A la mort de Salomó  (c. 922 aC) el regne es divideix: Roboam, fill de Salomó, regna a Judà (el regne del Sud), i Jeroboam, fill de Nebat, retorna del seu exili polític a Egipte i es proclamat rei a Siquem per les tribus del Nord. El succeeix, a la seva mort, el seu fill Nadab, qui dos anys més tard és mort per Baixà, qui elimina a tota la família de Jeroboam. Després de 24 anys de regnat, en continues guerres amb Judà, el seu fill Elà regnà durant dos anys, el qual en una nit de borratxera fou mort per Zimrí, un dels seus oficials, qui exterminà a tota la seva família. Set dies va durar com rei fins que Omrí, general en cap de l'exercit, fou proclamat rei. Comença una guerra civil en el regne del Nord. Això passava als voltants del 870.

Fou un dels grans governants d'Israel, malgrat la indiferència de l'autor bíblic envers ell. Comprà la muntanya de Samaria i allà erigí una nova ciutat com a capital del regne, ciutat que seria possessió personal del rei. Reforça les relacions comercials entre Israel i Fenícia amb el matrimoni polític del seu fill Acab amb Jezabel, la filla del rei de Tir, personatge enèrgic que va voler imposar la seva religió, cultura i maneres de governar, obrint el país a una "modernitat". La reacció contra ella la van encapçalar els profetes Elies i Eliseu, els quals amb el concurs del cabdill militar Jehú, van reeixir a acabar amb la seva dinastia a sang i foc (840 aC) 

LA DINASTIA D'OMRÍ
Omrí segons la Bíblia:
Les tropes assetjaven Guibeton, que estava en poder dels filisteus, i sentiren a dir que Zimrí havia conspirat i havia matat el rei. Aquell mateix dia, al campament, tots els d'Israel van proclamar rei Omrí, el general en cap de l'exercit (1 Reyes 16, 16).

Omrí començà a ser rei d'Israel. Va regnar dotze anys. Sis anys va ser rei a Tirsà. Després va comprar la muntanya de Samaria per sis mil peces de plata, la va fortificar i va construir-hi una ciutat, que anomenà Samaria, pel nom de Xèmer, el propietari de la muntanya. Omrí va ofendre el Senyor amb el seu comportament i va ser pitjor que tots els seus predecessors (1 Reyes 16, 23-26) . 

Omrí segons les notes de la Bíblia Catalana Interconfesional
El text explica molt breument el regnat d'Omrí, tot i que aconseguí de fundar una dinastia que es va mantenir gairebé cinquanta anys en el tron d'Israel, en una època en què els canvis eren continus. Omrí serà un dels reis políticament més importants del regne del Nord, però l'autor del primer llibre de Reis el tracta amb total indiferència a causa de la seva actitud religiosa, semblant a la dels seus antecessors. 

Omrí segons el "Atlas histórico Westminster de la Biblia"
Por 876 a. de J.C. el trono de Israel fue ocupado por un oficial del ejército llamado Omri (1Re 16,15ss), quien llegó a ser uno de los más ilustres gobernantes de Israel, apesar del hecho de haber reinado solamente doce años, la mitad de los cuales fue estorbado por una guerra civil en su territorio. Fue tan bien conocido que durante más de un siglo el nombre oficial de Samaria en los registros de Asiria, fue "Casa de Omri", mientras Israel pudo llamarse "la tierra de Omri", aunque su dinastía fue barrida del trono en la revolución sangrienta Elías-Eliseo-Jehú, por 842 a. de J.C. Uno de sus primeros actos fue la compra del Monte de Samaria, y allí inició la erección de una hermosa capital nueva. Con esto creó una ciudad que, como Jerusalén, la "ciudad de David", era posesión personal del rey y podía ser totalmente utilizada para propósitos gubernamentales. 
Siguiendo la política de David y Salomón se establecieron estrechas relaciones comerciales entre Israel y Fenicia y se reforzaron con el matrimonio político de Acab, hijo de Omri, con Jezabel la hija del rey de Tiro. 

Acab segons la Bíblia
Acab, fill d'Omrí va regnar vint-i-dos anys a Samaria. Amb el seu comportament va ofendre el Senyor, més que tots els seus predecessors. No en tingué prou d'imitar els pecats de Jeroboam, fill de Nebat, sinó que, a més, es va casar amb Jezabel, filla d'Etbaal, rei dels sidonis. Acab donava culte a Baal i l'adorava; li va erigir un altar en un temple que li havia dedicat a Samaria. Acab va fer també el bosquet sagrat. Irritava el Senyor, Déu d'Israel, més que tots els reis d'Israel que l'havien precedit. (1 Reyes 17, 29-33)

Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona l'havia seduït. El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com ho feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites (1 Reyes 21, 25-26)

Jezabel segons la Bíblia
 

Jezabel segons les notes de la Bíblia Catalana Interconfesional
Personatge nefast. Filla del rei de Sidó, va influir en el seu marit, Acab, en la implantació del paganisme a Israel, tant pel que feia al culte als Baals com en els costums. El seu gran antagonista va ser el profeta Elies. La veiem implacable en la mort i expoliació del pobre Nabot, però també valenta quan ho té tot perdut davant l'usurpador Jehú, adorador zelós de l'únic Déu veritable, que la defenestra i fa complir la profecia segons la qual els gossos havien de devorar el seu cadàver. La seva filla Atalia, reina de Judà, va ser en tot com ella.  

