Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec? |
Si no el veus,
doble click... ![]() |
Pàgina
preparada per
a una resolució de 1024 x 768 |
Nota prèvia
Els habituals visitants d'aquesta web ja saben que:
No considero els esdeveniments pasquals (resurrecció, ascensió i vinguda de l'Esperit Sant) com esdeveniments històrics situats cronològicament en un temps precís (al tercer dia, durant quaranta dies, en complir-se el dia de la Pentecosta...). Més aviat considero, utilitzant la imatge del "zoom", que són com una mirada que es va endinsant en el sentit de la vida i mort de Jesús, el Crucificat
Els cristians tenim la pretensió que aquesta mirada, com més es concentra en aquest crucificat, més penetrant n'esdevé. A través del seu cos, trencat en mil trossos, arribem a copsar la guspira d'esperança que està sempre, com arrencant el bull, entre tots aquells que han estat anomenats "els damnats de la terra"
Pau havia decidit de passar de llarg d'Efès per no perdre temps a l'Àsia: tenia pressa per trobar-se a Jerusalem, si li era possible, el dia de la Pentecosta (Ac 20,16)
Per què Pau tenia pressa per trobar-se a Jerusalem la diada de la Pentecosta?
Només podem donar respostes hipotètiques. Jo en presentaré dues.
La primera hipòtesi:
Pau, com bon jueu, volia complir amb les festes tradicionals
Tres vegades l'any celebra una festa en honor meu.
Celebra la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pans sense llevat, tal com t'he manat, en la data assenyalada del mes d'abib, el mes en què vas sortir d'Egipte. Que ningú no es presenti davant meu amb les mans buides.
Celebra la festa de la Sega, quan comencis a recollir els primers fruits del teu treball, d'allò que hauràs sembrat al teu camp.
A fi d'any, a la tardor, celebra la festa de les Collites, quan hauràs recollit dels camps els fruits del teu treball.
Tres vegades l'any, tots els homes es presentaran davant meu, que sóc el Sobirà, el Senyor. (Ex 23,14)
Segona hipòtesi:
Pau vol estar present a un esdeveniment concret
Quin seria aquest esdeveniment concret?
Hauríem d'evitar anomenar "cristians" aquest grup de jueus
Què eren?
Un grup?
Una secta?
Un partit?
Si ho vols saber...
Aquest grup de jueus -sota el guiatge ja únic de Jaume, el Just, el "germà del Senyor"- conserva plenament la seva identitat religiosa jueva i permaneix constitutivament lligat a les institucions comunitàries i socials de l'Israel de la seva època
Estem parlant de l'any 58. Pau no és rebut, com en viatges anteriors, "per l'església, els apòstols i els ancians" (Ac 15,4), ni pot citar com a interlocutors a Quefes i Joan, "reputats com a columnes" (Gal 2,9). Ara, en aquest viatge, és rebut "a casa de Jaume, on es reuniren tots els ancians".
Aquest grup adoptà a la seva organització interna formes ja conegudes en altres grups, com per exemple les que ja estaven en ús entre els essenis (dinars comunitaris, baptisme d'iniciació, ...)
I potser també la celebració d'una Assemblea el dia de la Pentecosta, tal com feien els essenis
Pero ahora disponemos de una información más completa sobre la importancia de Pentecostés para los esenios, merced a los manuscritos del Mar Muerto. Gracias al Libro de los Jubileos (6, 15-22), ya se sabía que esta fiesta recibía una consideración especial. Según el autor de esta obra, la Fiesta de las Semanas se había celebrado en el cielo desde el día de la Creación hasta la época de Noé, cuando empezó a ser celebrada por Noé y sus descendientes, después del diluvio
Y Él dio a Noé y a sus hijos un signo de que no volvería a haber un diluvio sobre la tierra. El puso su arco sobre las nubes como signo de la eterna alianza de que no volvería a haber un diluvio sobre la tierra que pudiera aniquilarla.
Por esta razón está ordenado y escrito sobre tablas celestes que ellos celebrarían la Fiesta de las Semanas en este mes una vez al año, para renovar la alianza cada año.
Y toda esta Fiesta era celebrada en los cielos desde los días de la creación hasta los días de Noé, y Noé y sus hijos la observaron hasta el día de la muerte de Noé.
Así, pues, para los esenios, Pentecostés era la fiesta de la renovación de la alianza entre Dios y el hombre. La celebración estuvo marcada por un ritual distintivo entre los esenios. Este día se celebraba una asamblea general de todos los miembros, en la que se reafirmaba su estatus y, en esta misma ocasión, se tomaba juramento a los nuevos aspirantes, mediante el que se comprometían a observar la alianza de la ley.
