-
El teisme, com a
forma de parlar de Déu, és cosa morta.
Déu ja
no pot ser entès amb credibilitat com un Ésser, de poder
sobrenatural, vivint per damunt dels cels i a punt d'envair periòdicament
la història humana per imposar-hi la seva divina voluntat. Així,
doncs, gairebé tot el nostre parlar sobre Déu d'avui dia
no té sentit, a menys que trobem una nova manera de parlar d'Ell.
-
Si Déu ja
no pot ser concebut en termes teistes, el voler seguir entenent Jesús
com l'encarnació d'una divinitat teista s'ha convertit en un sense
sentit. Així, doncs, la cristologia de temps passats ha fet fallida.
-
La història
bíblica d'una perfecta i acabada creació i la posterior caiguda
en pecat dels homes és una mitologia pre-darwiniana i un sense sentit
post-darwinià
-
El naixement virginal,
entès biològicament, fa impossible la comprensió tradicional
de la divinitat de Crist.
-
Les narracions de
miracles del Nou Testament ja no poden ser interpretades en un món
post-newtonià com esdeveniments sobrenaturals realitzats per una
divinitat encarnada.
-
La creu com el sacrifici
pels pecats del món és una idea bàrbara fonamentada
en primitius conceptes de Déu que ha de ser abandonada.
-
La Resurrecció
és una acció de Déu, qui va elevar Jesús a
la significació de Déu. Així, doncs, no pot ser una
resurrecció física ocorreguda dintre de la història
humana.
-
La narració
de l'Ascensió assumeix un univers a tres graons: ja no és
possible traduir-la a una concepció post-copernicana de l'espai-temps.
-
No hi ha cap norma
externa, objectiva, revelada, formulada a l'Escriptura o sobre taules de
pedra que hagin de regir la nostra conducta ètica per sempre.
-
La pregària
no pot ser una petició dirigida a una deïtat teista perquè
actuï dintre de la història humana d'una manera determinada.
-
L'esperança
d'una vida després de la mort ha de ser separada per sempre de tota
concepció de premi o càstig. L'església ha d'abandonar,
doncs, el recolzar-se sobre la culpa per a motivar una bona conducta.
-
Tots els éssers
humans porten la imatge de Déu i han d'ésser respectats per
allò que cadascú és. Així, doncs, cap descripció
externa, basada a la raça, ètnia, sexe o orientació
sexual pot ser usada com fonament d'una discriminació o rebuig.
|
