Aspectes econòmics de l'ús de programari lliure

Jordi Gili Llurba


Índex


Introducció

El programari lliure està de moda. I els mitjans en parlen cada dia més. Algunes empreses estan començant a canviar els seus sistemes informàtics cap a altres basats en aquest tipus de programari. Però quan més se n'ha començat a parlar, ha estat quan algunes administracions públiques de diferents països o regions han començat a passar-s'hi o a fer estudis sobre la viabilitat d'utilitzar-lo. Això preocupa i molt a Microsoft, empresa que té pràcticament el monopoli en la majoria de mercats de productes informàtics, i moltes vegades no precisament perquè els seus productes siguin els millors per l'usuari. Un dels principals clients de Microsoft, són les administracions públiques, però això pot començar a canviar. És per això que Microsoft ha començat una gran campanya en contra del programari lliure, a tots els nivells. Fins ara una de les estratègies utilitzades per Microsoft, era comprar els competidors que li anaven sortint. Però ara n'hi ha sortit un que no pot comprar i eliminar, perquè no es propietat de ningú, sinó que és un bé de tota la comunitat que l'utilitza. I una de les estratègies que està seguint és crear falses idees i publicitat negativa al voltant d'aquest tipus de programari. Molta gent creu equivocadament que el programari lliure, són programes fets per aficionats que només fan servir experts en informàtica. Si bé això podria haver estat cert (en part) en els seus inicis, actualment són moltes les grans empreses del sector informàtic que han vist en el programari lliure una nova oportunitat de negoci, i participen en el seu desenvolupament i comercialització. Noms com IBM, Novell, Dell, Sun Microsystems o Hewlett-Packard ho corroboren. Com a exemple, IBM va emetre un anunci de televisió als Estats Units, amb personatges populars de la talla de Muhammad Alí, per donar a conèixer el sistema operatiu lliure Linux. Aquest mateix treball, ha estat redactat totalment utilitzant programari lliure sota GNU/Linux, el que demostra que és un sistema accessible i útil per l'usuari domèstic.

Cal tenir present que la idea de programari lliure no és nova, sinó que ha estat present des dels inicis de la informàtica. La idea d'una xarxa universal de lliure accés, com és internet, és una idea del programari lliure, i la majoria de programes gràcies als quals funciona internet són lliures. Si en els seus inicis els desenvolupadors d'internet haguessin posat obstacles a que altres persones utilitzessin la mateixa tecnologia o protocols de transmissió de dades que ells havien desenvolupat, hauria estat impossible la creació d'internet tal i com es coneix avui en dia, i segurament haurien sorgit diverses xarxes aïllades amb un nombre reduït d'usuaris. També internet va ser una eina fonamental pel naixement del programari lliure, ja que els desenvolupadors dels programes, moltes vegades de llocs diferents del món, s'intercanvien les dades per aquest mitjà.

Però, què és i perquè hauria d'utilitzar programari lliure?
Els motius per utilitzar programari lliure, enfront de l'actualment més habitual, programari propietari, són diversos. Hi ha motius tècnics, econòmics, jurídics, i fins i tot ètics o morals. Si bé aquests dos últims, poden ser un motiu molt important per algunes persones, cap empresa o administració pública canviarà els seus sistemes informàtics per aquest motius, sinó que no faran cap canvi a no ser que representi un avantatge econòmic. Per tant aquest treball intentarà reflectir les característiques del mercat de la informàtica, com s'ha arribat a la situació actual i els avantatges econòmics que pot suposar la utilització de programari lliure, així com aquelles característiques tècniques susceptibles de representar un avantatge econòmic.


1 Què és el programari lliure?

Quan s'utilitza el terme programari lliure es fa referència a la llibertat que té l'usuari sobre el programa, mai al preu o gratuïtat del producte. Sovint es tradueix incorrectament l'anglès free software com a programari gratuït, pel doble significat que té la paraula free en anglès. En aquest cas, el significat correcte és lliure

Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation el 1985, va definir el programari lliure, com aquell que compleix les següents quatre llibertats:

  1. Llibertat d'executar el programa amb qualsevol propòsit.
  2. Llibertat d'estudiar el funcionament del programa i adaptar-lo a les necessitats de l'usuari. L'accés al codi font del programa és la condició perquè aquesta llibertat es compleixi.
  3. Llibertat de redistribuir el programa.
  4. Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores, per tal de beneficiar a la comunitat. Com en la segona, l'accés al codi font del programa és la condició perquè aquesta llibertat es compleixi.

En cap cas es diu que el programari lliure, no es pugui comercialitzar. Un programa lliure es pot vendre, però no es pot impedir que el comprador en distribueixi còpies, gratuïtament o per un preu.

El 1998, un grup de programadors líders del moviment del programari lliure, com Eric Raymond, Tim O'Reilly i Larry Wall van crear el terme open source o codi obert. Volien destacar les qualitats tècniques d'aquests programes i els avantatges de que el codi estigués a disposició de tothom, a més de no crear confusió amb el doble significat de la paraula free. A més, creien que la Free Software Foundation era una organització massa ideològica per les idees que tenia i van crear la Open Source Initiative (OSI) per difondre les idees del codi obert d'una forma més pragmàtica, sobretot a la indústria informàtica. Van definir unes condicions perquè un programari pugui ser considerat de codi obert. Aquestes condicions són similars a les del programari lliure, i tot i que hi ha programadors que es consideren com a integrants d'un o altre moviment, a la pràctica no suposa cap diferència.

En aquest treball, utilitzo el terme programari lliure per ser el de més acceptació i antiguitat.

Una de les característiques del programari lliure, és l'ús d'estàndards oberts, o sigui, que puguin ser utilitzats per qualsevol programa, a fi de garantir la compatibilitat de les dades entre un i altre programa i la universalització de la informació. Com a exemple, el llenguatge de creació de pàgines web, HTML, és un estàndard que pot ser utilitzat per tothom, i qualsevol navegador pot llegir. En contraposició, el format doc, que utilitza Microsoft Office és secret. També els protocols que s'utilitzen per enviar informació i correus electrònics per internet són estàndards oberts, per tal de garantir que el contingut sigui el mateix per l'emissor que pel receptor independentment del programa que utilitzin. El World Wide Web Consortium és un organisme que determina els estàndards que s'utilitzaran a internet per tal de garantir que puguin ser utilitzats lliurement per tothom, sense que caiguin sota el control de cap empresa.

Per tal de garantir les llibertats del programari lliure, una peça clau és la llicència sota la qual es distribueixen aquests programes. Hi ha molts tipus diferents de llicències de programari lliure. Aquestes llicències es poden classificar entre:

Les llicències més utilitzades i les seves característiques són les següents:

Existeixen moltes altres llicències, normalment basades amb aquestes, per programari específic, com la llicència del servidor web Apache, o la Llicència Pública de Mozilla, pel navegador Mozilla.

Actualment, el sistema completament basat en programari lliure més habitual és el GNU/Linux, conjunt format pel sistema operatiu i aplicacions. Aquest conjunt es forma normalment amb el que es coneix per distribucions fetes per empreses o grups d'usuaris, que seleccionen els programes o en creen especialment de nous, i fan el programa d'instal·lació, deixant-ho preparat per a l'usuari, i ho distribueixen per internet o mitjançant cd's.


2 Breu història del programari lliure

En els inicis de la informàtica, la majoria de programes eren distribuïts juntament amb el seu codi font, per tal que cadascú pogués aportar els seus coneixements en la millora del programa i adaptar-lo a les seves necessitats concretes. Un dels grans avenços de la informàtica en aquella època, el sistema operatiu Unix, desenvolupat per AT&T, es venia en codi font i permetia qualsevol modificació i aquest sistema es va convertir en un estàndard. Però entre els anys 70 i 80, els desenvolupadors de programes van anar protegint el codi dels seus programes, i també AT&T va restringir la distribució del codi font, fent impossible per als usuaris qualsevol modificació.

Richard Stallman, un investigador al Laboratori d'Intel·ligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology, creia que la prohibició de distribuir el codi font d'un programa era intol·lerable. De forma gairebé anecdòtica, una nova impressora Xerox que havia arribat al laboratori tenia problemes per culpa del programari que utilitzava. Richard Stallman va pensar en agafar el codi del programa i modificar-lo per solucionar l'error (com havia fet altres vegades), però es va trobar que el codi no els havia estat facilitat juntament amb la impressora, així que es va dirigir a demanar-ne una copia al desenvolupador del programa. Aquest li va dir que no li podia donar el codi perquè havia signat un acord de confidencialitat amb Xerox. Per a Stallman, allò era una traïció a l'ètica del programador. A partir d'aquell moment, va decidir que mai participaria d'un acord com aquell. El 1983 va anunciar l'inici del Projecte GNU (GNU's Not Unix) per desenvolupar un sistema operatiu complert similar a Unix, però totalment lliure. El 1985, va crear la Free Software Foundation (FSF) per treballar per la promoció del programari lliure, i desenvolupar el Projecte GNU. Més tard va crear la GNU General Public License per tal de garantir les llibertats del programari lliure.

Mentrestant, la Universitat de Califòrnia a Berkeley va començar a reescriure components de l'Unix que poguessin ser distribuïts lliurement, creant la Berkeley Software Distribution (BSD), que van aprofitar i vendre com a programari propietari moltes empreses com Sun i BSDI. D'aquell projecte en van sortir sistemes operatius lliures encara utilitzats en l'actualitat, sobretot en servidors, com NetBSD, OpenBSD i FreeBSD. A partir d'aquests sistemes, Apple, ha fet el sistema operatiu que porten en l'actualitat els seus ordinadors, el Mac OS X.

