|
|||||||||
|
Presentació |
|||||||||
|
Prenem unes paraules del llibre Diàlegs sobre la meravellosa
història dels nostres mots, del Dr. Joan Bastardas i iniciem
aquesta breu presentació: "L'ensenyament hauria d'ajudar
a fer del nostre lèxic un patrimoni estimat. Però
no és fàcil. La vida actual i l'actual situació
lingüística fan que la transmissió de la llengua
no tingui un nivell de fluïdesa satisfactori, ni a casa, ni a
la guarderia ni a l'escola". És clar que el medi immediat
de culturització de la societat és el medi escolar.
L'alumnat passa, ben bé, 13 anys de la seua vida en l'entorn
acadèmic i cal que el reconega com una extensió més
de la vida diària, sense un trencament amb la seua realitat.
L'escola ha de tindre en compte l'entorn. I en aquest entorn hi té
un paper molt important, ningú ho dubta, l'entorn lingüístic.
Ara bé, tenim prou en compte el cabal lingüístic
que l'alumnat porta de casa? Ens dediquem a culturitzar els xiquets
i les xiquetes substituint-los paraules genuïnes normatives per
altres? L'escola de les nostres terres viu la catalanitat amb normalitat?
No és un bon símptoma de salut lingüística
que els nostres arbres ja no tinguen raïls, que les palomes
o les palometes siguen una espècie en vies d'extinció,
que no puguen veure volar moixons o pardals, que les
raboses s'hagen exterminat dels nostres camps, que no puguem
menjar abadejo, ni pastís de maçana o
mançana...
|
|||||||||
