Anar a la versió catalana
¿Quieres ver las citea bíblicas
en su texto hebreo y grieg?
Si no las ves,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no muestra bien el texto griego
Utiliza otros exploradores: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
.doc       Solo texto castellano       .pdf
Explorador recomendado: Mozilla Firefox Consejos de lectura Y unos consejos del siglo XIV... Si es tu primera visita...
EL "MILAGRO" DE LAS BODAS DE CANÁ

YA LO PAGARÁ LA MARÍA

Soy muy consciente que ahora me saltaré algunas de mis propias normas exegéticas: alguna vez he dicho que no se pueden mezclar los evangelios. También tengo dicho que no se pueden convertir "imágenes simbólicas" en acontecimientos reales.

Antes de seguir adelante intentad responder la pregunta que nos plantea el obispo John Shelby Spong: ¿a cuántas bodas has ido en donde participaran tus padres y también tus amigos?

El texto de John Shelby Spong

Las normas sobre los hijos bastardos (los "mamzer") las encontraríamos en el talmud. Podéis leer: "Jesús de Nazaret, ¿se podía casar?¿Fue Jesús considerado un "mamzer", un hijo ilegítimo?"

Aconsejo la lectura de "¿Y si Jesús no hizo una opción por el celibato?", una carta mía a José Luis Sucre del año 2002, después de los Ejercicios de Lamiarrita.

Más que hablar de los "cuatro evangelios", prefiero hablar de los "diversos documentos evangélicos". Podéis mirar...

Cuando le vio llegar con aquellos cinco galifardos (1) ya se lo temió: harían corto de vino.

Ya le había advertido que no era para traer amigos; que no era una comida para festejar un matrimonio, que aquello no era una boda-boda. ¡Cuántas veces tenía que recordarle que él era un hijo bastardo, un "mamzer", uno de esos a quienes las leyes divinas prohibían que multiplicaran el pueblo santo de Yahvé! ¡Qué nada de impuro le pudiera contaminar! (2)

Para evitar murmuraciones y críticas del vecindario ya había encargado la comida en la taberna de otro pueblo.

La madre (3) no estaba del todo descontenta. Por fin, su hijo, que ya había hecho más de una locura (4), encontraba una mujer suficientemente rica para ajuntarse. También ella, que hacía vida independiente, tenía sus manías (5), pero -¡santo milagro!- la mutua compañía los serenaba (6).

El ágape sería estrictamente familiar: ellos dos y la madre con los demás hijos, sus hermanos (7).

¿Por qué había venido con sus amigos? Otra de sus locuras a aguantar. ¡Santa paciencia de madre!

Y llegó lo que tenía que llegar:

¿Lo ves? ¡Ya no tenemos vino!

¡Y qué culpa tengo yo, mujer!

La madre, ya sabiendo que no tenía razón, se levantó para ir a protestar al tabernero, que se hacía llamar "le chef(8).

Señora,
ya le dije que tenía dos clases de vino:
Uno, que salía bien de precio, el que hacemos nosotros,
pero que, ya a final de temporada, no nos quedaba demasiado.

Y otros de mejor calidad,
más caros también,
que me traen de la Campania y de Sicilia (9).
Ya le dije que de éstos tenía en gran cantidad.

Recuerde...
Me dijo que no hacía falta tanto,
que no era una comida de boda-boda.
Que el único que de verdad bebería sería él,
que los hermanos no estaban para demasiadas celebraciones,
que si venían, vendrían por usted,
sobre todo el mayor de ellos, Santiago,
que no veía nada claro hacer celebraciones por un emparejamiento.

Y ahora ha venido con estos cinco, y todo ¡al traste!

Bueno, bueno,
ya hablaré con mi hijo,
y haga lo que él diga.

Que traigan el de Sicilia,
ya lo pagará la María (10).

Y, al final, como nadie se animaba para hacerlo, él mismo se levantó y alzando la copa, hizo el bindis:

¡Que vivan los novios!
¡Bebed todos!

