Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
TACIÀ EL SIRI

i el seu Discurs als grecs

Segons com hagis arribat aquí, potser t'interessarà retrocedir una mica i començar a:
Van existir "cristianismes"
sense Jesús de Natzaret?

tacia (12K)

Nascut a la terra dels assiris, en un dels extrems de l'imperi romà, fou educat dintre de la cultura grega.

...iniciat en els misteris (kai. musteri,wn metalabw.n) i havent examinat les religions de tots els pobles (ta.j para. pa/si qrhskei,aj dokima,saj), instituïdes per eunucs efeminats (dia. Qhludriw/n kai. avndrogu,nwn), i trobant que entre els romans llur Júpiter Lacial es complau en sacrificis humans i en la sang dels executats, i que Diana, no gaire lluny de la ciutat, exigia els mateixos rituals, i, en fi, que en cada lloc una mena diferent de dèmon (dai,mona)es lliurava a cometre iniquitats per l'estil, tornant en mi, vaig començar a preguntar-me de quina manera em seria possible de trobar la veritat. (XXIX)


Reflexionant, reflexionant...

...em vingueren casualment a les mans unes escriptures forasteres (grafai/j tisin evntucei/n barbarikai/j), de més antigor que les doctrines dels grecs (presbute,raij me,n w,j pro.j ta. Evllh,nwn do,gmata)i, considerant els errors que aquestes contenen, realment divines. I succeí que me les vaig creure a causa de la senzillesa de llurs expressions, per la naturalitat com parlen de la creació universal, per la previsió de l'esdevenidor, per l'excel·lència dels preceptes i per la unicitat de comandament en l'univers. Però, una vegada la meva ànima va ser instruïda per Déu mateix, vaig comprendre que les doctrines anteriors em portaven a la condemnació; aquesta, en canvi m'alliberava de l'esclavitud del món (th.n evn ko,smw doulei,an) i m'apartava de molts amos (avrco,ntwn me.n pollw/n) i d'una munió de tirans (muri,wn tura,nnwn). Aquesta ens proporciona, no pas allò que no havíem rebut, sinó allò que l'error ens havia impedit de conservar. (XXIX).

El senyor canadenc Earl Doherty diu:

En aquesta descripció d'aquesta doctrina "instruïda per Déu mateix" (XXIX), "consolidada pel pensament de Déu" (XXXII), Tacià no utilitza mai les paraules de "Jesús", ni de "Crist", ni tan sols el nom de "cristià". Molt espai el dedica a esbossar el Logos, el poder creatiu de l'univers, primogènit del Pare, per qui el món ha estat fet, però cap menció de l'encarnació d'aquest Logos. Les seves reflexions sobre Déu i el Logos, en comptes de ser al·lusions a l'Evangeli de Joan, com alguns afirmen, contradiu el Pròleg de sant Joan en alguns aspectes i poden reflectir llocs comuns sobre el Logos de l'època. La resurrecció dels morts no és recolzada amb la resurrecció de Jesús. La vida eterna es guanya a través del coneixement de Déu (13:1), no per cap sacrifici expiatori de Jesús.

In this description of Christian truth, Tatian uses neither "Jesus" nor "Christ" nor even the name "Christian." Much space is devoted to outlining the Logos, the creative power of the universe, first-begotten of the Father, through whom the world was made-but none to the incarnation of this Logos. His musings on God and the Logos, rather than being allusions to the Gospel of John, as some claim, contradict the Johannine Prologue in some respects and may reflect Logos commonplaces of the time. Resurrection of the dead is not supported by Jesus' resurrection. Eternal life is gained through knowledge of God (13:1), not by any atoning sacrifice of Jesus.

www.jesuspuzzle.humanists.net/century2.htm

Martí i Aixalà, l'autor de les introduccions, que havia estat vicari general de Tarragona en temps d'en Pont i Gol, admet que pot parlar llargament del Logos "sense anomenar mai directament Jesucrist".

Fins i tot la doctrina del Logos, a la qual Tacià dedica dos capítols fonamentals (IV-V), està més en funció d'una explicació filosòfica versemblant de l'obra creadora de Déu Pare que no al servei de la cristologia. Significativament, Tacià pot escriure els capítols del Logos, i tot el seu discurs, sense anomenar mai directament Jesucrist.

Examinem aquest fragment ben curiós:

Ben cert que no hem perdut pas el seny, oh grecs, ni prediquem ximpleries quan anunciem que Déu s'ha aparegut en forma humana (Qeo.n evn avnqrw,pou morfh/ gegone,nai). Vosaltres que ens escarniu, compareu els vostres mites (tou.j mu,qouj u`mw/n) amb les nostres narracions (h`mete,raij dihgh,masin). [...] Els qui us entreteniu en aquesta mena de contes (toiau/ta de. meletw/ntej), com podeu burlar-vos de nosaltres? [...] Per tant, considereu els vostres propis monuments (dio,per avpoble,yantej pro.j ta. oi`kei/a avpomnhmoneu,mata) i accepteu-nos, si més no, per haver forjat mites semblants (ka/n wvj ovmoi,wj muqologou/ntaj h`ma/j avpode,xasqe). I això que nosaltres no som insensats; en canvi, la vostra religió sí que és pura garleria. (XXI)

L'amic canadenc diu:

Això bé pot ser una referència als Evangelis cristians. Però si ell pot al·ludir a l'encarnació d'aquesta manera, per què no tractar-la de manera oberta i en profunditat? El seu comentari difícilment és un clamorós suport o una declaració de que aquestes històries han de ser acceptades com a història. La forma en què Tacià les compara amb els mites grecs implica que ell les considera com estant al mateix nivell. Certament, ell no s'afanya a assenyalar que les històries cristianes són superiors o, a diferència de les gregues, que són fets veritables. Tampoc podem eludir el fet que deliberadament ignora Tacià les històries de l'Evangeli a la resta de la seva Apologia. (Anava a canviar d'opinió en el moment en què va compondre el Diatessaron.) D'altra banda, les ignora, encara que el seu llenguatge implica clarament que els pagans estaven familiaritzats amb elles.

This may well be a reference to the Christian Gospels. But if he can allude to the incarnation in this way, why does he not deal with it openly and at length? His comment is hardly a ringing endorsement, or a declaration that such stories are to be accepted as history. The way Tatian compares them to the Greek myths implies that he regards them as being on the same level. Certainly, he does not rush to point out that the Christian stories are superior or, unlike the Greek ones, factually true. Nor can we get around the fact that Tatian pointedly ignores those Gospel stories in the rest of his Apology. (He was to change his mind by the time he composed the Diatessaron.) Furthermore, he ignores them even though his language clearly implies that the pagans were familiar with them.

L'apologista sap que existeixen aquestes històries i que són conegudes per la gent, però no les vol utilitzar com un recurs apologètic.

Sense parlar ni de Jesús ni de Crist, proposa una exposició senzilla i completa de la nostra doctrina.

Als qui vulgueu examinar a fons la nostra doctrina,
jo us en faré una exposició senzilla i completa (XXX)



Toi/j evxeta,zein ga.r boulome,noij ta. h`me,tera
r`a|di,an kai. a;fqonon poih,somai tn.n dih,ghsin


remacle.org/bloodwolf/philosophes/tatien/grecs.htm
www.ccel.org/ccel/schaff/anf02.iii.html
es.m.wikiquote.org/wiki/Taciano

Seguir itinerari recomanat:
Per què no volien parlar
de Jesús de Natzaret?

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
9 desembre 2014
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2015)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)