Ir a la versión castellana Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768
LA "FOTO" COMPROMESA.
AMB QUI ESTÀ JESÚS?
 
 
LLAVORS SE'LS VA APARÈIXER
ELIES AMB MOISÈS,
I CONVERSAVEN AMB JESÚS...
Mc  9,4

Diversos són els temes que aquests mesos d'estiu (del 99) es poden oferir a la nostra reflexió. Per a tots ells pot haver-hi temps i ocasió. He escollit, d'entre tots ells, la
LA SETMANA DE CAN ANGLADA

Durant uns dies del mes de juliol el barri terrassenc de CAN ANGLADA, un barri obrer de població majoritàriament immigrada en la dècada dels 60 del sud d'Espanya, que va merèixer l'adjectiu de "rojo" en els anys de la lluita anti-franquista, viu una violència de caire racista contra la minoria magrebi assentada en el barri des de fa uns anys. 
Cal admetre que el racisme conviu a la nostra societat d’una manera latent i que de vegades, com ara,determinades situacions actuen com a detonants de brots violents contra minories ètniques.

La resposta social davant de fets d'aquest tipus és la condemna, les manifestacions anti-racistes, els comunicats... Tot això és necessari i cal fer-ho, però no és suficient.
Necesària és una reflexió sobre els condicionaments culturals, socials, econòmics, laborals, polítics, urbanístics... Aquesta reflexió també es fa, encara que no arriba a concretar-se en decisions.
Voldria aprofundir en els condicionaments culturals i, més precisament, en els teologico-religiosos que provenen de les nostres arrels judeo-cristianes.

Per què no acabem d'acceptar l'altre?
Per què el volem eliminar realment?

 
 
 
 
 

 

...ja que el Senyor, el vostre Déu, és un foc que devora, és un Déu-gelós.
Dt 4, 24


No tinguis cap altre Déu fora de mi.
No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix.
No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós

Dt 5, 7-9
Aquesta concepció bíblica de "Déu", com el Déu- gelós, que no suporta rivals, amb les seves exigències de ser l'únic,
té alguna cosa a veure 
amb el nostre "racisme" 
sempre latent?

Aquesta concepció bíblica de "Déu", foc que devora,

té alguna cosa a veure
amb la nostra "violència religiosa"?
QUI ÉS ELIES?
BREU SITUACIÓ HISTÒRICA

LA DINASTIA D'OMRÍ

EL FINAL DE LA DINASTIA
     
Amb la dinastia d'Omrí comença per a Israel, el regne del Nord, una època d'expansió comercial i econòmica, gràcies a la seva política de pactes, seguint la gran política de David i Salomó.
El matrimoni entre Acab, princep hereu d'Israel, i Jezabel, la filla del rei de Tir, simbolitza aquesta política pacificadora. La pau arribarà també, sota el regnat d'Acab, a crear noves relacions entre Israel i Judà.
L'apertura comercial comporta també una apertura cultural i religiosa, conduida de la mà de la nova reina. Aquest pluralisme religiós es fa intolerable pels autèntics "yahvistes", els quals, encapçalats pel profeta Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, no pararan fins que una revolució armada i sanguinària extermini a tota la família reial descendent d'Omrí
Fets notables d'Elies:
  • La matança dels 450 profetes de Baal
1 Reyes 18, 38-40 Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l'holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l'aigua del solc. Tot el poble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava: "El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!"

Elies els va ordenar: "Agafeu els profetes de Baal! Que no se n'escapi ni un!"

Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar

  • Més foc contra els soldats del rei
2 Reyes 1, 9-12 El rei va enviar-li [a Elies] un oficial amb els seus cinquanta homes. Va pujar on era Elies i el trobà assegut dalt la muntanya. l'oficial li digué: "Home de Déu, el rei et mana que baixis!

Elies li respongué: "Si sóc home de Déu, que baixi foc del cel i et consumeixi amb els teus cinquanta homes". 

I va baixar foc del cel, que el va consumir amb aquells cinquanta homes. 

Azahià va enviar un altre oficial amb els seus cinquanta homes. De lluny estant li va dir: "Home de Déu, el rei t'ordena que baixis de pressa!

Elies li respongué: "Si sóc home de Déu, que baixi foc del cel i et consumeixi amb els teus cinquanta homes". 

I un foc de Déu va baixar del cel i el va consumir amb aquells cinquanta homes.

  • El "cervell" de la conspiració militar
1 Reyes 19, 14-17 "Estic encès de zel per tu, Senyor; Déu de l'univers: els d'Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo i encara em busquen per matar-me". 