Aquí no podemos hacer nada mejor que citar a Vermes sobre la solemnidad de la asamblea de Pentecostés. El nos recuerda que para los esenios la más importante de sus fiestas era la Fiesta de las Semanas, fiesta de la renovación de la alianza, y que el ritual que se seguía es el que nos viene descrito en La Regla de la Comunidad, y en la La Regla de Damasco
Hugh J. Schonfield
El partido de Jesús
Ed. Martínez Roca
Tít. or. The Pentecost Revolution
Recordem que el profeta Ezequiel, en els capítols 36-37, ja havia relacionat els temes de la nova aliança i el de l'efusió de l'Esperit
I quins motius podia tenir Pau per voler participar a aquesta Assemblea?
Alguns manuscrits a Ac 21,22 fan al·lusió a una assemblea multitudinària
Codex Bezae | ||||
Ac 21, 22 | ti, ou=n evstinÈ
pa,ntwj avkou,sontai o[ti evlh,luqajÅ |
ti, ou=n evstinÈ
pa,ntwj dei/ plh/qoj sunelqei/n avkou,sontai ga.r o[ti evlh,luqajÅ |
||
¿Qué hacer, pues?
Sin duda, todos sabrán que has venido |
¿Qué hacer, pues?
En todo caso, conviene que se reúna una asamblea, pues todos sabrán que has venido |
Potser volia exigir el compliment dels acords assolits uns quants anys abans entre Pau i Bernabé (com enviats per l'església d'Antioquia) i "els apòstols i ancians" del grup de Jerusalem (Ac 15). Aquests acords, malgrat l'existència d'una Acta escrita (Ac 15,22), foren interpretats diversament per uns i altres. Fins i tot, Pau va ser el primer en trencar-los, doncs va continuar predicant a les sinagogues (Ac 17, 1.10.16; 18,1; 19,8).
D'aquests acords en tenim dues versions (la que ens dóna Lluc a Ac 15, 1-35 i la pròpia d'en Pau a Gal 2,1-10) prou diferents, però ambdues provinents del mateix bàndol. Ens manca la versió que ens hagués pogut arribar de la mateixa comunitat jerosolimitana, que ha quedat dissortadament per a nosaltres com una "comunitat sense papers"
Pau es pensava que podia tenir les de guanyar:
Jo he complert la meva part: aqui teniu els diners, fruit de les col·lectes en favor dels vostres pobres
Però Pau, malgrat els diversos advertiments que durant el viatge li anaven donant uns i altres (Ac 20.23) s'entossudí en el viatge. Fins i tot no va voler fer cap cas a Agab que venia de la mateixa Judea (Ac 21, 10-11). No sabent reconéixer la nova correlació de forces amb què es trobaria a Jerusalem, el seu viatge en resultà un fracàs.
Si aquesta segona hipòtesi (el grup dels Natzarens -els jueus messiànics que creien en Jesús- celebrava una Assemblea General cada any el dia de la Pentecosta) pot tenir certa validesa, trobaríem una explicació adeqüada al fet que Lluc posés el dia de la Pentecosta com el "moment fundacional" d'una cosa que mai havia tingut ni un fundador clar ni un acte fundacional precís.
Lectura recomanada
El "cristianisme primitiu",
¿va existir un cristianisme primitiu?
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 26 juny 2006 Última actualització: maig 2016 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016) Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Lluc en el seu llibre Els Fets dels Apòstols utilitza el sustantiu ai[resij, ewj, que vindria del verb aivre,w, amb el significat de "prendre", "agafar", "escollir", "elegir"...
El sustantiu admet diversos significats: tria, selecció, opció, elecció; partit, secta, escola; opinió, dogma...
