Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... ![]() |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Una lectura sempre et pot sorprendre: és el que m'ha passat a mi.
Què va fer el mateix Crist un cop ressuscitat?
Sant Mateu ens diu que Crist es va estar en el cor de la terra. O sigui que la terra té un cor.
Raimon Panikkar
Una cristofania
Pàg. 64
Fragmenta Editorial
L'expressió "el cor de la terra" m'ha resultat totalment nova en llegir-la als meus 81 anys.
Ver mi "nadala" de 2006
Ver Mensaje final
(V Encuentro de Teología Indígena)
Raimon Panikkar, en dir "un cop ressuscitat", ens introdueix en terrenys simbòlics, deixant de banda el Jesús de la història, la història del qual, com la de tot vivent, s'acaba amb la mort i amb la consegüent putrefacció del cos. Per a ell també són vàlides les paraules bíbliques del Qohèlet, conservades en l'Eclesiastès.
Ecc 3, 19 | Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix:
la bèstia mor i l'home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L'home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. |
Ens caldria evitar expressions com "mort i ressurecció" per allò que ja ens deia el nostre mestre d'escola: no es poden sumar peres amb pomes (un fet històric amb una afirmació simbòlica). A la meva pregària eucarística parlo d'una "mort plena de resurrecció".
Passem ja a estudiar el 12, 40 de Mateu.
Mt 12, 40 | |
w[sper ga.r h=n VIwna/j
evn th/| koili,a| tou/ kh,touj trei/j h`me,raj kai. trei/j nu,ktaj( ou[twj e;stai o` ui`o.j tou/ avnqrw,pou evn th/| kardi,a| th/j gh/j trei/j h`me,raj kai. trei/j nu,ktajÅ |
Perquè així com Jonàs va estar
en el ventre del gran peix tres dies i tres nits , també el Fill de l'home estarà en el cor de la terra. tres dies i tres nits. |
Aquest verset de Mateu (12, 40) pertany a la perícope Mt 12, 38-42 (El senyal de Jonàs), paral·lela a Lc 11, 29-32. Com aquest text no el trobem en l'evangeli de Marc, direm que és del Document Q.
L'existència d'un document escrit en grec que seria copiat per Mateu i Lluc (cadascú a la seva manera) és la hipòtesi més seguida, avui dia, pels investigadors.
Recorda un consell meu:
Deixa els links per a una segona lectura |
El Document Q |
Però aquest verset de Mateu (12, 40) no es troba a Lluc. El va afegir Mateu? El va suprimir Lluc?
Pregunta que jo deixo sense resposta, desconeixent si algú ja l'ha donada.
Acostumo a dir que, a la predicació, no cal barrejar els evangelis: un text de Marc, per exemple, cal explicar-lo a partir del conjunt de l'evangeli de Marc.
Una altra cosa és comparar, veure les diferències, les omissions... entre els diversos evangelis.
Però permeteu-me ara, al parlar d'aquest "cor de la terra" de l'evangeli de Mateu, anar a l'evangeli de Joan.
Jn 16, 28 | |
evxh/lqon para. tou/ patro.j
kai. evlh,luqa eivj to.n ko,smon\ pa,lin avfi,hmi to.n ko,smon kai. poreu,omai pro.j to.n pate,raÅ |
He sortit del Pare
i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare. |
Podríem precisar una mica més aquest "he sortit del Pare" i aquest "i me'n torno al Pare" aprofitant el pròleg del mateix evangeli de Joan.
Jn 1, 18 | |
monogenh.j qeo.j
o` w'n eivj to.n ko,lpon tou/ patro.j |
el seu Fill únic, que és Déu
que està en el si del Pare. |
Recorda un altre consell meu:
¡No tots els links t'han d'interessar! |
De difícil traducció
El que diu Raymond E. Brown |
I aleshores tindríem:
I a la pregunta d'en Raimon Panikkar (Què va fer el mateix Crist un cop ressuscitat?) podríem donar aquesta doble resposta:
evn th/| kardi,a| th/j gh/j |
eivj to.n ko,lpon tou/ patro.j |
en el cor de la terra |
en el si del Pare |
Per "terra" podríem entendre, sense fer un gran esforç l'Universum. En paraules de la carta als sants i fidels que vivien a Colosses:
Col 1, 16 | |
ta. pa,nta
evn toi/j ouvranoi/j kai. evpi. th/j gh/j( ta. o`rata. kai. ta. avo,rata( ei;te qro,noi ei;te kurio,thtej ei;te avrcai. ei;te evxousi,ai\ |
totes les coses,
tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. |
Avui dia, autors moderns s'expressarien d'una altra manera i parlarien, com Joxe Arregi, de "el universo infinitamente grande con sus billones de galaxias, cada una de las cuales cuenta entre 200 y 400 mil millones de estrellas, o hacia el universo infinitamente pequeño que asoma en cada átomo".
I potser aquell jueu condemnat pels seus per heretgia en el segle XVII, Baruch Spinoza, d'origen sefardí, nascut a Amsterdam (24/11/1632) d'una família hispana-portuguesa, diria el mateix amb una sola paraula: "Natura" i parlaria de "Deus sive Natura".
Baruch Spinoza i la seva condemna
(27 de juliol de 1656)
Benito de Spinoza
Tratado teológico político
Prol. de Josefina Suárez Serrano
Editorial de Ciencias Sociales
La Habana. 1976
Potser l'expressió "Deus sive Natura" no és original de Spinoza: li podia venir de Juan de Prado, pel que ens diu Josefina Suárez en el seu pròleg:
Pudo [Spinoza] acercarse al misticismo teosófico de los cabalistas, conocer la obra escéptica de Uriel da Costa, tener contacto incluso con las ideas de Juan de Prado que había negado la verdad de la Escritura y del Dios en ella revelado, proponiendo para sustituirlo un Dios-Naturaleza que se manifiesta a través de las leyes naturales.
El llenguatge de què disposaven els evangelistes no els permetia parlar d'un "sortir de" i d'un "retorn a"
Expressions manllevades a Joxe Arregi
I mira que era fàcil
(i ho és) dir Déu!!
Fa uns quants anys, ja finalitzant el segle passat, vaig dir, com novè i darrer punt del meu "requadre provocatiu", que "al tercer dia no va haver-hi cap Déu que tragués el cos de Jesús de la fossa comuna".
No cal descartar que els cossos dels condemnats fossin deixats, malgrat la prescripció del Deuteronomi 21, 23 ("el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L'han d'enterrar el mateix dia"), com a pastura de les bèsties i aus carronyeres. Què sabrien els romans del Deuteronomi...
Continuaré, però per ara no sé ben bé com... Potser m'he endinsat massa en el "misteri"... Moltes vegades no sabem acabar allò que hem començat bé.
D'altres diran -i potser amb raó- que allò que està mal començat difícilment pot ser acabat.
Qui hagi arribat fins aquí, pot continuar pel seu compte. Qui ho faci i m'ho digui, li estaré molt agraït...
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 17 abril 2021 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Aquesta podria ser la traducció de monogenês, segons el primer significat atribuït per Brown:
Literalmente, el griego significa "de una única [mo,noj (monos)] clase [ge,noj (genos)].
Isaac era per a Abraham, entre tota la seva descendència, "monogenês", algú "diferent i especial", no l'"únic engendrat".