El 1991, Linus Torvalds, un estudiant finlandès a la Universitat de Helsinki, va començar, com a entreteniment, a desenvolupar un sistema operatiu, a semblança d'Unix, que va anomenar Linux. Li va donar llicència GPL, i el va distribuir per internet, per tal que altres programadors li diguessin quines eren les funcionalitats que hauria de tenir, i col·laborar en el seu desenvolupament. En deu anys, i gràcies a milers de programadors de tot el món, treballant (la majoria de manera desinteressada) a través d'internet, i combinat amb les aplicacions creades pel Projecte GNU i altres, entre elles la BSD, s'ha creat el que es coneix com a GNU/Linux: un sistema operatiu segur i fiable, que té el suport de grans empreses del sector.


3 Visió microeconòmica del mercat de la informàtica

Actualment, en la majoria de mercats de programari informàtic existeix un oligopoli amb molt poques empreses que controlen tot el mercat, amb marges de benefici de fins un 40%. En els mercats més importants de programari per equips domèstics, com són el sistema operatiu i el paquet d'aplicacions ofimàtiques, la situació és pràcticament de monopoli per part de Microsoft, amb uns marges de benefici encara més grans, que no existeixen pràcticament en cap altra indústria.

Des del punt de vista econòmic, escollir entre un o altre programari, és una decisió semblant a la d'escollir qualsevol altre producte. Però el programari té algunes característiques que altres productes no tenen.

A més, el programari propietari compleix unes altres característiques que no es donen en cap altre producte ni mercat.


3.1 Els inicis

En els inicis de la comercialització d'equips informàtics, diferents empreses venien sistemes d'arquitectura tancada. Això vol dir que la mateixa empresa fabricava els components del maquinari (hardware) i el sistema operatiu i programes amb el que funcionaven (software). Això feia que uns sistemes fossin incompatibles amb els altres. No hi havia un mercat de competència perfecta, perquè tot i ser productes substitutius, al ser molt diferents uns dels altres, feia que no fos fàcil el canvi d'un sistema a un altre.

IBM va llençar la nova arquitectura PC el 1981 i va optar per una nova estratègia: convertir el maquinari en un bé de consum. IBM volia amb aquesta estratègia que els PC fossin el més barats possibles i va obrir la seva arquitectura a fabricants independents que produïen les diferents parts del maquinari. Degut a la competència entre aquests fabricants, la majoria asiàtics, els components del maquinari es van abaratir molt i es van convertir en un bé de consum. IBM, adquiria aquests components i hi posava la seva marca. La marca d'una gran empresa coneguda i la fiabilitat que això donava en el producte, era el que diferenciava els seus PC dels de la competència. Aquesta competència entre ordinadors compatibles i l'abaratiment que això suposà, va fer que el PC s'acabés imposant a la majoria de sistemes.

Amb el temps, el mercat es va fer més competitiu. Els clònics del PC a molt baix preu van tenir molt d'èxit, ja que el seu cost només depenia del cost de fabricació i no de la marca.

Al reduir-se tant els preus del maquinari, fou possible que s'incrementés el preu dels seus complementaris, o sigui el programari. Microsoft va negociar amb IBM i Intel (fabricant de microprocessadors) i es va reservar el dret de comercialitzar el sistema operatiu DOS com a MS-DOS. Ben aviat va trencar el pacte amb IBM i va començar a vendre el sistema DOS també pels ordinadors clònics. Al no tenir pràcticament competència, en sistemes operatius per PC, va poder incrementar el preu del programari a mesura que s'abaixava el del maquinari. Les empreses de programari, en aquells moments estaven en lluita contra el sistema operatiu Unix que s'estava imposant en els servidors i xarxes i poques van arribar a competir en el mercat de sistemes operatius per PC, o ho van fer massa tard, quan Microsoft ja estava molt ben posicionada en el mercat. Tot i l'increment de preus del programari, la competència que encara resistia amb arquitectures tancades, com Apple, resultava molt més cara, i es va passar de ser un producte competitiu a un de substitutiu molt diferenciat, que amb el temps només va poder conservar un segment molt petit i especialitzat del mercat.

L'Escola de Chicago i els economistes dels anys 70 i 80, van formular el model econòmic d'efecte de xarxa, dins del qual hi ha la Llei de Metcalfe que diu que l'utilitat d'un producte no depèn només del producte en sí, sinó que també depèn del quadrat del nombre d'usuaris. Amb el temps, l'efecte xarxa de l'aliança entre IBM, Intel i Microsoft va ser molt més gran que el d'Apple.

Així és com amb aquest efecte xarxa s'ha arribat a la situació actual de monopoli en el mercat del programari. Fer que un sistema de maquinari fos obert, va ser el que el va consolidar enfront dels sistemes tancats de la competència, i vint anys després del naixement del PC, és amb molta diferència el tipus d'ordinador més utilitzat i sense cap perspectiva que això canviï. Però si fer el sistema obert, va ser el que va consolidar un model, en el camp del maquinari, al mateix temps, va propiciar que en el programari el camí fos invers i un sistema operatiu tancat es va imposar.


3.2 La dècada dels 90

Si fins llavors, el mercat del maquinari s'havia anat consolidant com un mercat de competència perfecta, al mateix temps que el del programari s'havia convertit en un monopoli o oligopoli depenent del mercat (monopoli pel mercat domèstic, oligopoli pel mercat de servidors i altres), a principis dels 90 apareixen un grup de programadors liderats per Linus Torvalds que desenvolupen el nucli d'un sistema operatiu, el Linux, el cost d'adquisició del qual és gairebé zero, i converteixen el programari en un bé de consum.

L'aparició d'aquest nucli de sistema operatiu, va fer que tots els programes lliures per Unix que havien estat desenvolupats pel Projecte GNU i altres com els de la BSD, s'adaptessin a Linux i es convertissin automàticament en béns de consum.

En els seus orígens el Linux era un substitutiu del sistema Unix que s'utilitzava bàsicament en servidors. Els dos sistemes tenien un funcionament semblant, el que feia que el cost de passar d'un sistema a l'altre (per exemple, cost de formació en el nou sistema) fos molt baix, i la diferència era que mentre Unix tenia un gran cost de llicència, Linux no tenia aquest cost.

Durant els primers anys, Microsoft no va tenir en compte el nou sistema GNU/Linux, ja que no el considerava competència. Tot i que estava guanyant quota de mercat en el camp dels servidors, ho feia a costa dels sistemes Unix, i no dels seus. Per un usuari del programari de Microsoft (sobretot un usuari domèstic), canviar a Linux era un canvi molt gran que suposava un gran esforç. Així que tot i que el programari s'havia convertit en un bé de consum, no era encara competitiu de l'empresa que tenia el monopoli, sinó un substitutiu encara massa diferent.

Però GNU/Linux no era un sistema destinat només als servidors, sinó que les seves característiques el feien apte per funcionar en molts diferents tipus de maquinari. Van aparèixer projectes per donar a Linux un escriptori similar al de Windows, com els projectes GNOME i KDE. Així, que mentre que el funcionament continua sent similar a Unix, existeixen les eines que fan que es pugui utilitzar de manera similar a Windows, així que el canvi (tot i ser encara un canvi important) és pot fer de manera molt més fàcil. Programes com el paquet d'aplicacions ofimàtiques OpenOffice o el navegador Mozilla, les versions estables dels quals van aparèixer el 2002, i els dos amb versions per Windows i Linux i amb versions comercials amb el suport d'una empresa, com són Star Office de Sun Microsystems i el navegador Netscape, fan encara més, que el programari lliure sigui un competitiu directe del programari propietari.

Evidentment, aquí també hi juga l'efecte xarxa i de moment aquest efecte és immensament superior en el Windows de Microsoft. La tendència general, és a tenir el mateix que té la majoria, però en pocs anys el nombre d'usuaris de Linux (tot i representar un petitíssima part dels usuaris domèstics d'ordinadors) ha crescut espectacularment. Al mateix temps que hi ha més usuaris, es desenvolupen més programes, i si hi ha més programes, moltes persones que no l'utilitzaven pensant que no hi havia programes per les seves necessitats, comencen a utilitzar-lo. I això està creixent a un ritme molt gran, perquè moltes empreses del sector que estaven a l'ombra de Microsoft han vist una oportunitat de negoci en el nou sistema. I si grans empreses s'hi interessen, també més usuaris s'hi interessaran. És el que es coneix com a massa crítica. Quan el nombre d'usuaris es petit, gairebé ningú s'hi interessa, però a mesura que va creixent molt lentament i arriba a la massa crítica i comencen a augmentar els programes disponibles i les empreses hi veuen una oportunitat de negoci, el nombre d'usuaris creix de manera exponencial.


3.3 L'interès actual de grans empreses pel programari lliure

Ja s'ha dit que actualment moltes grans empreses s'estan interessant i fins i tot contribuint en el desenvolupament de programari lliure. Però, per què ho fan? Quin benefici se'n pot treure d'un producte que és pot adquirir gratuïtament?

L'explicació, és que la majoria d'aquestes empreses no pretenen obtenir beneficis directament de la comercialització del programari, sinó dels serveis relacionats amb el programari, com l'adaptació del programa a unes necessitats concretes; o la venta de maquinari per aquest programari. Però perquè això sigui possible, primer el programari ha d'arribar a un nivell de qualitat que faci que sigui demandat pel consumidor, és per això que contribueixen en el seu desenvolupament.

