| tAab'c. hw"hyl | |
| H6635 | H3068 |
| dels exèrcits | Jehovà |
Recorda: per veure el text hebreu i grec
doble click aquí.
Si no ho aconsegueixes, passa't a la versió .pdf
| Els números són els "números Strong" | Encara no saps el què són? |
Són una bona eina de treball: si ho vols comprovar, clica sobre ells.
Vaig investigar com surt aquesta expressió a les diverses traduccions.
Vaig veure que els catalans podien gaudir d'aquest "Déu dels exèrcits" si anaven a les dues traduccions que es van fer durant la primera meitat del segle XX: la de la Fundació Bíblica Catalana (FBC) i la dels Monjos de Montserrat (MM1).
FBC Jahvè dels exèrcits
MM1 Yahuè dels exèrcits
Aquestes petites diferències foren una de les causes de què l'abat Marcet cessés al seu prior, Gregori Sunyol, gràcies al qual i a Anselm M. Albareda -molt possiblement (suposició meva)- havia arribat a ser abat.
Avui dia, els catalans poden retrobar el "Jehovà dels exèrcits" a la Traducció del Nou Món dels Testimonis de Jehovà.
Els "lladres" de la BCI, que havent robat l'original ("Jahvè dels exèrcits") havien deixat una copia ("Senyor de l'univers") formaven part d'una "màfia" amb conexions internacionals. Per exemple, amb la xarxa francesa de la TOB (Traduction Oecuménique de la Bible), que haven robat originals anteriors ("l'Éternel des armées" [Louis Ségond, Nouvelle Edition Genève], "Yahvé Sabaot" [Bible de Jérusalem]) deixaven també una còpia ("le SEIGNEUR, le tout-puissant").
Observo que la Bible de Jérusalem manté la transliteració hebrea (Yahvé Sabaot), opció correcta pel que toca a la primera paraula, ja que és el nom propi d'aquest déu bíblic en el document Jahvista. Em sembla que podem dir que utilitza "Yahvé" sempre que es topa amb hw"hylH3068.
També observo que no mantenen la transliteració per altres noms atribuïts a déu, com serien "Elohim" (~yhil{aH430) o "Adonai" (yn"doaH136).
| No tots els links t'han d'interessar... | Els noms de déu... |
Però mantenir la transliteració "Sabaot" (tAab'c.H6635), ¿no és una manera d'amagar el caràcter militarista i guerrer d'aquest déu de nom Yahvé? La major part dels lectors de la Bible de Jérusalem no saben, encara que siguin francesos, què significa "Sabaot".
La traducció dels Monjos de Montserrat de 1970 ha seguit aquest intent d'amagar i ha canviat l'expressió dels anys trenta ("Yahuè dels exèrcits") per "Jahvè-Sabaot".
A la traducció dels anys trenta ja es veien obligats a posar una nota:
És aquí el primer passatge de l'A.T. on apareix aquesta denominació divina. El seu sentit es desprèn de la significació atribuïda al vocable exèrcit en diversos llocs de la Sda. Escriptura: els àngels, els estels, tot el que el cel i la terra contenen, i per tant, els vents i tempestats, l'aigua i els altres elements de la natura; també, principalment, les hosts i el poble d'Israel. Totes aquestes forces, espirituals, animades o insensibles, estan tostemps al servei de Yahué, llur creador i sobirà, i, donat el cas, promptes també a combatre amb Ell i per Ell les guerres santes contra els seus enemics.
La traduccció castellana Nácar-Colunga de 1944 (anterior a la Bible de Jérusalem) utilitza també l'expressió "Yavé Sebaot".
La Biblia del Oso de Casiodoro Reina (1569) i les següents Reina-Valera tradueixen per "Jehovah de los ejércitos". A La Biblia de Ferrara (1553), una de les consultades per Casiodoro Reina, que anava dirigida a les comunitats sefardites, trobem...
...substituint a paraula "Yehovah" per l'A d'"Adonai" i mantenint la transliteració de "Sebaoth", paraula comprensible pels sefardites.
