|
No és la primera vegada que l'obra de Jesús Moncada
apareix a alguna activitat de l'MRP de les Terres de l'Ebre. El número
17-18 de la revista Recapte, compta amb el següent article de
Xavier Garcia: "Quatre visions del món -i un esperit comú-
a l'Ebre català" i al mateix exemplar trobem un resum
bibliogràfic de Jordi Martí, "Narrativa a les comarques
centrals dels PPCC", que en destaca l'obra de Jesús Moncada.
No és producte de la casualitat sinó de l'interès
que té l'obra literària de Jesús Moncada i de
l'estimació que ha de tindre a les nostres comarques una obra
com la seua.
L'11 de març de 2006, a la Fundació Cinca-Piqué,
seu del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV, va tindre lloc la
jornada pedagògica d'homenatge a Jesús Moncada organitzada
pel Moviment de Mestres de les Terres de l'Ebre per a la Renovació
Pedagògica. Aquesta Jornada ha comptat amb la col·laboració
de nombroses organitzacions, entitats i organismes.
La presentació de la Jornada va anar a càrrec dels directors
territorials de les Terres de l'Ebre de Cultura i Educació,
Josep Sabaté i Xavier Vega, la representant del Campus Terres
de l'Ebre de l'URV i el president de l'MRP Terres de l'Ebre, Àngel
Ismael.
Aquesta presentació va incidir en alguns aspectes dignes de
destacar: la confluència del món de l'educació,
la cultura i l'universitari al voltant de la significativa obra de
Jesús Moncada. Significativa per al territori, però
també important per la seua projecció internacional,
constatada en les nombroses traduccions de la seua obra.
La producció literària de Jesús Moncada forma
part de la gran literatura i situa les terres ebrenques en el context
de les obres literàries construïdes amb l'eix vertebrador
de la vida articulada al voltant d'un riu. En aquest sentit es va
esmentar dos autors que fan que l'Ebre siga un riu retratat amb gran
dignitat: Artur Bladé i Sebastià Juan Arbó.
La literatura de Jesús Moncada no és una literatura
fàcil, és una literatura a la que s'ha d'arribar amb
una mica d'esforç per part del lector que sovint ha de consultar
el diccionari i, de vegades, rellegir, però la recompensa és
l'accés a un món que ens gratificarà amb les
seues sensacions i visions.
L'humor i l'ironia són uns dels aspectes que més agraeix
el lector que, sovint, arriba a la hilaritat amb el distanciament
irònic respecte als personatges. No és un humor cruel,
és delicat i humà, la majoria de les vegades.
Antoni Gavaldà Torrents, professor de la URV de Tarragona,
a la seua ponència va situar l'obra de Moncada en els temps
reculats de l'origen del Moviment Obrer als Països Catalans,
les successives variacions, lluites i adaptacions, el període
republicà, la guerra i la postguerra. Va il·lustrar
la seua intervenció amb la lectura d'alguns fragments de l'obra
de Moncada, bàsicament de dos llibres: Històries de
la mà esquerra i Camí de sirga, que van provocar la
hilaritat del públic. Es tractava de dos llibres esllomats
com uns esclaus -com diria Gerard Vergés- de tan treballats
com estaven.
Xavier Moret i Hèctor Moret van comentar aspectes de la vida
i l'obra de Jesús Moncada. El primer, periodista i escriptor,
va escriure un llibre sobre la vida i l'obra de Jesús Moncada
que es pot llegir, sencer, a aquesta adreça electrònica:
http://www.escriptors.com/autors/moncadaj/14Retrat7.pdf. El llibre
va ser el resultat d'una sèrie d'entrevistes i d'investigació
periodística que l'autor va fe per encàrrec de l'Associació
d'Escriptors en Llengua Catalana amb el patrocini de CEDRO i la Institució
de les Lletres Catalanes. És un perfil biobibliogràfic
excel·lent que ens pot donar una idea molt clara i ràpida
dels eixos vertebradors de la vida i l'obra de Moncada. A destacar
en el context de la nostra jornada el fet que Jesús fos mestre
i que sempre va tindre una molt bona disposició a visitar escoles
i a tindre contacte amb els lectors i lectores més jóvens.
