ESCAPULARI: Prenda que forma part de l'hàbit o vesta d'algunes confraries o alguna de les seves seccions. Antigament, tenia lloc l'acte d'imposició dels escapularis als aspirants, celebració que s'ha recuperat en temps recents.
  
  
• ESPATLLES: Dur un pas a "espatlles" o a "coll" és la forma habitual de dir que tot el pes d'un d'aquests elements de la processó és dut a pes amb la força dels portadors i sense auxili de rodes ni altres sistemes que permetin desplaçar-lo amb major comoditat.
  
  
• ESTACIONS: Cadascuna de les XIV parts del Via Crucis.
  
  
• FARIGOLA: Una antiga tradició deia que la muntanya del Calvari va omplir-se tota de farigola el dia de la Mort de Nostre Senyor. Per tant la farigola collida aquell dia, Divendres Sant, tenia grans virtuts guaridores o al menys que si es guardava per temps no li queia la fulla. A Tarragona era costum sortir el matí de Divendres Sant als camps i muntanyes de les rodalies a collir farigola i també romanill. Encara actualment algunes persones mantenen aquesta bella tradició
  
  
• FASOS: Soroll que es feia a l'església i en sortir d'aquesta el Pagesos i el Divendres Sant amb fustes, matraques, carraus o bastons. Els excessos als quals s'arribava en degenerar aquesta tradició van fer recomanable la seva supressió. L'origen del soroll era que el res s'acabava en sec, sense que el president acomiadés d'assemblea i aleshores donava un cop damunt la cadira que va ser l'origen del terrabastall posterior que el feien durar fins que es treia de darrera l'altar la únic ciri blanc que havia quedat encès del tenebrari. Al soroll se li va donar molts significats, un era el terratrèmol per la mort de N.S. i el Ritual deia: "Lo rumor dels Fasos significa aquell tumulto y estrèpit gran, amb que los jueus prengueren a Cristo en lo hort de Gethsemaní, i los cops, vituperis i escarnis cruels i ruidosos que sufrí lo Senyor en sa Passió". Primerament els cops es mantenien dins del temple, per la qual cosa s'hi arribaven a disposar fustots on es poguessin donar cops, però més tard fora del temple els infants i joves s'apressaven a recórrer la ciutat fent una sorollada i posant en perill portes de cases i comerços. La prohibició definitiva arribà de la disposició de l'arquebisbe Tomàs Costa l'any 1906.
  
  
• FLAGEL·LACIÓ: És el càstig que va ser infligit a Jesucrist possiblement en el Pretori de Jerusalem. Es tractava de l'aplicació al condemnat d'unes cordes o corretges amb nusos o boles de metall que anaven subjectes a un mànec. A la nostra processó el misteri de la Flagel·lació és conegut també amb el nom dels "assots", en relació amb aquest instrument de tortura.
  
  
• FORMIGUES: Una llegenda popular del segle XIX tarragoní deia que a partir de migdia de Dijous Sant i fins al toc de glòria del Dissabte de Resurrecció no es podia fer neteja a les cases, ja que en aquest cas apareixien tota classe de formigues i insectes, segons les versions tot l'any.
  
  
• FUNCIONS QUARESMALS: Actes litúrgics i piadosos que tenien lloc durant la Quaresma.
  
  
• GANFARONS: Penons que es portaven junt amb els vituperis de Setmana Santa. Servien també en l'acte de "la Vera-Creu".
  
  
• GASTADORS: Antigament fins no fa gaires anys un piquet de soldats de l'exèrcit, escollits que tenien aquest nom per la corpulència i marcialitat i que acompanyava el pas del Sant Sepulcre.
  
  
• GERMÀ: Membre d'una germandat. Però també s'aplica als "germans" de les Escoles Cristianes.
  
  
• GERMANDAT: Associació amb finalitats religioses únicament o també d'auxili mutu.
  
  
• GITANOS: La intervenció d'aquest col·lectiu ciutadà a la Setmana Santa de Tarragona ha estat bastant limitat, però val a dir que durant els anys 1750-1751 i 1753 es van fer càrrec del misteri de l'Ecce Homo. També durant molt de temps van ser llogats per portar els misteris.
  
  
• GOLILLA: Peça de roba, a manera d'ornament, que duen al coll, alguns congregants de confraries, quan no duen cucurulles.
  
  
• GREMI: Associació de caire professional que uneix els membres d'un col·lectiu d'industrials o comerciants determinat. Els principals gremis de la Tarragona dels inicis de l'època moderna eren: El de Sant Jordi de cavallers i militars, el de Santa Magdalena dels hortolans, el de Sant Marc de sabaters, el de Santa Tecla de cuiraters, pellicers i assaonadors, el de Sant Pere de Pescadors, el de Sant Eloi de mestres ferrers, el de Sant Josep de fusters i boters, el de Sant Miquel Arcàngel de teixidors, el de Sant Antoni de Pàdua de paraires, el de Sant Pons dels hostalers, taverners i revenedors, el de Sant Llorenç de pagesos i bracers, el de Sant Josep i nom de Jesús de mestres de cases, el de Nostra Senyora del Candeler i Sant Simeó dels forners i bastaixos o macips de ribera, el de Nostra Senyora de la Encarnació i l'Arcàngel Sant Gabriel de sastres i similars, el de la Santíssima Trinitat de fadrins menestrals, el de Santa Llúcia de corders i soguers, el de Sant Salvador de mercaders i botiguers, el de Sant Lluís de sastres joves, el de Sant Lluc de notaris i procuradors, el de Sant Cosme i Sant Damià d'apotecaris i el de la Sang de Jesucrist de espardenyers i esparters. Els gremis, tenien a part de la seva finalitat industrial una important vessant religiosa que va dur a molts d'aquests esmentats a participar en festivitats i celebracions litúrgiques com les de la Setmana Santa.
  