El Senyor li va dir: "Torna a posar-te en camí i vés cap al desert de Damasc. Quan hi arribis, ungeix Hazael per rei dels arameus. Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d'Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d'Abel-Meholà, com a profeta successor teu. El qui s'escapi de l'espasa d'Hazael, el farà morir Jehú; i el qui s'escapi de l'espasa de Jehú, el farà morir Eliseu".


 
 
 
 
Com és que aquesta figura de l'Antic Testament, personatge de "sang i foc", és assumida pels escriptors del Nou Testament com una de les "claus interpretatives" de la figura i del missatge de Jesús?

El text de l'evangeli de Lluc (i que només està en aquest evangeli) "He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!" (12, 49), té alguna cosa a veure amb el "foc d'Elies"?

Els mètodes repressius utilitzats per les diverses esglésies cristianes, al llarg de la seva història, troben en la figura d'Elies, profeta d'un "Déu-gelós", la seva justificació?

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
Octubre 1999
Última revisió: 17 d'octubre 2007
Per dir la teva
Per saber la dels altres
Per veure els comentaris anteriors
Per veure els comentaris més antics
Pàgina principal de la web

Altres temes

Teologia Indígena        Catequesi nadalenca       Coses de jesuïtes       Catequesi eucarística
Amb el pretext d'una enquesta         Spong el bisbe episcopalià         Altres temes


BREU SITUACIÓ HISTÒRICA:

A la mort de Salomó  (c. 922 aC) el regne es divideix: Roboam, fill de Salomó, regna a Judà (el regne del Sud), i Jeroboam, fill de Nebat, retorna del seu exili polític a Egipte i es proclamat rei a Siquem per les tribus del Nord. El succeeix, a la seva mort, el seu fill Nadab, qui dos anys més tard és mort per Baixà, qui elimina a tota la família de Jeroboam. Després de 24 anys de regnat, en continues guerres amb Judà, el seu fill Elà regnà durant dos anys, el qual en una nit de borratxera fou mort per Zimrí, un dels seus oficials, qui exterminà a tota la seva família. Set dies va durar com rei fins que Omrí, general en cap de l'exercit, fou proclamat rei. Comença una guerra civil en el regne del Nord. Això passava als voltants del 870.

Fou un dels grans governants d'Israel, malgrat la indiferència de l'autor bíblic envers ell. Comprà la muntanya de Samaria i allà erigí una nova ciutat com a capital del regne, ciutat que seria possessió personal del rei. Reforça les relacions comercials entre Israel i Fenícia amb el matrimoni polític del seu fill Acab amb Jezabel, la filla del rei de Tir, personatge enèrgic que va voler imposar la seva religió, cultura i maneres de governar, obrint el país a una "modernitat". La reacció contra ella la van encapçalar els profetes Elies i Eliseu, els quals amb el concurs del cabdill militar Jehú, van reeixir a acabar amb la seva dinastia a sang i foc (840 aC) 

Seguiràs llegint el text

LA DINASTIA D'OMRÍ
Omrí segons la Bíblia:
Les tropes assetjaven Guibeton, que estava en poder dels filisteus, i sentiren a dir que Zimrí havia conspirat i havia matat el rei. Aquell mateix dia, al campament, tots els d'Israel van proclamar rei Omrí, el general en cap de l'exercit (1 Reyes 16, 16).

Omrí començà a ser rei d'Israel. Va regnar dotze anys. Sis anys va ser rei a Tirsà. Després va comprar la muntanya de Samaria per sis mil peces de plata, la va fortificar i va construir-hi una ciutat, que anomenà Samaria, pel nom de Xèmer, el propietari de la muntanya. Omrí va ofendre el Senyor amb el seu comportament i va ser pitjor que tots els seus predecessors (1 Reyes 16, 23-26)

Omrí segons les notes de la Bíblia Catalana Interconfesional
El text explica molt breument el regnat d'Omrí, tot i que aconseguí de fundar una dinastia que es va mantenir gairebé cinquanta anys en el tron d'Israel, en una època en què els canvis eren continus. Omrí serà un dels reis políticament més importants del regne del Nord, però l'autor del primer llibre de Reis el tracta amb total indiferència a causa de la seva actitud religiosa, semblant a la dels seus antecessors. 

