Del Dijous Gras al Dimecres de Cendra s'escau la darrera setmana del carnaval, paradigma de la festa com a temps diferent, de transgressió de la quotidianitat. El carnaval reusenc té una llarga història i és una festa que compta amb una gran participació.

S'inicia el Dijous Gras amb l'arribada del rei Carnestoltes. El dissabte al matí, la guerra de tomaques continua una pràctica de batalles carnavalesques que tenien lloc a la mateixa plaça del Mercadal. A la tarda, la rua de lluïment concentra milers de persones, organitzades en colles, que desfilen davant una munió d'espectadors. Les desfilades continuen el diumenge al matí –la rua de la reial ressaca– i a la tarda, amb la batalla de confeti. I no hi poden faltar els balls.

La participació de la gent es tradueix també en l'aparició de fulls satírics –una pràctica molt arrelada a la ciutat– i en l'organització d'actes de particulars i col·lectius –colles, escoles, entitats… El menjar té un paper important en molts d'aquests actes: des del Dijous Gras, amb les coques d'ous i llardons, al Dimecres de Cendra, amb les arengades i bunyols de Quaresma. El dilluns al matí, el menjar al carrer assoleix un dels seus punts àlgids amb l'Expro-profit, en què les colles ofereixen esmorzars i dinars a preus populars a la multitud que s'aplega a la plaça del Prim.

Mort el Carnestoltes, és enterrat el dimarts, però encara resta per soterrar un braç –que habitualment és robat a la mateixa plaça per membres del Ball de Diables de Reus–  que crema al dia següent.

Antigament, la temporada reusenca de carnaval començava per Sant Sebastià el 20 de gener. A partir d'aquesta data, i fins a l'entrada de la Quaresma, hi havia balls a les societats –els darrers, anomenats de la Pinyata, el primer diumenge de Quaresma– i començaven a sortir al carrer les comparses de les entitats per anunciar la festa, publicar bans carnavalescos o fer broma de persones i esdeveniments d'actualitat.

La ciutat va viure els seus darrers grans carnavals a començaments del segle XX, el 1908, el 1916 i el 1919. La festa, però, continuà fins que fou prohibida pel franquisme, després de la Guerra Civil. Durant algunes dècades va perviure només en festes particulars i balls de disfresses en alguna entitat per als associats. Va tornar al carrer el 1978.