  
• GUANTS: Complement d'ús obligatori a moltes associacions (per l'assistència a la processó); segons el seu color distingueixen els socis de nombre dels aspirants. Els aspirants en el cas dels Natzarens els duen blancs i negres els sòcis de nombre tant siguin homes com de la Secció de Maries del Calvari.
  
  
• GUÀRDIA CIVIL: Antigament obria la processó la guàrdia civil a cavall, a la qual seguien els "armats". Quan aquest grup muntat havia acabat ja el seu itinerari tornava a la baixada de Misericòrdia per esperar el pas del Sant Crist de la Sang al qual donava escorta fins al final de la processó.
  
  
• HORA SANTA: Hora d'adoració i oració al Santíssim que es fa la nit del Dijous Sant, en commemoració de l'agonia de Nostre Senyor a l'hort de Getsemaní.
  
  
• IMPROPERIS: Són els objectes que duen els penitents a la processó i són tant antics com aquesta, representen els instruments de la Passió de Nostre Senyor. El més important és l'anomenat "Creu dels Improperis, de la Passió, o dels Penitents" que els engloba tots. Els que segueixen fins un total de 214, que n'hi ha actualment són: sis sibil·les, el càntir de la Samaritana, la bossa de Judes, dues llanternes, tres creus petites, un calze, l'espasa de Simó Pere i l'orella de Malco, cadenes, mà de ferro, gall, les 30 monedes, vestit blanc, el gerro de la palangana, vestit de púrpura, columna, corda, vuit assots, corona d'espines, canya verda, el balcó de Casa Pilat, el tinter de Pilat, sentència, les creus al coll, Verònica, títol de la Creu, clau de la mà dreta, clau de la mà esquerra, clau dels peus, dos martells, dues tenalles, rellotge de sorra, vint-i-cinc agonies (és a dir els braços estesos en creu amb un petit crucifix a la dreta i una espelma apagada a l'esquerra), túnica, tres daus, un vas amb vinagre, una esponja, la llança, cinc plats amb cendra, lluna, sol, cinc llagues, sis escales, quatre tovalles, dos llençols, el sudari i una creu de nusos. Els congregants de la Sang que volen algun improperi o avalar alguna persona que no sigui congregant per que el pugui dur a la processó del Divendres Sant, han de fer la seva sol·licitud per escrit amb antelació suficient segons uns terminis que fixa habitualment la Sang. En cas de extraordinària abundància de peticions es realitza un sorteig per fer-ne la distribució entre els sol·licitants. Els portants dels improperis es reuneixen abans de la processó a l'església de la Santíssima Trinitat, on sols hi poden entrar els penitents després de mostrar la butlleta, i amb la caputxa posada, per conservar l'anonimat, els fan una breu plàtica preparatòria, ja que la major part assisteixen com a penitents per una prometença feta.
  
  
• ITINERARI: L'itinerari de la processó del Sant Enterrament de Tarragona ha sofert al llarg dels temps diversos canvis importants en el seu recorregut urbà. En el seu origen, (segle XVI) sortia de la plaça del Rei, passant pels carrers Portella, Granada, Palau Arquebisbal, Pla de la Seu, Escales de la Seu, Major, la Nau i retornant a Natzaret. Sofrí limitacions imposades pels vicaris generals i arquebisbes que la volgueren escurçar per diferents motius. A finals del segle XVIII passa ja per la plaça de la Font, a inicis del segle següent ja transita per la Rambla Vella. A mitjans del segle XIX la processó pateix les dificultats del seu pas per la volta de Salvi, al carrer Escrivanies Velles. I el 1886 la processó incorpora la baixada de Misericòrdia i passa per primer cop per la Rambla Nova. En cas de "seu vacant" la processó no tenia que passar per davant del palau arquebisbal ni per tant pels carrers Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre ni Escrivanies Velles, encara que aquesta norma no hagi estat contemplada el darrer segle. A mesura que la processó anava arribant al seu punt de destí i els confrares es començaven a dirigir a les seves cases, es manava que ho fessin per carrers diferents als quals passava encara part de la processó, per evitar el mal efecte que causava el desordre dels confrares de retorn i sense el capuç.
  
  
• JOVES: La distinció entre "joves" i "vells" és especialment típica en els gremis de major solera com el de Pagesos, que manté els joves al voltant del pas de la Pietat i els vells al voltant del Sant Sepulcre.
  
  
• LAVATORI DELS PEUS: Cerimònia que te lloc el Dijous Sant a la tarda a la Catedral juntament amb el Sermó del Mandat. I que commemora quan Jesús rentà els peus als seus deixebles. Antigament el Sr. Arquebisbe rentava els peus als canonges a la capella del Corpus Christi i els canonges rentaven els peus a trenta pobres al Claustre. Després els donaven dinar al refetor. Actualment el lavatori es fa dintre la missa del Dijous Sant a dotze residents de les Germanetes.
  