Omrí segons el "Atlas histórico Westminster de la Biblia"
Por 876 a. de J.C. el trono de Israel fue ocupado por un oficial del ejército llamado Omri (1Re 16,15ss), quien llegó a ser uno de los más ilustres gobernantes de Israel, apesar del hecho de haber reinado solamente doce años, la mitad de los cuales fue estorbado por una guerra civil en su territorio. Fue tan bien conocido que durante más de un siglo el nombre oficial de Samaria en los registros de Asiria, fue "Casa de Omri", mientras Israel pudo llamarse "la tierra de Omri", aunque su dinastía fue barrida del trono en la revolución sangrienta Elías-Eliseo-Jehú, por 842 a. de J.C. Uno de sus primeros actos fue la compra del Monte de Samaria, y allí inició la erección de una hermosa capital nueva. Con esto creó una ciudad que, como Jerusalén, la "ciudad de David", era posesión personal del rey y podía ser totalmente utilizada para propósitos gubernamentales. 
Siguiendo la política de David y Salomón se establecieron estrechas relaciones comerciales entre Israel y Fenicia y se reforzaron con el matrimonio político de Acab, hijo de Omri, con Jezabel la hija del rey de Tiro. 

Seguiràs llegint el text

 
 

Acab segons la Bíblia
Acab, fill d'Omrí va regnar vint-i-dos anys a Samaria. Amb el seu comportament va ofendre el Senyor, més que tots els seus predecessors. No en tingué prou d'imitar els pecats de Jeroboam, fill de Nebat, sinó que, a més, es va casar amb Jezabel, filla d'Etbaal, rei dels sidonis. Acab donava culte a Baal i l'adorava; li va erigir un altar en un temple que li havia dedicat a Samaria. Acab va fer també el bosquet sagrat. Irritava el Senyor, Déu d'Israel, més que tots els reis d'Israel que l'havien precedit. (1 Reyes 17, 29-33)

Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona l'havia seduït. El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com ho feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites (1 Reyes 21, 25-26)

Seguiràs llegint el text

 
 
 

Jezabel segons la Bíblia
 

Jezabel segons les notes de la Bíblia Catalana Interconfesional
Personatge nefast. Filla del rei de Sidó, va influir en el seu marit, Acab, en la implantació del paganisme a Israel, tant pel que feia al culte als Baals com en els costums. El seu gran antagonista va ser el profeta Elies. La veiem implacable en la mort i expoliació del pobre Nabot, però també valenta quan ho té tot perdut davant l'usurpador Jehú, adorador zelós de l'únic Déu veritable, que la defenestra i fa complir la profecia segons la qual els gossos havien de devorar el seu cadàver. La seva filla Atalia, reina de Judà, va ser en tot com ella.  

D'on treu l'autor d'aquestes notes que en Nabot era un "pobre"?
   Jezabel, que era fenicia, i estava acostumada al despotisme dels reis del seu país, no comprèn que el seu marit, essent rei, es resigni a la negativa de Nabot, perquè la monarquia hebrea era limitada per la Llei de Déu. Ella resoldrà l'afer aplicant el dret mateix d'israel, però manipulat amb falsos testimonis. 
 

Jezabel segons el "Atlas histórico Westminster de la Biblia"
Siguiendo la política de David y Salomón se establecieron estrechas relaciones comerciales entre Israel y Fenicia y se reforzaron con el matrimonio político de Acab, hijo de Omri, con Jezabel la hija del rey de Tiro. Ella era persona extremadamente enérgica, que intentó imponer sobre Israel su propia religión y los métodos totalitarios de Tiro. La reacción contra ella fue dirigida por los profetas Elias y Eliseo que no descansaron sino hasta que se hubo desterrado todo vestigio de la dinastía de Omri y se estableció una nueva bajo un caudillo militar llamado Jehú. 

SEguiràs llegint el text

 
 
 

Azahià segons la Bíblia
 Azahià, fill d'ACab, va regnar dos anys a Israel. Va fer allò que ofèn el Senyor, es va comportar com el seu pare i la seva mare, i com Jeroboam, fill de Nebat, que havien fet pecar els d'Israel. Donava culte a Baal i l'adorava, i irritava el Senyor, Déu d'Israel, igual com havia fet el seu pare  (1 Reyes 22, 52-54)

Seguiràs llegint el text

 
 
 
 

Jehoram  segons la Bíblia
Ahazià va morir; tal com el Senyor havia dit per boca d'Elies. Com que no tenia fills, el va succeir el seu germà Jehoram. Va regnat dotze anys. (2 Reyes 1, 17)

Jehoram ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, per bé que no tant com el seu pare ni com la seva mare, ja que va fer retirar el pilar sagrat de Baal que el seu pare havia erigit. Però va continuar aferrat als pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se'n va apartar. (2 Reyes 3, 2-3)
 