Des de l'aparició dels microprocessadors, s'ha complert el que és conegut com a Llei de Moore, que diu que el nombre de transistors d'un microprocessador es doblaria cada dos anys, però mantenint-se el seu cost constant. Així s'ha passat dels 2.250 transistors del microprocessador Intel 4004 de l'any 1971 als 42.000.000 que portava l'Intel Pentium 4 l'any 2000. Això fa que cada vegada siguin menys diferenciats els equips domèstics dels grans i cars servidors i els marges que proporcionava la fabricació de grans servidors s'hagi reduït molt.

I aquí és on entra Linux. L'estratègia és fer el programari més accessible per poder mantenir el preu del maquinari. Si s'adapta Linux per funcionar amb el maquinari propi, s'estalvien tots els costos de desenvolupament en sistemes operatius i programes propis. El cost total de l'equip és més barat i es pot mantenir el preu del maquinari, i el marge de benefici, ja que també han reduït els costos de desenvolupament.

Es per això que una empresa com IBM, que una bona part del seu negoci és la fabricació de grans servidors, hagi invertit més de 1000 milions de dòlars en el desenvolupament de Linux, sense comptar la publicitat. Tot i ser aquesta una gran xifra, li surt més a compte que fer els seus propis sistemes. L'any 1992 va desenvolupar un nou sistema operatiu, anomenat OS/2. Va costar 2000 milions de dòlars i va ser un fracàs.

IBM va arribar a acaparar el 70 % dels beneficis que generava la indústria informàtica l'any 1985, però en entrar als 90 va tenir una època de crisi i uns anys amb pèrdues, que també van influir en que la inversió en R+D baixés al 6% dels ingressos quan la mitjana al sector és del 8%. D'aquesta crisis en va començar a sortir el 1994.

Durant l'any 2002 va vendre servidors amb Linux per valor 759.1 milions de dòlars, el que representa el 30% del total de servidors amb Linux que es van vendre durant aquell any. Una part important d'aquest mercat també el tenen Hewlett-Packard amb 506.7 milions de dòlars en vendes i Dell amb 364.7 milions de dòlars.

Aquestes taules mostren els beneficis d'IBM en milions de dòlars, des de finals dels 80 fins a l'actualitat.

  1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995  
Beneficis nets 5.258 3.758 6.020 -2.827 -4.965 -8.101 3.021 4.200  

  1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Beneficis nets 5.400 6.100 6.300 7.700 8.100 7.700 5.300 7.200

Aquesta altra taula, mostra en percentatges com la part més important dels ingressos d'IBM són els serveis, i que han anat augmentant en els últims anys, mentre que el programari només representa una petita partida.

  2003 2002 2001 2000
Serveis globals 47'8 44'8 42'1 39'0
Maquinari 31'6 33'8 36'8 40'5
Programari 16 16'1 15'6 14'8
Finançament i altres 3'1 5'3 5'5 5'7

Algunes empreses han nascut degut a l'aparició del programari lliure, per fer més accessible aquest programari a l'usuari i adaptar-lo a les diferents necessitats i configuracions de maquinari dels usuaris, sobretot empreses. O sigui, que esperen treure beneficis dels serveis relacionats amb el programari. Empreses d'aquestes són Red Hat, Mandrake Software, SUSE o Ximian (aquestes dues últimes recentment comprades per Novell)

Altres empreses, però en poden sortir perjudicades. Sun Microsystems ven servidors de gamma alta i una característica molt important dels seus servidors era el sistema operatiu Solaris, basat en Unix. Linux és molt similar a Solaris, però molt més barat. Això que beneficia a la seva àrea de producció de maquinari, perjudica molt a la seva àrea de programari. Els seus marges s'han reduït molt i s'estan adonant que desenvolupar un sistema operatiu propi no és rentable. De moment, han anunciat que modificaran Solaris perquè pugui utilitzar els programes fets per Linux i han començat a vendre ordinadors amb el sistema operatiu Linux, i el seu paquet ofimàtic (no lliure), StarOffice.

Una empresa molt perjudicada és SCO. SCO és la propietària d'Unixware, el que en queda de l'antic Unix d'AT&T, però aquest s'ha quedat molt antiquat respecte a Linux. L'única estratègia que ha estat capaç de desenvolupar és tot un seguit de demandes legals que no sembla que puguin arribar molt lluny, acusant IBM i altres organitzacions d'haver-los copiat codi propietat seva per a Linux, i fins i tot arribar a dir que la llicència GPL vulnera la constitució dels Estats Units.

I arribem a l'autèntica gran rival i possible gran perjudicada del programari lliure: Microsoft. Una empresa fabricant del sistema operatiu que utilitzen més del 90% dels ordinadors del món i que ha convertit al seu propietari, Bill Gates, en l'home més ric del món amb un patrimoni calculat en 46.600 milions de dòlars. Microsoft va començar comercialitzant el sistema operatiu per PC MS-DOS gràcies a una aliança amb IBM i Intel, va continuar amb Windows (inicialment una aplicació gràfica per MS-DOS) que li va acabar de donar el monopoli de sistemes operatius per PC, ja que donava un error si s'executava amb sistems DOS de la competència. A partir del control del mercat de sistemes operatius, ha aconseguit monopolitzar altres mercats, a vegades utilitzant mètodes dubtosament legals, com són els mercats de l'ofimàtica o els navegadors d'internet. Els seus productes no s'han consolidat per ser millors que els de la competència, sinó que es va aprofitar del seu monopoli dels sistemes operatius per anar introduïnt juntament amb aquest, altres programes. A més va tenir l'avantatge de conèixer funcions del sistema operatiu (que al ser tancat els altres desconeixien) que donaven algun avantatge als seus programes, com que s'engeguessin més ràpidament, o s'integrés millor el programari amb el sistema operatiu, convertint a la llarga els seus programes i formats en estàndards de facto. Això va passar en el cas dels navegadors d'internet. Microsoft va integrar el seu navegador amb el sistema operatiu Windows. Els usuaris, al tenir ja una navegador integrat amb el sistema, van deixar d'adquirir el de la competència (i millor en moltes característiques) Netscape, que va passar en pocs anys de dominar el mercat, a tenir-ne una part gairebé residual. Hi va haver una gran batalla legal en contra de Microsoft als Estats Units (on les lleis anti-monopoli són molt fortes) per determinar si integrar el navegador amb el sistema operatiu era una pràctica monopolística o no. Curiosament, tot i que s'havia parlat d'obligar a dividir l'empresa en dues, una pels sistemes operatius i l'altra pel programari en general, en arribar George Bush al poder, es va arribar a un acord i es va acabar al judici. Potser cal tenir en compte que Microsoft va ser l'empresa que més va contribuïr en la campanya electoral de Bush. Tot i això, assumptes com aquest, encara són investigats per la justícia a Europa.

Microsoft no pot competir en preus contra el programari lliure, perquè portaria al seu programari a ser un bé de consum i gairebé la totalitat dels més de 10.000 milions de dòlars de beneficis de Microsoft provenen de la venda del sistema Operatiu Windows i el paquet d'aplicacions ofimàtiques Microsoft Office.

Aquesta taula mostra la procedència dels ingressos i beneficis de Microsoft en milions de dòlars. Tot i tenir set unitats de negoci diferents, només tres li aporten beneficis. Les altres, però poden tenir una altra finalitat a part de tenir ingressos. El portal MSN i el servei de correu gratuït associat són una gran eina propagandística de Microsoft, així que segurament els és rentable tot i tenir pèrdues.

  INGRESSOS BENEFICIS/PÈRDUES
UNITAT DE NEGOCI Març 2002 Març 2003 Març 2002 Març 2003
Client (Windows) 7.038 7.828 5.655 6.395
Servidors (Windows Server) 4.144 4.775 1.095 1.438
Programes d'oficina 6.188 7.250 4841 5740
Solucions de negoci 222 394 -128 -226
Portal MSN 1.394 1.719 -552 -346
Mobilitat (Pocket PC) 79 90 -142 -113
Oci (consola XBox) 2.013 2.280 -344 -715
TOTAL 21.112 24.122 9.036 11.024

Si com ja s'ha dit, Microsoft no pot competir en preus contra el programari lliure, l'opció que utilitza és atacar l'arquitectura oberta. Una part de l'èxit de Linux (com també d'internet) és que està basat en estàndards. Doncs l'estratègia és aconseguir que aquests estàndards deixin de ser-ho, utilitzant la seva posició privilegiada. Si ells deixen de fer servir un estàndard, al ser majoritaris, fan que els sistemes minoritaris perdin compatibilitat amb windows, o sigui que perden compatibilitat amb la gran majoria. Aquesta és la tàctica que ha utilitzat moltes vegades. La ha utilitzat amb els navegadors d'internet, fent que el seu navegador pogués llegir pàgines que altres no podien, saltant-se els estàndards internacionals que hi ha sobre pàgines web. La utilitza amb els formats de Microsoft Office, que són tancats i van canviant a cada versió, sent fins i tot incompatibles documents fets amb diferents versions del mateix programa. I la ha tornat a utilitzar últimament amb el programa de comunicació instantània MSN Messenger, passant a utilitzar un protocol tancat, per impedir que altres puguin accedir a la xarxa sense pagar una llicència. Degut a tenir la gran majoria del mercat, els seus programes, formats i protocols s'estan convertint en estàndards de facto, tot i que en tots els casos, existeixen estàndards internacionals que garanteixen que qualsevol programa els pugui utilitzar lliurement.

Una altra tàctica és el que en màrqueting es coneix com a FUD (Fear, Uncertainty, Doubt). S'acostuma a utilitzar quan a una empresa en posició dominant, li surt un competidor millor. Es creen tot un seguit de dubtes sobre el nou producte, dient que canviar a un producte desconegut és arriscat, i que és molt segur continuar utilitzant el que utilitza la majoria, per haver-hi una gran empresa al darrera. Si una de les amenaces, és que amb el nou sistema hi haurà incompatibilitats, perquè ells mateixos han procurat no respectar els estàndards, encara resulta més efectiu.

