|
El professor Gil i Ribas ha manifestat sempre un gran interès pel tema de la inculturació de la fe cristiana. Aquesta és la raó que l’ha dut a reflexionar sobre qüestions que, tot i formar part dels tractats troncals de la teologia sistemàtica cristiana (Revelació, Déu, Crist, Home, Església, etc.), difícilment poden cabre en un curs acadèmic. A través del correu electrònic (gilribas@tinet.org), les persones interessades en aquesta mena de temes, poden connectar amb el professor, i fer-ne matèria de diàleg.
Algunes d’aquestes qüestions, sobre les quals el professor Gil i Ribas està disposat a enraonar amb qui sigui, podrien ser aquestes:
| revelació i experiència humana = quin sentit pot tenir l’expressió “paraula de Déu” i quines són o poden ser les mediacions a través de les quals arriba als homes | |
| salvació i experiència humana = diversos significats de la paraula i del concepte de “salvació” a nivell teològic i a nivell antropológic; les mediacions de la salvació teològica | |
| història de la salvació = història salvada i salvació històrica; quin sentit pot tenir, des de la teologia, la “història” i quina valoració teològica cal fer del compromís amb la història | |
| la “inspiració” dels textos bíblics = acostament intel·ligent als textos sagrats i els diversos nivells de significació dels mateixos; la interpretació dels textos bíblics (exegesi i hermenèutica) | |
| l’ecumenisme religiós = quin sentit pot tenir l’expressió “religió vertadera”, aplicada a la religió cristiana, i valor salvífic de les altres religions o tradicions religioses | |
| el monoteisme cristià = el Déu d’Israel i el Déu cristià; el Déu islàmic; la lluita de l’ortodòxia, pel que fa a la trinitat i a la persona de Jesucrist; derivacions polítiques del monoteisme | |
| Déu i ídols = la lluita entre el Déu vivent i els ídols “antropòfags”; el Déu “violent” i “nacionalista” de l’Antic Testament i el Déu de nostre Senyor Jesucrist; la imatge “eclesiàstica” de Déu | |
| les diverses formes de l’ateisme = la qüestió prèvia del “silenci” de Déu i la qüestió del “cristianisme anònim”; ateisme metafísic, ateisme antropológic i ateisme religiós | |
| sentit cristià de la pregària = la intervenció de Déu en el món i la qüestió de la “providència”; possibilitat del “miracle”; pregària cristiana i compromís cristià | |
| cristianisme i moral = els principis de la “moral natural” i els de la “moral religiosa”; el decàleg de l’Antic Testament i l’ètica vigent en el poble de l’Antiga Aliança; el codi moral del catolicisme i l’evangeli | |
| la divinitat de Jesús de Natzaret = el procés de la divinització de Jesús a l’interior del cristianisme; la polèmica cristològica: la identificació de Jesús amb Déu i les diverses maneres d’entre la filiació divina de Jesús | |
| la reconstrucció de la vida de Jesús = problemes relacionats amb el caràcter “històric” dels evangelis; els diversos intents de reconstrucció de la vida de Jesús; situació actual | |
| significat teològic de la mort de Jesús = els problemes relacionats amb la sentència de mort pronunciada pels diversos tribunals que intervingueren en el procés judicial contra Jesús; la mort de Jesús com a “sacrifici expiatori” | |
| significat de la “resurrecció” de Jesús = perspectives jueves relacionades amb la “resurrecció dels morts”; Jesús, ressuscitat “d’entre els morts”, en la consciència de fe de l’Església cristiana | |
| Jesús i l’Esperit Sant = els orígens de la comprensió cristiana de l’Esperit de Déu; l’experiència religiosa de Jesús de Natzaret i l’experiència cristiana de l’Esperit de Jesús ressuscitat | |
| Maria de Natzaret, la mare de Jesús, i la Mare de Déu = presència de Maria en les esglésies cristianes; la virginitat de Maria i els seus dos gran privilegis de la concepció immaculada i de la seva assumpció al cel; Maria i la dona | |
| l’església de Jesús = cristianisme i església; església de Déu i església de Jesús: els problemes relacionats amb la fundació de l’església cristiana; l’església i l’Esperit | |
| església i “poble de Déu” = diversos significats del concepte “poble de Déu”; l’estructura jeràrquica de l’església cristiana: jerarquia i clergat, laics, clergues i religiosos; jerarquia i poder | |
| església i esglésies = l’església de Jesús, una, santa, catòlica i apostòlica i les diverses esglésies cristianes; l’ecumenisme cristià: les esglésies d’Orient i les esglésies i comunitats nascudes de la Reforma | |
| església i sagraments = el rostre visible de l’església, com a “sagrament” de l’església “invisible” (o comunitat de gràcia i comunitat dels salvats); els sagraments de l’església cristiana | |
| la visió cristiana del món = els conflictes entre fe i ciència pel que fa a l’origen del món i, més en concret, de l’origen de l’home; el “món” com a valor, en relació amb l’església | |
| teologia i ecologia = la teologia cristiana davant les acusacions de l’ecologisme; principis ecològics derivats de la fe jueva i cristiana (els relats del Gènesi, sobretot). | |
| problemes relacionats amb la vida humana = la dualitat ànima – cos i la dualitat home – dona; la sexualitat humana des de la perspectiva de l’antropologia cristiana | |
| problemes relacionats amb la vida de després de la mort = comprensió cristiana de la mort i de la immortalitat; què passa quan un home mor, què li passa a l’home que mor; després de la mort, què? | |
| el més enllà de la mort = doctrina cristiana sobre el cel i l’infern; significat del Judici Final i de la resurrecció dels morts; el tema de la Parusia o retorn del Senyor; la relació amb els morts | |
| l’esperança cristiana = l’herència de la tradició jueva i l’aclimatació de l’esperança cristiana en el món hel·lenístic; la veritat de l’esperança; l’activitat de l’esperança; esperança i fe. |