Les jornades lingüístiques d'Alcanar i Sant
Jaume són el primer pas del 'Model de llengua per a
l'ensenyament. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera
d'Ebre' que ha elaborat Àngela Buj per al Departament
d'Ensenyament de la Generalitat, quina continuïtat tindrà
l'estudi?
Aquest estudi és el resultat d'una llicència
retribuïda que m'atorgà el Departament d'Ensenyament,
durant el curs escolar 2000-2001, i consta de dos parts una
teòrica i una altra amb aplicacions didàctiques.
La part teòrica recull tot el que diu la normativa
(Institut d'Estudis Catalans, IEC), i altra bibliografia lingüística,
sobre el català occidental -fonètica, morfologia
i lèxic-. En aquest sentit, la continuïtat posterior
teòrica seria incorporar noves qüestions que apareguessen
publicades. Però, amb tot el que hi ha previst per
l'IEC, i que jo recullo en l'estudi, qualsevol ensenyant de
la zona, s'hauria de sentir ben còmode i sense cap
necessitat de transgredir la pròpia parla, en el nivell
de formalitat adequat. La continuïtat pràctica
de com això hauria d'arribar a les aules és
evident que el primer pas seria publicar l'estudi, i així
ho he fet saber a la Delegació d'Ensenyament de les
Terres de l'Ebre i al SEDEC (Servei d'Ensenyament del Català).
A les illes Balears, també hi ha una publicació
semblant Model de llengua per a l'escola de les illes Balears,
d'A. Alomar i J. Melià.
Respecte a la part didàctica, dos de les propostes
que es presentaven, segurament, seran una realitat i ajudaran
molt a evitar prejudicis sobre el català de les nostres
terres. El més important, però, és que
aportaran, als docents, uns recursos que tracten amb respecte
i normalitat les diferents fesonomies de la nostra llengua.
El primer és un cd amb cançons i contes, que
editarà el Departament d'Ensenyament, amb la pronúncia
del català occidental i el segon és un àlbum
de geosinònims que publicarà una important editorial.
Què se'ls ha de respondre als mestres que es pregunten
: "fins a quin punt el parlar que usem serveix com a
model per als usos formals a l'escola"?
Se'ls ha de respondre que el primer pas és informar-se
/ formar-se; el segon lligat al primer, consultar les fonts
bibliogràfiques que poden resoldre aquestes qüestions
i el tercer és no substituir sistemàticament
les formes amb què l'alumnat arriba de casa, pressuposant
falsament que el 'català' és la varietat territorial
que es parla en altres llocs i el que nosaltres parlem és
de segona regional.
L'èxit de les jornades de lèxic obeeix a
una inquietud del professorat per recuperar formes pròpies
davant la substitució dels llibres de text i dels mitjans
de comunicació catalans ?
L'èxit d'aquestes jornades vol dir que encara estem
a temps de fer les coses bé, o de fer-les millor. Una
de les idees que vaig dir en aquestes jornades és que
el professorat ens hem de plantejar si repetim o ensenyem.
És a dir, si sota els criteris d'una empresa concreta,
ja siga editorial o mitjà de comunicació, la
qual fa una tria lingüística determinada: nosaltres,
professionals de l'ensenyament, no hem d'ampliar la informació
que apareix en el llibre de text? Si això no es fa,
comencen a donar-se situacions tan absurdes com, per exemple,
la pseudoprohibició dels possessius femenins 'meua',
'teua', 'seua', recollits per la normativa, i molt més
estesos territorialment en el conjunt de la llengua que els
que es titlen de 'correctes', 'meva', etc. I respecte als
mitjans de comunicació, ara mateix jo no sé
si aquest diari respectarà les formes normatives amb
què estic responent aquesta entrevista.
També cal dir que és molt important que el professorat
se n'adone d'aquesta realitat, un tant esquizofrènica
que es ve practicant, perquè la majoria del professorat
encara té un coneixement actiu, o com a mínim
passiu, de formes genuïnes normatives. Ara bé,
si se segueix en la dinàmica del canvi lingüístic,
per infravaloració de la pròpia variant, les
futures generacions d'ensenyants, els infants d'ara, tindran
un desconeixement absolut d'aquestes formes. Un exemple d'això
seria la paraula 'palometa'. Rar és l'infant d'aquí
que la diga, perquè a escola s'ha forçat el
canvi cap a 'papallona'. Es tracta de sumar no de restar;
no de mirar-se uns i altres el melic.