Hi ha qui defensa el programari propietari dient que el programari lliure representa una menor generació de riquesa. Això és fals, perquè només es fa mirant el costat dels fabricants del programa. És cert que hi hauria unes empreses, generalment multinacionals americanes, que perdrien ingressos, però gràcies a això, les empreses nacionals tindrien un important estalvi que podrien invertir en altres coses més productives, i tot i que no haurien de pagar per les llicències, haurien de pagar algú que els instal·lés, adaptés i els fes el manteniment dels sistemes informàtics, cosa que generaria riquesa entre les empreses informàtiques del país. Al ser programari lliure, qualsevol empresa, pot oferir serveis sobre el programari, en un mercat de competència perfecte, deixant de dependre del monopoli d'un únic subministrador. El 95% dels programadors desenvolupen programes "a mida", és a dir, personalitzat i adaptat a unes necessitats concretes, per tant, el programari lliure tampoc és una competència per aquests programadors, sinó que pot arribar a ser un complement.


4 El mercat de programari per servidors

Un dels mercats d'especial interès, és el del mercat de programari de servidors. L'explicació és que el programari lliure té quotes de mercat molt significatives.

Els servidors són ordinadors (la majoria molt potents), que donen els continguts d'internet als usuaris, ja siguin pàgines web, enviament de correus, descàrrega d'arxius, converses en temps real, etc. En algunes d'aquestes màquines es connecten milers de persones al dia. Per tant les característiques que han de tenir són diferents de les dels ordinadors domèstics. A més del cost, característiques tècniques com la velocitat i la seguretat són molt importants.

El servidor de web més utilitzat des de l'abril de 1996 és el programa lliure Apache. Un programa de servidor web, és el que permet que uns continguts emmagatzemats en un ordinador, siguin accessibles per als internautes, a través de l'adreça d'internet corresponent. O sigui, que serveix la informació emmagatzemada en un lloc, als usuaris que la demanen.

Connectar-se a un servidor i saber quin sistema operatiu i programa de servidor web utilitza és relativament fàcil, i hi ha empreses (com Netcraft i Security Space) que fan regularment (normalment cada mes) estadístiques sobre l'estat d'internet. Per sort, les estadístiques de sistemes operatius i programes que utilitzen els servidors es poden consultar gratuïtament. Per exemple, la web de la URV utilitza el servidor web Netscape-Enterprise/4.0 sobre el sistema operatiu Solaris de Sun Microsystems. Cap dels dos són programari lliure.

Cal tenir en compte que aquestes estadístiques difereixen segons si es fan per servidors o per llocs web. Això és perquè cada servidor pot emmagatzemar molts llocs web (adreces diferents) a la vegada. I si les estadístiques es fan segons llocs web, encara surten molt més favorables a Apache, ja que els servidors d'allotjament massiu, utilitzen aquest preferentment.

L'estadística feta per Security Space sobre 206.556 servidors a febrer de 2005, dóna els següents resultats:

Programa Total servidors Percentatge
Apache 104.693 50'69
Microsoft-IIS 83.888 40'61
Netscape 4.222 2'04
Stronghold 1.178 0'57
Altres 12.575 6'09

A febrer de 2005, en l'estadística realitzada per Netcraft, sobre 59.100.880 llocs web, es veu que el resultat és encara més favorable per Apache:

Programa Total llocs Percentatge
Apache 39.821.368 68'43
Microsoft-IIS 12.137.446 20'86
SunONE 1.830.008 3'11
Zeus 690.193 1'19
Altres 4.621.865 7'82

Aquest gràfic, mostra l'evolució de l'ús dels diferents programes, segons els llocs web que l'utilitzen.

Sobre els sistemes operatius que utilitzaven aquests servidors, els resultats de l'estadística de setembre de 2001 són els del gràfic següent. Tenint en compte el sistema lliure Linux i que dins BSD s'hi inclouen diferents versions, les més utilitzades del qual, són lliures; podem dir que l'us de sistemes operatius lliures en servidors és superior al 30%.

Sistema Operatiu Percentatge
Windows 49'6
Linux 29'6
Solaris 7'1
BSD 6'1
Altres Unix 2'2
Altres no Unix 2'4
Desconeguts 3'0

En quant a servidors d'enviament de correu, també un programa lliure és líder. En aquest cas, el programa Sendmail, segons una estadística d'abril de 2003.

Programa Percentatge
Sendmail 39
Microsoft IIS/Exchange 20
Qmail 9


5 El mercat de programari per ordinadors domèstics

Aquest és un mercat dominat totalment per Microsoft i el seus sistemes Windows, el seu paquet d'aplicacions ofimàtiques Microsoft Office, i el seu navegador Internet Explorer; per citar segurament les aplicacions més utilitzades pels usuaris domèstics.

Saber exactament la distribució de l'us dels sistemes operatius amb exactitud és impossible, però hi ha maneres d'aproximar-s'hi. En connectar-nos a internet, el nostre navegador, deix informació als servidors que entra. Entra aquesta informació hi ha la referent al propi navegador i en la majoria dels casos la del sistema operatiu que utilitza. Per tant, i només tenint en compte els ordinadors que tenen accés a internet, es pot tenir una aproximació al sistema operatiu i navegador que utilitzen. El buscador Google, una de les pàgines web més visitades del món (i que utilitza programari lliure en tots els seus servidors), treu una estadística sobre el sistema que utilitzen els usuaris que entren a la seva web. Tenint en compte la grandària de la mostra, els resultats de l'estadística han de ser molt similars als reals del conjunt d'internet. Per simplificar-ho, he contabilitzat juntes totes les versions de Windows. Aquest són els resultats de febrer de 2004:

Sistema operatiu Percentatge
Windows 90
Apple Mac OS 4
Linux 1
Altres 4

Dins del 4% que representen els Altres és molt probable que hi hagi sistemes Linux, ja que amb aquest sistema és més fàcil d'amagar la informació que es dóna en connectar-se a internet.

A nivell mundial, i des de 1999, IDC el·labora estadístiques sobre l'ús dels diferents sistemes operatius. Aquesta taula mostra el nombre d'usuaris en percentatge, entre els anys 1999 i 2002. Es pot veure com el nombre d'usuaris de Linux s'ha duplicat en els últims tres anys.

Sistema operatiu 1999 2000 2001 2002
Windows 91 92 93 93
Apple Mac OS 4'2 3'9 3'1 3
Linux 1'5 1'7 2'4 3

A nivell de l'Estat Espanyol, la setena enquesta AIMC a usuaris d'Internet, feta a 53.647 usuaris, ens dóna les següents dades en quant a l'ús de sistemes operatius:

Sistema operatiu Percentatge
Windows 97'3
Linux 1'2
Apple Mac OS 1'0
Altres 0'5

Pel que fa a l'ús de navegadors d'internet, cal destacar el gran increment dels navegadors Mozilla i que per primera vegada en molts anys, el navegador de Microsoft té una quota inferior al 90%. Segons aquesta enquesta es distribueix de la següent manera:

Navegador Percentatge
Microsoft Internet Explorer 89.0
Mozilla / Firefox 8.1
Opera 1.1
Netscape 0.9
Altres 0.9

Sobre programari de correu electrònic utilitzat, les dades són les següents:

Programa Percentatge
Microsoft Outlook 52.0
Netscape Messenger 4.2
Mozilla Messenger 3.5
Lotus CC:mail 1.6
Microft Exchange 1.0
Eudora 0.9
Altres 7.4
No n'utilitzen 22.0

Segons dades de la segona entrega de l'Estudi General d'Internet feta pública a novembre de 2003, que fa un informe sobre l'ús d'internet a l'Estat Espanyol, sobre una mostra de 10.144 usuaris, Linux és utilitzat per un 2% dels usuaris, però el seu ús ha crescut un 33% en l'últim any.

Tot i que moltes persones porten anys utilitzant Linux en ordinadors domèstics, hi ha qui considera que no es va obrir definitivament a aquest mercat fins el 2002 en que van sortir les versions estables i lliures del paquet ofimàtic OpenOffice i del navegador Mozilla. Fins llavors ja hi havien altres programes ofimàtics i navegadors, però es creu que amb aquests es va arribar a la qualitat que un usuari normal pot demanar.

El paquet OpenOffice està basat en el codi alliberat per Sun Microsystems del seu programa StarOffice i pot guardar i llegir en més del 90% dels casos, formats de documents del Microsoft Office. Consisteix en un processador de textes, full de càlcul, programa de dibuix, de gràfics, i de presentacions. No té totes les opcions que té el Microsoft Office, però molts estudis diuen que el 80% dels usuaris només utilitzen el 20 % de les característiques d'aquest programa i que l'OpenOffice porta moltes més opcions del que l'usuari normal pot necessitar. Tenint en compte el gran cost d'adquisició que té el Microsoft Office, i que l'OpenOffice es pot descarregar lliurement d'internet i té versions per Windows i Linux, fan que pugui arribar a ser un important competidor de Microsoft. Si algú demana la garantia d'una empresa i un servei tècnic, pot adquirir la versió propietària del programa feta per Sun i basada en el mateix codi, que resulta molt més barata que l'alternativa de Microsoft. A més, Sun va anunciar que també donaria servei tècnic als usuaris d'OpenOffice. S'ha comprobat en empreses on es van cambiar els ordinadors i es va instal·lar OpenOffice als nous, com amb molt poques hores, els treballadors acostumats a Microsoft Office, s'adaptaven al nou programa ofimàtic.

