MOVIMENT DE MESTRES
DE LES TERRES DE L'EBRE
PER A LA RENOVACIÓ PEDAGŇGICA
retrocedir E-mail MRP Terres de l'Ebre

Resum Jornades

 


Sobre les jornades de Sant Jaume

Les jornades lingüístiques d'Alcanar i Sant Jaume són el primer pas del 'Model de llengua per a l'ensenyament. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre' que ha elaborat Àngela Buj per al Departament d'Ensenyament de la Generalitat, quina continuïtat tindrà l'estudi?
Aquest estudi és el resultat d'una llicència retribuïda que m'atorgà el Departament d'Ensenyament, durant el curs escolar 2000-2001, i consta de dos parts una teòrica i una altra amb aplicacions didàctiques. La part teòrica recull tot el que diu la normativa (Institut d'Estudis Catalans, IEC), i altra bibliografia lingüística, sobre el català occidental -fonètica, morfologia i lèxic-. En aquest sentit, la continuïtat posterior teòrica seria incorporar noves qüestions que apareguessen publicades. Però, amb tot el que hi ha previst per l'IEC, i que jo recullo en l'estudi, qualsevol ensenyant de la zona, s'hauria de sentir ben còmode i sense cap necessitat de transgredir la pròpia parla, en el nivell de formalitat adequat. La continuïtat pràctica de com això hauria d'arribar a les aules és evident que el primer pas seria publicar l'estudi, i així ho he fet saber a la Delegació d'Ensenyament de les Terres de l'Ebre i al SEDEC (Servei d'Ensenyament del Català). A les illes Balears, també hi ha una publicació semblant Model de llengua per a l'escola de les illes Balears, d'A. Alomar i J. Melià.
Respecte a la part didàctica, dos de les propostes que es presentaven, segurament, seran una realitat i ajudaran molt a evitar prejudicis sobre el català de les nostres terres. El més important, però, és que aportaran, als docents, uns recursos que tracten amb respecte i normalitat les diferents fesonomies de la nostra llengua. El primer és un cd amb cançons i contes, que editarà el Departament d'Ensenyament, amb la pronúncia del català occidental i el segon és un àlbum de geosinònims que publicarà una important editorial.

Què se'ls ha de respondre als mestres que es pregunten : "fins a quin punt el parlar que usem serveix com a model per als usos formals a l'escola"?
Se'ls ha de respondre que el primer pas és informar-se / formar-se; el segon lligat al primer, consultar les fonts bibliogràfiques que poden resoldre aquestes qüestions i el tercer és no substituir sistemàticament les formes amb què l'alumnat arriba de casa, pressuposant falsament que el 'català' és la varietat territorial que es parla en altres llocs i el que nosaltres parlem és de segona regional.

L'èxit de les jornades de lèxic obeeix a una inquietud del professorat per recuperar formes pròpies davant la substitució dels llibres de text i dels mitjans de comunicació catalans ?
L'èxit d'aquestes jornades vol dir que encara estem a temps de fer les coses bé, o de fer-les millor. Una de les idees que vaig dir en aquestes jornades és que el professorat ens hem de plantejar si repetim o ensenyem. És a dir, si sota els criteris d'una empresa concreta, ja siga editorial o mitjà de comunicació, la qual fa una tria lingüística determinada: nosaltres, professionals de l'ensenyament, no hem d'ampliar la informació que apareix en el llibre de text? Si això no es fa, comencen a donar-se situacions tan absurdes com, per exemple, la pseudoprohibició dels possessius femenins 'meua', 'teua', 'seua', recollits per la normativa, i molt més estesos territorialment en el conjunt de la llengua que els que es titlen de 'correctes', 'meva', etc. I respecte als mitjans de comunicació, ara mateix jo no sé si aquest diari respectarà les formes normatives amb què estic responent aquesta entrevista.
També cal dir que és molt important que el professorat se n'adone d'aquesta realitat, un tant esquizofrènica que es ve practicant, perquè la majoria del professorat encara té un coneixement actiu, o com a mínim passiu, de formes genuïnes normatives. Ara bé, si se segueix en la dinàmica del canvi lingüístic, per infravaloració de la pròpia variant, les futures generacions d'ensenyants, els infants d'ara, tindran un desconeixement absolut d'aquestes formes. Un exemple d'això seria la paraula 'palometa'. Rar és l'infant d'aquí que la diga, perquè a escola s'ha forçat el canvi cap a 'papallona'. Es tracta de sumar no de restar; no de mirar-se uns i altres el melic.