Gracias por la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
17 enero 2025
Para decir algo Página principal de la web

Temas teológicos          Temas bíblicos        Temas eclesiales          Cosas de jesuitas
Catequesis navideña (2000)      Catequesis eucarística (2006)    Catequesis sobre el Padrenuestro (2012)          Catequesis sobre el error del Dios encarnado (2014-2015)
Fragmentos de Alfredo Fierro      Resumiendo a Georges Morel     Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el obispo episcopaliano (2000)
Los amigos de Jesús ¿pobres o ricos? (2014)      Santos y santas según Miquel Sunyol
In memoriam      (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Con el pretexto de una encuesta (1998)

(1) L'evangelista (Jn) els anomena "deixebles" (oi` maqhtai.). En aquest moment, ni en cap altre posterior, consta cap dona entre ells. Aquesta seria l'opinió de John P. Meier a "Un judío marginal". Si ho vols veure...
(2) Raymond E. Brown nega la possibilitat de que Josep fos el pare. Però si encara voleu pensar en el Esperit Sant... (Vegeu la carta a Sicre).
(3) L'evangelista (Jn) no coneix el nom de la mare i el document que podríem anomenar "de la Passió i Resurrecció" ni en parla d'ella. Sobre aquest document...
(4) Segons un altre evangelista (Mc) la mare formava part del grup de parents que pensaven que Jesús estava boig (Mc 3, 21 i 31. Però podeu mirar la variant del Còdex Beza i el comentari de Josep Rius-Camps.
(5) Anomenades per l'evangelista com els "set dimonis" (daimo,nia e`pta.)
(6) Un altre evangelista (Lc) ens presenta la figura de Maria (l'anomenada Magdalena) com formant part -sempre la primera- del grup de dones que amb els seus propis recursos econòmics (evk tw/n u`parco,ntwn auvtai/jÅ) servien (dihko,noun) el grup de Jesús (????????). Alguna variant singularitza aquest servei a Jesús (auvtw/). A excepció d'aquest incís de Lc 8, 1-3, la figura de Maria Magdalena i de les altres dones pertany exclusivament al document sobre la passió/resurrecció. La paraula grega per designar "els recursos econòmics" d'aquestes dones és la mateixa que s'utilitza a la narració del "jove ric" per Mt 19, 21, i per designar la riquesa acumulada de Zaqueu (Lc 19, 8).
(7) Els germans (oi` avdelfoi. auvtou/) son citats al final de l'episodi (2, 12). L'evangelista (Jn) torna a parlar dels germans en el capítol 7, però sense donar cap dels seus noms. Aquests noms (Jaume, Josep, Simó, Judes) els podem saber per Mc 6, 3, ben copiat per Mt 13, 55. I les germanes? L'evangelista (Jn) les pot incloure dintre del plural "germans", no seguint certes modes modernes del -os / -as. Mc i Mt parlen d'elles en plural (ai` avdelfai. auvtou/), però sense dir els seus noms. Tampoc surten, ni ells ni elles, en el document de la Passió/Resurrecció.
(8) L'evangelista (Jn) l'anomena o` avrcitri,klinoj . El prefix avrci- el trobem en el Nou Testament també per a designar el gran sacerdot (avrciereu.j), el cap de la sinagoga ( o` avrcisuna,gwgoj), a Zaqueu com a cap dels publicans (avrcitelw,nhj). Pau se les dona davant dels corintis (1Cor 3, 10) de "savi gran arquitecte" (sofo.j avrcite,ktwn). I la Primera carta de Pere (5 4) espera l'aparició del Pastor Suprem (avrcipoi,menoj).
(9) Són els vins citats per Alfredo Fierro a a Hijas de Eva
(10) Dels llavis de Jesús, el "dulce nombre de María" només surt dirigit a Maria Magdalena (Jn 20, 16)