El navegador Mozilla, està basat en el codi alliberat del navegador Netscape. Netscape, en ser derrotada per l'Internet Explorer de Microsoft, amb mètodes que encara no s'ha aclarit si eren legals o no, es va adonar que no podia continuar desenvolupant un navegador per un públic tant minoritari i va decidir alliberar el codi i crear un projecte patrocinat per ells mateixos per tal que fos la comunitat del programari lliure la que el desenvolupés. Aquest és el projecte Mozilla, i a partir d'aquest codi lliure, s'han fet les últimes versions del programa propietari Netscape. A més de navegador, Mozilla porta lector de correu electrònic i de grups de notícies, redactor de pàgines web i programa de conversació en línia. El novembre de 2004 la Fundació Mozilla va llençar la versió 1.0 del Mozilla Firefox, paquet que incorpora únicament un navegador web, el que fa que sigui més lleuger que tot el Mozilla complert i que està esgarrapant un bon nombre d'usuaris.

Un altre programa lliure de reconeguda qualitat és El GIMP, un programa de retoc digital de d'imatges.

Aquests són tres exemples de programari alternatiu i de qualitat sota llicències lliures, que a més tenen l'avantatge que per utilitzar-los no cal canviar tot el sistema, ja que tenen versions per Windows.

Un dels principals problemes per aquests programes és arribar a la gran massa d'usuaris els coneguin, ja que tenen una capacitat de màrqueting gairebé nul·la si la comparem amb les grans empreses com Microsoft, i depenen del que en diguin sobre ells els mitjans especialitzats i la propaganda que en facin els usuaris que ja els utilitzen. La gran majoria de persones que compren Microsoft Office, desconeixen que hi ha alternatives més barates. Microsoft, ha creat una xarxa d'aliances, molt difícil de trencar, amb els principals subministradors d'ordinadors, perquè els venguin amb els seus sistemes ja instal·lats, i oferint tractes desfavorables als que plantegin altres opcions als clients. Això fa que si ja existeixen obstacles a l'us de programes lliures generals, més n'hi hagi en l'ús d'un sistema operatiu lliure, com Linux. Tot i que la seva instal·lació és gairebé tant senzilla com la de Windows, és molt difícil que persones no especialment interessades en informàtica se l'instal·lin pel seu compte, si no se'ls ofereix aquest sistema com a alternativa ja instal·lada directament. El seu ús tampoc porta cap dificultat afegida (si s'ha fet bé la instal·lació), tot i que els usuaris provinents de Windows poden necessitar un període d'adaptació. En el cas d'una persona amb coneixements nuls d'informàtica, representa la mateixa dificultat aprendre a fer servir un o altre sistema.

Sobre aquest tema, cal tenir en compte que fins ara, una part molt important dels programes que s'utilitzen a casa són pirates, o sigui, que s'han obtingut sense pagar la llicència corresponent. Si fos així, a l'usuari només preocupat pel preu, tant li seria adquirir programari lliure com propietari, perquè els dos els pot aconseguir sense pagar. Durant molt de temps, les empreses de programari propietari, especialment Microsoft, han fet els ulls grossos davant de la pirateria a nivell domèstic. En certa manera, hi guanyen més si s'instal·la un programa seu sense pagar que si se n'instal·la un de la competència, ja que, tot i no obtenir-ne cap ingrés, contribueix a augmentar l'efecte xarxa, que pot atreure altres usuaris que si els paguin la llicència. Últimament però, segurament perquè ja s'ha arribat a tot el mercat potencial, Microsoft ha posat molts sistemes de seguretat, com l'obligatorietat de verificar l'autenticitat del producte per internet, que fan que cada vegada sigui més difícil utilitzar els seus nous sistemes operatius i programes ofimàtics sense tenir la corresponent llicència. Això pot fer que persones que no vulguin pagar els alts preus dels productes de Microsoft es decantin pel programari lliure.

S'ha demostrat, que un factor molt important a l'hora de determinar favoritismes per un o altre programa, és el programari utilitzat a les escoles. Els alumnes volen continuar utilitzant a casa allò que han après a fer servir a les escoles. A Microsoft són molt conscients d'això i ja fa temps que han iniciat una campanya oferint importants descomptes i fins i tot regalant el seu programari a les escoles, sobretot en països on l'administració ha fet algun pas en favor de l'us de programari lliure. Un cop una persona s'ha acostumat a l'ús d'un programa, sobretot si és en la infància o joventut, costa més canviar, encara que l'única diferència sigui en l'aparença externa, ja que per exemple, una persona que ha après a utilitzar un programa ofimàtic determinat, amb poques hores d'ús es pot acostumar a utilitzar-ne un altre, ja que el seu funcionament és molt semblant en tots.


6 El Cost Total de la Propietat

Fer una comparació del que pot valdre un sistema basat en programari propietari i un altra basat en programari lliure és complicat. Els programes de Microsoft tenen preus molt diferents depenent de qui els compra i de l'ús que se'n farà. Amb les seves llicències restrictives, pot fer que dues persones tenint el mateix programa, paguin preus diferents i en puguin fer un ús diferent depenent de quina sigui la llicència que hagi adquirit.

Fixant-nos només en els costos de les llicències, les diferències són abismals, a més que s'ha de pagar una llicència per cada ordinador en el que es vulgui instal·lar el programa, i en el cas dels servidors, s'ha de pagar pel nombre d'usuaris màxim que hi haurà connectats al mateix temps.

El cost de Windows 2000 Server, sistema utilitzat majoritàriament en xarxes empresarials, és d'uns 1.900 euros amb dret a instal·lar-lo en 25 ordinadors. Amb el servidor de base de dades, amb un màxim de 10 usuaris connectats simultàniament, puja uns 2.100 euros més i si s'hi afegeix un servidor de correu electrònic, usual en aquests tipus de xarxes, també limitant el seu ús a deu usuaris simultanis, són uns 1.500 euros més.

La versió domèstica, de l'últim sistema operatiu de Microsoft, el Windows XP Home Edition pot arribar a valdre fins a 240 euros si es compra per un equip nou. El paquet de programes ofimàtics, Office 2003, val entre 135 i 425 euros, depenent de si porta més o menys programes, i dels descomptes que es puguin aplicar, ja que es fan descomptes especials per estudiants, professors i altres col·lectius.

Tots aquests programes mencionats, sistema operatiu, servidor de bases de dades i de correu, els porten la majoria de distribucions GNU/Linux, i sense cap limitació en quant al nombre d'usuaris. També totes les distribucions Linux porten el sistema operatiu vàlid per a l'ús domèstic amb la majoria de programes necessaris inclòs el paquet de programes ofimàtics OpenOffice i altres de similars.

En contrapartida als preus de les llicències dels programes propietaris, adquirir una distribució GNU/Linux que inclogui tots els programes abans mencionats i molts més, pot costar entre gratuït si es descarrega d'internet, aproximadament entre 3 i 15 euros si es compra una copia en cd en una botiga (depenent del nombre de cd's que ocupi) o entre 70 i més de 200 euros si es prefereix comprar alguna versió professional que pot incloure més cd's o dvd, manuals i suport tècnic telefònic o per internet durant un període de temps, etc.


7 Característiques tècniques amb implicacions econòmiques

Hi ha diverses característiques tècniques, on està reconegut que el programari lliure és superior a moltes de les seves alternatives propietàries. Això suposa un avantatge, ja que pot evitar costos innecessaris.

Estabilitat

Estabilitat es refereix a que l'ordinador pugui respondre correctament a les ordres que se li donen, sense donar errors o haver-se de reiniciar, el que popularment es coneix com a quedar-se penjat.

Un experiment de Zdnet durant deu mesos, va comparar l'estabilitat de Windows NT Server 4.0 amb els sistemes Linux de Caldera Systems i de Red Hat. Utilitzant el mateix maquinari i xarxa, s'enviaven al servidor ordres estàndards d'internet, arxius i ordres d'impressió, que és el que més rep un servidor d'una gran empresa. De mitjana, Windows NT, tenia un problema cada sis setmanes, necessitant-se 30 minuts per solucionar-lo. Cap dels sistemes Linux va tenir cap problema durant els deu mesos.

Syscontrol AG va fer un anàlisis durant tres mesos de l'any 2000 i va arribara la conclusió que les adreces web que utilitzaven el servidor web Microsoft IIS es passaven de mitjana el doble de temps fora de servei que les adreces que utilitzaven Apache. A més, segons Netcraft, de les 50 adreces web amb més temps funcionant contínuament, el 92% utilitzava Apache, i el 50% un sistema operatiu obert.

Una parada en la disponibilitat d'una adreça web pot suposar una potencial pèrdua de vendes, sobretot per empreses dedicades al comerç electrònic, o una mala imatge a clients que entrin a la pàgina web de l'empresa i la trobin fora de servei.

Rendiment

Es refereix amb la velocitat que tarda una màquina des de que se li introdueix una ordre, fins que dóna el resultat esperat.

En proves en xarxes d'alt rendiment, tant en les de PC Magazine com en les de Sys Admin, Linux era més ràpid que Windows 2000 i Solaris, en xarxes i maquinari de les mateixes característiques. Es va provar també la rapidesa en enviament simultanis de més de 100 correus electrònics i en escriure més de 10.000 arxius en un disc, i en les dues proves, Linux va ser el sistema més ràpid.

També segons diferents estudis, els servidors que utilitzen Apache sobre Linux són més ràpids que els que utilitzen IIS de Microsoft.

