ALLIBEREM UN PRES

Alliberar Joan, el Baptista, què és el que això vol dir?

I aquestes masmorres cristianes, quines són?

Els evangelis s'han apoderat de la figura, de la persona, de Joan Baptista de tal forma que li han tret la seva pròpia vida, i l'han convertit en una "titella" totalment referit a Jesús de Natzaret. Pels evangelis, si no fos per Jesús, l'existència de Joan, el Baptista, no hagués tingut cap sentit. Si no fos per Jesús de Natzaret, Joan no hagués existit.

Alliberar Joan, el Baptista, és retornar-li la seva pròpia vida, recuperar les seves pròpies paraules, reunir de nou els seus deixebles, formar part de la multitud (Jerusalem, tota la Judea i tota la regió del Jordà) que hi acudia a fer-se batejar per ell, escoltar els seus crits (Cria d'escurçons, ¿qui us ha ensenyat a fugir de la ira que s'acosta?)...

Alliberar Joan, el Baptista, és assistir -amb el silenci que cal observar davant tota suposada intervenció de Déu a la nostra història- al moment creacional de la paraula de Déu sobre Joan.

És possible que aquesta frase (el moment creacional de la paraula de Déu) sigui més pròpia de la poesia nadalenca que d'una ajustada lectura del text bíblic. Però m'he animat a parlar de "creació", perquè la paraula que trobem en el text grec de l'evangeli de Lluc és la mateixa que es va repetint en el primer capítol del Gènesi, el de la creació.

Alliberar Joan, el Baptista, és reconèixer-li el poder de nova creació del seu missatge, fins i tot quan aquest va vestit amb les imatges de la ira de Déu, ira imminent, de la destral clavada ja a les arrels de l'arbre, de la palla que crema al foc... Aquestes imatges, si les entenem bé, diuen -més aviat, criden- el mateix que, aquests darrers anys, homes i dones, joves i no tant joves, han estat cridant -hem estat cridant- davant dels poderosos del món: Un altre món és possible

Alliberar Joan, el Baptista, és donar-li el seu lloc a la història: "L'any quinzè de l'imperi de Tiberi Cèsar..." És la història de l'emperador Tiberi de Roma, de Ponç Pilat el governador de la Judea, d'Antipas, l'Herodes rei vasall de la Galilea i Perea, d'Anàs i Caifàs, els grans sacerdots... I és, al mateix temps, la història que pateix el poble...

Alliberar Joan, el Baptista, és situar-lo dintre d'aquest poble, al bell mig de tota un sèrie de moviments en ebullició i de projectes de renovació política, social, religiosa... Moviments i projectes ben variats, que -com bé sabeu- poden anar des del col·laboracionisme polític fins a la rebel·lió messiànica.

Alliberar Joan, el Baptista, és veure què podem saber d'ell sense comptar amb els escrits "cristians". El historiador jueu Josep, fill de Maties, nascut a Jerusalem pocs anys després de la mort de Joan (i de Jesús), ens parla d'ell, més que no pas de Jesús (160 paraules contra les 60 dedicades a Jesús). I en parla en relació amb Herodes Antipas. La seva primera dona, que també havia estat objecte d'un matrimoni polític, filla del rei de Nabatea, al sentir-se enganyada fuig a refugiar-se al costat del seu pare, el rei Aretes IV (el citat a 2Cor 11,32), a Petra. Trencades les aliances, la matrimonial i la política, Aretes planta batalla a Herodes Antipas. Aquest, sense l'ajuda de les forces romanes, és derrotat. I aquí el historiador Josep (que morí a Roma protegit i al servei de la família imperial dels Flavi, de qui agafà el nom) introdueix la figura de Joan: Alguns jueus creien que l'exèrcit de Herodes havia estat destruït per Déu, en just càstig de Déu a Herodes per venjar-se del que ell havia fet a Joan, l'anomenat Baptista. Doncs Herodes el va matar...

El malnom de Baptista, només el tornarem a trobar en els escrits grecs del segle I en els evangelis sinòptics: és un mot creat per designar a aquest estrany personatge del desert.

Per Flavi Josep, la predicació de Joan és una invitació al baptisme, però no a un baptisme de conversió per el perdó dels pecats. Més aviat, sembla que la invitació va dirigida només a aquells jueus que per la seva vida virtuosa (justícia envers els altres, pietat envers Déu) ja tenen la seva ànima purificada.

A més a més d'aquest cercle de jueus virtuosos, sembla que Flavi Josep ens parla d'un altre grup de gent que s'aplegava al voltant de Joan, fàcilment i fortament excitables per les paraules de Joan. I ara ens parla dels temors de Herodes: por de que el poder persuasiu, demagògic, de Joan portés el poble a la revolta. Millor una "mort preventiva" -pensa Herodes- que penedir-se tard.

Flavi Josep no presenta Joan com un profeta dels darrers dies anunciant un imminent judici de la ira de Déu. Molt possiblement sabria que els seus possibles lectors grecs i romans no l'entendrien.

