Ens preguntem per la manera com es va originar en alguns grups de seguidors de Jesús aquesta idea de l'encarnació, com va ser la seva "fabulació". Era possible que uns jueus, educats en un monoteisme, arribéssim a imaginar-se una "divinitat encarnada" (sarkwqe,nta) i "feta humana" (evnanqrwph,santa)? Aquesta seria l'afirmació, molts anys més tard, de la forma oriental del Símbol Apostòlic, segons el text de Ciril de Jerusalem.

Cal subratllar la petita frase "en alguns grups", ja que aquesta "fabulació" (la creació literària d'una entitat divina encarnada) no es va donar en tots -ni en la majoria- dels diversos grups de seguidors de Jesús. No van participar d'aquesta "fabulació" els seguidors de Jesús representats pel Document Q ni els aixoplugats sota la Didajé o Doctrina dels Dotze Apòstols. Roger Haight (jesús, símbolo de dios) ens dirà ben clarament:

En la teología lucana la cuestión de la preexistencia o de la encarnación no se suscita nunca" (pág. 183).

I també exclou aquesta "fabulació" de l'evangeli de Marc:

El mesianismo define el estatus de Jesús como hijo de Dios en categorías funcionales más que metafísicas, por lo que no debería interpretarse en el sentido precisado con el tiempo gracias a los debates cristológicos de época patrística" (pág. 179).

Ara ens toca examinar els textos neotestamentaris que relacionen Jesús amb la Saviesa preguntant-nos si representen una interpretació de Jesucrist com pre-existent i encarnat (un model de cristologia en tres etapes).

Ja ho sabem, però cal anar-lo repetint d'en tant en tant:

Esto indica que Jesús [a partir de la experiencia de Pascua] fue interpretado entonces más explícitamente con categorías que apuntan a una relación peculiar y en algunos casos única con Dios... Muchas de estas interpretaciones de Jesús están a nuestra disposición, ya que el Nuevo Testamento consiste en el testimonio literario directo de las soteriologías y cristologías primitivas, si no las más primitivas... Quiero ante todo documentar el hecho del pluralismo de soteriologías y cristologías en la enseñanza normativa del Nuevo Testamento... ¿Cuáles son las razones de este pluralismo?... Una primera reflexión concierne a la profundidad y amplitud del pluralismo de la cristología del Nuevo Testamento... Los diferentes autores y comunidades no dicen las mismas cosas sobre Jesús, dicen cosas realmente diferentes... El pluralismo marca también las interpretaciones exegéticas de cualquier cristología del Nuevo Testamento (por ejemplo, el texto de Filipenses 2, 6-11 es diversamente interpretado)... La diversidad en la interpretación (pluralismo exegético) podría ser indicativa ante todo de las valoraciones bastante diferentes sobre cómo se desarrolló la cristología del siglo I... ...sobre la evolución histórica que se extiende por los últimos dos tercios del siglo I en comunidades diferentes y en momentos diversos, ejemplificando los niveles diferentes de desarrollo representados por diversos autores o grupos de ellos, expresados en los diferentes géneros y categorías literarias, y que responden a situaciones vitales y a problemas diferentes.

Roger Haight
Jesús, símbolo de Dios
Pág.169ss

La paraula "fabulació".

No us estranyeu que utilitzi aquesta paraula. Amb aquesta paraula vull indicar el procés a través del qual una imatge va prenent cos, va agafant vida. O com una interpretació, una teoria es va desenvolupant. Recordeu el que deia Tacià, el Siri (un dels apologetes del segle II que no volien parlar de Crist), en el seu discurs als grecs:

Ben cert que no hem perdut pas el seny, oh grecs, ni prediquem ximpleries quan anunciem que Déu s'ha aparegut en forma humana (Qeo.n evn avnqrw,pou morfh/| gegone,nai). Vosaltres que ens escarniu, compareu els vostres mites (tou.j mu,qouj uvmw/n) amb les nostres narracions (hvmete,roij dihgh,masin). [...] Els qui us entreteniu en aquesta mena de contes (toiau/ta de. meletw/ntej),), com podeu burlar-vos de nosaltres? [...] Per tant, considereu els vostres propis monuments (Dio,per avpoble,yantej pro.j ta. oivkei/a avpomnhmoneu,mata) i accepteu-nos, si més no, per haver forjat mites semblants (ka'n w`j o`moi,wj muqologou/ntaj h`ma/j avpode,xasqe). I això que nosaltres no som insensats; en canvi, la vostra religió sí que és pura garleria. (XXI)

usuaris.tinet.cat/fqi_ct04/imp/apologetes_tacia_ct.doc

Sembla que Tacià era ben conscient que l'afirmació cristiana d'un "Déu en forma humana" era una fabulació, la creació d'un mite, almenys no més dolent que els mites dels grecs.

James D. G. Dunn acaba el capítol VI (The Wisdom of God [La saviesa de Déu]) del seu llibre christology in the making: a new testament inquiry into the origins of the doctrine of the incarnation (1980) amb aquestes paraules:

Aquí veiem l'origen de la doctrina de l'encarnació.

Herein we see the origin of the doctrine of the incarnation.

Intentarem, doncs, acompanyats per James Dunn, resseguir les etapes d'aquesta "fabulació" fins arribar a l'origen de la doctrina de l'encarnació.

No caldria repetir-ho, però no estarà de més:
l'encarnació és una doctrina, una construcció humana.

*      *      *

E. Schweizer, en un article (Zur Herkunft der Präexintenzvorstelung bei Paulus) de 1959, deia:

La idea de la pre-existència de Jesús li vingué a Pau a través de les especulacions sobre la Saviesa

The idea (Vorstellung) of the pre-existence of Jesus came to Paul through Wisdom speculation

Més tard (Zum religionsgeschichtlichen Hintergrund der "Sendungformel") de l'any 1966 deia:

Darrera la formulació "Déu va enviar el seu Fill a..." que es troba a Pau i a Joan, hi ha una cristologia que intenta incloure Jesús dintre de les categories de la missió d'una pre-existent Saviesa o Logos

That behind the formulation 'God sent his Son to'..., common to both Paul and John, 'stands a christology which seeks to grasp Jesus in the categories of the mission of pre-existent Wisdom or Logos

Autor citat per James D.G. Dunn, tot començant el capítol VI (pàg. 163). També cita a Felix Christ (Jesus Sophia: die Sophia-Christologie bei den Synoptikern) de l'any 1970:

Jesús apareix ... com a portador o representant de la Saviesa, però molt més que això, com la Saviesa mateixa. Com Saviesa preexistent Jesús Sophia

Jesus appears... as bearer or speaker of Wisdom, but much more than that as Wisdom itself. As pre-existent Wisdom Jesus Sophia

I James Dunn diu:

L'afirmació que la cristologia de la Saviesa ens proporciona el pont principal des de la més primerenca creença en Crist com exaltat a la creença que Crist també preexisteix amb Déu abans de la seva vida a la terra és substancial

The claim that Wisdom christology provides us with the main bridge from the earliest belief in Christ as exalted to the belief that Christ also pre-existed with God prior to his life on earth is a substantial one.

Aquesta afirmació era recollida per Roger Haight, remarcant l'acord fonamental entre Dunn i Elizabeth A. Johnson:

Se considera a menudo la cristología sapiencial como un puente hacia una interpretación de Jesucristo en tres etapas completas como preexistente y encarnado... La premisa en este ámbito consiste en aceptar que existía ya una tradición activa sobre la Sabiduría, que proporcionó el lenguaje para moldear la experiencia y la interpretación de Jesús de Nazaret por sus seguidores. (pág. 185)

Quan (when) i com (how) es passa de la creença en el Crist exaltat a la creença en el Crist preexistent en Déu (abans de la seva vida terrenal)?