Escalabilitat

Escalabilitat es refereix a que un sistema pugui ser utilitzat en diferents tipus d'ordinadors, des de PC fins a grans servidors. Això permet que en cas que es vulgui canviar o complementar el maquinari amb altres ordinadors més potents, pugui continuar utilitzant el mateix sistema operatiu. Els sistemes que amb més varietat de maquinari poden funcionar són Linux i NetBSD, els dos lliures. En altres sistemes això és impossible, ja que estan fets exclusivament per algun tipus d'ordinadors.

Seguretat

Aquesta característica fa referència a que un ordinador no pugui ser infectat per virus que li produeixin un mal funcionament, o que les dades que emmagatzema no pugui ser destruïdes o robades per tercers. En aquest camp, es consideren molt més segurs els sistemes operatius oberts que els tancats. Per algunes de les característiques del sistema, és més difícil que un altre usuari pugui introduir-se i controlar un altre ordinador, així com els virus per sistemes Linux són gairebé inexistents.

L'asseguradora Wurzler Underwriting Managers ha estat pionera en crear una assegurança contra hackers, o sigui, contra el mal que tercers puguin fer deliberadament en els sistemes informàtics. Aquesta asseguradora considera que Windows té més risc que Linux i els sistemes Unix, ja que l'assegurança és entre un 5 i un 15% més cara pels sistemes amb Windows.

El nombre de llocs web que han estat atacats i modificats de forma maliciosa, fins a juliol de 2001, el 66% eren Windows, mentres que només té el 49.6% d'aquest mercat. D'aquests llocs modificats, només el 17% eren Linux, mentres que té el 29.6% del mercat.

Segons Butray Vulnerability Database Statistics, són els sistemes lliures Linux i OpenBSD els que tenen menys vulnerabilitats. Per vulnerabilitat s'entén un defecte en el sistema que fa que pugui ser aprofitat per obtenir control sobre el sistema, per part d'un tercer.

Una dada important, és saber quan tarden els productors del sistema en resoldre aquestes vulnerabilitats des del dia en que són descobertes. Durant el 1999 l'empresa distribuïdora de sistemes Linux, Red Hat, va tardar 11'23 dies de mitjana per resoldre cada error. Microsoft en va tardar 16'1 de mitjana.

Els virus, són un dels problemes més greus amb que s'afronten els usuaris de Windows. Només el virus Loveletter, va ocasionar uns costos de 960 milions de dòlars a tot el món i es calcula que 7.700 milions més en pèrdua de productivitat. Només en un any, es venen anti-virus per valor de 1.000 milions de dòlars. Si per Windows és coneixen més de 60.000 virus, per Linux només se'n coneixen uns 40 i normalment, el dany que un virus pot fer en un sistema Linux és relativament baix, tot i que rarament s'utilitzen anti-virus en aquest sistema. També el navegador Internet Explorer i programa de correu Outlook Express tenen moltes vulnerabilitats que permeten l'entrada de virus i que no tenen els altres navegadors com Mozilla/Netscape.

Cal tenir en compte, que els programes basats en codi lliure, poden ser revisats per moltes persones a tot el món i que en descobrir un error, ho comuniquen i es pot corregir ràpidament. Els programes de codi tancat, només són revisats per l'empresa que els ha fet, impedint que altres persones amb els coneixements adequats puguin trobar errors en el codi.


8 La llibertat d'escollir i la dependència tecnològica

Quan s'adquireix programari propietari, l'usuari queda presoner d'un únic proveïdor. Normalment no es poden fer modificacions a aquests programes, i utilitzen formats propis inutilitzables per altres programes. Això crea una dependència d'un únic proveïdor, a qui s'hauran de comprar les noves versions i ampliacions del programa. En el cas del programari lliure, és més fàcil de fer el canvi entre un i altre programa, a més que hi ha un gran nombre d'empreses per escollir a l'hora de fer la instal·lació, manteniment, modificacions, etc. Les empreses es veuen obligades a donar un servei de qualitat i a baix preu, sinó, perden el client. En el programari propietari, una vegada atret el client, se'n pot abusar amb preus alts, sabent que és difícil que pugui canviar de proveïdor.

Si una empresa de programari propietari tanca, totes les persones que utilitzaven els seus programes, es queden sense la possibilitat de cap tipus de suport pel programa, ni possibilitat d'adquirir noves versions, solucions d'errors, etc. En el programari lliure, si un programa es deixa de desenvolupar, altres persones o empreses en poden continuar el seu desenvolupament. Com a exemple, quan NCSA va deixar de desenvolupar el seu servidor web "httpd", milers d'usuaris es van trobar sense la possibilitat de continuar utilitzant el programa en el futur. La solució que van trobar, va ser que alguns dels seus usuaris van crear una fundació per continuar el seu desenvolupament. El resultat d'això, va ser el servidor web lliure Apache, líder del mercat en l'actualitat.

Aquesta dependència d'una sol proveïdor és especialment important en les administracions públiques, que han de garantir que les dades informàtiques que tenen, siguin accessibles per tothom i en qualsevol moment, mitjançant l'ús d'estàndards públics. No hauria de poder ser que per accedir a dades de l'administració, els ciutadans es vegessin obligats a utilitzar un determinat programa comercial. A l'Estat Espanyol hi ha una llei que obliga a que a tots els serveis que ofereixen les administracions públiques compleixin amb els estàndards. Tot i això, a vegades es troben pàgines web d'institucions públiques que donen problemes si no s'hi accedeix amb el navegador de Microsoft.

A més, utilitzant programes dels quals no se'n té el codi, mai es pot estar segur del que fa el programa amb les dades introduïdes. Si hi hagués instruccions al codi, per facilitar l'accés a les dades, des d'un altre ordinador d'una persona o organització concreta, mai ho sabria el que està utilitzant el programa. Això pot representar un greu perill per llocs on es treballa amb dades confidencials que poden fins i tot comprometre la seguretat dels ciutadans.

Les empreses que desenvolupen programari propietari són generalment multinacionals americanes. Això crea una dependència tecnològica de tot un país respecte un altre. El programari lliure pot incentivar la creació d'una indústria informàtica nacional que treballi amb serveis relacionats amb aquest programari lliure.

Un altre avantatge del programari lliure, és la possibilitat de traduir-lo lliurement a qualsevol llengua. Les grans empreses només fan una traducció si els surt rentable, i no fan traduccions a llengües amb pocs parlants, o que ja n'entenen una altra, a no ser que algú els la pagui. La Generalitat de Catalunya va firmar uns contractes amb Microsoft per la traducció d'alguns productes. Quan surt una nova versió i no es torna a pagar la traducció, es perd tot el treball fet anteriorment. És el cas de la traducció al català que es va fer de Windows 98. Poc temps després va sortir Windows 98 Segona Edició, que solucionava alguns problemes de la primera edició. Com que no es va pagar per traduir aquesta edició, la majoria de gent es va actualitzar el programa en castellà, i tots els diners gastats no van servir de res. Si s'aposta pel programari lliure, la mateixa administració pot encarregar la traducció a alguna empresa local, i aprofitar el treball ja fet, per altres futures traduccions. A més, que molts dels programes lliures més coneguts ja han estat traduïts al català (i moltíssimes altres llengües amb menys parlants) per voluntaris. Així que, en general, el programari lliure està traduït a moltes més llengües que el propietari, i si no ho està, sempre és possible de fer-ho.


9 El programari lliure com a alternativa real

Com ja s'ha dit, els principals clients de les empreses de programari propietari són les administracions públiques i les empreses.

Cada any, les empreses adquireixen milions de PC's només per reemplaçar models antics. La majoria d'aquests PC només es fan servir amb uns pocs programes bàsics, els programes ofimàtics, de correu electrònic i navegadors web. Aquestes aplicacions ja estan desenvolupades des de fa anys, però en comprar l'ordinador nou, s'obliga a comprar també les últimes versions d'aquests programes, que segurament no aportaran res de nou a l'empresa. És per això que moltes empreses, sobretot les grans que tenen milers d'ordinadors, s'han començat a plantejar substituir el programari propietari per programari lliure, sabent que representa un gran estalvi no haver de pagar per llicències d'ús i només haver de pagar els serveis relacionats amb el programari com la distribució, instal·lació i adaptació a les necessitats concretes, cosa que pot fer-ho una empresa del país, en comptes d'haver de dependre d'una gran multinacional.


9.1 Un cas pioner en la implantació de programari lliure: Extremadura

Una de les administracions públiques del món que més ha apostat per l'ús de programari lliure, ha estat el govern de la regió espanyola d'Extremadura.

Veient la Junta de Extremadura, que corrien el perill de quedar desfasats en quant a ús de les noves tecnologies, van formular uns plans per incorporar plenament la regió i tots els seus habitants dins de la Societat de la Informació, amb dos principis irrenunciables: aconseguir la connectivitat i oferir alfabetització tecnològica a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquessin.

Un dels primers problemes amb que es van trobar era que es depenia excessivament d'un element extern: els programes utilitzats. És per això, i amb la creença que el coneixement acumulat no és patrimoni de ningú, sinó que ha de servir per a fomentar la llibertat i igualtat dels ciutadans, i que el programari propietari és excloent, que van creure que només era possible aconseguir els seus objectius mitjançant l'ús de programari lliure.

Es va crear la distribució de Linux GNU/LinEX, amb els programes necessaris sobretot per a la formació. Això tingué un cost de 300.000 euros entre el desenvolupament i la publicitat. Tot el desenvolupament el va realitzar una empresa extremenya.