  
• LLISTA DE SOCIS: Molts dels programes de Setmana Santa de les diferents associacions, i preferentment aquelles que tenien una finalitat mutualista, reproduïen llistats dels socis per antiguitat i categories o seccions. Actualment els llistats encara es publiquen però amb menor freqüència.
  
  
• LLORITO: Ermita de les proximitats de la Ciutat de Tarragona ubicada al cim de la muntanya del mateix nom on es troba el santuari de la Mare de Déu del Loreto. És el lloc de destí del Via Crucis que organitza la Germandat del Sant Ecce Homo i l'Associació Juvenil Loreto la matinada del Divendres Sant. Antigament aquest santuari extramural de Tarragona era el punt de destí d'algunes processons de rogatives en petició de pluja.
  
  
• LLOTGES: A la Rambla Nova es disposaven antigament a part de les cadires una mena de llotges que permetien contemplar la processó còmodament. Abans de la guerra n'hi havia un centenar, més tard i fins l'any 1984 es seguien col·locant. En algunes ocasions se'n posaven també al pla de la Seu. Del seu arrendament per l'ocasió en tenia cura el Sindicat d'Iniciatives i Turisme, l'agrupació o l'ajuntament.
  
  
• MAGINETS: Denominació popular de la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona.
  
  
• MAJORAL: Càrrec directiu seglar de la Congregació de la Sang. També s'aplica a la persona encarregada de la direcció dels portants del misteri en algunes confraries.
  
  
• MANTELLINA: Prenda del vestuari femení que cobria el cap fins a mitja espatlla, normalment de teixit molt fi i de color negre. Per l'assistència de les senyores a la processó de la Soledat es recomana encara dur vestit fosc amb el complement de la "mantilla" o vel.
  
  
• MAREJANTS: Nom popular de la Societat Marítima i Protectora.
  
  
• MARIES DEL CALVARI: Secció de senyores de la Reial Germandat de Jesús Natzarè.
  
  
• MATAR JUEUS: Nom que es donava també al soroll del fional de les maitines o "fasos" de Setmana Santa. El que causava major preocupació era el del Dimecres Sant sobretot als veïns del carrer Major.
  
  
• MATRAQUES: Instrument de fusta de gran simplicitat que acompanya la bandera de lla Sang a l'inici de la processó. Les matraques s'usaven també durant els dies de Dijous i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes.
  
  
• MENJABLANC: Postre tarragoní que apareix descrit com a típic dels Dijous Sant que es donava als pobres al refetor de la Seu de Tarragona, després del "Mandato". Era un plat elaborat amb farina d'arròs, llet d'ametlles, sucre i ratlladures de llimona, i es consumia especialment aquests dies sants a causa de que no contenia llet, ni derivats, cosa prohibida en aquestes festivitats.
  
  
• MISERERE: Salm que s'inicia amb aquesta paraula.
  
  
• MISTERI: Cadascun dels també anomenats passos que surten a la processó. Són una mena de tabernacles damunt dels quals hi ha disposades figures que representen escenes de la passió de Nostre Senyor, en forma d'imatges que poden ser totes esculpides, o en part esculpides i vestides de roba. Desfilen sobre rodes o són portades a coll per membres de les confraries, o germandats corresponents. La paraula misteri es pot referir també a cadascuna de les divisions o apartats del Rosari, que tracta de la vida, passió i mort de Jesucrist i la Mare de Déu.
  
  
• MONA: Producte de pastisseria que es reparteix tradicionalment els darrers dies de la Setmana Santa per ésser consumit especialment el dia de Pasqua. Antigament hi havia el costum que l'ajuntament fes un repartiment de "mones" per als infants el diumenge de Pasqua a les 11 del matí segons consta per exemple els anys 1928 o 1947. Les mones tenen el seu origen en les coques amb ous durs i altres dolços que els padrins oferien als seus fillols amb motiu d'aquesta festivitat. Coincidint amb la sortida al camp per anar a menjar la "mona" antigament hi tenien lloc aplecs, amb ballada de sardanes, a indrets com l'Oliva o el Llorito. L'origen de la "mona" era derivada de la beguda feta amb llet i mel que els padrins antigament oferien als neòfits després del baptisme com a símbol d'haver arribat a la terra promesa que vessava llet i mel, que era l'Església de Déu.
  
  
• MONTEPIU: Els anomenats "Monte Píos", o Monts de Pietat constituïen una part important del funcionament de les congregacions, germandats i confraries de l'antiga Setmana Santa. Eren entitats unides a les mateixes i tenien la finalitat social d'atenció econòmica principalment a malalts, persones necessitades o difunts i les seves famílies, previ pagament d'unes quotes. Evidentment les seves funcions van esdevenir obsoletes a partir de l'implantació de la Seguretat Social per part de l'Estat. La Germandat de Jesús Natzarè encara conserva una Secció de socors mutus continuadora de l'antic "Monte Pío".
  