Altres bíblies castellanes, com la Biblia Scio (1790), traducció de Felipe Scio de San Miguel o la Sagrada Biblia (1825),traducció de Fèlix Torres i Amat de Palou, les quals es fan -per imposició- des de la Vulgata (Scio de San Miguel sabia hebreu) posen "Señor de los ejércitos".
L'any 1975 surt publicada Nueva Biblia Española, traducció dirigida per Luis Alonso Schökel i Juan Mateos, conservant "Señor de los ejércitos". En el Vocabulario el terme "Ejército" et reenvia a "Guerra".
Luis Alonso Schökel, a la seva Biblia del Peregrino (2021) segueix conservant el "Señor de los ejércitos".
Per no allargar-me molt més em salto altres traduccions en altres idiomes, però les pots trobar...
I fem un salt a la Vulgata, la traducció al llatí feta, a partir del text hebreu, per Jeroni d'Estridó, tasca que va començar -per encàrrec del papa Damas I- a finals del segle IV.
"Dominus exercituum"
El Concili de Trento (1545-1563) la va declarar oficial per l'església llatina. Durant molt temps només es podien fer traduccions a partir d'ella.
I fem un altre salt...
Ja sé que remenar totes les traduccions que es van fer -i suposo que amb molta llibertat- durant aquells primers quatre segles seria quelcom ben apassionant, però...
...fins Alexandria entre el 285 i el 246 aC. Sembla que els 72 savis enviats (6 per cada una de les Dotze Tribus d'Israel, si seguim la tradició) a Ptolemeu II Filadelf, per a traduïr al grec les Escriptures hebreeas (la "Tanak"), no tingueren un "Armand Puig" que dirigís (amb més o menys encert) la traducció, i així ens trobem, en l'anomenada Septuaginta (LXX), amb diverses interpretacions:
Atenció!
De les 270 possibles no arriben
a una vintena les que he mirat.
ku,rioj G2962 sabawq G4519 (1Sa 17, 45; Is 1, 9; Is 1, 24; Is 10, 16)
ku,rioj G2962 pantokra,twr G3841 (2Sa 5, 10; 1Re 19, 14; Jer 5, 14 )
ku,rioj G2962 tw/n duna,mewn G1411 (1Re 18, 15; Ps 24, 10)
ku,rie G2962 ku,rie G2962 pantokra,twr G3841 (1Cr 17, 24)
ku,rie G2962 ku,rie G2962 tw/n duna,mewn G1411 (Ps 68, 6)
omissió (Is 3, 15)
ku,rioj G2962 o` qeo,j G2316 sou (Jer 2, 19)
auvtou/ G846 (Jer 23, 36)
o` pantokra,twr G3841 (Am 3, 13)
o` qeo.j G2316 o` pantokra,twr G3841 (Os 12, 6; Am 5, 16; Am 5, 27)
ku,rioj G2962 o` qeo.j G2316 o` pantokra,twr G3841 (Am 9, 5)
De totes aquestes (llista de cap manera exhaustiva) la que s'aproximaria més a l'expressió hebrea...
tAab'c. hw"hyl
...seria
ku,rioj tw/n duna,mewn
Alguns no ens van robar
"EL DÉU DELS EXERCITS"
En els escrits del Nou Testament potser no trobem aquesta expressió, però no desapareix l'esperit del "Déu dels exèrcits".
I si no, per què "fer una cabana per a Elies"? (Mc 9, 5)
I si no, per què els "seguidors de Jesús" del llibre de l'Apocalipsi esperaven el retorn d'un "cavall blanc"?
| Ap 19, 11-16 |
Després vaig veure que el cel s'havia obert
i apareixia un cavall blanc. I qui el munta s'anomena Fidel i Veraç i judica i fa la guerra amb justícia. |
| Portava el mantell
xop de sang El seu nom és "la Paraula de Déu". |
|
|
I els exèrcits del cel,
el seguien muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de colpejar les nacions. |
|
|
Ell és qui les governarà amb una vara de ferro
i qui trepitjarà el cup del vi del furor de la ira del Déu totpoderós. |
|
|
I té sobre el seu vestit
i sobre la seva cuixa escrit aquest nom: "Rei de reis i Senyor de senyors". |
En el Nou Testament no trobarem cap "NO A LA GUERRA"; només la prudent advertència de no anar a la guerra si tens deu mil homes quan el contrari et vindrà amb vint mil. Una advertència del més intel·ligent dels evangelistes: Lluc (14, 31)
Però, i si tens trenta mil? Què ha fet l'Església quan ha anat tenint els "trenta mil"?