A partir d'aquí s'ha aconseguit que hi hagi un ordinador per a cada dos alumnes en els centres educatius, utilitzant GNU/LinEX i amb connexió de banda ample. S'han creat 33 Nuevos Centros de Conocimiento on en tres anys hi han passat unes 870.000 persones. La distribució gratuïta entre la població de LinEX, fa que puguin utilitzar a casa els mateixos programes que utilitzen a l'escola o als centres de formació, sense suposar cap cost addicional en forma de llicències, o la infracció de la llei.

S'han creat també tres vivers d'empreses que treballen amb programari de codi obert, i el programa Vivernet facilita el desenvolupament de nous negocis en l'àmbit de la Societat de la Informació, a més d'impulsar l'ús de programari lliure entre les PIME extremenyes. Vivernet va rebre dos reconeixements internacional i va donar suport a 44 empreses l'any 2002.

Megasoft System, una empresa extremenya majorista del sector informàtic, ha estat la primera que ven ordinadors amb LinEX preinstal·lat. Traslladant l'estalvi en llicències al cost final del producte, ha aconseguit una posició més competitiva al mercat.

La Conselleria d'Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d'Extremadura calcula, per exemple, un estalvi de gairebé 48.000 euros en cadascuna de les seves unitats administratives amb la migració dels sistemes a programari lliure, suposant una dotació mitja de 22 ordinadors.


9.2 La implantació de programari lliure en altres administracions
públiques

A Andalusia s'ha començat a implantar Linux en l'àmbit educatiu i en centre públics d'accés a internet. La Conselleria de la Presidència, destaca la seguretat, transparència i independència que això dóna a l'administració i que tot i que part del que s'estalvia en llicències s'ha de gastar en serveis, això recau en empreses locals.

A Castella la Manxa, funcionen amb Linux 18 servidors i 700 ordinadors en centres de salut i s'està començant a implantar en el camp educatiu. Amb la intenció de que totes les radiografies fetes en els centres de salut públics, fossin en format digital, es va fer un concurs públic, sent guanyadora la proposta presentada per les empreses Hispafuentes, Novasoft i Infinity Systems d'un sistema que funcionava sota Linux i que permetrà disposar d'un historial mèdic electrònic únic. El seu projecte basat en Linux permet un estalvi d'un milió d'euros i facilitarà l'informatització de 189 centres de salut i 1085 consultoris locals.

Al País Valencià, volen migrar poc a poc al programari lliure, a l'administració i a les escoles, a mesura que els ordinadors actuals quedin obsolets. El 2004 van treure una distribució de programari lliure, anomenada Lliurex, en valencià i castellà. La directora d'Arxius i Innovació Tecnològica de la Generalitat Valenciana destaca que els professors podran donar als alumnes els programes que utilitzen a l'escola, i que en comptes d'ensenyar el funcionament dels programes ofimàtics de Microsoft, s'ha d'ensenyar el funcionament general dels programes ofimàtics, independent de la marca.

A nivell estatal, el Ministeri d'Administracions Públiques, va instal·lar els primers servidors amb Linux el 1999 i tenen previst migrar més de 8000 ordinadors de funcionaris.

A nivell municipal, l'Ajuntament de Benicarló, seguint les recomanacions de la Unió Europea, ha previst, en dos anys, renovar els seus equips informàtics i equipar-los només amb programari lliure, cosa que els suposarà un estalvi de 36.000 euros en llicències, i uns 8.300 euros anuals en concepte d'actualització de les llicències. A part de l'estalvi econòmic, un altre motiu també ha estat millorar la eficiència i apostar per un model informàtic participatiu i obert.

Una notícia que va tenir repercussió internacional, va ser quan l'ajuntament de la ciutat alemanya de Munich va decidir renovar els seus 14.000 ordinadors amb programari lliure. El mateix president de Microsoft va anar a entrevistar-se amb l'alcalde de Munich, i va rebaixar l'oferta inicial que els havien fet, més d'un 35%. Tot i això, l'ajuntament va acceptar l'oferta més cara d'IBM i l'empresa alemanya SUSE (creadora d'una coneguda distribució professional de Linux), com a aposta a llarg termini, ja que tot i ser més cara en un principi, els programes de Microsoft queden obsolets ràpidament i s'han de pagar llicències cada pocs anys per actualitzar-los.

També a nivell internacional, cal destacar les iniciatives de Brasil d'utilitzar programari lliure, tenint en compte, que això suposa una oportunitat per als països menys desenvolupats d'estar a menys distància tecnològica dels països rics. Segons Marcelo d'Elia Branco, assessor tècnic del govern brasiler, al Brasil, país al que només el 8% de les persones tenen accés a internet, la informàtica mou cada any 3.200 milions de dòlars, dels quals un terç es destina només a pagar drets a empreses extrangeres. El programa contra la fam del govern necessita 556 milions de dòlars, per tant, només la meitat del que es gasta en llicències.

També a Xina s'ha creat una distribució de Linux coneguda com a Red Flag amb la intenció d'utilitzar-la a l'administració.

A part de tot això, moltes altres administracions públiques de molts països estan estudiant la possibilitat d'utilitzar programari lliure.


9.3 El programari lliure a les empreses

Hi ha molts exemples de grans empreses que utilitzen programari lliure.

Morgan Stanley ha instal·lat Linux en tots els seus servidors de Nova York. Segons ells, han aconseguit que sigui el director d'informàtica el que dirigeix la tecnologia i controla el negoci, i no les empreses de programari.

Ford, té previst migrar a programari lliure les seves aplicacions de vendes, recursos humans i relacions amb els clients.

Disney, Pixar i DreamWorks utilitzen Linux per a la creació d'animacions i efectes especials.

Renfe disposa de servidors web, ftp i de correu electrònic amb Linux. Els seus servidors de correu mouen uns 2000 missatges per minut.

Prisacom que centralitza l'activitat digital del Grup Prisa, utilitza Linux en més de 100 equips, des de la seva creació. Destaquen la facilitat de modificar-lo i adaptar-lo a les seves necessitats i la facilitat de solucionar els problemes.

L'hospital de Beaumont a Dublin, en diversos anys, ha substituït completament tot el programari dels seus ordinadors per programari lliure. Esperen tenir un estalvi de 13 milions d'euros en cinc anys.


10 Innovació i patents de programari

En els últims mesos, hi ha hagut una forta polèmica al Parlament Europeu, sobre si s'havien de permetre o no, les patents de programes informàtics. Tot i que en els últims anys l'Oficina Europea de Patents ha concedit més de 30 000 patents de programes d'ordinador, fins ara, la llei és contrària a això. L'article 52 del Conveni Europeu de Patents diu: Els programes informàtics no són patentables. Els algoritmes i les idees tampoc són patentables, ni els mètodes comercials, de negoci o matemàtics que no produeixin efecte tècnics. En canvi, si que es poden patentar el conjunt de procediments que incloguin programari i que tinguin una contribució tècnica evident i aplicació industrial. Així es pot patentar una maquina que inclogui un programari determinat per al seu funcionament, però no un programa en sí.

La Comissió Europea, impulsada per les grans empreses de programari, va fer una proposta de directiva, que permetia les patents de programari. A aquesta directiva, en el seu debat al Parlament Europeu, se li van incorporar més de 50 esmenes, que a la pràctica, fa que continuï sense poder-se patentar programes informàtics.

Mentre que les patents han estat creades per protegir innovacions, ara es volien utilitzar per protegir idees o simplement línies de codi. Això ja està protegit pels drets d'autor. L'autor d'un programa, té el dret a protegir i guardar en secret el seu codi. Si algú li vol copiar el programa, tindrà les mateixes dificultats que l'autor original, perquè el difícil no és tenir la idea, sinó fer el programa a partir de zero. Les patents s'utilitzen per protegir invencions que són molt costoses de desenvolupar fins que s'aconsegueix la innovació i molt fàcil de copiar després; però en el cas del programari, els costos de desenvolupar el programa des de zero (suposant que no hi ha accés al codi font de l'altre programa protegit per drets d'autor) són almenys els mateixos que els que haurà tingut l'autor original.

Si s'haguessin aprovat les patents de programari, milers de programes, sobretot programes de petites empreses i el programari lliure, estarien infringint patents de grans empreses, sense ni tan sols saber-ho, i només beneficiaria les grans empreses, ja que serien les úniques que podrien pagar el cost de demanar una patent.

El creador d'un programa de processament de textos podria adquirir-ne la patent, i no permetre que es fes qualsevol altre programa processador de textos. O si el creador del llenguatge html l'hagués patentat, potser avui qualsevol persona que volgués crear una pàgina web, hauria de pagar a l'autor original. Això seria un gran fre a la innovació, a més d'enfortir encara més els actuals monopolis en el sector.

Així, doncs, si en alguns sectors, les patents són un estímul a innovar, en el sector del programari poden ser tot el contrari.

Hi ha estudis que demostren que l'acceptació d'algunes patents de programari als Estats Units han reduït la innovació. I també demostren que moltes de les patents que s'han donat són per processos que no representen cap innovació, ni aplicació industrial, ni poden reportar cap benefici per si mateixes.

També està demostrat que les innovacions que han estat més útils en la història de la informàtica, mai han estat patentades, sinó que han pogut ser utilitzades lliurement.

Curiosament, Microsoft, la gran empresa que monopolitza el sector, no ha creat gairebé cap de les idees dels programes que comercialitza, ni de les tecnologies que utilitza. Gairebé tots els programes i tecnologies que s'utilitzen avui en dia, van ser innovacions d'altres empreses més petites, universitats o centres de recerca. El primer sistema operatiu que va comercialitzar Microsoft, l'MS-DOS, el va comprar a una altra empresa. El Windows, va ser clarament una copia del MacOS d'Apple, que estava inspirat en un sistema de Xerox, que a la vegada estava inspirat en el primer sistema de finestres que funcionava amb ratolí creat per Doulas Engelbart el 1968. Els processadors de textos, fulls de càlcul i bases de dades, van ser inventats fins i tot abans de que existís Microsoft. I per acabar, moltes de les característiques de la nova versió d'Internet Explorer, que han estat anunciades com a grans novetats, com per exemple un sistema que elimina la publicitat en finestres emergents al navegar per internet, ja fa temps que les tenia el navegador lliure Mozilla.


