¿Una o dos copas?
¿Texto largo o texto corto?
Lc 22
El Codex Beza omet, en la que probablement és la seva omissió més important, els versets 19b (mort sacrificial de Jesús; ordre de repetició) i 20 (menció de la segona copa, nova aliança, mort sacrificial)
| text llarg | XXII | text curt |
| Això és el meu cos | 19a | Això és el meu cos |
| entregat per vosaltres
Feu això en memòria meva |
19b | |
| I igualment amb la copa
després del sopar dient: Aquesta copa, la de la nova aliança en la meva sang vessada per vosaltres |
20 | |
| Però sapigueu que... | 21 | Però sapigueu que... |
Aquesta omissió, és l'obra -ja sigui per error o per voluntat intencionada- d'un copista?
Raons per descartar l'obra d'un copista
Extretes de http://www.dammarilys.com
- Lluc, al llarg de les seves dues obres (evangeli, Fets dels apòstols) menciona el pa (Lc 9,16; 24,30; Ac2,42-46; 20,7-11; 27:35 36), però no el vi
- El text curt es correspon millor amb la teologia de Lluc, que és pre-paulina
- La teologia de la nova aliança (versets 19b i 20) procedeix de la Carta als Hebreus i arriben a Lluc a través de la tradició paulina de 1Cor 11. La redacció en els paral·lels sinòptics de Mc i Mt és bastant diferent
- Igualment, el text llarg dona pas a una reflexió sobre la mort sacrificial de Jesús, i l'evangeli de Lluc és un dels pocs texts neo-testamentaris que no presenta la mort de Crist com sacrifici expiatori
Per exemple, no parla de “donar la vida en rescat per molts”, com fan Mc (10, 45) i Mt (20,28)
Tantmateix reconeix que, fora de Brooke Foss Westcott i Fenton John Anthony Hort que al 1881 van publicar The New Testament in the Original Greek, tots els altres autors consideren el text llarg com la lectura original.
Opinió de Hans Colzemann
El text “occidental” (D it s.c) presenta els versets 19 i 20 en una redacció abreujada. Durant molt temps s’ha pensat que era el text original i s’explicava que la redacció més llarga s’havia completat segons el text de Pau per a harmonitzar les diferències.
Però un canvi d’opinió ha tingut lloc. Avui dia hom creu que la forma més llarga és l’original, i s’explica que la forma més curta ha aparegut, més tard, per eliminar una dificultat. La forma breu suprimeix l’explicació sobre el pa i la distribució de la copa, ja que en el relat de Lluc la copa ja ha estat mencionada abans (v. 17s). En el text més llarg hi ha una doble distribució de la copa.
Cal explicar literàriament aquesta doble distribució de la copa: Lluc ha combinat dues tradicions, el relat de Marc i un altre relat sobre un sopar que contenia els elements de pa i vi, amb una perspectiva escatològica, i que descrivia el sopar com un sopar pasqual. No podem reconstituir la forma original d’aquest tercer relat.
Hans Colzemann
Théologie du Nouveau Testament
Pág. 71
L’opinió d’en John Meier
Aquí doy por supuesta la originalidad del “texto largo” de Lc 22, 17
Puedo indicar, sin embargo, que la artística reelaboración que Lucas hace de Marcos formando dos grupos de dos frases fue aparentemente mal interpretada por el amanuense del Codex Bezae (D), que omitió toda referencia a la copa en el segundo grupo de frases al entender que la frase del primer grupo relativa a la copa era la de su “consagración” eucarística.
En mi opinión, fue esta mala interpretación del amanuense lo que dio lugar al “texto breve”. Conviene recordar que el Codex Bezae es el único manuscrito de toda la tradición neotestamentaria griega que prescinde del texto largo.
John Meier
Un judío marginal
I, 432, nota 99
El Codex Bezae
Manuscrito griego y latino de los Evangelios, Hechos de los Apóstoles y Juan, considerado como el principal texto occidental del Nuevo Testamento. Se le suele fechar en torno al siglo V.
También llamado Códice Cantabrigense, Códice de Cambridge. Uno de los cinco más importantes manuscritos griegos del Nuevo Testamento y el más interesante de todos por sus lecturas peculiares. Los especialistas lo designan con la letra D.
Recibe el nombre de Teodoro de Beza, un amigo y sucesor de Calvino, y de la Universidad de Cambridge, que lo obtuvo como regalo de Beza en 1581 y aún lo posee. Beza indicaba que el manuscrito había sido obtenido del monasterio de S. Ireneo de Lyon, durante la guerra, en 1562. Lyon fue saqueada por los hugonotes y el manuscrito fue probablemente parte del botín. Más tarde el mismo Beza, que antes lo había llamado codice lugdunensis (como proveniente de Lyon), lo llamo Claromontanus, de Clermont (cerca de Beauvais). Se afirma que fue utilizado en el Concilio de Trento en 1546 por William Dupré, obispo de Clermont de Auvergne.
Además de la mano del escriba original, hay correcciones de distintas manos, algunas probablemente contemporáneas del original, más tarde anotaciones litúrgicas y la “sortes sanctorum” (o fórmula de echar suertes).
D se separa del texto ordinario más que ningún otro códice griego, comparado con el cual en general, se caracteriza por las numerosas adiciones, paráfrasis, inversiones y algunas omisiones, la más importante de las cuales, probablemente, es la segunda mención de la copa en el relato de la Última Cena.