Alliberar Joan, el Baptista, de les masmorres cristianes és recuperar, rescatar, de dintre dels nostres evangelis actuals el que haguessin pogut ésser les "escriptures" de la comunitat de Joan Baptista. Llegint el primer capítol de l'evangeli de Lluc, a on trobem, junt a l'anunciació a Maria, un relat d'anunciació a Zacaries (l'un i l'altre seguint models d'anunciació de l'Antic Testament); al costat del naixement de Jesús, el naixement de Joan; per fer parella amb el càntic celestial dels àngels als pastors el càntic del Benedictus de Zacaries, ¿no podem acabar pensant en dues comunitats (la dels deixebles de Joan i la dels deixebles de Jesús), dos líders (Joan i Jesús), i dues escriptures? Oblideu-vos un moment de Jesús, llegiu aquests fragments...

Molts s'alegraran del seu naixement...

Serà gran als ulls del Senyor..., serà ple de l'Esperit Sant

Anirà al davant del Senyor, el Seu Déu, amb l'esperit i el poder d'Elies

Preparar al Senyor un poble ben disposat...

El Senyor, el Déu d'Israel ha visitat i redimit el seu poble...

Fa que s'aixequi un salvador poderós a la casa de David...

I a tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim

Aniràs al davant del Senyor, a preparar els seus camins…

Alliberar Joan, el Baptista, de les masmorres cristianes és intentar veure els fets prescindint de les tergiversacions dels evangelis. Un fet sembla innegable: Jesús va anar a rebre el baptisme de Joan i, potser, durant un cert temps, va formar part de la comunitat de Joan.

• Marc anota el fet: "I fou batejat per Joan en el Jordà" i no hi ha cap declaració ni testimoni de Joan
• Mateu, com sabeu, ja es veu obligat a donar una explicació: Joan el reconeix i al principi es nega.
• Lluc ja ha ficat a la presó a Joan abans del baptisme de Jesús. Si fos per Lluc, encara no sabríem qui havia batejat Jesús
• L'evangeli de Joan va més lluny: Jesús no és batejat. Joan, que mai és anomenat el Baptista (o` baptisth.j), només dóna testimoni de Jesús.

Alliberar Joan, el Baptista, de les masmorres cristianes és convertir les negacions de l'evangeli de Joan en afirmacions de la comunitat del Baptista.

No era pas la Llum (Jn 1,8)

Jo no sóc el Messies (Jn 1,20)

No sóc Elies (Jn 1,21)

No sóc el Profeta (Jn 1,21)

Si l'evangeli de Joan es veu obligat a posar en llavis del Baptista "Jo no sóc el Messies", és perquè la comunitat del Baptista afirmava que ell era el Messies. I els "Jo no sóc Elies", "Jo no sóc el Profeta" són les afirmacions dels deixebles de Joan: "Ell és Elies", "Ell és el Profeta".

Alliberar Joan, el Baptista, de les masmorres cristianes és escoltar la seva predicació sense pensar en Jesús, escoltar-la com l'hagués escoltada Jesús. Si aquest hagués sentit el "Jo ara us batejo en aigua, però el qui ve darrera meu és més fort que jo, ell us batejarà en l'Esperit Sant" (Mc 1,8), no li hagués passat pel cap que s'hi estava parlant d'ell. Possiblement ni el mateix Joan Baptista sabia a qui s'estava referint. Ell sabia que batejava en aigua, sabia que el seu baptisme (i ell) era la condició necessària per estar preparats per el darrer dia, sabia que el dia del judici era ja imminent, sabia que el judici havia de destriar el blat de la palla, i sabia que el dia del judici (el dia de la ira de Déu) era també el dia de l'anunciada pels profetes efusió de l'esperit.

Però no sabia, o no havia volgut decidir-se per cap de les múltiples i diverses figures, persones o solucions que en el judaisme de la seva època es proposaven com "actors" dels darrers temps.

I aquesta ignorància o aquesta indecisió de Joan Baptista fou hàbilment aprofitada per la tradició cristiana per "col·locar-hi" el seu líder.

I, per acabar, i aquí està el nostre veritable interès -com cristians-, Alliberar Joan, el Baptista, de les masmorres cristianes és preguntar-nos: ¿Per què Jesús va anar al Jordà a fer-se batejar per aquest profeta d'un judici imminent?

Pot semblar una pregunta teòrica per deixar-la en mans dels qui es dediquen a escriure llibres. Però no és una pregunta teòrica: aquesta pregunta la podem formular d'una altra manera: ¿Haguéssim acompanyat Jesús en aquest viatge des de Natzaret de Galilea al Jordà per a escoltar Joan, el Baptista? ¿Haguéssim pogut particiapr a la "rifa" per a ocupar la plaça deixada vacant per Judes i convertir-nos en "testimonis de la seva resurrecció"?