Jehoram  segons les notes de la Bíblia Catalana Interconfesional
Segons altres fonts només va regnar vuit anys 
 

Jehoram segons el "Atlas histórico Westminster de la Biblia"
Hacia 842 a. de J.C. tanto Moab como Edom se habían rebelado con éxito contra Israel y Judá respectivamente (2 Re 3, 4ss y 8, 20ss) y habían llegado a ser independientes. Mesha el rey de Moab conmemoró su triunfo levantando una estela en su capital, Dibón. En este monumento Mesha dice que Omri, rey de Israel, había humillado a Moab durante muchos años porque el dios moabita, Quemos, estaba airado en su tierra, y que el hijo (nieto) de Omri le siguió y dijo: "Humillaré a Moab!". Y Mesha acaba diciendo: "En mi tiempo habló así, pero he triunfado sobre él y sobre su casa, mientras Israel ha percecido para siempre" 

Seguiràs llegint el text
El final de la dinastia segons la Bíblia
Però Jehú, que havia tibat l'arc, va malferir Jehoram entre les espatlles. La fletxa li travessà el cor i va caure mort dins el carro. Llavors Jehú va dir al seu escuder Bidcar: "Aixeca'l i llança'l al camp de Nabot, el jizreelita" (2 Reyes 9, 24-25)

Jehú va arribar a Jizreel. Jezabel, en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra. Quan Jehú anava a traspassar la porta del recinte reial, ella li va dir: "¿Tot li va bé a Zimrí, l'assassí del seu rei?". Jehú va alçar la vista cap a la finestra i cridà: "Qui està a favor meu? Qui?" Dos o tres eunucs van sortir a les finestres, i Jehú els va dir: "Tireu-la daltabaix!" La van tirar daltabaix i la sang de Jezabel va esquitxar les parets i els caballs, i aquests la van trepitjar. Jehú va entrar, va menjar i beure, i després va dir: "Ocupeu-vos d'aquella maleïda i enterreu-la, que al capdavall és filla de rei". Van anar per enterrar-la, però només en van trobar la calavera, els peus i les mans. Tornaren per dir-ho a Jehú, i aquest va exclamar: "Això és el que el Senyor va anunciar per boca del seu servent Elies, el tixbita: Al camp de Jizreel, els gossos devoraran la carn de Jezabel, i el seu cadàver quedarà com fems escampats pel camp de Jizreel, tant que ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel" (2 Reyes 9, 30-37)

Els setanta fills del rei estaven repartits entre els principals de la ciutat, que els feien de tutors. Així que els arribà aquella segona carta, morts de por, van agafar els fills del rei, els van degollar tots setanta, van posar els caps en unes cistelles i els enviaren a Jizreel. Va arribar el missatger i anuncià a Jehú: "Han portat els caps dels fills del rei". Ell va respondre: "Deixeu-los exposats, en dos munts, a la porta de la ciutat, fins demà al matí". L'endemà al matí va sortir i va dir a tot el poble: "Vosaltres sou innocents. Sóc jo qui ha conspirat contra el meu senyor i l'ha mort. Que consti, doncs, que res del que el Senyor havia dit, res del que havia anunciat contra el llinatge d'Acab, no ha deixat de complir-se! El Senyor ha realitzat allò que havia dit per boca del seu servent Elies". Jehú va exterminar tots els de la casa d'ACab que quedaven a Jizreel: tots els seus dignataris, els seus familiars i els seus sacerdots. No va deixar cap supervivent (2 Reyes 10, 1-10).
 

El final de la dinastia segons el "Atlas histórico Westminster de la Biblia"
Su dinastía fue barrida del trono en la revolución sangrienta Elías-Elíseo-Jehú, por 842 a. de J.C. 

La violenta revolución que conmovió a Israel hacia 842 a. de J.C. colocó a otro general, Jehú, en el trono (2 Re 9). La revolución de Jehú rompió las alianzas que la dinastía de Omri había hecho con Judá, e Israel no se unió otra vez con Damasco en un intento de resistir a Salmanasar III de Asiria. El resultado fue que este último no tuvo dificultad para obligar a las potencias separadas a pagarle tributo en 841 a. de J.C. El rey asirio pensó tan elevadamente de este acontecimiento que retrata a Jehú besando el suelo delante de él y seguido por una fila de israelitas que le llevan el tributo. Este bajo relieve se halla en su bien conocido "obelisco negro"; es el primer retrato que tenemos del antiguo mundo de los israelitas. 

Seguiràs llegint el text