Aquesta paraula grega també la trobem, en el Nou Testament a:
A continuació els sis casos que trobem a Els Fets dels Apòstols de Lluc
Ac 5,17 | VAnasta.j de. o` avrciereu.j kai. pa,ntej oi` su.n auvtw/|( h` ou=sa ai[resij tw/n Saddoukai,wn | |
Scio de San Miguel
(1816) |
Mas levantándose el Príncipe de los Sacerdotes y todos los que con él estaban, (que es la secta de los Sadducéos) | |
Fundació Bíblica Catalana
1929 |
Llavors, alçant-se el gran sacerdot i tots els qui eren amb ell, que era la secta dels saduceus... | |
Traducció
Monjos de Montserrat (1933) |
Llavors alçant-se el gran sacerdot i tots els que eren amb ell -que era la secta dels saduceus-... | |
Biblia Catalana
Interconfessional |
El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus... | |
Nacar-Colunga | Con esto, levantándose el sumo sacerdote y todos los suyos de la secta de los saduceos-... | |
Schöckel-Mateos | El sumo sacerdote y los de su partido -la secta de los saduceos... | |
La Biblia
Latinoamericana |
El Sumo Sacerdote y todos los suyos que formaban el partido de los saduceos | |
Vulgata llatina | Exsurgens autem princeps sacerdotum et omnes qui cum illo erant quae est heresis Sadducaeorum... |
Ac 15,5 | evxane,sthsan de, tinej tw/n avpo. th/j ai`re,sewj tw/n Farisai,wn pepisteuko,tej le,gontej o[ti dei/ perite,mnein auvtou.j paragge,llein te threi/n to.n no,mon Mwu?se,wjÅ | |
Scio de San Miguel
(1816) |
Mas se levantaron algunos de la secta de los Phariséos, que habian creido, diciendo: Que era necesario que ellos fuesen circuncidados, y que se les mandase tambien guardar la ley de Moysés. | |
Fundació Bíblica Catalana
1929 |
Però s'alçaren alguns de la secta dels fariseus que havien cregut, dient: Cal circuncidar-los i intimar-los que observin la Llei de Moisès. | |
Traducció
Monjos de Montserrat (1933) |
I s'alçaren alguns de la secta dels fariseus que havien cregut, dient: "Cal circumcidar-los i manar-los de guardar la Llei de Moisès. | |
Biblia Catalana
Interconfessional |
Però alguns del grup dels fariseus que s'havien convertit a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que observessin la Llei de Moisès. | |
Nacar-Colunga | Pero se levantaron algunos de la secta de los fariseos que habían creído, los cuales decían: Es preciso que se circunciden, y mandarles guardar la Ley de Moisés. | |
Schöckel-Mateos | Pero algunos de la facción de los fariseos que se habían hecho creyentes intervinieron, diciendo: Hay que circuncidarlos y mandarles que guarden la Ley de Moisés. | |
La Biblia
Latinoamericana |
Algunos del grupo de los fariseos que habían creído, intervinieron para decir que los que nom eran de origen judío debían circundidarse y que era necesario mandarles que cumplieran la Ley de Moisés | |
Vulgata llatina | surrexerunt autem quidam de heresi Pharisaeorum qui crediderant dicentes quia oportet circumcidi eos praecipere quoque servare legem Mosi |
Ac 24,5 | eu`ro,ntej ga.r to.n a;ndra tou/ton loimo.n kai. kinou/nta sta,seij pa/sin toi/j VIoudai,oij toi/j kata. th.n oivkoume,nhn prwtosta,thn te th/j tw/n Nazwrai,wn ai`re,sewj | |
Scio de San Miguel
(1816) |
Hemos hallado que este hombre es pestilencial y que levanta sediciones á los Judíos por todo el mundo, y es cabeza de la secta sediciosa de los Nazarenos | |
Fundació Bíblica Catalana
1929 |
Perquè havent trobat aquesta pesta d'home, que mou dissensions a tots els jueus que hi ha pel món, i és capdavanter de lasecta dels Nazarens... | |
Traducció
Monjos de Montserrat (1933) |
Car hem trobat aquesta pesta d'home, promotor de discòrdies entre tots els jueus que hi ha pel món i capdavanter de la secta dels Natzarens. | |
Biblia Catalana
Interconfessional |
Hem pogut constatar que aquest home és una pesta: fomenta la subversió entre els jueus d'arreu del món i és un capitost de la secta dels natzarens. | |
Nacar-Colunga | Pues bien, hemos hallado a este hombre, una peste, que excita a sedición a todos los judíos del orbe, y es jefe de la secta de los nazarenos. | |
Schöckel-Mateos | Hemos descubierto que este pernicioso individuo promueve motines contra los judíos del mundo entero y que es cabecilla de la secta de los nazarenos. | |
La Biblia
Latinoamericana |
Nos consta que ese hombre es una peste, que crea divisiones entre los judíos de todo el mundo y que es un dirigente de la secta de los nazarenos | |
Vulgata llatina | invenimus hunc hominem pestiferum et concitantem seditiones omnibus Iudaeis in universo orbe et auctorem seditionis sectae Nazarenorum |
Ac 24,14 | o`mologw/ de. tou/to, soi o[ti kata. th.n o`do.n h]n le,gousin ai[resin( ou[twj latreu,w tw/| patrw,|w| qew/| pisteu,wn pa/si toi/j kata. to.n no,mon kai. toi/j evn toi/j profh,taij gegramme,noij( | |
Scio de San Miguel
(1816) |