Els dubtes sobre la "catalanitat" d'algunes paraules
i expressions que no apareixen a segons quins diccionaris
emprats a l'escola porta que molts docent obten per formes
del català central enfront a altres de pròpies
acceptades, com invertir aquesta tendència?
Aquesta tendència es pot invertir si, com he dit ans,
ens informem, és a dir, consultem més d'una
font o rebem formació sobre aquells aspectes en els
quals tenim mancances. O, com els diccionaris no poden encabir-hi
tota la llengua, també podem fer consultes puntuals
a la Secció Filològica de l'IEC.
Una altra manera de trobar resumides bona part d'aquestes
inquietuds és el llibre Lèxic del Montsià.
Estudi geolingüístic I, quin ressò està
tenint aquesta publicació editada pel Consell comarcal
del Montsià ? En aquesta obra s'estudien 170 paraules
i, a més de referir-ne i cartografiar totes les variants,
unes 500 en total, i la seua distribució arreu de la
comarca, es presenten els paral·lelismes que trobem
en altres comarques del tortosí, com el Baix Ebre,
el Maestrat, el Matarranya, etc., i com moltes d'aquestes
paraules tornen a donar-se, per exemple, en balear o en rossellonès.
És a dir, no en tenim l'exclusiva d'un rastre de raretats,
sinó que són formes ben vives a la llengua i
d'una extensió molt més àmplia del que
habitualment es creu. De tot aquest lèxic, també
s'aporta la referència lexicogràfica; és
a dir, si és recollit pels diccionaris normatius o
per altres obres i algunes reflexions sobre el seu ús
en els nivells formals, de la nostra zona. Per tant, hi ha
una clara voluntat de proporcionar informació i materials
complementaris, per als docents, per a normalitzar bona cosa
del nostre lèxic. En aquest sentit, des del Consell
Comarcal hi ha la voluntat que l'obra es puga consultar als
centres d'ensenyament i a les biblioteques.
Quins aspectes del nostre lèxic estudiarà
la segona part del llibre?
La segona part se centra en la fonètica i la morfologia.
I, segurament, també s'hauran d'aportar reflexions
de caire sociolingüístic, sobre els canvis lingüístics
en curs que s'estran produint en el registre col·loquial
de la nostra parla. Per exemple, com cada vegada més
es pronuncia 'tz' en mots com 'organitzar', quan la normativa
recomana tant la pronúncia 'z' o 'tz', depenent del
català occidental o del català oriental. O qüestions
de morfologia nominal, com l'ús exclusiu escrit dels
plurals, sense 'n' (homes / joves) fa que es perda aquesta
'n' en la parla; quan els plurals 'hòmens jóvens'
també són normatius. I totes aquestes reflexions
no són gratuïtes, perquè el que s'està
fent és separar el català del sud i del nord
del riu Sénia, i això a la llarga no ens aportarà
res de positiu.
La Comissió de Política Cultural del Parlament
aprovà la setmana passada per unanimitat una proposició
no de llei sobre el model lingüístic dels llibres
de text i la docència en català, de quina manera
beneficiarà aquest acord la variant dialectal pròpia
d'aquestes comarques?
El Parlament de Catalunya ja va aprovar el 3 de maig de 1991
una llei que preveia que l'ús lingüístic
dels centres d'ensenyament públic i privat i dels mitjans
de comunicació havia de respectar la normativa establida
per l'IEC. I és clar que es respecta aquesta normativa,
només faltaria. El que no es respecta és que
aquesta normativa és plural i sempre n'hi surt només
representada una part. L'exemple diari a les aules és
que els llibres de text només estan pensats per a alumnat
de l'àrea del català oriental. I, de vegades,
s'arriben a publicar disbarats bastant grossos sobre el conjunt
de la llengua. Amb aquesta proposició esperem que els
continguts gramaticals siguen una mica més amplis i
representatius del conjunt de la llengua, tal com ho preveu
l'IEC i suposem que les editorials ho hauran de reflectir.
Així, els possessius a què em referia abans
apareixeran en igualtat de condicions (meua / meva, etc.)
o es diran coses tan evidents com que 'solet' pot pronunciar-se
amb 'o' o amb 'u', cosa que ara hi ha un bon grapat de llibres
que diuen només 'u'. Bé, del que es tracta és
de normalitzar, però de veritat, la nostra llengua
i no caure en prejudicis gratuïts cap a parlants o zones,
com la nostra, amb una salut lingüística envejable,
i oblidar-se dels tòpics 'català, català
és el de…', perquè 'català' és
tot el conjunt i nosaltres estem al mig.