  
• MONUMENT: És el lloc on es reserva el Sagrament el Dijous Sant per l'endemà que no hi haurà missa. Per la commemoració de la institució de l'Eucaristia davant seu es fa oració i s'ornamenta segons el pontifical amb flors i llums. Aquesta devoció porta a visitar els monuments de les diferents esglésies de la ciutat. Els sagraris apareixen ornamentats amb les palmes del Diumenge de Rams i il·luminats especialment. Antigament es construïen a l'altar major fora de la Seu que el fei a la capella del Santíssim. L'any 1940 el Dr. Rial posà en vigor el manament que es fes en un altar lateral segons el ritual, prescindint d'un costum centenari, cosa que obliga a canviar en ocasions la col·locació dels bancs de l'església. Les famílies tarragonines acudien a la visita dels monuments abillats amb les seves millors gales o vestits de festa. Mentre durava l'exposició del Santíssim Sagrament en el monument el tabernacle de l'altar major de l'església havia de romandre amb la porta oberta per que no hi hagués dubte de que era buit i privar per tant que fos objecte d'adoració, ja que no contenia res.
  
  
• MÚSICA SACRA: Durant els dies de la Setmana Santa solen tenir lloc concerts de música religiosa, que organitzen les diferents entitats participants en els altres actes.
  
  
• NATZARÈ, EL: Nom de la figura fundacional del pas de la Germandat de Jesús Natzarè, que datava del 1698, i rebia també els noms de "La Verònica" o "El pas del jaiet". Des de 1903 fins a 1906 el pas dels Natzarens contenia aquesta una única imatge que dóna nom al conjunt.
  
  
• NATZARENS, ELS: Denominació popular de la Reial Germandat de Jesús Natzarè de Tarragona i els seus membres.
  
  
• NATZARET: És l'església seu de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona que es troba a la Plaça del Rei. Té la porta principal avui sense ús al carrer de Natzaret. És el punt de partença i retorn de la processó del Divendres Sant. És anomenada també església de la Sang.
  
  
• OFICI DE TENEBRES: Són les Maitines i Laudes del Dijous, Divendres i Dissabte Sant. Antigament les presidia un gran canelobre en forma triangular ornamentat amb ciris vermells tants com salms es recitaven. El del capdemunt era blanc. S'apagava un ciri després de cada salm. Al final s'apagaven totes les llums de l'església i en acabar el Benedctus s'amagava darrera l'altar la candela blanca, deixant en tenebres l'església, en acabar l'oració començava el soroll que durava fins que sortia la candela. Aquest ritus antic es celebrava de manera força espectacular a la Seu, ja que els ciris que s'empraven eren de grans dimensions (arribant a més de 3 metres d'alçada) fins al nombre de 25, que més tard es reduïren a 15 amb la implantació del cerimonial romà. Al tenebrari com al soroll se li donaren molts significats com que el nombre de 15 significava els dotze apòstols i les tres Maries que seguiren al Senyor, a la lectura de cada Salm se'n apagava una, a excepció de la darrera que acabat el Benedictus s'amagava darrera l'altar. Aquest darrer ciri que restava encès era la representació de la figura de Crist, en tant que llum inextingible o la representació de la Mare de Déu que sempre restà en Esperança.
  
  
• ORDINACIONS: Reglament o estatuts d'una confraria, gremi o congregació antiga.
  
  
• ORELLETES: També anomenades "rotllos", eren una espècie de bunyols o llaminadures, que eren típics dels dies de Setmana Santa a Tarragona. Es feien amb ous, farina, sucre i llevat. La pasta s'estirava damunt del genoll i es posava a fregir i es remenava amb una canya, per això quedava un bony al mig.
  
  
• PALMES: Branca de palmera que es beneeix el Diumenge de Rams. I que podia anar guarnida amb llaminadures i estar decorada artísticament, representant capricioses formes. La resta de l'any s'acostumava a penjar dels balcons i finestres de les cases. Una palma de plata la du el Sant Sepulcre al seu extrem final superior.
  
  
• PAS: És un terme equivalent a Misteri i que designa per tant cadascun dels grups de figures al·lusives a la Passió de Jesucrist que desfilen processionalment en alguns Via Crucis i Processons.
  
  
• PASQUA DE RESURRECCIÓ: Celebració considerada pel Ritual "la primera solemnitat de l'any y la solemnitat de les solemnitats, com l'anomena l'Església". Antigament al matí hi havia el Rosari de l'Aurora al final del qual es rifava un anyell.
  
  
• PASSADES: Passos que donen els armats diferenciats pels seus moviments i que poden ser de diversos tipus segons la seva evolució: "passada d'un i de dos", "creu", "cadena"; la "doblada" de quatre, i la reverència.
  
  
• PASSIó: El penúltim diumenge de Quaresma s'anomena Diumenge de Passió, i la setmana següent Setmana de Passió. Antigament durant aquest temps es cobrien amb vels totes les imatges de les esglésies i es posava el "bacallà".
  
  
  
• PENITENTS: Els penitents són dins la processó del Divendres Sant aquells homes o dones que ofereixen a Déu com a obra de pietat l'anada a la processó de "penitent", per agraïment a un favor rebut o en el sentit de súplica per una gràcia desitjada. La seva presència a la processó és regulada per la Sang, que controla el repartiment dels símbols de la passió i improperis. Antigament, tant sols era permesa l'assistència de dones a la processó si participaven com a penitents.
  
  
• PEREGRINACIONS QUARESMALS: Romiatges a un santuari, en el cas de Tarragona, eren comuns fins al segle XVII, les anades a Santa Magdalena del Bell·lloch o Sant Pere de Sescelades.
  
