Per situar-nos...

Debilitat i inconsciència creixents. El pare J. H. Pollen, S.J., va trucar i va demanar veure'l. Li vaig dir tot el que s'havia fet i li vaig preguntar si havia vingut amb alguna intenció especial. A aquesta pregunta no va respondre. Com que la seva visita, ara que el cas s'havia declarat desesperat, no podia causar cap dany físic, no li vaig negar l'admissió i vaig dir al pare Tyrrell que hi era, però no el vaig deixar sol ni llavors ni l'endemà quan el pare Pollen va repetir la seva visita. No havia estat un dels amics especialment íntims del pare Tyrrell a la Companyia; així que no tenia cap raó per pensar que el pare Tyrrell hauria volgut ser posat a les seves mans..

Però von Hügel i Miss Petre van decidir, per tal d'evitar que es difonguessin rumors falsos, enviar una carta a la premsa en què s'informaria amb precisió dels fets de tota aquella setmana, principalment pel que fa a la recepció dels darrers sacraments.

La seva preocupació sembla haver estat despertada principalment per la intervenció d'un jesuïta anglès, que no es podia considerar entre els amics íntims de Tyrrell, i que, havent aparegut la tarda del dilluns 12, va tornar l'endemà. Miss Petre primer li havia preguntat sobre les seves intencions i només havia rebut una resposta evasiva; no es va negar al fet que entrés per veure'l, ja moribund, però ella mateixa es va quedar allà. En ambdues ocasions, Tyrrell estava completament inconscient.

Aquesta visita va ser objecte de moltes conjectures i declaracions inexactes als diaris catòlics italians. Primer, quan va arribar la notícia (i sembla que va ser telegrafiada a Roma immediatament) que un jesuïta l'havia visitat, es va suggerir que el pare Tyrrell havia expressat un profund pesar per la seva "apostasia". Més tard, quan es van conèixer fets que falsaven aquesta suposició, es va afirmar que al pare Pollen ni tan sols se li havia permès entrar a l'habitació. Ambdós informes eren falsos.

Però aquesta visita exploratòria havia semblat sospitosa, i amb raó; ja que va donar lloc gairebé immediatament, a la premsa catòlica d'Itàlia, a informes successius i contradictoris, que eren igualment falsos. Els dos amics [von Hügel i la senyoreta Petre] (Bremond aparentment no va tenir cap part en la seva decisió, i el fet és que el seu testimoni no es podia invocar sobre els darrers sacraments, que havien estat administrats per altres abans de la seva arribada a Storrington), els dos amics van escriure, per tant, el vespre del 15 de juliol, una carta que va aparèixer l'endemà al Times i al Daily Mail (16 de juliol de 1909).

Vam anar a casa del bisbe de Southwark, on vam renovar les nostres declaracions. Sa Senyoria estava a l'apartament amb el pare Sydney Smith, jesuïta, quan vam arribar, i va desitjar que aquest últim estigués present a l'entrevista. Va donar suport al Dr. Amigo en la seva negativa, i semblava, de fet, tenir menys dificultats en la decisió [negativa] que el bisbe, que semblava molt afligit, i evidentment no era lliure d'actuar per deferència a ordres superiors.

Inútil insistir en els intents arduos i infructuosos que s'emprengueren entre tots des de diversos costats, particularment Miss Petre et Brémond a l'Arquebisbat de Westminster, per superar la dificultat.

Clarament, la consigna que venia de Roma pesava molt sobre tots els implicats, que, si haguerenn estat deixats al seu parer, haurien estat menys intransigents. Va haver de resignar-se a enterrar Tyrrell al cementiri parroquial (anglicà) de Storrington.

Però no oblidem el pare Pollen, aquell jesuïta amb una actitud singular, que havia volgut veure Tyrrell la tarda del 12 de juliol i el matí del 13. Ell, certament, havia vingut "en servei oficial", no en nom del bisbe de Southwark, sinó en nom de Roma, per tal d'aconseguir, en la mesura del possible, la retractació formal del més turbulent dels modernistes i el més temut.

Roma -és a dir, Merry del Val i la Companyia de Jesús- estava molt disposada a reclamar el mèrit d'aquesta retractació, sempre que haguessin recollit la més mínima pista. Però la pista faltava, i la carta de Miss Petre als diaris, datada el 15 de juliol, no oferia cap base per inventar-la. Bremond havia arribat a Storrington abans que el pare Pollen. No sabem què havia inclòs aquest últim al seu informe. Però la decepció devia ser gran a Roma, i es van llançar, ens atrevim a dir, amb totes les seves forces, sobre Bremond, sense atrevir-se a tocar Miss Petre, una dona, ni tampoc von Hiigel, amb qui Merry del Val havia estat proper des de la infància.