Dins de la campanya del Gust per la Lectura organitzada pel SEDEC,
de l'any 2000, podem trobar en aquesta pàgina: http://xtec.net/sedec/GUST/gustdossiers.html
un interessantíssim material dedicat a l'orientació
del treball als centres d'educació de l'obra de Moncada.
Hèctor Moret va completar els aspectes biobibliogràfics
i van incidir en l'especial relació d'afecte entre Mequinensa
i Moncada. És una gran sort per a una població i per
a un territori tindre un retratista -amb paraules- de la seua vida.
És una sort per a la memòria i perquè les futures
generacions tinguen un record de com era la vida, perquè el
coneixement del nostre passat ens pot ajudar a no cometre errors pareguts
en el futur. Un dels treballs més interssants de Jesús
Moncada és la incorporació al cabal de la llengua comú
d'un lèxic propi i genuí. I això es pot comprovar
en l'èxit que han tingut algunes de les paraules utilitzades
per Moncada. Poques persones sabríem què era la sirga
si Jesús Moncada no l'hagués incorporat a la seua obra
i tot el lèxicc que descriu l'activitat de la navegació
fluvial, però més enllà del que és anecdòtic,
de si tal persona és tal personatge (de vegades els personatges
eren la combinació de diferents persones). No hi ha un propòsit
historicista a l'obra de Moncada, tot i que hi ha Història
i coneixement i domini dels fets que envolten la narració.
El propòsit de Moncada és narratiu, és la reconstrucció
global d'un món com ho va ser la novel·la, tan admirada
per ell, de Il Gattopardo, de Lampedusa.
Vam poder comptar amb un interessant material audiovisual, que aplegava
imatges aparegudes a diversos programes de TV3 i Canal 33, elaborat
pel Servei de Documentació de TV de Catalunya, gràcies
a les diligents gestions del membre del Consell Assessor, Joan Esteller.
L'acte va acabar amb les paraules del nebot de Jesús Moncada,
una molt bona connexió ja que la pretensió dels organitzadors
de l'acte és que l'obra de Moncada tinga una més forta
presència als centres educatius, tenint en compte que les lectures
més adequades per l'edat de l'alumnat són els reculls
de contes.
Entre les persones assistents es va repartir un opuscle editat, amb
motiu del lliurament del Premi de les Lletres Aragoneses de 2004,
pel Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Govern
d'Aragó.
Vam comptar amb la presència de la Llibreria el Temple i d'una
paradeta de l'Associació Cultural del Matarranya, que va exposar
les seues col·leccions, un exemple d'edició admirable
que demostra que una vida cultural rica és, avui en dia, possible
inclús lluny de la metròpoli. Agraïm aquesta presència
ja que sabem de l'esforç que significa participar en una activitat
com la que havíem programat.
Hèctor Moret va comentar l'existència de la idea de
fer una casa Museu dedicada a Jesús Moncada a la seua Mequinensa
natal. Idea, que no projecte. Aquest article es donaria per molt satisfet
si contribueix a impulsar que la idea esdevinga projecte. Els materials
són clars: les diferents edicions, les fotografies i pintures
de Jesús Moncada, etc... Va assenyalar que la darrera novel·la
en la que estava treballant la família deixarà accedir
a les persones estudioses de l'obra de Jesús Moncada. Afortunadament
són moltes les persones, entitats i institucions capacitades
per a tirar endavant un projecte d'aquestes característiques.
Només falta la voluntat i els diners. Mantindre viva una obra
com la de Jesús Moncada serà saludable per a les comarques
que l'han gestada. Tot i que el riu de les seues paraules és
tan viu que sabrà resistir els temps de sequera.
Tomàs Camacho Molina (Junta
de l'MRP Terres de l'Ebre)
|
