Noia asseguda amb vestit de bany
L'any 1919 la Diputació de Tarragona li va concedir una beca per ampliar els seus estudis a Paris. aquest estudis foren decisius per la seva formació principalment per la influència del escultor català afincat a França Enric Casanovas.
El 1914 juntament amb tota la seva família es traslladà a viure a Barcelona, i es posa a treballar al taller-foneria Grabriel Bechini, amb el seu sou, llogà un local a la Baixada de Viladecols, al Casc antic de Barcelona, on shi traslladà a viure tota la família, aquest local fou un indret de reunió per alguns amics i companys canongins que treballaven també a Barcelona con és el cas de Josep Xatruch o Sebastià Canadell.
El 1925, Salvador Martorell va ser mereixedor de la medalla d'or, de l'Exposició d'Arts Decoratives a París i el 1929 de l'Exposició Internacional de Barcelona.
Els anys 1944 i 1945 va guanyar a Tarragona sengles convocatòries, medalla de Julio Antonio de la Diputació de Tarragona.
A L'any 1932 va exercir coma professor d'escultura a l'Escola d'Art, creada per la Generalitat. I a l'any 1947 a l'Escola Taller de la Diputació, fins a la seva jubilació a l'any 1965
Martorell era un home modest, introvertit, tímid i honest en tots els sentits, sentia un gran amor per la seva terra. Va estar molt influenciat pels models escultòrics romans de l'antiga Tàrraco, també va tenir certa influencia que incidiren en la seva obre; Llimona, Clarà, Rebull, Marés, Jou, Monjo, Casanoves i Viladomat
L'obre que es considera més valuosa és l'obre que Martorell va realitzar al tornar de Paris entre els anys 1925 i 1935 cal remarcar el bust de William Tarin, l'estàtua de Montserrat Bonet i relleus sobre temes mariners del Mare Nostrum ....
LAjuntament de La Canonja, el dia 15 d'agost de 1980 va saber donar un merescut homenatge, i un lloc en la Galeria de Fills Il·lustres de La Canonja, al seu escultor Salvador Martorell.
Cap de noi 28 cm. Cap de negre 27 cm. Banyista 42x53 cm.