Hauríem d'evitar anomenar "cristians" aquest grup de jueus

• En primer lloc, no consta que ells s'autoanomessin així (en grec); es considerarien un grup "messiànic"
• En segon lloc, no consta que aquest grup acabés integrant-se en el "cristianisme" posterior

Aquest grup de jueus -sota el guiatge ja únic de Jaume, el Just, el "germà del Senyor"- conserva plenament la seva identitat religiosa jueva i permaneix constitutivament lligat a les institucions comunitàries i socials de l'Israel de la seva època

Estem parlant de l'any 58. Pau no és rebut, com en viatges anteriors, "per l'església, els apòstols i els ancians" (Ac 15,4), ni pot citar com a interlocutors a Quefes i Joan, "reputats com a columnes" (Gal 2,9). Ara, en aquest viatge, és rebut "a casa de Jaume, on es reuniren tots els ancians".

Aquest grup adoptà a la seva organització interna formes ja conegudes en altres grups, com per exemple les que ja estaven en ús entre els essenis (dinars comunitaris, baptisme d'iniciació, ...)

I potser també la celebració d'una Assemblea el dia de la Pentecosta, tal com feien els essenis

Pero ahora disponemos de una información más completa sobre la importancia de Pentecostés para los esenios, merced a los manuscritos del Mar Muerto. Gracias al Libro de los Jubileos (6, 15-22), ya se sabía que esta fiesta recibía una consideración especial. Según el autor de esta obra, la Fiesta de las Semanas se había celebrado en el cielo desde el día de la Creación hasta la época de Noé, cuando empezó a ser celebrada por Noé y sus descendientes, después del diluvio

Y Él dio a Noé y a sus hijos un signo de que no volvería a haber un diluvio sobre la tierra. El puso su arco sobre las nubes como signo de la eterna alianza de que no volvería a haber un diluvio sobre la tierra que pudiera aniquilarla.

Por esta razón está ordenado y escrito sobre tablas celestes que ellos celebrarían la Fiesta de las Semanas en este mes una vez al año, para renovar la alianza cada año.

Y toda esta Fiesta era celebrada en los cielos desde los días de la creación hasta los días de Noé, y Noé y sus hijos la observaron hasta el día de la muerte de Noé.

Así, pues, para los esenios, Pentecostés era la fiesta de la renovación de la alianza entre Dios y el hombre. La celebración estuvo marcada por un ritual distintivo entre los esenios. Este día se celebraba una asamblea general de todos los miembros, en la que se reafirmaba su estatus y, en esta misma ocasión, se tomaba juramento a los nuevos aspirantes, mediante el que se comprometían a observar la alianza de la ley.

Aquí no podemos hacer nada mejor que citar a Vermes sobre la solemnidad de la asamblea de Pentecostés. El nos recuerda que para los esenios la más importante de sus fiestas era la Fiesta de las Semanas, fiesta de la renovación de la alianza, y que el ritual que se seguía es el que nos viene descrito en La Regla de la Comunidad, y en la La Regla de Damasco

Recordem que el profeta Ezequiel, en els capítols 36-37, ja havia relacionat els temes de la nova aliança i el de l'efusió de l'Esperit

I quins motius podia tenir Pau per voler participar a aquesta Assemblea?

Alguns manuscrits a Ac 21,22 fan al·lusió a una assemblea multitudinària

Potser volia exigir el compliment dels acords assolits uns quants anys abans entre Pau i Bernabé (com enviats per l'església d'Antioquia) i "els apòstols i ancians" del grup de Jerusalem (Ac 15). Aquests acords, malgrat l'existència d'una Acta escrita (Ac 15,22), foren interpretats diversament per uns i altres. Fins i tot, Pau va ser el primer en trencar-los, doncs va continuar predicant a les sinagogues (Ac 17, 1.10.16; 18,1; 19,8).

D'aquests acords en tenim dues versions (la que ens dóna Lluc a Ac 15, 1-35 i la pròpia d'en Pau a Gal 2,1-10) prou diferents, però ambdues provinents del mateix bàndol. Ens manca la versió que ens hagués pogut arribar de la mateixa comunitat jerosolimitana, que ha quedat dissortadament per a nosaltres com una "comunitat sense papers"

Pau es pensava que podia tenir les de guanyar:

Jo he complert la meva part: aqui teniu els diners, fruit de les col·lectes en favor dels vostres pobres

Però Pau, malgrat els diversos advertiments que durant el viatge li anaven donant uns i altres (Ac 20.23) s'entossudí en el viatge. Fins i tot no va voler fer cap cas a Agab que venia de la mateixa Judea (Ac 21, 10-11). No sabent reconéixer la nova correlació de forces amb què es trobaria a Jerusalem, el seu viatge en resultà un fracàs.

Si aquesta segona hipòtesi (el grup dels Natzarens -els jueus messiànics que creien en Jesús- celebrava una Assemblea General cada any el dia de la Pentecosta) pot tenir certa validesa, trobaríem una explicació adeqüada al fet que Lluc posés el dia de la Pentecosta com el "moment fundacional" d'una cosa que mai havia tingut ni un fundador clar ni un acte fundacional precís.