Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec? |
Si no el veus,
doble click... |
Pàgina
preparada per a
una resolució de 1024 x 768 |
Encara que no sàpigues grec
et recomano que facis |
doble click... |
Has llegit ja
Lectura recomanada per a adonar-nos-en (si és que encara no ho sabíem) de la gran llibertat que tenien els evangelistes quan es posaven a escriure sobre les persones. Joan, el Baptista, havia estat tot un personatge, que havia estat prou conegut (fins i tot per a sortir en els llibres d'història), protagonista d'un moviment popular, del qual quedaven deixebles i seguidors...
I els evangelistes van recrear la seva figura...!
Quines altres "creacions" no farien amb altres persones de les quals no hi havia cap constància històrica!
Està oberta la qüestió de si, durant el ministeri de Jesús, va existir el grup de "Els Dotze". John P. Meier reconeix que
A lo largo del siglo XX, cierto número de críticos relevantes han considerado probable o cierto que el grupo de Los Doce surgió realmente en la Iglesia primitiva y luego fue retrotraído al ministerio de Jesús
El mateix nom de "Judes", encara que fos un nom prou corrent, podria tenir aquí un significat més aviat simbòlic: una representació de Judea, del poble jueu.
Ens podem preguntar si les autoritats jueves tenien necessitat de pagar "trenta monedes de plata" per poder detenir Jesús
La necessitat d'un "traïdor" és més explicable si la detenció fos obra de les autoritats romanes
I si anéssim al text grec?
Un Judío marginal
Tomo III, pág. 148
Veure
Alguns d'aquests crítics
A la carta als Romans de St. Pau (escrita abans de la redacció dels evangelis) trobem aquesta frase:
Rm 8, 32 | Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que per tots nosaltres el va entregar, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? |
sinó que | per tots nosaltres | el va entregar |
avlla. | u`pe.r h`mw/n pa,ntwn | auvto,n |
Com aquesta decisió divina, presa "en el cel", arribarà a realitzar-se a la nostra història, "a la terra"?
Mt 6, 6 | genhqh,tw to. qe,lhma, sou( w`j evn ouvranw/| kai. evpi. gh/j | |
que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel |
En l'evangeli de Marc (que és un gran teòleg) aquesta decisió divina es realitzarà a la terra a través de dos actes successius:
El primer protagonitzat per "Judes", figura representativa del poble jueu
Mc 3, 19 | i Judes Iscariot | el qui el va entregar | |
kai. VIou,dan VIskariw,q | o]j kai. auvto,n |
A moltes traduccions trobareu: "el qui el va trair". Per què una mateixa paraula del text grec canvia de significat quan està referida a Judes?
El segon protagonitzat per Pilat, representant legal de l'imperi romà
Mc 15,15 | Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat. |
Mc 15,15 | Pilat | i va entregar Jesús | |
o` de. Pila/toj | kai. to.n VIhsou/n |
Us atreviu a fer una pregunta a sant Pau?
Escolteu, mestre, quan vós, a la Primera Carta als Corintis escriviu
11,23 | o[ti o` ku,rioj VIhsou/j evn th/| nukti. | h-| paredi,deto | e;laben a;rton | |
Jesús, el Senyor, la nit | que havia de ser entregat, | prengué el pa |
¿Per qui havia de ser entregat? ¿Per Judes?
Pau arrufaria el nas, tot preguntant:
I aquest Judes, qui és?
Aquí ens dediquem a la teologia i no a les historietes. Qui entrega Jesús? Qui és l'autor de la nostra redempció? El Pare...
Alguns autors donen aquesta explicació:
Els evangelis expliquen que Judes posà Jesús en mans dels qui volien matar-lo. La raó per la qual Judes actuà així va ser, molt probablement, el seu ressentiment contra el Mestre. Jesús havia escollit el camí de la creu, el camí de la donació i de l'amor i no el camí de la violència; el camí del servei i no el de la prepotència. Jesús no havia volgut identificar la seva causa amb una causa política que per a Judes era fonamental: aconseguir la derrota dels romans i la seva expulsió del país jueu. En darrer terme, Judes va trair Jesús perquè s'havia sentit "traït" per ell, perquè aquest no havia volgut donar prioritat a les raons de la força
Armand Puig i Tàrrech
Judes, un evangeli sense creu?
Butlletí de l'Associació Bíblica Catalana
nº 92, juny 2006
Pura imaginació exegètica:
L'únic que podia estar ressentit "contra el Mestre" seria Pere,a qui un dia Jesús li espetegà un "Vés-te'n d'aquí, Satanàs!" (Mt 16, 23)
Els evangelis, per donar una explicació a la traïció de Judes, recorren a dos tipus de raons: unes i altres totalment insuficients. Les unes per massa "altes"; les altre per massa "baixes"
Els partidaris, doncs, de mantenir la historicitat de la traició de Judes es veuen obligats a imaginar uns "mòbils del crim" més creïbles.
Un altre dia ja parlarem de com s'ha de fer aquesta necessària "imaginació"...
La figura de Judes en els evangelis
Obseveu el procés de recreació
d'aquest personatge
"Judes" segons John Shelby Spong
Primera part
Segona part
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat Juliol 2003 Última actualització: març 2015 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Günter Klein, Die Zölf Apostel (1961), establece como premisa que fue Lucas quien creó la concepción de los doce apóstoles y que el apostolado no tuvo sus raíces en la vida histórica de Jesús; niega así la existencia prepascual del grupo; por lo demás, sólo trata dos textos de Mc: 9,38ss y 9,41.
Walter Schmithals, Das Kirchliche Apostelmant (1961), afirma que la tradición sinóptica ha visto en los Doce a los discípulos, proyectando retrospectivamente a los Doce en la vida de Jesús.
Jürgen Roloff, Apostolat-Verkündigung-Kirche, 1965, defiende en cambio la existencia de los Doce en la vida de Jesús, aunque duda de la historicidad del título de "apóstoles".
Gottfried Schille, Die urchristliche Kollegialmission, 1967, siguiendo a Schleiermacher (1836), Wellhausen (1911) y Weiss (1915), niega también que los Doce hayan pertenecido a la vida histórica de Jesús, sosteniendo que hay que buscar su origen en la tradición sinóptica
Juan Mateos
Los "doce" y otros seguidores de Jesús
Pág. 9-10
Podríem afegir, seguint a John Meier, a Emmanuel Hirsch, Philipp Vielhauser, Herbert Braun, Siegfried Schulz, Hans Conzelmann i John Dominic Crossan.