Els dubtes sobre la "catalanitat" d'algunes paraules i expressions que no apareixen a segons quins diccionaris emprats a l'escola porta que molts docent obten per formes del català central enfront a altres de pròpies acceptades, com invertir aquesta tendència?
Aquesta tendència es pot invertir si, com he dit ans, ens informem, és a dir, consultem més d'una font o rebem formació sobre aquells aspectes en els quals tenim mancances. O, com els diccionaris no poden encabir-hi tota la llengua, també podem fer consultes puntuals a la Secció Filològica de l'IEC.
Una altra manera de trobar resumides bona part d'aquestes inquietuds és el llibre Lèxic del Montsià. Estudi geolingüístic I, quin ressò està tenint aquesta publicació editada pel Consell comarcal del Montsià ? En aquesta obra s'estudien 170 paraules i, a més de referir-ne i cartografiar totes les variants, unes 500 en total, i la seua distribució arreu de la comarca, es presenten els paral·lelismes que trobem en altres comarques del tortosí, com el Baix Ebre, el Maestrat, el Matarranya, etc., i com moltes d'aquestes paraules tornen a donar-se, per exemple, en balear o en rossellonès. És a dir, no en tenim l'exclusiva d'un rastre de raretats, sinó que són formes ben vives a la llengua i d'una extensió molt més àmplia del que habitualment es creu. De tot aquest lèxic, també s'aporta la referència lexicogràfica; és a dir, si és recollit pels diccionaris normatius o per altres obres i algunes reflexions sobre el seu ús en els nivells formals, de la nostra zona. Per tant, hi ha una clara voluntat de proporcionar informació i materials complementaris, per als docents, per a normalitzar bona cosa del nostre lèxic. En aquest sentit, des del Consell Comarcal hi ha la voluntat que l'obra es puga consultar als centres d'ensenyament i a les biblioteques.

Quins aspectes del nostre lèxic estudiarà la segona part del llibre?
La segona part se centra en la fonètica i la morfologia. I, segurament, també s'hauran d'aportar reflexions de caire sociolingüístic, sobre els canvis lingüístics en curs que s'estran produint en el registre col·loquial de la nostra parla. Per exemple, com cada vegada més es pronuncia 'tz' en mots com 'organitzar', quan la normativa recomana tant la pronúncia 'z' o 'tz', depenent del català occidental o del català oriental. O qüestions de morfologia nominal, com l'ús exclusiu escrit dels plurals, sense 'n' (homes / joves) fa que es perda aquesta 'n' en la parla; quan els plurals 'hòmens jóvens' també són normatius. I totes aquestes reflexions no són gratuïtes, perquè el que s'està fent és separar el català del sud i del nord del riu Sénia, i això a la llarga no ens aportarà res de positiu.

La Comissió de Política Cultural del Parlament aprovà la setmana passada per unanimitat una proposició no de llei sobre el model lingüístic dels llibres de text i la docència en català, de quina manera beneficiarà aquest acord la variant dialectal pròpia d'aquestes comarques?
El Parlament de Catalunya ja va aprovar el 3 de maig de 1991 una llei que preveia que l'ús lingüístic dels centres d'ensenyament públic i privat i dels mitjans de comunicació havia de respectar la normativa establida per l'IEC. I és clar que es respecta aquesta normativa, només faltaria. El que no es respecta és que aquesta normativa és plural i sempre n'hi surt només representada una part. L'exemple diari a les aules és que els llibres de text només estan pensats per a alumnat de l'àrea del català oriental. I, de vegades, s'arriben a publicar disbarats bastant grossos sobre el conjunt de la llengua. Amb aquesta proposició esperem que els continguts gramaticals siguen una mica més amplis i representatius del conjunt de la llengua, tal com ho preveu l'IEC i suposem que les editorials ho hauran de reflectir. Així, els possessius a què em referia abans apareixeran en igualtat de condicions (meua / meva, etc.) o es diran coses tan evidents com que 'solet' pot pronunciar-se amb 'o' o amb 'u', cosa que ara hi ha un bon grapat de llibres que diuen només 'u'. Bé, del que es tracta és de normalitzar, però de veritat, la nostra llengua i no caure en prejudicis gratuïts cap a parlants o zones, com la nostra, amb una salut lingüística envejable, i oblidar-se dels tòpics 'català, català és el de…', perquè 'català' és tot el conjunt i nosaltres estem al mig.

 
MRP Terres de l'Ebre © 2002