  
• PIETAT: Nom del misteri de la Mare de Déu amb Jesús als braços, propietat del Gremi de Pagesos.
  
  
• PITET: Part de la vestimenta d'alguna germandat com la dels Natzarens.
  
  
• PLA DE PALAU: En aquest punt del recorregut de la processó es fa la salutació dels armats i passos a l'arquebisbe el qual en aquest lloc s'incorpora a la desfilada processional en companyia dels capitulars.
  
  
• PORTA CREU: Misteri que era l'antecedent del pas fundacional que du actualment la Germandat dels Natzarens. A finals del segle XVII aquest misteri va ser construït per la confraria de mestres corders i representava Jesús amb la creu al coll.
  
  
• PORTANT: Són les persones que duen a coll o espatlles els diferents passos, antigament havien estat majoritàriament remunerats, però actualment són tots voluntaris.
  
  
• PORTANT D'ATXES: Cadascun dels quatre personatges que es disposen davant dels armats, que amb vestit diferent tenen la missió d'obrir pas a la processó i il·luminar el camí.
  
  
• PREDICADORS DE QUARESMA: També anomenats "quaresmers" eren oradors sagrats que durant el període de la Quaresma predicaven la paraula de Déu i els sermons del "Mandato" i de la "Bufetada".
  
  
• PREFECTE: El càrrec de prefecte de la Sang és d'elecció per part de l'arquebisbe entre els canonges de la Seu de Tarragona congregants de la Sang, i és equivalent a president. El prefecte és per tant la primera autoritat protocolàriament de la congregació de la Sang i la que presideix la processó del Sant Enterrament.
  
  
• PREGÓ DE SETMANA SANTA: Donant inici a les activitats i celebracions de la Setmana Santa Tarragonina, al saló del Plenaris de l'Ajuntament té lloc habitualment el Diumenge de Rams l'acte del Pregó. Es tracta de la lectura per part d'una persona que hagi excel·lit en algun aspecte, d'un text referent a Tarragona i específicament sobre els dies sants. Des de fa prop d'una trentena d'anys l'ajuntament acostuma a publicar els pregons.
  
  
• PREGONER: Antigament era el pregoner municipal el que assistia i anunciava la processó del Sant Enterrament. com es documenta l'any 1718. Aquest personatge aleshores precedia la processó. Actualment la figura del pregoner és la persona encarregada de la lectura i redacció del pregó de Setmana Santa, que és un acte organitzat entre l'ajuntament i l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa. Llistat dels pregoners:
  
  1949- José Cusidó Piñol
  1950- José Martínez Peñalver
  1951- Enrique Olivé Martínez
  1952-
  1953- Valentín Monte Ortea
  1954- Josep-Andreu del Nen Jesús
  1955- Rafael Sanromà Anguiano
  1956- José Maria Sánchez de Muniaín
  1957- Joan Roset i Mestres
  1958-
  1959- Anselmo Allué de Horna
  1960- Martín Oliva de Priego
  1961- Alejandro Sanvisens Marfull
  1962- Joaquim Icart i Leonila
  1963- Miquel Melendres i Rué
  1964- Blas Piñar López
  1965- Carles Sentís i Anfruns
  1966- Josep Maria de Muller i d'Abadal
  1967- Esteve Busquets i Molas
  1968- Joan A. Maragall i Noble
  1969- Santiago Udina i Martorell
  1970- Josep Maria de Porcioles i Colomer
  1971- Pere Segú i Martín
  1972- Juan Gich Bech de Careda
  1973- Esteve Bassols i Montserrat
  1974- Josep Puigvert i Guarro
  1975- Pilar Careaga de Lequerica
  1976- Tomàs Pelayo Ros
  1977- Joan Salvat i Bové
  1978- Josep M. Babot i Dasca
  1979- Lluís Bonet i Punsoda
  1980- Josep M. Recasens i Comes
  1981- Miquel Barbarà i Anglès
  1982- Rafael Nadal i Company
  1983- Olga Xirinacs i Díaz
  1984- Lluís Delclòs i Soler
  1985- Miquel Estradé i Ciurana
  1986- Tomàs Olivar i Duro
  1987- Joaquin Ruiz-Giménez Cortés
  1988- Xavier Ricomà i Vendrell
  1989- Fèlix Pons Irazazabal
  1990- Hugh Thomas
  1991- Joaquim Xicoy i Bassegoda
  1992- Josep Gomis i Martí
  1993- Joan Martí i Castell
  1994- Luís del Olmo
  
  
• PRESSANTIFICATS: La Missa de Pressantificats, actualment és l'acció litúrgica que se celebra el Divendres Sant. En ella es du a terme la lectura de la Passió, la pregària de l'Església, la solemne adoració de la creu i la comunió. Antigament com que no hi havia missa aquesta acció litúrgica prenia el nom de "presantificats", però era una contradicció ja que sense consagració no hi pot haver missa.
  
  
• PRIOR: Càrrec superior d'una confraria. En el cas de la la Sang el prior és el sacerdot responsable de les funcions litúrgiques i piadoses de la confraria.
  
