Una fira és, per definició, un esdeveniment comercial amb implicacions culturals i lúdiques. La fira és una reunió periòdica de comerciants, mercaders i públic, pagesos i ramaders, que adquirien bestiar o eines.
La fira de Sant Jaume fou concedida pel rei Pere III, l'any 1343 i d'aquell temps ençà s'ha celebrat amb notable continuïtat, tot i que amb el pas del temps ha evolucionat pel que fa als seus continguts i funció. Inicialment aquesta fira es celebrava a l’interior de la vila, entre el Mercadal, el carrer Major i la plaça de Sant Pere. Hi havia parades de tota mena: calcers, drapers, calderers, espasers, llancers, manyans, sabaters...

Artesans que oferien els seus productes sota la vigilància d'un mostassaf, és a dir, una persona pagada pel municipi que vetllava perquè no es cometessin abusos en les transaccions. Des del segle XIV fins al XIX l’àrea d’influència de la fira va ser prou gran: des del Baix Camp fins a algunes poblacions dels Ports o del Matarranya, és a dir, bona part de les comarques meridionals del Principat, a excepció de l'àrea d'influència de Tortosa. Cal situar aquext extens àmbit territorial de la fira en el context de la importància del mercat de Reus, documentat des de l’any 1305 i amb concessió reial del 1310, que ja en el segle XIV abarcava els pobles del Baix Camp, Priorat, la Ribera d’Ebre i d’altres més allunyats. Un àmbit comercial que, en major o menor mesura, ha arribat fins a temps prou recents.

Però més enllà de la seva vessant comercial, la fira tenia un component festiu important, amb l'objectiu d'atreure els forasters i aportar divertiment al públic. El dia central de la fira era el de Sant Jaume. Des d'antic, en aques dia es matava i es menjava bou, hi havia professó, s’organitzaven cóssos –curses a peu– i es llogaven joglars per a fer ball.
El seu aspecte lúdic resultà més endavant, potenciat per la coincidència amb les festes del barri de Santa Anna –carrer de Santa Anna, plaça de la Farinera...– que tenien lloc al voltant del 26 de juliol. Les festes d’aquest barri, potser les més lluïdes de la ciutat al segle XIX, comptaven amb la presència de grallers, danses, exhibicions castelleres, balls d'envelat i diables o castells de focs, esdevenint una potent oferta festiva que complementava l'activitat estrictament comercial.