Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... ![]() |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
No sé si aquesta fou la pregunta que es va fer el canonge Jaume Collell (1846-1932) quan va rebre del seu amic mossèn Jacinto (a vegades era Jascinto) Verdaguer una carta a on li feia la descripció de "l'aplech de Montgarre" del 15 d'agost de 1883, "santuari desconegut per molts catalans y casibé sostingut pels francesos".
La carta ja es feia llarga, però abans que "lo paper se li acabi y·l temps també "...
No obstant de que ma carta llargueja, no vull deixar de contar-te un cas que sé pel rnt. rector d'eix santuari. Lo dia de S. Tomás de 1808, uns paquetayres havien feta nit en Mongarre. De bon matí sentiren tocar a missa; uns tenien son, altres jugàvan y bebían; de 18 que éran, quatre solament assistiren al sant sacrifici. Una estona després sortiren plegats per anar a passar lo port d'Orla, quan cau de la montanya de mà esquerra un "sobreneu" o esllavissada de neu, que·ls colgá y ofegá tots, menos los quatre aventurats que havían anat a missa.
¿Una distorsió més de la imatge tradicional de Déu que ben bé li podem perdonar al nostre poeta nacional?
De fet, més greu és la imatge distorsionada que ens ofereix l'evangeli de Mateu com si fossin paraules de Jesús. El darrer i definitiu acte de Déu envers la humanitat -suposadament- creada per ell és separar els uns dels altres: els uns, a la dreta, els altres a l'esquerra; els uns, ovelles, els altres cabrits; els uns beneïts, els altres maleïts; els uns al regne preparat, els altres al foc etern també ja preparat.
Que li preguntin a la beguine clergesse Marguerite Porete (Clàssics del Cristianisme, nº 85), en clergie molt suffisant, qui va encendre a la Place de Grève, situada al cor de París, l'1 de juny de 1310, la foguera que la cremaria viva, a ella i al seu llibre, l'espill de les ànimes simples. Qui va encendre la foguera? Una altra imatge distorsionada de Déu?
I qui va encendre les fogueres del 21 de maig de 1559, festa de la Trinitat, a Valladolid? Aquell dia la comitiva reial estava encapçalada per una jesuïta, doña Juana de Austria, que exercia les funcions de la regència dels regnes d'Espanya (12 juliol 1554 - setembre 1559) durant l'absència del seu pare l'emperador Carles i del príncep -i després ja rei- Felip.
Qui encenia les fogueres de tots aquells "autos de fe"? Una distorsionada imatge de Déu?
Cal que la concepció teista (la que tenia Homer, la que tenia Jesús, la que tenien els meus pares) que, al llarg de la història, ha possibilitat tantes "imatges distorsionades" sigui posada en qüestió i que ja no valguin nous i continuats esforços de purificació d'una imatge que "ex radice" (des de la seva més profunda arrel) és falsa.. De fet, la concepció teista no és mes que un intent humà d'explicar la totalitat mundanal: i els homes crearen -no podien fer altrament- un personatge extern a aquesta totalitat, a imatge i semblança d'ells.
A finals de 1997 ja escrivia: que "no crec en Déu", en aquest "Déu dels meus pares" que hem rebut. Li seguien vuit altres afirmacions, totes elles encabides en un requadre que un amic, molt carinyosament, el va titllar de "provocatiu".
¿Començava jo aleshores, sense saber-ho, a caminar espiritualment sense creences, sense religions, sense déus?
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 28 maig 2014 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres
temes