  
• PROCESSÓ DE LA PONCELLA: Era una processó organitzada en el sí de la Sang (confraria de la Soledat) que responia a les freqüents causes pies que tenien com a objecte dotar donzelles per maridar. La processó seria l'acte públic i religiós en el qual es solemnitzaria aquest costum antic. El sistema de elecció de les noies agraciades amb aquesta dotació econòmica era per sorteig.
  
  
• PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT: L'acte de major convocatòria entre tots els de la Setmana Santa tarragonina. Té lloc d'ençà 1859 el Divendres Sant, amb anterioritat s'havia celebrat el Dijous Sant. Segons recollien ja d'antic els estatuts de la Sang, la processó s'entendrà que ha estat realitzada en el moment que surt de l'església el Sant Crist de la Sang. Essent la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N.S. Jesucrist la que organitza la processó té per reglament disposat que en junta general ordinària s'hagi de tractar la proposta de sobre si s'ha de celebrar o no la processó del Sant Enterrament. La Congregació invita a les autoritats eclesiàstiques i civils i a les demés confraries a l'assistència a la processó, la qual cosa és un dret que constitueix una mena de ritual protocolari en plena vigència. La direcció de la processó és competència estatutària del càrrec de secretari de la Sang.
  
  
• PROCESSÓ DE LA SANTA ESPINA: La tarda del Divendres Sant i per l'interior de la Catedral tenia lloc aquesta processó un cop finalitzat l'Ofici de Tenebres. En ella es retia culte a la relíquia de la Santa Espina. En els anys 1932 a 1936 es va restaurar, no ha tingut vigència després de la guerra.
  
  
• PROGRAMA DE SETMANA SANTA: Cadascun dels opuscles o fulletons que tenen la missió de contenir el programa, d'activitats que tenen lloc els dies sants a Tarragona. Poden ser generals com els que edita l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa o el de l'Ajuntament o particulars de cadascun dels gremis o confraries que participen a la Setmana Santa. Inclouen habitualment col·laboracions, de caire històric, religiós o literari.
  
  
• PROHOMS: Representants o comissionats dels antics gremis que en tenien cura de l'administració i que assumien la seva defensa davant altres instàncies en cas de conflicte.
  
  
• QUARESMA: Quaranta dies de dejuni i penitència, començats a comptar a partir del Dimecres de Cendra, com a preparació per la festa de Pasqua.
  
  
• QUARANTA HORES: Celebració litúrgica de devoció en honor a Jesús Sagramentat que a Tarragona s'institueix el 1573 introduïda pel cardenal Cervantes. La nostra ciutat va ser pionera a l'estat en aquesta celebració que en els seus orígens era vinculada a la Setmana Santa.
  
  
• RECOLLIDA DE MISTERIS: Els diferents passos que intervenen en la processó són recollits pels armats a partir d'un quart de 5 de la tarda del Divendres Sant i conduits a la plaça del Rei. Els punts de recollida han anat variant amb el temps, però per exemple veiem els de 1950: "Oració de l'Hort" i "Vetlleu i Pregueu" ho eren a l'extrem oest de la Rambla Nova; la "Segona caiguda" i el "Natzarè" a Casa Salas, a la Rambla Nova; Nostre Pare Jesús de la Passió a la cruïlla de la Rambla amb el carrer de la Unió; el Sant Enterrament a Casa Castellví, a la Rambla Nova; "El Retorn del Calvari" a casa Rossell a la Rambla Nova; la "Pietat" i el Sant Sepulcre a l'església de Sant Llorenç; l'Ecce Homo a la Mercè, antiga Beneficència; i la Soledat i el sant Crist a Natzaret.
  
  
• RECORTS: Uns nois anunciaven el significat dels misteris i les indulgències que tenien concedides amb una mena de cantarella. Van ser suprimits el 1858, en alguns pobles encara es conserven.
  
  
• RELÍQUIA DE LA PASSIÓ: A la Catedral antigament es conservaven algunes relíquies de la Passió com la Santa Fímbria, que era un trocet de la túnica de Nostre Senyor. Actualment tenim un reliquiari amb la Santa Espina i un reliquiari amb la Vera Creu.
  
  
• ROGATIVES: Processons de pregàries o actes litúrgics itinerants que pretenien obtenir el favor de Déu en ocasió de períodes de sequera, pesta, plagues o situacions desesperades. A Tarragona van ser molt freqüentes en època medieval i moderna, arribant ben bé fins al segle XX. En elles hi intervenien sovint gremis, confraries i imatges relacionades amb la Setmana Santa. Però sobretot es vinculaven a les principals advocacions tarragonines: la Mare de Déu de la Misericòrdia i la del Claustre o Santa Tecla. La darrera rogativa que es va fer encara que de característiques molt diferents a les antigues va ser la de 1962 quan es va organitzar un Via Crucis per demanar a Déu la seva intercessió en el Concili Vaticà II.
  
  
• ROSARI DEL DOLOR: El 1952 va sortir per primer cop el Rosari del Dolor. Aquest acte va ser proposat pel Dr. Jeroni Claveras a l'Agrupació d'Associacions, i en el mateix hi havien de participar els 5 misteris de Dolor del Rosari. El 1963 aquesta processó va ser suprimida per impediments governatius a causa de la prohibició d'emprar aparell acústics pels carrers. Aquest acte de la Setmana Santa es restablí el 1991 per acord de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa encarregant-se a la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió l'organització del mateix.
  