Conclusions

Al llarg del treball es pot anar comprovant que el programari lliure és una alternativa a tenir en compte i que no s'ha de menystenir, i no només pel preu, que en relació qualitat-preu és favorable al programari lliure.

La decisió d'optar per un o altre programari, pot tenir repercussions en el desenvolupament futur. L'ús de programari propietari té tendència a crear usuaris captius, que els serà difícil de canviar els sistemes en un futur. Per la importància que això té, és important que sobretot les empreses i institucions ho tinguin en compte, decidint en cada cas quin és el model de programari que més els convé.

En el cas de les administracions públiques, que tenen la responsabilitat de gastar-se els diners dels ciutadans, aquesta decisió hauria de ser encara més acurada. Hi ha informes fets per encàrrec de la Comissió Europea, que són totalment favorables a l'ús de programari lliure. En alguns casos, com el de l'ofimàtica, sembla gairebé inadmissible que les administracions es gastin elevades quantitats de diners en llicències quan hi ha alternatives lliures de gran qualitat i que per l'ús que se n'ha de fer, en la majoria dels casos donarien el mateix rendiment. Si en un principi, pot suposar un gran canvi i despeses suplementàries en altres conceptes, com pot ser la formació, a llarg termini ha de suposar un gran estalvi econòmic. A més dels costos econòmics, l'administració ha de tenir en compte altres conceptes. Una aposta de l'administració, pot fer seguir empreses i ciutadans cap a aquest model, sortint-ne beneficiada tota la societat. També s'ha de tenir en compte l'accessibilitat i seguretat de les dades. No hauria de poder ser que per accedir a dades de l'administració s'obligués a fer servir un programa d'una determinada marca que a més té un gran cost. Les dades de l'administració han d'estar en formats, de forma que siguin accessibles per tothom, i en qualsevol moment del temps; no en formats propietat d'empreses, que canvien cada cert temps per interessos comercials. I també s'ha de tenir en compte el perill d'utilitzar un programa del qual no se sap amb seguretat el que està fent, ja que no es pot accedir al seu codi font.

El programari propietari ha creat mercats inefectius i monopolitzats, mentre que el programari lliure, teòricament amb moltíssims menys recursos per a desenvolupar-se ha creat programes d'igual o superior qualitat, basant-se en un model de creixement participatiu i obert, on una millora realitzada per un usuari repercuteix en tota la societat. El coneixement no ha de ser propietat de ningú. Els beneficis que en el cas del programari propietari obté una sola empresa, en el programari lliure els obtenen múltiples empreses i tota la societat. Això no és una crítica general contra tot el programari propietari. Sens dubte que hi ha bons programes propietaris, de moment insubstituïbles per les persones que els utilitzen i que potser no s'haguessin creat mai sense l'interès d'una empresa al darrera perseguint el seu benefici. Però en els programes més generalistes, hi ha hagut clarament un abús, sobretot per part de Microsoft, aprofitant el desconeixement en aquest camp de la majoria d'usuaris, amb preus totalment abusius i retallant les llibertats dels usuaris cada dia més, utilitzant protocols i formats de documents només compatibles amb els seus propis programes, que obliguen a tota una societat a utilitzar uns programes per poder-se comunicar dins d'ella mateixa.

El principal problema que he vist per a que s'incrementi l'ús del programari lliure, és la dificultat que té per arribar a l'usuari, per l'efecte xarxa de Windows, i pel desconeixement generalitzat de que existeixen alternatives. Una part de la culpa d'això és del sistema educatiu que ha fet que la informàtica sigui automàticament identificada amb Microsoft. La majoria d'alumnes acaben l'educació obligatòria pensant que no hi ha més programes que Windows i MS Office per a realitzar el treball que fan amb l'ordinador. Sent així, doncs, és lògic que cada vegada que es compri un ordinador, s'hagi de comprar una copia de Windows i Microsoft Office i pagar les conseqüents llicències abusives i restrictives, o bé infringir la llei i obtenir-ne una copia pirata.

Si dos productes tenen una utilitat igual o molt similar, un consumidor racional hauria d'elegir el que menys cost tingués. Si això no es produeix és per les característiques especials del mercat, que fan que hi hagi barreres que dificulten l'elecció d'alguns productes. Una d'aquestes barreres és la informació, ja que no es té perfecta informació de les característiques de cada producte; i les aliances per excloure els productes competitius dels llocs habituals de distribució

Avui en dia, totes les tasques que realitzen la gran majoria d'usuaris amb programari propietari tenen la seva alternativa lliure i és possible tenir tot el programari de forma molt barata i poder-lo utilitzar sense restriccions. Per tant, la decisió final, només hauria de ser una qüestió de lògica. Lògica no només per part de l'usuari final, sinó també per part del que subministra l'equip informàtic, les institucions i la societat en general.


Bibliografia

1
Byron Acohido.
Linux took on Microsoft, and won big in Munich.
USA Today, 14 de juliol de 2003.

2
A. Abella i altres.
Libro blanco del software libre en España.
www.libroblanco.com, 2003.

3
Danish Board of Technology.
Open-source software in e-government.
http://www.tekno.dk/pdf/projekter/p03_opensource_paper_english.pdf, 2002.

4
Carlos Castro Castro.
Programari Lliure al govern extremeny: Linex.
www.softcatala.org/articles/article23.htm, 2003.

5
Ariana Eunjung Cha.
Europe's Microsoft Alternative. Region in Spain Abandons Windows, Embraces Linux.
The Washington Post, 3 de novembre de 2002.

6
Xavier Drudis Ferran.
Patents de programari i llibertat d'escollir.
www.softcatala.org/articles/article20.htm, 2003.

7
Ricardo Galli Granada.
El informe NERA analizado.
http://mnm.uib.es/ gallir/critica.pdf, 2003.

8
Ricardo Galli Granada.
Microeconomía, sistemas operativos y software libre.
http://bulmalug.net/body.phtml?nIdNoticia=1846, 2003.

9
Rishab Aiyer Ghosh.
Free/Libre and Open Source Software: Survey and Study.
International Institute of Infonomics. University of Maastricht. European Comission, 2002.

10
Carme Jané.
Entrevista a Miguel de Icaza.
www.softcatala.org/articles/article22.htm / el Periódico, 13 de maig de 2003.

11
Carme Jané.
Entrevista amb Marcelo d'Elia Branco.
www.softcatala.org/articles/article33.htm / el Periódico, 15 de desembre de 2003.

12
Jordi Mas Hernàndez.
El codi font obert: el seny s'obre pas a la informàtica.
www.softcatala.org/articles/article03.htm, 2001.

13
Jordi Mas Hernàndez.
Els estàndards oberts garanteixen la llibertat a escollir.
www.softcatala.org/articles/article11.htm, 2002.

14
Jordi Mas Hernàndez.
Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable.
www.softcatala.org/articles/article16.htm, 2002.

15
Jordi Mas Hernàndez.
Programari lliure en el sector públic.
www.softcatala.org/articles/article28.htm, 2003.

16
M. McGrath.
UNIX for dummies.
IMG, 1996.

17
Netproject.
The IDA Open Source Migration Guidelines.
European Comunities. http://europa.eu.int/ISPO/ida/export/files/en/1618.pdf, 2003.

18
José Antonio Ondiviela.
Algunas reflexiones sobre linux. Más allá de los mitos del software de código abierto.
http://www.astic.es/nr/astic/Boletic-todos/Boletic27/opinion/opinion27-01.pdf, 2003.

19
Eric Steven Raymond.
The Cathedral and the Bazaar.
http://www.catb.org/%7Eesr/writings/cathedral-bazaar, 2000.

20
Roberto Santos.
Repercusión del software libre en la administración pública.
http://www.hispalinux.es/ rsantos/, 2002.

21
Richard Stallman.
Pots confiar en el teu ordinador?
www.softcatala.org/articles/article15.htm, 2002.

22
David A. Wheeler.
The Most Important Software Innovations.
http://www.dwheeler.com/innovation/innovation.html, 2001.

23
David A. Wheeler.
Microsoft, the Innovator?
http://www.dwheeler.com/innovation/microsoft.html, 2002.

24
David A. Wheeler.
Why Open Source Software / Free Software? Look at the numbers!
http://www.dwheeler.com/oss_fs_why.html, 2003.

25
Sam Williams.
Free as in Freedom. Richard Stallman's Crusade for Free Software.
www.faifzilla.org/toc.html, 2002.


Sobre aquest treball

Aquest treball es publica a Internet d'acord amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons.

Aquest treball va ser acabat a principis de 2004 per l'assignatura d'Economia i noves tecnologies de la llicenciatura en Administració i direcció d'empreses de la URV. Posteriorment, en el moment de la seva publicació a Internet a començaments del 2005 es van fer algunes petites modificacions com l'actualització d'algunes dades.
Va ser fet en LaTeX utilitzant l'editor Vim. Va ser passat a html utilitzant LaTeX2html i es van fer algunes modificacions amb els editors Bluefish i Vim. Sempre sota el sistema operatiu GNU/Linux.


Creative Commons License
Jordi Gili Llurba, 2005
j_gili (a) tinet (punt) cat