Jezabel segons el "Atlas histórico Westminster de la Biblia"
Siguiendo la política de David y Salomón se establecieron estrechas relaciones comerciales entre Israel y Fenicia y se reforzaron con el matrimonio político de Acab, hijo de Omri, con Jezabel la hija del rey de Tiro. Ella era persona extremadamente enérgica, que intentó imponer sobre Israel su propia religión y los métodos totalitarios de Tiro. La reacción contra ella fue dirigida por los profetas Elias y Eliseo que no descansaron sino hasta que se hubo desterrado todo vestigio de la dinastía de Omri y se estableció una nueva bajo un caudillo militar llamado Jehú. 

Azahià segons la Bíblia
 Azahià, fill d'ACab, va regnar dos anys a Israel. Va fer allò que ofèn el Senyor, es va comportar com el seu pare i la seva mare, i com Jeroboam, fill de Nebat, que havien fet pecar els d'Israel. Donava culte a Baal i l'adorava, i irritava el Senyor, Déu d'Israel, igual com havia fet el seu pare  (1 Reyes 22, 52-54)

Jehoram  segons la Bíblia
Ahazià va morir; tal com el Senyor havia dit per boca d'Elies. Com que no tenia fills, el va succeir el seu germà Jehoram. Va regnat dotze anys. (2 Reyes 1, 17). 

Jehoram ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, per bé que no tant com el seu pare ni com la seva mare, ja que va fer retirar el pilar sagrat de Baal que el seu pare havia erigit. Però va continuar aferrat als pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se'n va apartar. (2 Reyes 3, 2-3)
 

Jehoram  segons les notes de la Bíblia Catalana Interconfesional
Segons altres fonts només va regnar vuit anys 
 

Jehoram segons el "Atlas histórico Westminster de la Biblia"
Hacia 842 a. de J.C. tanto Moab como Edom se habían rebelado con éxito contra Israel y Judá respectivamente (2 Re 3, 4ss y 8, 20ss) y habían llegado a ser independientes. Mesha el rey de Moab conmemoró su triunfo levantando una estela en su capital, Dibón. En este monumento Mesha dice que Omri, rey de Israel, había humillado a Moab durante muchos años porque el dios moabita, Quemos, estaba airado en su tierra, y que el hijo (nieto) de Omri le siguió y dijo: "Humillaré a Moab!". Y Mesha acaba diciendo: "En mi tiempo habló así, pero he triunfado sobre él y sobre su casa, mientras Israel ha percecido para siempre" 

Jehú va arribar a Jizreel. Jezabel, en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra. Quan Jehú anava a traspassar la porta del recinte reial, ella li va dir: "¿Tot li va bé a Zimrí, l'assassí del seu rei?". Jehú va alçar la vista cap a la finestra i cridà: "Qui està a favor meu? Qui?" Dos o tres eunucs van sortir a les finestres, i Jehú els va dir: "Tireu-la daltabaix!" La van tirar daltabaix i la sang de Jezabel va esquitxar les parets i els caballs, i aquests la van trepitjar. Jehú va entrar, va menjar i beure, i després va dir: "Ocupeu-vos d'aquella maleïda i enterreu-la, que al capdavall és filla de rei". Van anar per enterrar-la, però només en van trobar la calavera, els peus i les mans. Tornaren per dir-ho a Jehú, i aquest va exclamar: "Això és el que el Senyor va anunciar per boca del seu servent Elies, el tixbita: Al camp de Jizreel, els gossos devoraran la carn de Jezabel, i el seu cadàver quedarà com fems escampats pel camp de Jizreel, tant que ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel" (2 Reyes 9, 30-37)

Els setanta fills del rei estaven repartits entre els principals de la ciutat, que els feien de tutors. Així que els arribà aquella segona carta, morts de por, van agafar els fills del rei, els van degollar tots setanta, van posar els caps en unes cistelles i els enviaren a Jizreel. Va arribar el missatger i anuncià a Jehú: "Han portat els caps dels fills del rei". Ell va respondre: "Deixeu-los exposats, en dos munts, a la porta de la ciutat, fins demà al matí". L'endemà al matí va sortir i va dir a tot el poble: "Vosaltres sou innocents. Sóc jo qui ha conspirat contra el meu senyor i l'ha mort. Que consti, doncs, que res del que el Senyor havia dit, res del que havia anunciat contra el llinatge d'Acab, no ha deixat de complir-se! El Senyor ha realitzat allò que havia dit per boca del seu servent Elies". Jehú va exterminar tots els de la casa d'ACab que quedaven a Jizreel: tots els seus dignataris, els seus familiars i els seus sacerdots. No va deixar cap supervivent (2 Reyes 10, 1-10).
 

El final de la dinastia segons el "Atlas histórico Westminster de la Biblia"
Su dinastía fue barrida del trono en la revolución sangrienta Elías-Elíseo-Jehú, por 842 a. de J.C. 

La violenta revolución que conmovió a Israel hacia 842 a. de J.C. colocó a otro general, Jehú, en el trono (2 Re 9). La revolución de Jehú rompió las alianzas que la dinastía de Omri había hecho con Judá, e Israel no se unió otra vez con Damasco en un intento de resistir a Salmanasar III de Asiria. El resultado fue que este último no tuvo dificultad para obligar a las potencias separadas a pagarle tributo en 841 a. de J.C. El rey asirio pensó tan elevadamente de este acontecimiento que retrata a Jehú besando el suelo delante de él y seguido por una fila de israelitas que le llevan el tributo. Este bajo relieve se halla en su bien conocido "obelisco negro"; es el primer retrato que tenemos del antiguo mundo de los israelitas.