  
• SAETA: Cant amb nul·la tradició a la processó de Tarragona. La reglamentació de l'Agrupació prohibeix que es produeixin aturades de la mateixa a causa del cant de saetes o similars. Si en alguna ocasió es cantaren saetes a la processó de Tarragona això fou de la mà de persones nouvingudes que desconeixedores de les tradicions locals creien que era possible trasplantar aquesta tradició d'altres terres a la nostra.
  
  
• SAGRARIS: Els sagraris exposats al públic el Dijous Sant, corresponen actualment a les principals esglésies, parròquies i capelles de la Ciutat. A inicis de segle però eren: la Catedral, Sant Joan, Sant Francesc, la Trinitat, Sant Pere, el Seminari, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla, L'Ensenyança, la Mercè, l'Hospital Militar, les Germanetes dels Pobres, Natzaret, l'Hospital Civil, els Carmelites, els Convents de Santa Teresa, Caputxins, Carmelites de la Caritat o "Orfenes", Descalces, Terciàries o de la Vetlla, Escoles Cristianes o la Salle, Jesús i Maria, Oblates, Sant Agustí, monges de la Teula, Carmelites Tereses de Sant Josep (carrer de Mar) i Santa Clara.
  
  
• SALLE: El col·legi de la Salle, antigament anomenat dels Germans de les Escoles Cristianes (i també del Sagrat Cor) ha tingut d'ençà la seva implantació a Tarragona un paper important en la processó del Sant Enterrament. Amb la denominació popular castellanitzant de "els hermanos", aquesta entitat acadèmica ha participat a la processó d'ençà 1907. De fet però la Salle té dues vessants en la seva aportació a la Processó: la dels alumnes i la dels antics alumnes, els primers acompanyen l'Oració a l'Hort i els segons "Vetlleu i pregueu". Abans de la Guerra aquests darrers acompanyaven la "Traició de Judes" de Llimona.
  
  
• SALPÀS: Benedicció de les cases segons prescriu el ritual tarragoní en el qual, després de les oracions, es tira aigua beneita i sal al dintell de la porta de les cases. Això es feia durant la Setmana Santa i les cases oferien ous per la mona als rectors i escolans. Aquest ritus recorda el pas de l'àngel exterminador, que matà a tots els primogènits egipcis, respectant aquells, les cases dels quals estaven marcats amb la sang de l'anyell que era el símbol de la nostra Pasqua.
  
  
• SANG, LA: Denominació simplificada de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona.
  
  
• SANT CRIST DE LA SANG: Talla del Sant Crist que presideix la processó que és obra de Salvador Martorell.
  
  
• SANT ENTERRAMENT: Misteri de la Societat Marítima i Protectora
  
  
• SANT LLORENÇ: Església que és la seu del Gremi de Pagesos de Sant Isidre de Tarragona. En ella es custodien un retaule de Santa Magdalena, i els passos del Sant Sepulcre i la Pietat. No s'ha de confondre amb l'antiga església del mateix nom avui desapareguda i que es trobava davant mateix formant part del convent de Carmelites Descalços.
  
  
• SANT MIQUEL DEL PLA: Església que ha d'ésser la futura seu de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, encara en procés d'adequació i restauració.
  
  
• SANT PERE SESCELADES: Església extramurs de Tarragona, de situació encara incerta que va desaparèixer durant la guerra dels Segadors. Era la seu del gremi de Sant Pere Pescador, posteriorment va ser emprada com hospital.
  
  
• SANTA MAGDALENA DEL BELL·LLOC: Antiga església extramurs de Tarragona que va desaparèixer durant la guerra dels Segadors. Era la seu del gremi dels Hortolans i era punt de peregrinacions quaresmals i de rogatives
  
  
• SANTÍSSIM: Capella de la Seu en la qual es disposa el monument del Dijous Sant en la qual queda reservat el Santíssim Sagrament.
  
  
• SEGONA CAIGUDA: Misteri també conegut com "El Cirineu".
  
  
• SERMÓ DE LA BUFETADA O DE LA PASSIÓ: Té lloc a la Catedral a les 6 del matí del Divendres Sant.
  
  
• SERMÓ DEL MANDAT: Entre completes i matines del Dijous Sant es deia aquest sermó a la Seu.
  
  
• SERMÓ DE LES SET PARAULES: Sermó que té lloc a la tarda del Divendres Sant i que consisteix en la lectura i comentari de les set paraules que Nostre Senyor pronuncià clavat en la creu. Les paraules són: 1ª "Pare, perdoneu-los, que no saben lo que fan", 2ª "Avui estaràs amb Mi en el Paradís", 3ª"Ve't aquí la teva Mare. -Heus aquí el vostre fill", 4ª "Déu meu, Déu meu, ¿per què m'haveu abandonat?", 5ª "Tinc set", 6ª "Tot s'ha consumat" i 7ª "Pare, en les vostres mans encomano el meu esperit".
  
  
• SOLEDAT, LA: Imatge de la Mare de Déu amb la qual es clou la processó.
  
  
• SUBPREFECTE: Primera autoritat seglar en el Congregació de la Sang.
  
  
• TABALERS: Dins la comitiva dels armats són els qui toquen els tabals o timbals.
  