Pero confieso esto delante de tí, que segun la secta que ellos dicen heregía sirvo yo á mi Padre y Dios creyendo todas las cosas que están escritas en la Ley, y en los Prophetas: | |
Fundació Bíblica Catalana
1929 |
Això, però, et confesso: que segons la via, que ells diuen secta, colro el Déu dels pares, creient totes les coses escrites en la llei i en els profetes | |
Traducció
Monjos de Montserrat (1933) |
Això, però, et confesso: que segons la via que ells anomenen heretgia serveixo així el Déu del pares, creient en tot el que és segons la Llei i en tot el que és escrit en els Profetes | |
Biblia Catalana
Interconfessional |
El que jo reconec davant teu és que dono culte al Déu dels pares, seguint aquell Camí que ells anomenen secta; crec tot el que hi ha escrit en la Llei i en els Profetes | |
Nacar-Colunga | Te confieso que sirvo al Dios de mis padres con plena fe en todas las cosas escritas en la Ley y en los Profetas, según el camino que esos llaman secta | |
Schöckel-Mateos | Esto sí lo reconozco: que sirvo al Dios de nuestros padres siguiendo este camino -que ellos llaman secta-, creyendo todo lo que está escrito en la Ley y los Profetas | |
La Biblia
Latinoamericana |
Sin embargo, te confieso que sirvo al Dios de nuestros padres según un camino que ellos llaman secta. Creo todo lo que está escrito en la Ley y en los Profetas | |
Vulgata llatina | confiteor autem hoc tibi quod secundum sectam quam dicunt heresim sic deservio patrio Deo meo credens omnibus quae in lege et prophetis scripta sunt |
Ac 26,5 | proginw,skonte,j me a;nwqen( eva.n qe,lwsi marturei/n( o[ti kata. th.n avkribesta,thn ai[resin th/j h`mete,raj qrhskei,aj e;zhsa Farisai/ojÅ | |
Scio de San Miguel
(1816) |
Los quales me conocen desde mis principios (si quieren dar de ello testimonio) porque yo segun la secta mas segura de nuestra relogion viví Phariseo | |
Fundació Bíblica Catalana
1929 |
Coneixent-me de temps des de la primeria, si en volen donar testimoni, com he viscut fariseu, sgons la secta més rígida de la nostra religió | |
Traducció
Monjos de Montserrat (1933) |
Em coneixen ja des del principi, si en volen donar testimoni, per haver viscut segons la més rigorosa secta de la nostra religió com a fariseu | |
Biblia Catalana
Interconfessional |
Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. | |
Nacar-Colunga | Y si quisieran dar testimonio, saben de mucho tiempo atrás que viví como fariseo, según la secta más estrecha de nuestra religión | |
Schöckel-Mateos | Y saben desde hace mucho tiempo, y, si quisieran, podrían atestiguarlo, que viví como fariseo, la secta más estricta de nuestra religión | |
La Biblia
Latinoamericana |
Ellos mismos te dirán, si quieren, ya que me conocen desde siempre, que he vivido como fariseo conforme a la secta más rigurosa de nuestra religión | |
Vulgata llatina | praescientes me ab initio si velint testimonium perhibere quoniam secundum certissimam sectam nostrae religionis vixi Pharisaeus |
Ac 28, 22 | avxiou/men de. para. sou/ avkou/sai a]fronei/j( peri. me.n ga.r th/j ai`re,sewj tau,thj gnwsto.n h`mi/n evstin o[ti pantacou/ avntile,getaiÅ |
|
Scio de San Miguel
(1816) |
Mas quisiéramos oir de tí qué es lo que entiendes: pues de esta secta nos es notorio, que en todas partes se contradice. | |
Fundació Bíblica Catalana
1929 |
Però desitgem sentir de tu el que penses, puix, quant a aqueixa secta, ben sabut ens és que pertot se la contradiu | |
Traducció
Monjos de Montserrat |
Però desitgem sentir de tu mateix el que penses; car pertocant aquesta secta, és ben sabut que se la contradiuen arreu | |
Biblia Catalana
Interconfessional |
Però desitjaríem sentir dels teus llavis el que penses, perquè, d'aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició. | |
Nacar-Colunga | Querríamos oír de ti lo que sientes, porque de esta secta sabemos que en todas partes se la contradice | |
Schöckel-Mateos | Sin embargo, nos gustaría que nos expusieras tus ideas, porque lo único que sabemos de esa secta es que en todas partes encuentra oposición | |
La Biblia
Latinoamericana |
Pero nos gustaría escuchar de tu boca lo que piensas, aunque ya sabemos que tu secta encuentra oposición en todas partes | |
Vulgata llatina | rogamus autem a te audire quae sentis nam de secta hac notum est nobis quia ubique ei contradicitur |
Flavi Josep, a la Guerra dels Jueus (BJ), també utilitza aquesta paraula ai`re,seij per a referir-se a essenis, fariseus, saduceus i als zelotes de Judes, el Galileu.
Però a la seva obra posterior, Antiguitats dels jueus, dirá que "en conjunt estava d'acord amb la dels fariseus, exceptuat que consideraven que només Déu podia ser reconegut com rei i senyor (mo,non h`gemo,na kai. despo,thn to.n Qeo.n)... i no donaven a cap home el nom de senyor (mhde,na a;nqrwpon prosagoreu,ein despo,thn)