Mantinc el text en anglès al no trobar una traducció catalana o castellana. La traducció és meva i, malgrat l'ajut del Sr. Google, pot tenir un bon marge de millora. Si la vols millorar...

*      *      *

Roger Haight, potser portat per un esperit pedagògic, ens presenta com textos neotestamentaris a considerar en aquest capítol els següents: 1Cor 8, 5-6; Col 1, 15-17; He 1, 1-3a; Mt 11, 27-30.

James Dunn havia ampliat aquest llistat:

• a les cartes paulines: 1Cor 1, 22-30; 1Cor 8, 6; 1Cor 10, 1-4; Rm 10, 6-10; Col 1, 15-20
• en els escrits post-paulins: Lc 7, 35 / Mt 11, 19; Lc 10, 21s / Mt 11, 25-30; Lc 11, 49-51 / Mt 23, 34-36; Lc 13, 34s / Mt 23, 37-39; Heb 1, 1-3

Presenten aquests textos una doctrina de la pre-existència?

Roger Haight, en el seu llibre jesus, symbol of god (año 1999):

Y ¿qué significan estas afirmaciones?

Por una parte, algunos exegetas consideran abiertamente estos textos (Flp 2, 6-11; Col 1, 15-20; Mt 11, 25-30) como una representación de un Jesucristo preexistente.

Pero, por otra parte, otros intérpretes piensan que estos textos y sus paralelos están bastante lejos de eso. James Dunn, por ejemplo, reconoce que en su cristología sapiencial Pablo quiso mostrar que Jesús es la encarnación nueva y total de la Sabiduría divina. Admite también que Mateo supera a su fuente Q (en la que Jesús es un mensajero de la Sabiduría), identificando a Jesús con la Sabiduría misma.

Es claro que himnos, como el de Colosenses, están comparando a Jesús con la personificación de la Sabiduría divina. Además, este lenguaje metafórico de la personificación condujo finalmente a una cristología en la cual Jesús es de clase diferente a otros mediadores de Dios y disfruta del estado metafísicamente divino de la preexistencia personal.

Pero Dunn afirma no encontrar en la tradición judía anterior a Jesús consideración alguna de la Sabiduría como hipóstasis o entidad divina, pues ello no tendría cabida en el monoteísmo judío. Estas afirmaciones sobre la Sabiduría no pasan de ser una personificación figurada.

James Dunn havia dit:

Però tots aquests textos han estat significativament influenciats per la terminologia de la Saviesa: el llenguatge d'aquests passatges és el llenguatge utilitzat per la figura de la Saviesa en la literatura sapiencial de l'Antic Testament i, particularment, de la literatura inter-testamentària. En el judaisme pre-cristià la figura de la Saviesa divina va rebre una considerable importància, i són aquestes descripcions de la Saviesa que en una gran mesura han determinat el llenguatge d'aquests passatges. (pàg 164)

But all these passages have ben influences to a significant degree by Wisdom terminology; all express what can properly be called a Wisdom christology in one form or other. That is to say, the language of these passages is the language used of the figure of Wisdom in the Wisdom literature of the OT and particularly inter-testamental literature. As we shall see below, in pre-Christian Judaism the figure of divine Wisdom receives considerable prominence, and it is the descriptions of Wisdom which to a very large extent have determined the language of these passages.

Abans de passar endavant: ¿què entenem per "cristologia de la Saviesa"? Deixem la paraula a James Dunn:

Por cristología de la Sabiduría en esta primitiva etapa entiendo una manera de hablar de Cristo, sobre todo en relación con el cosmos, que adopta un lenguaje y fraseología ampliamente utilizado en el judaísmo precristiano cuando hablaba de la Sabiduría divina. Este lenguaje es casi seguro que fue entendido por Pablo y sus lectores como atribuyendo a Cristo el papel que en relación con el cosmos el judaismo precristiano había atribuido a la Sabiduría; es decir, más brevemente, ellos comprendían que Cristo era identificado con la sabiduría de Dios.