  
• TABERNACLE: Peanya que serveix de base a una imatge per dur-la en processó. Suggereix el sistema més antic de portar els misteris o passos o els sistemes improvisats de dur-los després de la guerra. Tabernacle també s'aplica al sagrari on es guarda el Santíssim Sagrament.
  
  
• TENEBRARI: Canelobre de grans dimensions i de forma triangular que subjectava els ciris dels fasos.
  
  
• TOC D'ALELUIA: A partir del moment que les campanes de les esglésies feien aquest toc, el Dissabte Sant, es podia encetar el programa de festes populars que consistien en excursions, concurs de caramelles, festa de l'anyell pascual, cós romà, (o cós blanc) concerts de les bandes militars, aplecs de sardanes i castells de focs. En algunes ocasions a principis de segle s'havien fet a partir d'aquest moment i coincidint amb aquesta diada espectacles aeronàutics, o sessions cinematogràfiques extraordinaries. Com a mostra de joia fins i tot era tradició que els vaixells ancorats en el port es decoressin amb banderes i gallardets a part que els edificis públics feien onejar també les senyeres o banderes respectives.
  
  
• TRENTENA: El també anomenat "Consell dels Trenta" era una comissió dins el si del Gremi de Pagesos de Sant Isidre que acompanyava el pas del Sant Sepulcre en la processó.
  
  
• TREN ESPECIAL: Antigament, i particularment en les processons dels darrers anys de la dècada dels 20 s'organitzaven excursions col·lectives a Tarragona per tal d'assistir a la processó del Divendres Sant. Els trens sortien de Barcelona a primeres hores de la tarda i tornaven a la ciutat comtal de matinada.
  
  
• VERA-CREU: Reliquiari amb un fragment de la Creu veritable. També s'aplica a la cerimònia que tenia lloc a la Catedral de Tarragona a les vespres de les Setmanes de Passió i Setmana Santa durant el cant de l'himne de "Vexilla Regis". Durant aquestes setmanes el retaule major estava tapat per una cortina morada i el presbiteri per una de blanca posada arran la reixa. Damunt l'altar major es col·locava un artefacte que representava una muntanya amb tres creus de fusta reixada amb ganxets on es col·locaven candeletes que s'encenien per aquest acte. L'himne alternaven els versets el cor i la capella de música que es situava al presbiteri, al moment en que es cantava el verset "Ho Crux ave..." s'alçaçva el "bacallà" i apareixia un canonge amb capa morada i la cara tapada per un vel negre donant la benedicció amb la Vera-Creu i dos beneficiats amb caputxa posada i un brandó a la mà agenollats a les grades. Les candeletes de les creus un cop acabat l'acte es repartien als assistents.
  
  
• VERGUES: Vara o bastó que duen els arrengleradors a la processó. N'hi ha de tres classes, les daurades que porten els dos priors de la Sang, les vermelles que són pròpies de l'administrador, majorals i secretari, i les negres que porten els confrares. Fins a 1868 les vergues tenien un ús molt més ampli i podien usar-se en les processons com les de rogatives.
  
  
• VESTA: Hàbit o indumentària que es du a la processó, que presenta variacions de color i teixit segons la confraria a la qual pertanyi. La R. i V. Congregació de la Sang efectua el lloguer de vesta i capuç, per la processó amb el compromís per part del confrare que la usi de tornar-la neta i planxada en el termini dels vuit dies següents a la celebració de la processó. La vesta és obligatòria per l'assistència a la processó des de l'any 1949, fins l'any anterior s'havia tolerat com a conseqüència de la guerra civil que es pogués assistir de paisà. La vesta és també prenda obligatòria per als confrares en algunes celebracions com els Via Crucis o alguns altres actes litúrgics.
  
  
• VETLLA PASCUAL: Celebració litúrgica de la nit del Dissabte Sant. Comença amb la foguera que s'encen amb un encenedor, el simbolisme antic de la qual era que Jesús ressuscità i sortí del sepulcre a través de la roca, per tant la vertadera llum surt de la roca del sepulcre.
  
  
• VEXILLA: Primera paraula de l'himne litúrgic de vespres que s'entonava a les vespres de les setmanes de Passió i Santa. Acte de presentació de la Vera-Creu dins la litúrgia de la Catedral durant el cant del Vexilla Regis.
  
  
• VIA CRUCIS: Acte litúrgic consistent en un itinerari que es pot seguir per l'interior d'un temple o per carrers i places en el qual hi ha XIV estacions o capelletes que commemoren els diferents passos de la pujada de Nostre Senyor al Calvari. Els Via Crucis de la Setmana Santa tarragonina els organitzen les diferents associacions, essent tradicionals entre els organitzats per la Sang, el que passa pel passeig Arqueològic (iniciat el 1927) o el de Divendres Sant de matinada; i el de l'Ecce Homo que arriba fins el Llorito. És característic d'aquests actes el càntic de passió que comença amb l'oferiment:

I que té com a resposta de cada una de les XIV estacions la tornada:

• VISITA ALS MONUMENTS: A partir de 1890 el consistori municipal en corporació visitava els sagraris.
  
  
• VISITADOR MAJOR: Càrrec dels antics "montepíos" com el dels Natzarens que tenia com a missió vetllar sobre l'abonament dels socors i ajudes als malalts o inútils de la germandat.
  
  
• VITUPERI: Sinònim d'improperi.