Malgrat que sant Jordi és patró de Catalunya des de l'Edat Mitjana, la seva festa no es popularitza fins a finals del segle XVIII. La manca de devocions locals al sant sembla confirmar aquesta apreciació. En tot el bisbat de Tarragona, per exemple, només coneixem dues poblacions on la festa té tradició històrica: Ardenya, on és patró del poble, i Albarca, que la celebra com a festa votada amb un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant.

El catalanisme de finals del segle XIX farà de Sant Jordi una diada de reafirmació patriòtica. Reus fou una de les primeres poblacions, fora de Barcelona, on ja el 1886 s'organitzaren actes.

Des de la dècada de 1980 la festa creix any rere any, tant pel que fa a parades de llibres i roses com a l'afluència a la plaça. La diada, amb el seus components culturals, reivindicatius i comercials, esdevé una celebració cabdal del calendari festiu de la ciutat.

La fira de flors, que es pot datar entre finals del segle XVIII i començaments del XIX, tenia lloc a Barcelona als carrers que envolten el Palau de la Generalitat. S'anomenava «fira dels enamorats». A la premsa reusenca de finals del segle XIX hi trobem algunes referències a la celebració d'aquesta fira i hem de suposar que, com en altres indrets, el costum d'associar una rosa a la diada del sant cavaller ens arriba de Barcelona. 

El cert és que durant el segle XX, el costum de regalar roses ha esdevingut un referent de la diada de Sant Jordi. A Catalunya, el 23 d'abril és –molt per damunt de Sant Valentí, malgrat la pressió publicitària– el dia de fer palesa l'estimació a una altra persona.

Junt amb els llibres, doncs, la venda de roses és l'altra gran activitat econòmica de la diada. Les floristeries –però també les escoles, els agrupaments i altres entitats ciutadanes de tot tipus– munten parades per a la venda de flors al Mercadal i als carrers propers.

La festa de Sant Jordi ha tingut un component de reivindicació cultural i política que s'ha fet explícit en diversos moments de la nostra història recent: la campanya per reivindicar l'Estatut d'autonomia o la defensa de la llibertat d'expressió arran del cas Joglars en serien dos exemples. Són força nombroses les activitats culturals, principalment les presentacions de llibres, que s'organitzen cada any al voltant d'aquesta diada. I, a banda de les parades de llibreries i de floristeries, són moltes les entitats culturals, partits polítics i altres organitzacions que han acudit a la plaça del Mercadal per donar a conèixer les seves publicacions, divulgar seu ideari o, senzillament, manifestar la seva presència a la ciutat.

Cal apuntar també l'organització d'activitats musicals, concerts i actuacions de carrer. A la diada no hi pot faltar una ballada de sardanes, a la tarda.

El 1982, la primera colla castellera local, els Xiquets de Reus, estrena camisa a la plaça amb motiu de la seva actuació a la diada. Des d'aquest any els castells han estat presents a la festa. Aquell mateix any, en commemoració del cinquantenari del Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra, se'n va fer una reproducció gegant que ocupava el centre de la plaça.

El drac també ha estat una figura molt present a la festa. El 1975, l'Escola-Taller d'Art va impulsar la construcció d'un drac gegantí, amb caixes de cartró, que ocupà bona part del Mercadal. En anys següents es representà la llegenda del sant cavaller, a càrrec de grups d'animació i teatre de carrer –com Taronjada Natural, el 1979– existents a la ciutat. Entre 1986 i 1990 s'organitzaren diverses trobades de dracs i cuques fets per nens de diverses escoles de la ciutat. La convocatòria anava a càrrec de la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Reus i de Carrutxa. Aquesta entitat ha programat, des del 1988 diverses activitats: mostres amb dracs festius convidats d'arreu del país, exposicions al carrer com «El drac: la bèstia meravellosa» o «La Víbria: drac i femella», o la més recent «Descobreix el drac», una proposta que convida a conèixer la tradició sobre el drac i a descobrir el bestiari fantàstic que apareix a l'arquitectura urbana. Han vingut a Reus els dracs de Vilafranca del Penedès, de Sant Roc de Tarragona, de Banyeres del Penedès, un drac fet per alumnes de l'escola de professorat d'EGB (Tarragona), el drac de Granollers, el d'Horta-El Carmel (Barcelona), les víbries de Ciutat Vella (Barcelona) i Tarragona, el drac de l'Arboç o el de Santa Fe del Penedès. També han estat presents a la plaça els dracs fets per l'Escola-Taller d'Art de Reus i, des del 1992, el drac de Reus –en l'actualitat, dos, el gran i el petit–, construït pel Ball de Diables de Reus. Una encesa del drac al mig de la plaça del Mercadal clou els actes de la diada.

El 2009, després d'un debat sobre la conveniència de traslladar la festa a un altre lloc, per motiu de l'increment de parades que es produeix d'any en any –en l'actualitat, hi participen llibreries, floristeries i més d'una seixantena d'entitats– s'acorda ampliar l'espai de la festa amb un recorregut que va del Mercadal a les Peixateries, passant per la plaça del Castell i l'absis de Sant Pere, d'una banda, i pel carrer Major i la plaça de Sant Pere, de l'altra.