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 24 abril 2026 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Les dues traduccions
Al final de l'any anterior (1926), Montserrat s'havia desentès de la revista "vida cristiana", econòmicament deficitària, després d'algunes desavinences amb el Dr. Carreras que s'havien materialitzat sobretot a partir de les dificultats de mena molt diversa sorgides amb motiu de la traducció catalana de la Bíblia. [(Pàg. 98)]
Cal dir que aquests problemes enfrontaren el pare Ubach -partidari d'una traducció ràpida i feta totalment des de Montserrat- amb el pare Sunyol, prior del monestir en qui l'abat Marcet havia delegat funcions a causa d'una malaltia greu, més aviat partidari -com el doctor Carreras- d'una entesa amb els elements de Barcelona, que permetria una traducció millor, bé que no tan rápida. Aquesta discussió -agreujada per les qüestions de censura sorgides arran del volum del Gènesi- degué ésser un dels motius que decidí l'abat Marcet a canviar el seu prior, ja desgastat per un llarg període d'ocupar el càrrec: l'11 de febrer de 1927 el descarregà de moltes de les seves funcions, atès que es trobava "necessitat de descans", i l'1 de desembre de 1928 el substituí pel pare Robert Grau (Crónica de Montserrat). [Pag. 98 (nota 62)]
Josep Massot i Muntaner
Els creadors del Montserrat modern
La Vulgata y el Concilio de Trento
Sessio IV (8 abril 1546)
Y si alguno no recibiere como sagrados y canónicos los libros mismos íntegros con todas sus partes, tal como se han acostumbrado leer en la Iglesia Católica y se contienen en la antigua edición vulgata latina, y despreciare a ciencia y conciencia las tradiciones predichas, sea anatema.
[784] Si quis autem libros ipsos integros cum omnibus suis partibus, prout in. Ecclesia catholica legi consueverunt et in veteri vulgata Latina editione habentur, pro sacris et canonicis non susceperit, et traditiones praedictas sciens et prudens contempserit: A. S.
...establece y declara que esta misma antigua y vulgata edición que está aprobada por el largo uso de tantos siglos en la Iglesia misma, sea tenida por auténtica en las públicas lecciones, disputaciones, predicaciones y exposiciones, y que nadie, por cualquier pretexto, sea osado o presuma rechazarla.
[785]...statuit et declarat, ut haec ipsa vetus et vulgata editio, quae longo tot saeculorum usu in ipsa Ecclesia probata est, in publicis lectionibus, disputationibus, praedicationibus et expositionibus pro authentica habeatur, et quod nemo illam reicere quovis pra textu audeat vel praesumat.
...que en adelante la Sagrada Escritura, y principalmente esta antigua y vulgata edición, se imprima de la manera más correcta posible, y a nadie sea lícito imprimir o hacer imprimir cualesquiera libros sobre materias sagradas sin el nombre del autor, ni venderlos en lo futuro ni tampoco retenerlos consigo, si primero no hubieren sido examinados y aprobados por el ordinario...
[786]...ut posthac sacra Scriptura, potissimum vero haec ipsa vetus et vulgata editio quam emendatissime imprimatur, nullique liceat imprimere vel imprimi facere quosvis libros de rebus sacris sine nomine auctoris, neque illos in futurum vendere aut etiam apud se retinere, nisi primum examinati probatique fuerint ab ordinario...
Henrici Denzinger
Enchiridion Symbolorum
Texto castellano extraído de...
Texto latino extraído de...
